‘z b b ton respublikasi oliy va ‘rta vlaxsus ta’lim vazirligi nizomiy nomidagi toshkent davlat pedagogika universiteti


— mutaxassisliklar yo‘nalishi bo‘yicha fundamental va



Download 3,85 Mb.
Pdf ko'rish
bet8/273
Sana06.02.2022
Hajmi3,85 Mb.
#433797
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   273
Bog'liq
Azizxo`jayeva N.N.Pedagogik texnologiyalar

— mutaxassisliklar yo‘nalishi bo‘yicha fundamental va
amaliy bilim beradigan, ta’lim muddati kamida 4 yil davom etadigan tayanch
oliy ta’lim
Magistratura 
— aniq ixtisoslik bo‘yicha fundamental va amaliy bilim
beradigan, bakalavriat negizida kamida ikki yil davom etadigan oliy ta’lim
0 ‘zbekiston Respublikasida oliy o ‘quv yurtlarining quyidagi turlari
belgilanadi:
-
universistet. 
U bilim sohalari va yo‘nalishlarining keng tarmoqlari
bo‘yicha oliy va oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi;
- akademiya. 
U bilim va yo‘nalishlaming muayyan sohasi bo‘yicha oliy
va oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi;
-
institut. 
U bir bilim sohasi miqyosida muayyan yo‘nalish oliy,
shuningdek, oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi.
Xotima. 0 ‘zbekiston Respublikasidagi oliy maktabning hozirgi davrdagi 
taraqqiyoti davlat islohotlari bilan amalga oshiriladi. Oliy maktab islohotlari 
esa “Kadrlar tayyorlash milliy dasturi” bilan belgilanadi. Bu dasturga 
muvofiq ravishda respublikadagi oliy ta’limning yangi maqsadi, vazifalari 
va tamoyillari aniqlangan.
Oliy ta’lim tizimi tuzilmasi ham o‘zgarishga yuz tutdi, unda ikki 
bosqich joriy etildi: bakalavriat va magistratura.


1.2. Oliy maktab ta’lim mazmuni
1.2.1. Ta’lim mazmunini shakllantirishning mohiyati va nazariyasi
O l i y m a k t a b t a ’l i m j a r a y o n i o ' z i n i n g m a z m u n i b i l a n b o ‘l a j a k m u t a x a s s i s
s h a x s i n i s h a k l l a n t i r i s h g a q a r a t i l g a n v a z i f a n i a m a l g a o s h i r a d i . U n g a i l m i y
y o n d a s h u v l a r e s a t a ’l i m m a z m u n i n i b i l i m l a r , m a l a k a v a k o ' n i k m a l a r ,
q a r a s h l a r h a m d a e ’t i q o d l a r , s h u n i n g d e k , b i l i s h n a z a r i y a s i k u c h i , a m a l i y
t a y y o r g a r l i k l a r r i v o j l a n i s h i n i n g m u a y y a n d a r a j a s i t i z i m i n i n g y i g ' i n d i s i s i f a t i d a
i z o h l a y d i .
T a ’l i m m a z m u n i n i n g m o h i y a t i u n g a b o ' l g a n t u r l i y o n d a s h u v l a r b i l a n
b e l g i l a n a d i .
Bilimga yo'naltirilgan yondashuvda 
b i l i m i n s o n i y a t n i n g b u t u n t a r i x i y
t a j r i b a l a r i d a t o ' p l a n g a n b o y m a ’n a v i y m u l k s i f a t i d a d i q q a t m a r k a z d a b o ' l a d i .
B i r o q b u y o n d a s h u v n i n g m a ’l u m s a l b i y j i h a t l a r i h a m b o r . B i l i m b u n d a m u t l a q
d a r a j a g a e g a b o ' l a d i . S h u s a b a b l i s h a x s j i l o v l a n a d i v a i k k i n c h i d a r a j a g a o 4 i b
q o l a d i . B u e s a a k a d e m i z m g a b e r i l i s h n i n g i l m i y a s o s i n i q o i d a l a s h t i r i s h g a o l i b
k e l a d i .
H o z i r g i d a v r d a
ta’limni insonparvarlashtirish va ta’lim mazmunining 
mohiyatini shaxsga yo'naltirilgan yondashuvini 
m a y d o n g a o l i b c h i q d i .
Bu 
y o n d a s h u v m a r k a z i d a s h a x s t u r a d i . B u n d a y y o n d a s h u v t a ’l i m m a z m u n i n i
e r k i n t a n l a s h i m k o n i y a t i n i b e r a d i . S h a x s g a y o ' n a l t i r i l g a n y o n d a s h u v n i a m a l g a
o s h i r i s h j a r a y o n i d a s h a x s n i n g t a ’l i m i y , m a ’n a v i y , m a d a n i y v a h a y o t i y t a l a b l a r i
q o n d i r i l a d i . E n g m u h i m i , s h a x s g a n i s b a t a n i n s o n p a r v a r l i k m u n o s a b a t i
n a m o y o n b o ' l a d i , m a d a n i y - t a ’l i m i y s h a r o i t d a o ' q i s h i n d i v i d u a l l i g i v a m u s t a q i l
h a r a k a t q i l a o l i s h i m k o n i y a t i s h a k l l a n a d i .
S h a x s g a y o ' n a l t i r i l g a n y o n d a s h u v i n s o n n i n g t a b i i y , i j t i m o i y v a m a d a n i y
x u s u s i y a t l a r i b i r l i g i r i v o j l a n i s h i g a q a r a t i l g a n b o ' l a d i . B u n d a y y o n d a s h u v
n a m o y a n d a l a r i I . Y a . L a m e r , M . N . S k a t k i n , V . S . L e d n e v , B . M . B i m - B a d a ,
A . V . P e t r o v s k i y l a r d i r .
T a ’l i m m a z m u n i
tarixiy xarakter 
h a m k a s b e t a d i .
J a m i y a t r i v o j l a n i s h i n i n g h a r b i r b o s q i c h i d a t a ’l i m m a z m u n i m u a y y a n
m a q s a d v a v a z i f a l a i g a e g a b o ' l a d i . T a ’l i m m a z m u n i d a v r t a l a b i , n a z a r i y b i l i m
v a i s h l a b c h i q a r i s h t a r a q q i y o t i d a r a j a s i g a m o s r a v i s h d a o ' z g a r i b t u r a d i .
T a ’l i m m a z m u n i i j t i m o i y h o d i s a s i f a t i d a m a y d o n g a k e l a d i v a u o ' z i n i n g
b o s h l a n g ' i c h d a v r i d a a m a l i y a h a m i y a t k a s b e t g a n , y a ’n i i n s o n l a m i n g h a y o t i y
e h t i y o j l a r i u c h u n z a r u r h i s o b l a n g a n b i l i m g a n i s b a t a n t a l a b i n i q o n d i i g a n .
I j t i m o i y t a r a q q i y o t t a ’l i m n i n g
madaniyatshunoslik funksiyasini 
y u z a g a
k e l t i r d i .
T a ’l i m n i n g r i v o j l a n i s h i g a b o s h q a i j t i m o i y o m i l l a r h a m t a ’s i r k o ' r s a t d i ,
n a t i j a d a h u k m r o n s i n f l a r u m u m m a d a n i y v a t a k o m i l l a s h i b b o r u v c h i b i l i m g a
o ' z m o n o p o l i y a s i n i o ' m a t a b o s h l a d i l a r , a h o l i n i n g a s o s i y q a t l a m l a r i e s a k u n d a l i k


t u r m u s h d a z a r u r b o ‘l a d i g a n a m a l i y b i l i m l a m i g i n a e g a l l a d i l a r .
X V I I I - X I X a s r l a r u y g ' o n i s h d a v r i d a
insonparvarlik 
g ' o y a s i q a r o r t o p d i .
V . d e F e l t r e “ M a k t a b q u v o n c h i ” a s a r i d a e r k i n j i s m o n i y v a a q l i y r i v o j l a n i s h
h a q i d a y o z g a n e d i . J . J . R u s s o b o l a r i v o j l a n i s h i d a u n i n g t a b i a t i d a g i s p o n t a n
h o l a t l a r i n i k u z a t i s h l o z i m l i g i n i u q t i r a d i 1 .1 . P e s t a l o s s i i n s o n n i f a o l h a y o t g a
t o r t i s h o r q a l i s h a k l l a n t i r a d i g a n b a r c h a a h a m i y a t g a m o l i k k u c h l a m i t o ‘ l a
r i v o j l a n t i r i s h g ' o y a s i n i o l g ‘ a s u r a d i . U s h b u g ‘ o y a t a ’s i r i d a F r a n s i y a ,
S h v e y s a r i y a d a y a n g i m a k t a b l a r , A Q S h , G e r m a n i y a , A v s t r i y a d a s a r a ( e l i t a )
m a k t a b l a r p a y d o b o ' l a d i . U l a r d a s h a x s n i n g t a ’l i m v a t a r b i y a s i t a b i i y e r k i n
r i v o j l a n i s h , b o l a v a k a t t a l a r o r a s i d a g i t a b i i y m u n o s a b a t l a r b i l a n b o g ' l a n a d i .
T a ’l i m m a z m u n i n i n g a s o s i y n a z a r i y a l a r i X V I I I a s r o x i r i v a X I X a s r
b o s h l a r i d a p a y d o b o ' l d i . P e d a g o g i k a f a n i t a ’ l i m m a z m u n i n i n g
material va 
formal nazariyasini 
b e l g i l a b b e r d i . T a ’l i m m a z m u n i n i n g m a t e r i a l n a z a r i y a s i
a y r i m m a n b a l a r d a
didaktik materializm 
y o k i
qomusiylik 
( e n s i k l o p e d i z m *
d e b y u r i t i l d i .
B u n a z a r i y a n i n g a s o s i y m a q s a d i f a n n i n g t u r l i s o h a l a r i d a n m u m k i n q a d a r
k o ' p m i q d o r d a b i l i m b e r i s h i d i r . B u n d a y q a r a s h n i Y a . A . K o m e n s k i y h a m
y o q l a g a n u o ' z i n i n g d a r s l i g i d a o ' q u v c h i l a r g a z a r u r b o ' l g a n b a r c h a b i l i m l a m i
j o y l a s h t i r i s h u c h u n k o ' p y i l l i k h a y o t i n i b a g ' i s h l a d i . Y a . A . K o m e n s k i y n i n g
z a m o n d o s h i i n g l i z s h o i r i v a t a r i x c h i s i D j o n M i l t o n ( 1 6 0 8 - 1 6 7 4 ) h a m t a ’l i m
m a z m u n i n i s h u n d a y t u s h u n g a n .
Formal nazariya 
y o k i
didaktik formalizm 
t a ’l i m m a z m u n i n i q o b i l i y a t l a r
v a b i l i s h g a b o ' l g a n q i z i q i s h n i o ' s t i r i s h v o s i t a s i s i f a t i d a t u s h u n t i r a d i . D i d a k t i k
f o r m a l i z m n i n g n a z a r i y a s o s i n i b i r f a o l i y a t s o h a s i d a o l i n g a n b i l i m v a
k o ' n i k m a l a m i i k k i n c h i s i g a k o ' c h i r i s h h o l a t i t a s h k i l e t a d i .
Q a d i m g i y u n o n o l i m i G e r a k l i t d i d a k t i k f o r m a l i z m t a r a f d o r i b o ' l g a n .
U n i n g c h a , “ K o ' p b i l i m a q l o ' i g a t a o l m a y d i ” . S i s e r o n h a m s h u n d a y f i k r d a d i r .
Y a n g i d a v r g a k e l i b , I . I . P e s t a l o s s i h a m d a I . K a n t f a l s a f a s i n e o g u m a n i z m
g ' o y a s i g a a s o s l a n g a n h o l d a , d i d a k t i k f o r m a l i z m n a z a r i y a s i n i o l g ' a s u r a d i .
U l a m i n g f i k r i c h a , o ' q i t i s h n i n g b o s h m a q s a d i
“o 'q u v c h i n i n g t o ' g r i f i k r l a s h
y o k i f o r m a l ta l i m i
’h i k u c h a y t i r i s h d a n i b o r a t B u n g a y a q i n f i k r i a m i A . D i s t e i v e i g
o ' z i n i n g “ N e m i s o ' q i t u v c h i l a r i g a q o ' l l a n m a ” s i d a ( 1 8 5 0 ) h a m b a y o n q i l g a n
e d i .
T a ’l i m m a z m u n i f o r m a l n a z a r i y a s i o ' q i t u v c h i l a r i n i n g x i z m a t l a r i s h u n d a
e d i k i , u l a r t a ’l i m o l u v c h i l a m i n g q o b i l i y a t i , b i l i s h g a q i z i q i s h l a r i , u l a m i n g
d i q q a t i , x o t i r a s i , t a s a w u r i , t a f a k k u r i n i o ' s t i r i s h z a r u r l i g j g a d i q q a t n i q a r a t d i l a r .
B u n a z a r i y a n i n g o j i z l i g i e s a u l a m i n g t a ’l i m d a s t u r l a r i d a k o ' p r o q k o ' i g a z m a l i
p r e d m e t l a r i ( t i l , m a t e m a t i k a ) n i n g a k s e t g a n l i g i d a e d i .
H a r i k k a l a n a z a r i y a K . D . U s h i n s k i y t o m o n i d a n q a t t i q t a n q i d q i l i n d i . U
s h u n d a y y o z g a n e d i : “ A q l n i n g f o r m a l r i v o j l a n i s h i b u m u h i m b o ' l m a g a n
b e l g i , c h u n k i a q l h a q i q i y r e a l b i l i m l a r d a r i v o j l a n a d i ” ( K . D . U s h i n s k i y ,
A s a r l a r t o ' p l a m i . 8 - j i l d , 6 6 1 - b . )


K.D. Ushinskiy fikriga, maktab insonni bilimlar bilan boyitishi va ayni 
zamonda bu boylikdan foydalanishni o‘igatishi lozim. U didaktik formalizm 
va didaktik materializm birligi g'oyasini yoqlab chiqdi.
XIX va XX asr oralig'ida AQShda didaktik utilitarizm konsepsiyasi 
paydo bo'ldi. Bu g'oya amerikalik pedagog Dj. Dyuiga tegishlidir. Yevropada bu 
yo'nalish bo'yicha taniqli nemis pedagogi R. Kershenshteyn fikr bayon 
qilgan.
Dj. Dyuining aytishicha, alohida olingan o'quv fanlari mazmuni orasidagi 
aloqalaming manbai ta’lim oluvchilaming individual va ijtimoiy faoliyati 
hisoblanadi. Bu faoliyat turlari optimal dastumi o'quv fanlarining ketma- 
ketligi va uzviyligi asosida emas, balki o'quvchining erkinligida, uning tajribalari 
bilan bog'langan xulqining yangi munosabatlari va tiplarini shakllantirish 
asosida ta’minlaydi.
Didaktik utilitarizm amerika maktablarining ham ta’lim mazmuniga, 
ham o'quv ishlari metodlariga kuchli ta’sir etdi. Buning natijasi o'laroq 
ta’lim oluvchilatga maksimal darajada erkinlik berildi. Jumladan, majburiy va 
fakultativ fanlar sifatida ajratilgan o'quv fanlarini tanlab o'qitishga ijozat 
berildi. O'quv-taibiya jarayoni o'quvchilaming individual talablari (tanlovlari)ga 
moslashtirildi.
Polshalik olim V. Okun funksional materializm deb nomlanuvchi ta’lim 
mazmuni nazariyasini ishlab chiqdi. Bu nazariya asosida esa bilimning faoliyat 
bilan integral aloqasi qoidasi yotar edi. Bu nazariyada jamiyatning ta’limga 
qo'yiladigan talablari va o'quvchilaming individual tanlovlari birligi sezilib 
turadi.
50-yillar o'rtalarida dasturiashtirilgan ta’limning yuzaga kelishi munosabati 
bilan ta’lim mazmunining operatsional strukturizatsiya nazariyasi ishlab 
chiqildi. Bu nazariya qay tarzda o'qitish kerak degan savolga javob berishga 
qaratilgan. Bu nazariya tarafdorlari o'quv fanlari mazmuni va ular orasidagi 
bog'lanishni sinchiklab tahlil qilish zarurligini uqtiradilar. Bu tahlil 
programmalashtirilayotgan matnni oldindan aniq va konkret belgilash 
imkonini beradi.
1.2.2. Ta’lim 

Download 3,85 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   273




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish