‘z b e k is t n r espu blik asi o L iy va ‘rta m axsus ta’ L i m vazirlig I


m e h n a t   b a y r a m i,  o ' q u v c h i l a r   y a s a g a n   b u y u m l a r



Download 11,97 Mb.
Pdf ko'rish
bet304/413
Sana16.01.2022
Hajmi11,97 Mb.
#379486
1   ...   300   301   302   303   304   305   306   307   ...   413
Bog'liq
Pedagogika. 1-qism (M.Toxtaxojayeva, S.Nishonova) 583e888c8e1f192e31521286245d8a52

m e h n a t   b a y r a m i,  o ' q u v c h i l a r   y a s a g a n   b u y u m l a r
 
k o ‘rgazm asi;
 
h a sh a rla r  u y u sh tir ish ;
q a r o v c h is i  y o ‘q ,  b e m o r ,  k e k s a   v a   n o g ir o n   k is h ila r g a
 
k o 'r sa tilu v c h i  in so n p a r v a r lik   y o r d a m i;
 
k o ‘k a la m z o rla sh tir ish ;
 
t a ’m irla sh   (m a k ta b   b in o s in i) ;
« M o h ir   q o 'lla r »   t o ‘g a r a g in in g   fa o liy a ti
30-chizma.  Mehnat  tarbiyasining  tashkiliy  shakllari
M e h n a t   tarbiyasining  iqtisodiy  ta rb iy a   bilan  aloqadorligi.  0 ‘tgan 
asming 30-yillaridan boshlab o ‘quvchilaiga  iqtisodiy bilim berish  h a m d a , 
ularda  m eh n at  va  kasbiy faoliyatni tashkil  etish  k o ‘n ik m a ,  m alak a la rin i 
shakllantirish  masalasiga jiddiy e ’t ib o r  berila boshlandi.  0 ‘quvch ilarg a 
iqtisodiy  bilim larni  berish,  u la rd a   is h ch an lik ,  tartiblilik,  e h tiy o tk o rlik  
xislatlarini  shakllantirish  ta rbiya viy  ish larn in g   ta rk ib iy   q is m la r id a n  
sanaladi.
Hozirgi  davrda,  k a d rla r  t a y y o rla sh   m asalasi  en g   m u h i m   vazifa 
sifatida q o ‘yilib,  t a ’lim sifatini oshirish bilan biiga o ‘quvchilarni  iqtisodiy 
bilim lar bilan  qurollantirish,  a yniqsa,  b o z o r  iqtisodiyoti  m u n o s a b a tla r i 
shakllanayotgan  m avjud  s h a ro itd a   m u h i m   va  zarur.
Iqtisodiy t a ’lim  o ‘quvchilarga x o 'jalik  yuritish tizim i  (oila  budjetini 
shakllantirish,  x o ‘jalikni  yuritish,  m av ju d   m o d d iy   boyliklarni  asrash, 
k o 'p a y tiris h ,  s a v d o - s o ti q   m u n o s a b a t l a r i n i   t o ‘g ‘ri  ta s h k i l  e t i s h   va 
h o k a z o la r)  t o ‘g ‘risidagi  n a z a riy   b i l i m l a r n i   b e ris h g a   y o ‘n a l t ir i l g a n  
pedagogik jarayon.
Iqtisodiy  tarbiva  o ‘quvchilarga  iq tisodiy  bilim larni  b e r is h ,  u la rd a  
xo'jalik yuritish faoliyat  (oila budjetin i shakllantirish, x o ‘jalik n i yuritish, 
m a v j u d   m o d d i y   b o y l i k l a r n i   a s r a s h ,   k o ‘p a y t i r i s h ,   s a v d o - s o t i q  
m u n o sa b a tla rin i  t o ‘g ‘ri  tashkil  e tis h   va  h o k a z o ! a r ) n i   ta s h k i l  e tis h
www.ziyouz.com kutubxonasi


k o ‘n ik m a  va  m alakalarini  shakllantirishdan  iborat  pedagogik  faoliyat 
jarayoni.
B in o b a r i n ,   iqtiso d iy   t a rb iy a   yosh  a v lo d d a   iq tiso d iy   bilim   va 
k o ‘n i k m a l a r n i   riv o jla n tirish ,  u la rn i  t e j a m k o rlik ,  m e h n a ts e v a rlik , 
tashabbuskorlik,  iqtisodiy  faoliyatni  yo ‘lga qo'yish t o ‘g ‘risida  fikrlashga 
o'rgatadi.
Iq tiso d ,  iqtisodiyotning  o ‘zi  nim a?  Bu  t u s h u n c h a   y u n o n   olimi 
G e lio t  t o m o n i d a n   kiritilgan  b o ‘lib,  bu  —  «uy  x o ‘jaligini  boshqarish 
s a n ’ati»  m a ’nosini  anglatadi.  Keyinchalik  bu tu s h u n c h a n in g   mohiyati 
kengayib,  m a ’nosi  h a m   t o ‘ldirib  borilgan.  Iqtisodiyot  —  bu ju d a   keng 
va  m u r a k k a b  t u s h u n c h a .  Iqtisod  atam asi  t o r   m a ’n o d a   inson  yaratgan 
b a r c h a   boylik la rn i  tejash ,  sh u n in g d e k ,  in so n   m e h n a t i n i   qadrlash 
m a ’nosini  anglatadi.  K eng  m a ’n o d a   iqtisodiyot  insonning tirikchiligini 
o ‘t k a z is h g a   q aratilg a n   x o ‘j a l ik   faoliyati  b o ‘lib,  bu  faoliyat  ishlab 
c h i q a r is h d a n   b o s hlanib,  y a ratilga n  m ah su lo tla rn i  iste’m ol  etish  bilan 
y a k u n la n a d i.
D e m a k ,  iqtisod  inson  faoliyatining asosiy jih ati b o ‘lib, jam iyatning 
eng  m u h i m   negizi,  uning  poydevori  hisoblanadi.  C h u n k i,  eng  avvalo, 
in so n n in g   inson  sifatida talab-ehtiyojining qondirilishiga,  albatta,  uning 
iqtisodiy  faoliyati  asosida  erishiladi.
B u la rd a n   m a ’lum ki,  inso n   o ‘z  hayotida  iqtisodiyot  bilan  doim iy 
m u n o s a b a t d a   b o ‘ladi.  Iqtisodiy  tarbiya,  avvalo,  oiladan  boshlanadi. 
O ilad a  iqtisodiy  tarbiya  z a m irid a  ham   m ehnatsevarlikni  tarbiyalash 
y o t a d i .   B o l a l a r   o ‘z  m e h n a t i   n a t i j a l a r i n i   k o ‘r g a n d a g i n a   o ‘z 
im k o n iy a tla rid a n   t o ‘g ‘ri  foydalanayotganini  anglab  yetadi,  m ustaqil 
faoliyat  yuritishni  o ‘rg a n a d i,  ularda  tadbirkorlik  va  ishbilarmonlik 
xislatlari  tarkib  topadi.
Oilada y o ‘lga q o ‘yiladigan bolalar m ehnati hovli va xonalam i tartibli 
saqlash,  kiy im -k ech a k la rn i  asrab-avaylash,  uy  jihozlarini  t a ’mirlash, 
r o ‘z g ‘o r  y um ushlariga  y o rd a m   berish  kabilar  k o ‘rinishlarida  n am o y o n  
b o ‘ladi.
O t a - o n a l a r  bolalarni  m e h n a t  faoliyatini kuzatib borib,  ularga za ru r 
o ‘rin d a  m aslahat  beradilar.  Ayniqsa,  o ‘q u vchi-yoshlarda  oilada  h a m , 
t a ’lim  m uassasalarida  h a m   tejam korlikka  rioya  qilishga  o ‘rgatish  katta 
a h a m iy a tg a   ega.
Iq tis o d iy   tarb iy a  o ‘z  ichiga  o ‘q u vchilar  t o m o n i d a n   iqtisodiyot 
asoslarini  o ‘rganish,  u la rn in g   unum li  va  ijtimoiy  m e h n a tn in g   turli 
k o ‘rinishlarida  ishtirok etish,  rejalashtirishga  doir bilim  va  malakalarga
www.ziyouz.com kutubxonasi


ega  b o ‘lish,  ishlab  chiqarish  m a h s u lo tla rin i  hisobga  olish  va  nazorat 
qilish  kabilarni  oladi.
Iqtisodiy  tarbiyaning  inson  va ja m iy a t,  iqtisodiy  geografiya,  tarix, 
m a t e m a t i k a ,   ximiya,  biologiya,  m e h n a t   t a ’lim i  d a r s la rid a   am a lg a  
oshirilishi  y a n a d a   ijobiy  sam aralarni  beradi.  E ng  m u h i m i   «Iqtisodiyot 
a s o sla ri»   o ‘q u v   fani  asosida  o ‘q u v c h i l a r   i q t is o d i y   t u s h u n c h a l a r ,  
k ategoriyalar  h a m d a   ishlab  c h iq a rish n i  rivojlantirish  qo n u n iy atlarin i 
o ‘rganadilar.
J a m i y a td a   keng  k o ‘lamli  iqtisodiy  is lo h o tla r a m a lg a   oshirilayotgan 
s h a ro itd a   Respublika  iqtisodiyotini  rivojlantirish,  x o ‘jalik n i  oqilo n a 
tashkil  etish,  sanoat  va qishloq  x o ‘jaligi ta r m o q l a r in i  takom illashtirish, 
m o liy a   o p e ra ts iy a la rn i  t o ‘g ‘ri  tash k il  e tish ,  re ja la s h tirish ,  m e h n a t 
u n u m d o rlig i,  ishlab  chiqarish  s am arad o rlig i,  k o rx o n a la r  rentabelligi, 
kichik  va  o ‘rta  biznes,  ijara,  b o z o r   infrastrukturasi,  m ah su lo t  qiym ati, 
s o f  d a r o m a d ,   q o ‘shim cha  d a r o m a d ,   b u d jet,  x a ridor,  to v ar,  tovarlar 
im porti  va eksporti,  sh artn o m a,  birja,  ra q o b a t,  m e n e j m e n t ,  m arketing, 
pul,  b an k ,  b a n k n o t  va boshqalar h a q id a  t o ‘la  m a ’lu m o tla r n in g  berilishi 
o ‘q u v ch ilarn in g   iqtisodiy  ongini  s h a kllantirishga  y o r d a m   beradi.
S in fd a n   tashqari  tarbiyaviy  t a d b irla r  h a m d a   tarbiyaviy  soatlarda 
i q t i s o d i y   m a v z u l a r d a   t a r b i y a v i y   s u h b a t ,   b a h s   v a   m u n o z a r a l a r
Iqtisodiy  tarbiyaning  samarali  shakl  va  m etodlari
I  
............ ....

Download 11,97 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   300   301   302   303   304   305   306   307   ...   413




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish