Zohid Madrahimov tarixiy toponimika


Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi



Download 3,25 Mb.
Pdf ko'rish
bet10/22
Sana17.01.2022
Hajmi3,25 Mb.
#383125
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   22
Bog'liq
Madrahimov Z. Tarixiy tononimika

Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi. 
O 'lk a m iz   tarixi  va 
to p o n im ik asin i  o 'rg a n is h d a   m ahalliy  y o z m a   m an b a lam in g   x o zircha  deyarli 
y o 'q lig i  tufayli  y u n o n -rim  yo zm a  m anbalari  m uhim   a h am iy at  kasb etadi.
O 'r ta   O siy o   v a  u n ing  geografik  nom lari  to 'g 'ris id a g i  eng  qadim gi 
m a'lu m o tla r m iloddan  avvalgi  V l-V   asrlard a y u non  olim lari  asarlarid a  uchraydi.
M iletlik   G ek atey n in g   (m iloddan  avvalgi  V I  asr)  m a'lu m o tla ri  an tik   davr 
y o z m a  y o d g o rlik larin in g   en g   qadim gisidir.  Bu  m av z u d ag i  o z  sonli  m a 'lu m o tla r 
o ra sid a   G ek atey n in g   m a'lu m o tla ri  alohida  aham iyat  k asb   etadi.  G ek atey   “ Y er 
k u rrasin in g   tasviri”  asarin in g   O siyoga  b a g 'is h la n g a n   qism id a  X orazm   haqidagi


m a 'lu m o tla m i  y o zib   qo ld irg an .  K e y in ch a lik   y a ratilg an   A fin ey   (m ilo d d an   avvalgi 
II  -   I  asrlar)  v a   v izan tiy a lik   S tefan larn in g   (V I  asr)  “ Q a b ila lar  tav sifi”  asarlarid a 
G e k ate y   to m o n id a n   k e ltirilg an   m a 'lu m o tla r  saq lan ib   qo lin g an .  U n d a  quyidagi 
ju m la la m i  o ‘q ish   m u m k in :  “ ...p a rflam in g   (P arfiy a  -   T u rk m a n isto n   ja n u b i) 
s h a rq id a  tek islik la r to g 'la m i  e g allag an   x o ra sm iy la r y a sh a y d i” .  V izan tiy alik   Stefan 
e sa   “ X o rasm iy a:  p ra fla m in g   sh arq id ag i  sh ah ar,  G ek atey   O siy o n i  tasv irlab  
sh u n d a y   d eydi:  “ U la m in g   shahri  X o ra sm iy a ” .
Q ad im g i  y u n o n   m u alliflari  G ero d o t,  S trabon,  E rato sfe n ,  E fo r  v a   b o sh q a lar 
X o ra zm   h a q id a   m a 'lu m o tla r  y o zib   q o ld ira r  ek an lar,  en g   a v v alo   G ek atey  
m a 'lu m o tla rig a  su yanadilar.
G ek ate y d an   s o ‘n g   0 ‘rta   O siyo  d a v la tlari  h aqidagi  m a 'lu m o tla m i  m iloddan 
av v alg i  519 -  5 1 2 -y illa rd a  D oro  I  n in g   farm o n ig a k o 'ra ,  E ro n n in g  ja n u b id a n   H ind 
d ary o si  s o h illa rig a   say o h at  q ilg an   K ariy alik   S k ilak   ham   o 'z in in g   “ S ay o h atn o m a" 
a sa rid a   y o z ib   q o ld irg an   v a  bu  h aq id a  G e ro d o t  o 'z   asa rla rid a   m a 'lu m o t  b erib  
o 'ta d i.
T a d q iq o tc h ila m in g   m a 'lu m o tla rig a   k o 'ra ,  “ T arix   o tasi”  deb  n o m   olgan 
G e ro d o t  (m ilo d d a n   av v alg i  485  -  4 2 5 -y illa r)  mil.  avv.  455  -  4 4 5 -y illa r d av o m id a 
L iv iy a,  M isr,  O ssu riy a,  E k b atan a g a   q ilgan  say o h a tlari  n a tijas id a   q ad im g i  Sharq 
x alq la ri  tarixi  h aq id a  k o 'p la b   m a 'lu m o tla r  to 'p la y d i.  T a rix ch ilam in g   h isob- 
k ito b la rig a   q a rag a n d a,  G ero d o t  o 'z in in g   “ T arix ”  a sa rid a   B aq triy a,  B a q tra   va 
b a q triy alik la m i  13  m arta,  s o 'g 'd la r n i  2  m arta,  x o ra zm iy la m i  3  m arta,  sak lam i  1 1 
m arta,  m assa g etlarn i  19  m arta   tilg a   olib,  u lam in g   m o d d iy   m ad a n iy ati,  urf- 
o d atla ri,  dini  v a tarix i  h aq id a m a 'lu m o tla r bergan.
G e ro d o tn in g   O 'r ta   O s iy o n in g   qadim gi  x alq lari  haq id ag i  m a 'lu m o tla ri  -  
a h a m o n iy la m in g   sa k -m as sag e tla rg a   qarshi  yurish lari,  fo rs  p o d sh o si  K ir  II  va 
m as sa g e tla r  m alik asi  T o 'm a ris   o 'rta s id a g i  siy o siy   m u n o sa b atlar,  a h am o n iy la r 
p o d sh o la rin in g   p iy o d a   v a   otliq   q o 's h in la ri  safid a  o 'r ta   o siy o lik la m in g   h arb iy lar 
sifa tid a   ish tiro k i,  u la m in g   h a rb iy   sa n 'a ti  v a  q u ro l-aslah ala ri,  y o 'lb o s h c h ila ri,  fors- 
y u n o n   u ru sh la rid a   u la m in g   ishtiroki  v a  k o 'rs a tg a n   ja s o ra tla ri,  e tn ik   jih a td a n  
tu rlic h a   b o 'lg a n   k o 'p la b   x a lq la m in g   ah m o n iy lar  d a v la tig a   b o 'y s u n is h i  v a  u larg a  
tu rli  so liq la r  to 'la s h i,  sa k -m as sag e tla m in g   u rf-o d atlari,  tu rm u sh   tarzi  v a  diniy 
e 'tiq o d la ri  kabi  k o 'p la b  q iziq arli  m a 'lu m o tla rd a n   iborat.
G e ro d o t  K asp iy   d e n g iz id an   sharq  tom o n d ag i  h u d u d n i  “ b ep o y o n   tek islik d an  
ib o rat”  d e b   atag an ,  A ra k s d a ry o sin i  (A m u d ary o n i)  tilg a  olgan.
S h u n in g d e k ,  G e ro d o t y u n o n -fo rs  u rushlari  bilan  b o g 'liq   m a 'lu m o tla r orasida 
b a q triy alik la r  h a q id a   m a ’lu m o t  berib  o 'ta d i.  G e ro d o tn in g   m a 'lu m   q ilish ich a, 
M id iy a   v a   L id iy an i  zab t  q ilg an   a h am o n iy la r  shohi  K ir  o 'z ig a  ju d a   k a tta   tash v ish  
k eltiray o tg an   B a q triy a   x alq i,  sak   v a  m assag etlarg a  q arsh i  u ru sh g a   “ sh ax san   o 'z i 
b o sh c h ilik   q ilish g a,  y u n o n la rg a   qarshi  u ru sh g a  e sa   b o sh q a   lash k arb o sh in i 
y u b o rish g a ”  m ajb u r  b o 'la d i.  B u  esa   B aq triy a n in g   bu  d a v rd a   a n ch a   qudratli 
d av la tla rd an   biri  b o 'lg a n lig in i  tasdiqlavdi.
Y u n o n   ta rix ch ilarin in g   a sa rla rid a   sak lar  “ d e n g iz   o rq a sid ag i  sak lar", 
“ m a s sa g e t-sa k la r” , 
“ k a tta  
sak lar", 
"a m irg iy  
sa k lar” , 
"" k a s p iy la r” 
va 
“ o rto k o rib a n ti”  k ab i  n o m la r  bilan  tilg a  olingan.
G e ro d o t  O 'r ta   O s iy o n in g   q ad im   ah o lisid a n   biri  sa k la m i  ta s v irla r  ekan, 
“ sa k la r  b o sh la rig a   uchi  nay zali  qalin  nam at.  tik  turu v ch i  q a lp o q   k iy g an lar.  U lar


sh a lv o r  kiy g an lar,  sak  kam oni  v a  x an ja r  bilan  qurollanganlar.  B undan  tashqari, 
u lard a  sag aris -   ikki  tom oni jan g o v o r  o y b o lta   ham   bo r  edi”,  deb  k o ‘rsatib  o 'tad i. 
B o sh q a  o ‘rin lard a  ham   G ero d o t  sa k lam in g   m ardonavorligi  v a jan g o v o rlig in i  bir 
n e c h a  bor ta 'k id la b  o ‘tadi.
G ero d o t  sa k lam in g   bir  qism i  ch o rv ach ilik   bilan  sh u g ‘ullangani  v a   boshqa 
k atta  q ism i  E ron  sh o h ig a  boj  to ‘lovchi  d eh q o n ch ilik   bilan  sh u g ‘ullanuvchi  o 'tro q  
sak lar b o 'lg an lig in i  y o zib  qoldiradi.
G ero d o t “ T arix ”  asarin in g   uchinchi  kitobi  92-b o b id a ortokoribanti  deb  atal- 
gan  x a lq la r  to ‘g ‘risid a   m a 'lu m o t  berib  o 'ta d i.  U zoq  izlanishlardan  s o ‘ng   nem is 
olim i  K isslin g   bu  nom   E ro n d a  q o y ato sh larg a  y o zilgan  tig rax au d a  saklari  s o ‘zi- 
ning  y u n o n c h a   talaffu zi  ek anligini  aniqladi.  B u  xalq lar  key in ch alik   M arkaziy 
O siy o d a  ham   o 'z la rin in g   qad im iy   bosh  k iyim larini  saqlaganlar.  shu n in g   uchun 
u lar  b o sh q a   sak lard an   farqli  o ‘laroq,  y u n o n lar  tom onidan  “ o rto k o rib an ti”  deb 
nom langan.
“ Sak”  s o ‘zi  etim o lo g iy asi  ha q id a  turli  fikrlar  m avjud.  Y unonlar  sak  so ‘zi 
sk iflam in g   yoki  sa k lam in g   shohi  nom ini  bildiradi  yoki  y u n o n ch a  “ saka”  -  
“ q alq o n ”  so 'z id a n   kelib  ch iq q an   d eyishsa,  b a 'z ila r  qadim gi  E ron  tilid a   “ sak” 
(y u rm o q ,  ch o p m o q ,  y u g u rm o q )  so ‘zi  bilan  b o g 'lab ,  “y u g u ru v ch i” ,  “tez  y u ru v ch i” , 
“k o 'c h m a n c h i” ,  “ say y o h ”  m a n o s in i b ild irad i deb  aytishadi.
G ero d o t  m assag et  q ab ilalari  haq id a  nisbatan  k o ‘proq  m a 'lu m o tla r  beradi 
U ning x a b ar b erish ich a,  m assag etlar ja s u r v a k o ‘p  sonli  qabilalardir.  U lar sharqda, 
qu y o sh   ch iq ish   y o 'n a lish id a .  A raks  d ary o sin in g   narigi  yonida,  issedonlar 
r o ‘p a rasid a   jo y la sh g a n lar.  B a 'z ila r  ulam i  sk if  q abilalari  deb  hisoblaganlar. 
M a ssag e tla m in g   kiy im -k ech ak lari  v a  turm u sh   tarzi  sk iflam ik id an   uncha  farq 
q ilm aydi.  U la m in g   otliq   v a   p iy o d a  q o 'sh in lari  b o 'lib ,  a n 'a n a g a   k o ‘ra,  kam on, 
n ay za  v a h arbiy  c h o ‘qm o rla r bilan ja n g   qiladilar.  T em ir v a m is m assag etlar yerida 
u m u m an   u ch ram ay d i.  A m m o   oltin   v a  kum ush  u lard a   ju d a   k o ‘p.  S huningdek. 
G ero d o t, 
m assag etlar 
m alikasi 
T o ‘m arisn in g  
fors 
p o d shosi 
K ir 
bilan 
m u n o sab atlari.  u lar  o ‘rtasidagi  harbiy  to ‘q n ash u v lar  haqida  ham   batafsil 
m a 'lu m o tla r beradi.
M u arrix lar “ m assa g et”  nom i  biror  qav m n in g   asl  nom i  em as,  balki  xalqning 
m aish atin i  an g latu v ch i  laqab  b o 'lis h i  kerak  d eydilar.  M asalan,  “m assag et”  so 'zi 
tark ib id ag i  o 'z a k   v a   q o ‘sh im ch alam i  ajratib,  “ M as'ya”  baliq,  “ ka”  yeguvchi, 
“ g a ” lar,  y a'n i  “ baliq,  y e g u v ch ilar”  degan  laqab  b o ’lganini  taxm in  qiladilar. 
Q adim gi  E ron  tili  m utax assisi  L.  M.  O ranskiy  “ m assag etlar  sak  qab ilalarin in g  
k a tta   ittifoqini  tashkil  etg an   b o ‘lsa  kerak.  “ M assag et”  atam asini  “ katta  sak lar” 
(m as  -   katta.  saka  -   sak,  t  - k o 'p l ik   q o 'sh im c h a si)  sifatid a  talqin  etish   m um k in ” , 
d eb   h iso b lay d i.  T arix iy   fak tlarg a   suyan ilad ig an   b o 'lin s a,  m assa g etlar  m iloddan 
av v alg i  7 0 0 -y illard a  sk iflam i  M arkaziy  O siy o n in g   g 'a rb id a n   siqib  chiqarib, 
o ‘zlari  shu  jo y la m i  ish g ‘ol  qilganlar.  G erodot  u lam in g   yashash  jo y la ri  sifatida 
O rol  d en g izin in g  ja n u b iy  sh arq i,  A m udaryo  va Sirdaryo  o 'rta la rin i  k o ‘rsatadi.
G ero d o t  ah am o n iy lar  d avridagi  0 ‘rta  O siyo  d avlatlari  va  xalqlari  haqida 
h am   m a 'lu m o t  bergan.  G e ro d o tn in g   bergan  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra,  B aqtriya 
A h a m o n iy la r  d av latin in g   o ‘n  ikkinchi  viloyati  (satrap lig i)n i  tash k il  etib,  300


ta la n t’,  P arfiy a,  X o razm ,  S o ‘g ‘d iy o n a   v a   o riy la r  o 'n   o ltin c h i  vilo y at  b o ‘lib,  300 
talan t,  sa k lar  v a  k a sp iy b o ‘yi  x a lq la ri  o ‘n   b e sh in ch i  v ilo y at  b o ‘lib,  2 5 0   talant, 
P a rik an iy a  
v a   O siy o   h ab ash la ri  o ‘n  y ettin ch i  v ilo y a t  b o ‘lib,  400  tala n t  boj 
to 'la g a n la r.  B u n d a n   k o 'rin a d ik i,  M a rk az iy   O siy o   v a  X u ro so n   vilo y atlarid an  
ah a m o n iy la r h a r yili  1250 tala n t m iq d o rid a  boj  o lib  tu rg an lar.
M a rk az iy   O siy o   x alq lari  b o sib   o lin g a n   b o sh q a   d av la tla r  kabi  o ‘z  fu q aro lari 
h iso b id an   E ro n   arm iyasi  u ch u n   lash k ar  y u b o rish lari  sh art  boMgan.  G ero d o tn in g  
y o z ish ic h a,  b a q triy alik la r  sa k la r  bilan   b ir  q a to rd a   e n g   yaxshi  ja n g c h ila r 
h iso b lan ib ,  sh o h   g v ard iy asi  q ism la rig a   ja lb   etilg an .  G e ro d o t  o ‘z  a sarid a  
b aq triy alik   ja n g c h ila rn in g   k iy im lari  v a   h a rb iy   qurol-yarogM ari  h aq id a  ham  
m a 'lu m o tla r  y o z ib   qold irg an .  A h a m o n iy la r  sa ro y id a   v a   arm iy asid a  sharqiy 
v ilo y a tla rd an   k elib   x izm at  q ilu v c h i  v a k illar  ju d a   k o ‘pch ilik n i  tash k il  qilgan. 
M a rk az iy   O s iy o d a   y ash o v ch i  q a b ila   v a   e la tla r  y ax sh i  su v o riy lar  v a  m erg an lar 
sifa tid a   a h am o n iy la r  arm iyasi  u ch u n   ju d a   q u lay   ja n g o v a r  kuch  boMib  x izm at 
q ilg an lar.  G e ro d o t  k eltirg an   m a 'lu m o tla rg a   k o 'ra ,  K serk sn in g   Y u n o n isto n   bilan 
boMgan  ja n g la rid a   M a rk az iy   O siy o   q a b ilalari  v a   e la tla rid a n   1700000  p iy o d a   va 
8 0 0 0 0 0   su v o riy lar q a tn ash g an .  B u lar o ra sid a  sa k lar en g  jan g o v a rla ri  h isoblangan.
G e k ate y   v a   G ero d o t  a sa rla rid a   0 ‘rta   O s iy o n in g   q ad im iy   m am lak atlari  -  
B aq triy a,  X o razm ,  S o 'g 'd iy o n a ,  d e n g iz  v a  d ary o lari -  K a sp iy   d engizi,  A m u d ary o , 
S ird ary o   v a   a h o lisi  v a  q a b ila la ri  -   saklar,  m assa g etlar,  s o 'g 'd iy o n a lik la r, 
b a q iriy alik la r,  x o ra zm lik lar h a q id a  q im m a tli to p o n im ik  m a 'lu m o tla r uchraydi.
B u   d a v r  tarix ch ilarid a n   y a n a   biri  m ilo d d an   av v alg i  V - I V   asrlard a  y ash ag an  
K s e n o fo n t  h iso b lan ad i.  A sli  k elib   c h iq ish i  a fin a lik   boM gan  K sen o fo n t  h ay o tin in g  
k o ‘p  q ism in i  S p arta  m u lk la rid a   o 'tk a z g a n   v a  sp a rtalik la r  bilan   b irg a  fors 
sh a h z o d asi  K ir  y u rish larid a   q a tn a sh ib   B o b ilg a c h a   b o rad i  (m ilo d d an   avvalgi  401- 
y.).  K s en o fo n t  k o 'p g in a  a sa rla r y o z g a n   boMib,  u la r o ra sid a  m ilo d d an   avvalgi  371— 
3 5 5 -y illa r  o ra lig ‘ida  y o zilg an   “ K iro p e d iy a ”  a sa ri  a lo h id a   a h am iy atg a  egadir. 
T a rix ch i  b u   a sa rid a   ah m o n iy lar  d a v la tin in g   aso sch isi  K ir  II  h a q id a   h ik o y a  qiladi. 
B u  a sa rd a   0 ‘rta   O siy o d ag i  g irk a n la r  v a   sa k lar  h a q id a   k o ‘p g in a   m a ’lu m o tlar  bor. 
S h u n in g d ek ,  b a q triy alik la r  h a m   bir  n e c h a   m a rta   e slatib   o 'tila d i.  M isol  uchun,  bu 
a sa rid a   K s e n o fo n t  sak   k ab ila la rin i  G irk a n iy a   bilan  q o 's h n i  yash ab   K ir  bilan  
ittifo q ch ilik d a   boM ganliklari  h a q id a   m a 'lu m o t  beradi.  S huningdek,  tarixchi 
sa k la m i  K im in g   B o b ilg a   tan tan ali  k irib   ke lish i  p a y tid a   v a   o tla r  m u so b aq alarin i 
tasv irla g an   p a y tid a  h am  e slatib   o ‘tadi.  K s en o fo n t B a q triy a  h aq id a,  K ir  bosib  olg an  
o 'lk a la r   v a   x a lq la r  h a q id a   x a b a r  b ersa-d a ,  bu   v o q e a   q a c h o n   b o 'lg a n i  v a  q an d ay  
k e ch g an i  h a q id a  h ech   q an d ay   m a 'lu m o t b erm ay d i.
A sli  k elib   c h iq ish i  K ic h ik   O s iy o n in g   K n id   sh a h rilik   boMgan  K tesiy  
(m ilo d d a n   av v alg i  V - I V   asrlar)  ta b ib lik   bilan   s h u g ‘u llan g an .  U  b ir  q a n ch a  
m u d d at  a h a m o n iy la r  p o d sh o si  A rta k se rk s  II  (m ilo d d a n   av v alg i  4 0 4 -3 5 9 -y y .) 
h u z u rid a   sa ro y   tabibi  v a zifas id a   ish lag an ,  K tesiy   p o d sh o   o ila sig a   a n ch a   yaq in  
boMib,  S u z a d a   v a   eh tim o l,  E k b a ta n a d a   h am   y ash a g an .  P o d s h o   saro y id a  fao liy at 
k o 'rs a tg a n   d a v rid a   K te siy   a h am o n iy la r  d av lati  tark ib id ag i  S harq, ju m la d an ,  0 ‘rta 
O siy o   x a lq d a ri  h a q id a   k o 'p la b   h ik o y a la r  e sh itg an   h a m d a   p o d sh o   y iln o m alarid an  
fo y d a la n ib ,  “ P e rsik a "  asarini  y a ratg an   (m ilo d d a n   av v alg i  IV   asrn in g   boshi).
‘  B ir tala n t -  25 ,9 2 k g  k u m u sh  tanga


U ning  b u   a sarid a  b aq triy alik la r  v a   u la rn in g   qo‘shnilari  haqida  k o 'p g in a  
m a 'lu m o tla r  saqlangan.  Ju m lad a n ,  tarix ch i  O ssuriya  podshosi  N in   va  B aqtriya 
podshosi  O ksiart  u ru sh lari,  K ir  II  ning b a q triy a lik la r bilan  urushlari,  B aqtriyaning 
ju d a  k o ‘p m u stah k a m  isteh k o m lari  v a q a l'a la r i  haqida hikoya qiladi.
A lek san d r  M a k e d o n sk iy n in g   b o stirib   k e lish i  (m iloddan  avvalgi  334  325- 
yillar),  sh u ningdek,  savdo  alo q alarin in g   a v j  olishi  qadim gi  d unyo  olim larining 
geo g rafik  tasav v u rlarin i  k e n g ay tirish g a  im k o n  beradi.
0 ‘rta   O siy o n in g ,  ju m la d a n   0 ‘z b e k isto n n in g   daryolari,  tab iiy   geografiyasi, 
shaharlari  to ‘g ‘risid ag i m a'lu m o tla r m ilo d d a n   avvalgi I  asrga k e lg a n d a  aniq bir tus 
oladi.  M asalan,  qad im g i  y u n o n   geo g rafi  v a   tarixchisi,  17  jild lik   “ G eografiya” 
asarin in g   m u allifi  S trabon  (m ilo d d an   a v v alg i  64/63  -   2 3/24-yillar),  tarixchi  va 
yo zu v ch i.  7  jild lik   “ A le k sa n d r  M a k e d o n sk iy   yurishlari  tarixi”  m uallifi  Flaviy 
A rrian   (9 5 -1 7 5 -y illa r),  10  jild lik   “A le k sa n d r  M akedonskiy  tarix i” ni  y o zg an   R u f 
K u rsiy   (I  asr),  Y a k sa rt  (S ird ary o ),  P o litim e t  (Z arafshon)  h aqida  m a'lum otlar 
bergan.  A rrian   S irdaryo  b o ‘y id a  su g ‘d iy la m in g   shaharlarini tilg a olgan.  A stronom  
P tolem ey  (tax m in an   90  -   160-yillar)  0 ‘rta   O siyo  geografiyasi  h aq id a  keng 
m a’lu m o tlar b erib   o ‘lka hud u d larin i,  d ary o lari,  shaharlarini tasvirlab yozgan.
S trab o n   A p o llo d o r  o ‘zin in g   “X ro n ik a” sid a  B aqtriyani  “b u tun  O rian a bezagi” , 
“ m in g   sh ah arlik   m am lak at”  deb  tav sifla y d i.  S trabonning  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra, 
A lek san d r  M ak ed o n sk iy   B a q triy a   v a  S o ‘g ‘d iy o n ad a   8  ta   sh ah arg a  shaharga  asos 
solgan.  A m m o,  bu  m a 'lu m o tla r  arx eo lo g ik   tad q iq o tlar  m a'lu m o tla ri  bilan  tasdiq- 
lanm agan  v a  k o ‘p g in a  ilm iy  m u n o za rala rg a   sabab  b o ‘lganki,  bu  alo h id a  m avzu 
h isoblanadi.  B iz  0 ‘rta  O siyo  h u d u d larid a  M ak edoniyalik  Isk an d ar  uchta:  O ks 
Isk an d ariy asi,  Isk an d ariy a  E sx a ta   (C h e k k ad ag i  Iskandariya)  va  M a rg ‘iyonadagi 
Isk an d ariy a  sh a h a rla rig a   aso s  solg an lig i  h a q id a   m a 'lu m   m a'lu m o tla rg a   egam iz. 
S huningdek,  S trab o n   sa k lam i  T y a n ’-S h a n ’,  F a rg ‘on a  v a  Y aksart  saklariga 
b o ‘ladilar.  S trab o n  sa k lam i  “ dax” ,  “day” ,  “ d o v ”  nom lari  bilan ham   ataydi.
II  a sr  asrda  yashab  o ‘tg an   D ionisiy  P erieg est  0 ‘rta   O siy o d a   yashovchi  sak 
q abilalari  h aq id a  m a 'lu m o t  b erar  ekan,  saklar  ajoyib  ch av an d o z  v a  kam ondan 
m o h irlik   bilan  otishlari,  “ dunyodagi  h a m m a   m erg an la r o rasid a  eng  m ohiri  skiflar, 
u la r  b iro n ta   ham   o ‘qni  b ek o r  ke tk azm ay d ilar”  deb  aytadi.  D io d o r  esa   yunonlar 
m erg an lik   sa n 'a tin i  saklardan  o ‘rgang an lig in i,  hatto k i  “o ‘q-yoy”  s o ‘zi  saklardan 
k irib   kelg an lig in i  yo zib   qoldiradi.  S ak jan g c h ila ri  ah am o n iy lar u ru sh larin in g  ham - 
m asid a  faol  ish tiro k   etganlar,  u lam in g  q u rollari  q o ld iq lari,  ayniqsa  bro n zad an   ish- 
langan  nay za  u ch lari  Y aqin  v a  K ich ik   O siyo  h am d a  Y u n o n isto n d a n   k o ‘plab 
topilgan.
S h u n d ay   qilib,  yunon  olim larin in g   asa rlarid a  0 ‘rta   O siyo,  ju m la d an  
0 ‘zb ek isto n d a   bir  q an ch a  to p o n im ik   m a'lu m o tla r,  c h u n o n ch i  A raks  (A m udaryo), 
O ks  (O k so s  -   A m udaryo),  X o rasm iy a  (X o razm )  shahri,  Q a n g ‘  (Q angxa, 
Q a n g ‘uy)  dav lati,  Y aksart  (S ird ary o n in g   eng  q a d im g i  m ax alliy   nom i),  M arak an d  
(S a m arq an d ),  P o litim et (Z arafshon),  sak,  m assaget  v a  b o sh q a lar tilg a  olingan.

Download 3,25 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   22




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish