Zohid Madrahimov tarixiy toponimika

O siyo  toponimlari. 
“ B o burnom a"  X V   asrn in g   oxiri  v a  X V I  a sm in g   b oshlarida 
O 'r ta   O siyo.  A fg 'o n isto n   va  U indiston  tarixi.  g eografiyasi  va etn o g rafiy asig a  doir 
q im m atb ah o   m anbadir.  P rofessor  U.  H asan o v n in g   ta’kidlashicha.  "B o b u rn o m a "da 
1000  g a  yaqin  g eografik  nom   tilga  olingan.  O 'rta   O siy o g a  d o ir  nom larning 
k o 'p c h ilig i  ham on  o 's h lia   davrdagi  kabi  yoziladi  va  talaffuz  etiladi:  F arg 'o n a, 
S am arqand,  B adaxshon,  O lm aliq.  T urkiston,  A ndijon,  B uxoro.  S o 'x ,  A xsi. 
K oson.  A rs.  O 'ra tep a .  X ovos,  H isor,  Ispara,  O q q a p ch ig 'a y ,  Z om in,  Q o rak o 'l. 
A nna,  K andirlik  (dovon),  Q arshi,  Shahrisabz.  Q o rabuloq.  Y om .  Pop.  D arg 'ali. 
N am an g an ,  Sangzor,  A lay  (O loy),  M iyonkol,  P iskent,  llo n o 'tti.  O hangaron  va 
hokazo.  Ba'zi  birlari  esa  sh ak lan   o 'z g a rib   yetib  kelgan:  O lm atu  -   O lm aota 
( to 'g 'r is i  -   O lm ati),  M arg 'in o n   -   M a rg 'ilo n ,  T osh k an d   -   T ashkent.  C h ir  suyi  -  
C hirchiq.  B izak   -   Jizzax,  Q ubo  -   Q uva,  O 'z g a n d   -   O 'z g a n ,  O q ar  tuzi  -   O g 'a r 
(tekislik),  T iriaiz  -   T erm iz,  Q u zo r -   G 'u z o r,  C horju  -   C h o rjo 'y   kabi.  B ir  qancha 
jo y   n o m lari  e sa  butunlay  bosh q ach a  nom   olgan:  S ayxun  daryosi,  X o 'ja n d   suyi  -  
S irdaryo.  B a ro k o 'q   -   T axti  Sulaym on  va  bosh q alar.  "B o b u rn o m a "dagi  jo y  
n o m larid an   k o 'p c h ilig in in g   m a'nosini  o 'z b e k   va  tojik  tillari  y o rd am id a   tushunsa 
b o 'la d i.  B ir  q an ch a  top o n im larn in g   etim ologiyasini  B obu rn in g   o 'z i  tu shuntirib 
o 'tg a n .  O 's h a   davrda  Z arafshon  K o 'h a k   deb  atalgan:  “ Bu  suv  bila  Sam arqand 
o rasid a  b ir  pushti  tushubtur.  K o 'h a k   derlar.  Bu  rud  m uning  tu b id in   o q ar  uchun 
K o 'h a k   suyi  derlar”  (K o 'h a k   to jik c h a  s o 'z   b o 'lib ,  k o 'h   -   to g ‘,  -ak  kichraytirish 
affiksi,  " to g 'c h a ” ,  ya'ni  “ tep alik ”  dem ak.  h o zir C h o 'p o n o ta  deb ataladi).
A sard a  K onigil  to 'g 'r is id a   aytilgan  g ap lar  ham   e’tib o rg a  m olik.  Ba’zi 
b iro v lar uni  K oni  gil,  y a’ni  “tuproq  koni”  desalar,  boshqalar,  c h unonchi,  Fazlulloh 
bin  R o 'z b ek x o n   “M ehm onom ayi  B u x o ro ”  asarid a  K oni  gul,  y a ’ni  “ g u llar  koni" 
d eydi.  B obur  esa   ‘‘o h an g n in g   oti  K oniobgir"  deb  yozadi.  Bu  esa   h aq iq atg a yaqin. 
C hu n k i,  S iyob  su v ining "atro fi  tam om   o bgir”,  y a ’ni  bo tq o q   b o 'lg a n   (o b g ir atam asi 
"B o b u rn o m a"  d a  bir  nech a  jo y d a   uchraydi).  D em ak,  K o n io b g ir  asta-sekin 
o 'z g a rib   K onigil  shaklini  olgan.
K esh n in g   Sh ah risab z  deb  atalishining  sababi:  “ B a h o rla r  sahrosi  v a  shahri  va 
bom i  v a tom i  x o 'b   sabz  b o 'lu r uchun  Shahrisabz ham   derlar".

---

Q arshi  shahri  n o m in in g   e tim o lo g iy a si  h aq id a  "B o b u rn o m a" d a   bunday 
dey ilg an :  “ Q arsh i  m o 'g 'u lc h a   ottur,  g o 'rx o n a n i  m o 'g ‘ul  tili  bila  qarshi  derlar. 
Q adim gi  tu rk   tilid a   q arshi  “ k o ‘shk” ,  “ sa ro y ” ,  “ x o n   q a ro rg o h i”  dem ak.  L ekin  X V -
X V I  a srla rd a   bu  s o ‘z  “ m o 'ta b a r  sh a x slar  q a b rig a   q u rilg a n   d a h m a  m aq b ara” 
m a'n o sin i  olgan.
B o b u r  K a sh m ir  e tim o lo g iy asin i  q u y id ag ic h a   tax m in   q iladi:  “ ...B u  to g ‘  elini 
K as  derlar.  X o tirg ‘a  vettik im .  H in d isto n   eli  “ sh in ” ni  “ sin”  tala ffu z   q ilu r  (ya'ni  sh 
tov u sh in i  s  tala ffu z   qilad ilar),  ch u n   bu  to g 'd a   m o 'ta b a r  sh a h ar  K ashm irdur.  balki 
K ash m ird in   o ‘zg a   bu  to g 'd a   y an a  sh a h re   e sh itilm av d u r.  B u jih a ttin   b o i a  olurkim . 
K a sh m ir d em ish   b o ‘lg ‘a y lar” .
H im o lay   to g 'la rin i  B o b u r  bu n d ay   izohlaydi:  “ Bu  to g ‘ni  hind  eli  Savo  lak 
p a rb at  derlar,  h in d   tili  b ila  “ sav o ”  -   ru b 1  (c h o rak ),  “ lak”  -   y u z  m ing,  “ p arb at”  -  
to g ‘,  ya'ni  ru b 1 v a y u z  m in g   to g ‘kim .  y u z  y ig irm a  besh  m in g   to g ‘  b o ‘lg ‘ay” .
Joy  n o m la rin in g   g ram m atik   x u su siy a tig a   k e lg a n d a   shu n i  qayd  etish  kerakki, 
“ D ev o n u   lu g ‘o tit  tu rk ” d a  u ch ray d ig an   to p o n im larn in g   ak sariy ati  b ir  kom p o n en tli 
(b ir  tark ib iy   q ism li)  b o 'ls a ,  ‘'B o b u m o m a ” dagi  jo y   n o m larin in g   k o 'p c h ilig i  ikki 
k o m p o n en tlid ir.  A ffik sli  (q o ‘sh im ch ali)  to p o n im lar  ham   a n ch ag in a  uchraydi. 
A ffik slard an ,  -a a   (yon),  -ob,  -tu,  -o t  eng  h a rak terlid ir:  O h an g aro n ,  B o g ‘iz a g ‘on, 
S o ‘z an g aro n ,  C h arm g aro n .  V aliy o n .  B o m iy o n .  S e y o ro n   v a  boshqalar.  A ndarob. 
S ero b   (S aro b ),  T an g o b .  M u rg ‘ob,  N ilo b .  B alxoli,  A starob,  X ush o b ,  S iyofaob, 
S arxob.  B orix o li  kabi.  O lm otu,  C hita.  S am tu  (S h am tu ),  C hatu.  U lobatu,  N eratu . 
J a rg ‘ota,  Q a m m o tu .  Q o 'ra tu   va  hokazo.
''B o b u rn o m a " d a   g e o g rafik   a ta m ala r  shu  q a d ar  k o 'p k i,  u lam in g   k o 'p c h ilig i 
h o z ir  ham   m av ju d ,  bir  qan ch ala ri  faq at  g eo g rafik   n o m lar  tark ib id a   qolgan.  ba'zi 
b irlari  b u tu n lay   iste'm o ld an   ch iq ib   ketgan.  Jar,  y ayloq  (y ay lo v ),  tangi.  to g ‘,  tepa, 
d ara,  d asht,  koriz,  do v o n ,  sahro,  soy,  sho x o b ,  orol,  sel  kabi  a tam alar  o 'z b e k  
g e o g rafik   a d ab iy o tid a   k e n g   ishlatiladi.  K ent,  pushta,  tuz,  o ‘lang,  takoh.  bandar, 
b and,  q asab a,  o ‘rdu  (o 'rd a ),  yom ,  c h o rd ara.  q o rasu v   kabi  a tam alar  asosan  jo y  
n o m lari  ta rk ib id a   q o lg an   voki  b o sh q a   tillarda.  c h u n o n ch i.  to jik   tilid a  uchraydi. 
B u ro n g 'o r,  ju v o n g ‘or,  tu n q o ta r  kabi  h arbiy  a tam alar  ham   bir  q a n ch a   to p o n im lar 
hosil  qilgan.
“ B o b u m o m a ’d a   tilg a   o lin g a n   a so siy   g eo g rafik   a tam alar  quyidagilar:  tarn o v  
(ariq),  k a sa b a   (sh a h arc h a ),  kent,  k o ‘h p o y a  (to g ‘  etagi),  p u sh ta   (tepalik),  ja r. 
y ay lo q   (y o zg i  q o ‘nish   jo y i),  b o tq o q lik ,  qorasuv,  tu z   (tek isiik ).  tan g i  (to r  dara). 
o b g ir  (b o tq o q lik ).  q o ‘ruq  (q o 'riq x o n a ),  o ‘rchin  (ok ru g ),  uchm a  (tik   y o n b a g ‘ir). 
v o z   (k o 'k la m ).  d o b o n   (d o v o n ),  k o ‘tal  (dovon,  oshuv),  ju lg a   (vodiy,  soy lik ).  qol 
(soy),  q u ru q   q o ‘l  (q u ru q   soy lik ),  d ara,  soy,  tepa,  tu m sh u q ,  b an d ar  (sav d o   shahri), 
takob.  tag o b   (o 'z a n ,  zax  y er),  p a rg an a   (viloyat),  b an d   (dovon.  to g ‘  yoli),  dara, 
p arch a  to g ',  g a rd o n a   (b o 'y in ).  liyor  ( y o ‘l),  su v siz  q o 'l  (soylik).  o ‘lang  (o 'tlo q . 
k o 'k a la m z o r),  ay m o q o t,  q u ru q   rud  (q u ru q   o ‘zan),  to g ‘  kam ari,  c h ig ‘ir  (chiyir,  to r 
y o 'l) .  kim so n   (o ltin ),  ch o p q u n   ( b o ‘ron).  uchm a  (tik  y o n b a g ‘ir).  langat,  yozi  (dala. 
d ash t).  o ‘rd u   ( o ‘rda).  d asht.  k ad x u d o ,  o ila  (x o ‘ja lik ),  shoxob,  ja r.  y ak raq a 
(y o lg 'iz o y o q   y o ‘l),  sahro,  b iy o b o n ,  balandi  (tepalik),  koriz,  to g ‘  etagi,  y u rt 
( q o 'n is h  jo y i),  u shoq  to g 'la r, ja n g a l  ( o ‘rm on).  la’limi  (b ah o rik o rlik ). ja z o y ir (orol), 
birinj  (b ro n za),  sel,  k o 'ra .  chiyni  (ch in i),  qiyo  (q o y a),  yo m ch i  (yom   xodim i), 
ch o rd ara   (k o ro v u lx o n a).  t o ‘qay  (d ary o   tirsagi),  orol, ja r,  balchiq.  sol.

---

O 's im lik   h am d a  h ay v o n lam in g   bundan  besh  asr  oldin  qanday  nom lar  bilan 
atalishi  ham   to ponim ika  uchun  aham iyatlidir.  B obur  zam onida  kark  (karkidon), 
qulon,  b u g 'u   m ara,  kiyik  kabi  hayvonlar ju d a   serob  b o ‘lgan  va  bir  q an ch a jo y la r 
shu  hayvon  nom lari  bilan  atalgan.  K arkxona.  Q ulonlisoy.  M aralboshi.  K iyikli  va 
hokazo.  B obur  d av rid an   hozirgacha  deyarli  o 'z g arm ag a n   hayvon  nom lari: 
b o 'd a n a   (bedana),  kiyik,  m aral.  qulon.  q o 'to n .  q o z  (g ‘oz),  tovuq,  qarqara, 
q arc h ig 'ay .  tu y g 'u n   (oq  q a rch ig ‘ay).  fil,  arqar,  kish  (sobol).  sh a g ‘al  (ch iy ab o ‘ri), 
sor.  o laq a rg ‘a,  q a rlu g ‘och  (q a ld u rg ‘och),  z o g 'c h a ,  itning  kuchugi  (it-vachcha)  va 
boshqalar.  Ba'zi  h ay v o n lar  hozir  boshqacharoq  nom   bilan  ataladi:  ars  -   oqsuvsar 
yoki  oqsichqon,  govm ish  -   buyvol,  kark  -   karkidon,  b ag 'riq a ro   -   qorabovur, 
buqalam un  -   ham eleon,  uy  -   sig ir  va  hokazo.  B ulardan  tashqari  shahboz  (qush), 
dang  (qush),  tu p ch o q   ot,  sahroyi  q o ‘tos,  yozi  g alahrasi.  shorak.  dariy,  durroj. 
pulpakor,  sahroyi  tovuq.  chalsiy,  shorn,  chir.  harchal,  charz,  lug’dor.  soras  (teva- 
tum a),  uqor.  b o 'z a k ,  zum aj.  shahroh.  sherri  obiy,  kels,  sepsar,  xuki  obiy,  karyol 
kabi  k o 'p d a n   k o ’p  hayvon  nom lari  tilg a  olingan.  B ular  asosan  A fg ‘oniston  va 
H indistonda u ch ray d ig an   hayvonlar.
“ B o b u m o m a” d a   o 'sim lik lard a n   sebarga,  to b u lg ‘u  (to v ilg 'i).  q o ra y ig 'o c h  
(q a y ra g 'o c h ),  c h ilg ‘o ‘za,  sanjid,  norunj  (apelsin).  turunj,  am luk.  em luk  y ig ‘ochi, 
butaki  (betaga),  xanjak  (janjaq).  qulon  q u y ru g ‘i.  k o ‘k  shivoq  (shuvoq).  sunbul. 
om onqora.  bodin jo n   (baqlajon).  k ish-m ish-m aviz  (m ayiz),  tol.  g 'a y n o lu ch a, 
funduk.  biqi,  g 'o ‘za,  lim u  (lim on).  qizilgul  (atirgul),  o b nus  y ig ‘ochi  kab ilar  qayd 
qilingan.  Bu  o 's im lik   nom laridan  k o ‘plari  h o z ir bo sh q ach a ataladi.
B obur  ju d a   k o 'p   u r u g \  q abilalar  nom ini  tilga  oiadi.  Shunisi  harakterliki. 
kishi  ismi  bilan  birga  k o 'p in c h a   uning  qaysi  u ru g ‘dan  ekani  aytib  o ‘tiladi: 
M asalan,  Ibrohim   soru  m in g lig ‘  u ru g ‘idan  edi.  A m ir  m o ‘g 'u l,  Z unnun  a rg ’un  va 
o ‘gii  Shoh  S h u jo ‘  a rg 'u n ,  Q osim   qavchin,  O q  q o 'v lu k   U zun  H asan,  H am zabiy 
m a n g ‘it,  S hayx  A bdulla  barlos,  Q osim   jalo y ir,  T o h ir  d o 'ld a y   v a   hokazo.  Barlos, 
ja lo y ir, 
d o ‘lday 
q abilalari 
ay n iq sa  tez-tez  tilg a  olingan. 
chunki 
B obur 
q o ‘sh inlarining  asosini  ana  shu  uch  q abila  vakillari  tashkil  etgan.  B obur 
qab ilalam in g   qaysi  tild a   gaplash ish ig a  ham   e'tib o r  bergan.  “ B o b u rn o m a ’dagi 
kishi  nom iari  m axsus tad q iq o t  m anbayidir.