O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

3.  Kasbga  y o ‘naltirishning  ijtimoiy  va  psixofiziologik  asoslari.

Kasbga  yo' naltirish  ishini  a m a l g a   o s h i r i s h n i n g   u m u m i y   t i zi m i d a 

m a k t a b   t izimi  dastlabki  bosqich  hisoblanadi.  Kasbga  yo' naltirish 

ishi  m a k t a b   t i z i m i n i n g   vazifalari:

—  s ha xs ni ng   y uks ak  m a ’naviy-axloqiy  fazilatlariga  ega  b o ‘lgan 

fuqar ol ar ni   tarbi yal ashdan;

—  politexnik  va  b o s h l a n g ‘ich  kasbiy  m a l a k a l a r n i n g   m u a y y a n  

t i z i m i n i   egallagan  b o ‘lg‘usi  malakali  mutaxassisni  t ayyor las hdan;

—  h a m   shaxsiy  m e h n a t ,   h a m   j a m o a   m e h n a t i   m u y y a n   t as h ki -  

lotchilik  mal ak al ar in i  s h ak ll a nt ir is hd an   iborat.

Ka sb  egallashgacha  b o ‘l gan  tayyorgarlik  m a kt a b   yo s hla rini  

m od d iy   ishlab  chiqarsh  s ohasida  m e h n a t g a   ho z ir l as h ni n g  u m u ­

miy  qismi  bo'lib  qoladi.  Z a r u r   p ol it exni k  t ayyorgarlikni  olgan 

yigit  yoki  qiz  ishlab  chiqarish  kasbini  tez  egallaydi,  b u n d a   o ‘rta 

max s us   yoki  oliy  m a ' l u m o t   olish j arayoni  j adal lashadi.

0 ‘quvchil arni   kasb  tan la sh g a   tayyorlash  b u t u n   p e da go gl ar  

j a m o a s i n i n g ,   o t a - o n a l a r   va  zavod  j a m o a t c h i l i g i n i n g   k o‘p  yillik 

t a ’l im-t arbi ya   ishidir.  Yoshlarni  m a ’naviy-psixologik  j i h a t d a n  

m e h n a t   faoliyatiga  tavyorlashga  shaxsni  h ar   t o m o n l a m a   kamol  

t o pt ir i s h n i n g   o ‘zaro  b o g l i q   j arayoni   deb  qaraladi,  bu  j a r a y o nd a  

qobiliyat  va  e ’tiqod  bilan  birga  o ‘s m i r n i n g   shaxsi  h a ra k at la n ti -  

ruvchi  kuch  sifatida  n a m o y o n   b o ‘ladi.

Qobiliyat  va  qi zi qishl arni   s h a k l l a n ti ri s hn in g   pol it exni k  a s o s­

lari  va  m a k t a b   yoshlarini  b o s h l a n g ‘ich  ishlab  chiqar ish  tayyor- 

garligini  kengaytirish  bilan  uzviy  b o g l i q   b o i i s h i   ishchi  kasblarini 

egallashga  yo ‘nal ti ri sh ni ng   hal  qiluvchi  shartidir.

M e h n a t   tarbiyasi  j arayoni   b i r m u n c h a   ilk  bosqich  a ma lg a   oshi- 

rilgan  t a q d i r d a   b unga   erishiladi.

0 ‘r ta  va  yuqori   bosqich  t a ’l imi da   davomi yli k  shu  n a rs a d a   ifo- 

d a l an a di k i   o' qu vc hi la r  m u n t a z a m   prinsip  asosida  t uzilgan  yagona 

da s tu rl ar   b o ‘yicha  ishlaydilar.  Bu n da y   da st ur la r  a sta -se ki n  m u -  

r akkablashtirilib  borilishi  bilim,  ko‘ni'kma  va  m a la k an i ,  m e h n a t -  

n i n g   m u a y y a n   usull ari ni   egall ashni   t a' minlaydi.

T a ’lim  va  kasbga  yo' naltirish  bilan  q o ‘shil gan  u n u m li   m e h n a t -  

d a   m u n t a z a m   q atna shi sh  e ng  ko ' p  p e dagogik  s a ma r a  beradi.

0 ‘rta  m a k t a b l a r n i   t a m o m l a b   yoki  k a s b - h u n a r   t a ’l imi   t i z i m i ­

da ,  o ‘quv  k om bi na tl a ri d a  z a r u r   t ayyor garl ikdan  o ‘tib,  xalq  x o ‘j a-

340

---

l igi ning  turli  t a r m o q l a r i d a   darhol   ishlay  b os h la g an   y o s h la r ni n g 

soni  yil  sayin  ko ‘payib  b o r m o q d a .

M a k t a b d a   kasbga  vo' nalt iri sh  sohasidagi  h a m m a   i sh l ar ni n g 

bi r-biri ga  muvofiqlashtirilishini  t a ’m i n l a s h   m aq s a d i d a   m a k t a b  

d irekt ori   raisligida  Kasbga  yo‘nalt ir uvchi   k e nga sh  tuziladi.

K e n g a s h   t arki biga  m a k t a b   d i r e k t o r i n i n g   tarbivaviy  i sh la r 

b o ' y i c h a   m u o v i n i ,   kasbga  y o ' n a l t i r u v c h i   o ‘q u v - m e t o d i k   kabi- 

net  m u d i r i ,   m e h n a t   t a ’l im i,   o ' q u v c h i l a r n i n g   ijt imoiy-foydal i,  

u n u m l i   m e h n a t i n i   kasbga  y o ' n a l t i r u v c h i   o ' qi tuvc hi   yoki  t a s h k i -  

l ot ch i,   b i ti ru vc hi   s i n f l a r n i n g   s i n f   r a h b a r i ,   m a k t a b   k u t u b x o n a -  

chisi ,  m a k t a b   o ' q u v c h i l a r   t a s h k i l o t i n i n g   vakil lari,   m a k t a b   vra- 

c h i ,   o t a - o n a l a r   q o ' m i t a s i n i n g   a ’zolari,  h o m i y   k o r x o n a   vakil lari  

k ira di .

Kasbga  yo' nalt iruvchi   k e n g a s h n i n g   ish  rejasini  m a k t a b   ken- 

gashi  ko'rib  chiqadi  va  tasdiqlaydi.

Kasbga yo' nalt iruvchi  k e n g a s h n i n g  vazifalari kasbga yo'naltirish 

b o ' y i c h a   u m u m m a k t a b   va  s i n f l a r n i n g   t adbi rla ri ni   rejalashitirish 

va  tashki l  qilishdan,   kasbga  yo' naltirish  ishiga  oid  ilg'or  tajriba 

m a ' l u m o t l a r i n i   vig'ish,  u m u m l a s h t i r i s h   va  o m m a l a s h t i r i s h d a n  

iborat.  Kasbga  yo'naltiruvchi  kengash  t u m a n   m a k t a b l a r a r o   o ' quv-  

ishlab  c hiqa ris h  k ombinatl ari ,  y o s hl ar ni   kasbga yo' naltirish  va  i sh ­

ga  joylashtirish  komissiyasi,  k a s b - h u n a r   t a ’limi  t iz imi dagi   t a ’lim 

mu as sa sal ari ,  bazaviy  k or xon al ar   va  tashkilotlar,  o ' q u v c h il a r n i n g  

o t a - o n a l a r i   bilan  aloqa  bog' lab  turadi.

Kasbga  yo'naltirish  ishi  rejalashtirilgan  c h og ' da   ke nga sh  m a -  

halliy  sharoi tl arni   va  m a k t a b   i sh i ni n g  o'ziga  xos  xususivat larini  

h i so bg a  olish  lozim.  K e n g a s h n i n g   kasbga  yo' naltirish  ish  reja- 

si  m a k t a b   t a ’l im-t arbi va  ishi  u m u m m a k t a b   r ejasining  tarkibiy 

qismidir.

Kasbga  yo' naltirish  k e n g a sh i n i n g   majlislariga  muassasalar,  

h o m i y   korxona,  oliy  o' quv  y u r t l a r i n i n g   vakillari,  balog' at ga  yet- 

m a g a n l a r   ishi  bo' yi cha  komissiya  a ’zolari  m e h n a t   r es ur sla rid an  

f oydalanish  o ' r g a n l a r i n i n g   vakillari  t a k l i f  qilinadilar.

O 'q u ve h il ar n i kasbga yo' nalt iri sh ishini o ' t k az g a n  c h o g' d a  m a k ­

tab  xo di ml ar i  va  m a k t a b   m a ’m ur iy a t i n i n g   vazifalari  o 'q uv eh il ar ni  

kasbga  yo'naltirishga  oid  yo' r iq n oma la r,   buyr uqlar ,  q aro rl ar   bilan 

t a n i s h i s h d a n ,   i l m i y- m e t o d ik   adabiyot lar ni   o ' rg a n i s h d a n ,   c hi qa - 

rilgan  m et o d i k   t avsi ya no ma la rn i   o' rg an i sh   va  o' z  ishlarida  foy- 

d a l a n i s h d a n   iborat.

341

---

S i n f   r a h b a r i n i n g   vazifalari  avvalo  o ' q uv c h i n i n g   s h a kl la n a-  

yotgan  shaxsini,  u n i n g   mayllari,  qiziqishlari,  qobiliyatlarini 

c h u q u r   va  h a r   t o m o n l a m a   o ' r g a n i s h d a n   iborat.  Bu  s o h a da   unga 

fan  o ‘qituvchilari,  o t a - o n a l a r   bilan  savol  varaqasini  to' ldirish 

va  o ' q u v c h i n i n g   shaxsiy  va raqa- tavs if nomas ini   t o ‘ldirgan  holda 

uni   m u n t a z a m   ravishda  kuzatish  y o rd am   beradi.  S i n f   rahbari 

o ‘q u v c h in i n g  shaxsini  o' rgani sh  negizida  m u a y y a n   d a s t u r   a s o ­

sida  bir  m aq s ad ga   qaratib  kasbga  yo' naltirish  ishini  olib  boradi. 

B u n da   s i n f   soatlaridan,  fakultativ  m a s h g ‘u l ot la rda n  va  ekskursi- 

y ala rdan  foydalaniladi.  Kasbga  yo' naltirish  ishi  o 'q u v c h il a r n i n g  

o t a - o n a l a r i   bilan  m u s t a h k a m   a lo q ad a   o' tkaziladi.

O ' q u vc h il ar   yiliga  bir  m a r t a   savol  varaqasini  to'ldiradi.  Bun-  

d a n   m a q s a d   o' qu vc h il a rn i ng   hayotiy  rejalarini  aniql ab  olishdir. 

S i n f   rahbarlari  savol  varaqasi  asosida  o' quv  yili  oxirida  k a s b ­

ga  yo'nalt iruvchi   m a k t a b   kengashiga  t opshi rish  u c h u n   u  yoki 

bu  kasbni   ongli  ravishda  t an l a g a n   yoki  z a r u r   mal ak a  darajasi 

b o 'y i ch a   kasb  egallagan  h a m d a   o' qish  va  ish  xususidagi  o'z  istak- 

larini  bildirgan  o 'q u vc h il a rn i ng   ro' yxat lar ini   tuzadi.

O'q u v c hi la r   m e hn a t   t a ’limi  darsl ari da  m e h n a t n i n g   h a r   xil  t ur-  

lariga  oid  b il iml a rn i gi na   olib  qolmay,  shu  bilan  birga  o' z  faoli- 

yatlari  j ar a yo n id a   max s us   mal a ka la rga   h a m   ega  bo' ladilar,  o'z 

qobiliyatlarini  rivojlantiradilar,  m e h n a t d a   o' z  k u c h la r in i   sinab 

ko'radilar.  Shu  b oi sd a n  m e h n a t   t a ’lim  o'qituvchisi  m e h n a t   darsini 

s h u n da y   tashki l  qilishi  kerakki,  toki  h a r   bir  o' quvchi   m e h n a t n i  

sevishni  o 'r g an i b  olsin,  o d a m l a r g a   n a f   keltiradigan  bo'lsin,  ish 

j a r a y o n i d a n   va  u n i n g   nati jal ari dan  zavqlansin.

M e h n a t   o'qituvchisi  o' z  ishida  bilim  va  m a l a k a n i   egallashda 

o' quvchil arga  eng  ko ' p  faollik  va  mu s ta qi ll ikni   t a ’mi nl ayd i ga n 

shakllari  va  m et o d l a r i d a n   foydalanishi  lozim.  A m a l i y   laboratori- 

ya,  o 'quv- is hl ab  c hiqa ris h  ishlari,  ishlab  c hiqa ris h  ekskursiyalari, 

tajribasi  s hu nd a y  ish  shakllari  va  m et od a ri   j u m l as i ga   kiradi.  Bu 

ishlar  mustaqil  kuzatishlar,  tajribalar,  tahlillar,  hisob-kitoblar,  

ishlab  chiqar ish  va  ijodiy  vazifalarni  hal  qilishni  h a m d a   bevosita 

ijtimoiy-foydali,  u n u m l i   m e h n a t n i   o' z  ichiga  oladi.

M e h n a t   t a ’limi  j ar a yo n id a   o'qituvchi  kasb  qilib  ol ingan 

m e h n a t   to'g'risidagi  m a ’l u mo t la r ni   k o nkr et   m a vz u l ar n i   o ' rg an is h 

bilan  mant iq iy   bog' lashi  m u m k i n .   C h u n o n c h i ,   elekt rot exnika 

fizikasi  b o ' l i m i n i   o' r ga ng a n  c h og 'd a  o' qituvchi  xalq  xo'jaligida 

elektr  q u v v at in in g   roli  va  a h a mi y at i ni ,  uni   ishlab  chiqarish  h a m -

342

---

d a   iste ’m o lc h ig a   yetkazib  berish  u s u lla rin i  ko'rsatishi,  s h u n in g d e k  

u s h b u   t a r m o q   kasblari  u c h ta   k a tta   g u r u h d a   b o 'lin is h in i  tu s h u n -  

tirib  b erish  m u m k i n .  B irin c h i  g u r u h g a   e le k tro te x n ik a   u s k u n a la ri, 

m a s h i n a la r i ,  ap p a ra tla ri  va  a s b o b la rin i  ishlab  c h iq a rish   bilan 

bog'Iiq   kasblar  (elektro texn ik a  m a s h i n a la r i n i   yig‘uvchi  slesar, 

sozlovchi  slesar,  e lektro m o n tyo r,  izolyatsiya  qiluvchi  va  shu  kabi- 

lar);  ik k in c h i  g u r u h g a   elektr  quvvati  uzatish   bilan  bog'Iiq  kasblar 

( p o d s ta n s iy a la r n in g  ele k tro m o n ty o ri,  elek tr t a r m o q la r i n i   ishlatuv- 

chi  e le k tro m o n ty o r   va  shu  kabilar);  u c h in c h i  g u r u h g a   elektr  quv- 

v a tid a n   fo y dalanish  bilan  b o g ‘liq  k asblar  (elektro m o ntajchi  slesar, 

t a 'm i r c h i   e le k tro m o n ty o r  va  shu  kabilar)  kiradi.

0 ‘q u v c h ila rn i  kasbga  y o 'n a ltiris h d a   o ‘q itu v c h in in g   shaxsi ju d a  

k a tta   rol  o'ynaydi.

0 ‘q itu v c h in in g  shaxsi  o 'q itu v c h in in g   ijodiy  ri vojlan ish ini,  yuk- 

sak  p e d a g o g ik   m a h o r a tin i,  ishda  d o im iy   novatorligini,  o m ilk o r- 

ligini,  bo lalarg a  nisb a ta n   m u h a b b a t  va  h u r m a tin i  belgilab  bera- 

d ig an   xislatlar  m ajm uidir.  Ayni  s h u n d a y   o 'qituvchi  o 'q u v c h ila rd a  

o'zig a  n isb a ta n   h u r m a t - e h ti r o m ,  ishga  havas  tu g 'd ira d i,  o'ziga 

o ‘x s h a sh   bo 'lish ,  u  bilan  d o 's tla s h is h   eng  ezgu  istaklar,  istiqbol 

to 'g 'risid a g i,  o'z  kasbi  haqidagi  o r z u la rn i  b a h a m   ko'rish  ishtiyo- 

q ini  yaratadi.

M a k ta b d a  

qiziq ish lar 

b o 'y ic h a  

o ‘tk az ila d ig an  

xilm a-xil 

m a s h g 'u l o tl a r   orasida  to 'g arak   ishi  a lo h id a   a h a m iy a t  kasb  e t a ­

di.  M a k ta b d a   asosiy  to 'g a ra k   m a s h g 'u lo tla rin i  m e h n a t  t a ’limi 

o 'q itu v c h ila ri  olib  boradi.

B u la r  ishlab  c h iq a r is h - te x n ik a   to 'g ara k la rid ir. 

O 'qituvchi 

b u n d a y   t o 'g a r a k la r d a   o 'q u v c h ila rd a   ix tiro c h ilik ,  k o n s tru k to rlik  

sin gari  m a x s u s   q obiliyatlarni  ijodiy  rivojlantirish  u c h u n   b a rc h a  

s h a r t - s h a r o it la r n i   yaratish  im k o n iy atig a   ega.

M e h n a t  t a ’lim   o'qituvchisi  o 'qu v ch i  shax sini  o 'r g a n g a n   c h o g 'd a  

kasbga  y o'n a ltirish  m aq sa d id a   quyidagi  qoidalarga:  shaxs  kam ol 

t o p a d ig a n   k o n k ret  vaziyatda  k o n k ret j a m o a d a   sh a x sn in g   x u lq -a t- 

vorini  k u zatish;  faoliyat  orqali  s h ax sn i  o 'rg a n is h ;  shaxsni  q a n d a y - 

d i r   qotib  qolgan  narsa  tariqasida  e m a s,  balki  ta ra q q iy o td a   ko'rib 

chiqish ;  sh a x sn in g   vaqtin ch a  psixologik  h o latin i,  o 'rto q la rig a   m u - 

n o s a b a tin i  hisobga  olish  kabi  q o id ala rg a   a m al  qilishi  m a q s a d g a  

m uvofiqdir.

M e h n a t   ta 'lim i  o 'q itu v c h isin in g   ishida  psixologik  d iag n o sti- 

kaga  k a tt a   o 'r in   ajratiladi.  Psixologik  d iag n o stik a   j a r a y o n id a   u

343

---

m akta b ,  k a s b - h u n a r   kolleji  kasb  m aslah atch isi  bila n   birgalikda 

h a r   bir  o ‘q u v c h in in g   kelgusidagi  kasbni  tan la s h i j a r a y o n id a   shax- 

siy  xususiyatlarini  a niq lash i  m u m k in .

S h un dav   qilib,  m e h n a t   t a ’lim i  o'qituvchisi  ishida  quyidagi 

yo 'n a lish la rn i:

—  kasbga  oid  b ilim la r  —  o 'q u v c h ila rn i  m e h n a t  faolivati  so- 

halari,  xalq  xo'jaligin ing   a yrim   ta rm o q la ri,  kasblar  va  m u ta x a s- 

sisliklar  bilan  ta n i s h ti r i s h ;

—  psixologik  p e da gog ik   m asla h at  —  m e h n a t  faoliyatining  t u r ­

lari  to 'g 'risida,  o 'quvchi  xislatlari,  bilim lari  va  m ayllariga  eng 

m uvofiq  b o ‘lgan  kasblar  va  m u tax assisliklar  h aqida  o'quvchiga 

gapirib  berish;

—  kasb  tarbiyasi  —  o ‘q u v ch ilarda  u  yoki  bu  kasbga  n isbatan 

b a rq a ro r  qiziqishlarini  s h a k lla ntirish ;

—  am aliy  kasbiy  k o ‘n ik ish   —  m e h n a t  faoliyatining  turli  so- 

h a la rid a   k u c h la rn i  a m a liy   j ih a td a n   sinab  ko ‘rish  u c h u n   sh a rt- 

sha ro itla r  yaratish;

—  kasbga  yo‘naltirish  m a q s a d id a   o 'q u v c h in in g   shaxsini  o'r- 

g a nish ,  m eh n a tg a   b o i g a n   q iziqishlarni  va  kasbga  qiziqishlarn i 

s h a k lla n tirish   kabi  y o 'n a lis h la rn i  ko'rsatib  o l i s h   m u m k i n .

M e h n at  t a ’lim i  o 'q itu v c h isin in g   kasbga  yo‘n altirish  ishi  o 'z a ro  

b og'liq  tarkibiy  q i s m la r n in g   b u tu n   bir  kompleksi  bilan,  shu  j u m -  

lad an   kasbga  yo‘naltiruv ch i  o ‘q u v -m e to d ik   kabinet  faoliyati,  s in f  

ra h b a r in in g ,  fan  o 'q itu v c h ila rin in g   ish i,  o t a - o n a la r   va  shu  kabi- 

lar  bilan  m a h k a m   b o g 'lan g a n d ir.  M e h n at  o'qituvchisi  b u la r  bilan 

y a q in d a n   aloqa  b o g 'la m a y   tu rib   sam arali  ishlashi  m u m k i n   emas.

M e h n a t  t a ’lim i  d a rs la rid a   kasbga  yo‘n a ltirish   ishini  olib  bor- 

g a n   o 'q u v c h ila rn i  m e h n a t  faoliyatiga  tayyorlashdagi  boshq a  fanlar 

bilan  o ’zaro  alo q a n i  h a m   hisobga  olish  lozim.

M a k ta b d a   h a r bir o 'q u v  fani  o 'q u v c h ila rn i  kasbga  y o iia ltiris h n i 

a m a lg a   o shirishd agi  o'ziga  xos  im k on iy atlariga   ega,  lekin  u 

m e h n a t  tu rlari,  k a s b la rn in g   xilm a-xilligi  va  shu  kabilar  to'g'risida 

o ‘quv ch ilar  b ilim la rin i  s h a k lla n tiris h n in g   b ird a n - b ir   m an bai 

b o i i s h i   m u m k i n   em as.  Shu  s a b ab d a n   h a m   kasbga  yo‘n altirish 

ishida  m e h n a t  o 'q itu v c h isin in g   faoliyatini  s in f   rahb arlari  va  fan 

o'q itu v chilari  ishi  bilan  m u vofiqlashtirish  g'oyat  m u h im d ir.

Tajriba  s h u n i  k o 'rsa ta d ik i,  o 'q u v c h ila rd a   kasbga  b o 'lg an   b a r ­

q a ro r   qiziq ish ni  sh a k lla n tiris h   ishlari  s a m a rad o rlig in i  oshirish 

uchun:

344

---

—  fan  a so sla rin i  o 'q itis h n in g ,  m e h n a t  t a ’l im i n i n g   va  fakul- 

tativ  m a s h g ‘u lo tla r n in g   fan la ra ro   a lo q a la rin i,  da vo m iyligini,  po- 

1 itexnik  va  kasbga  y o 'n a ltirish   y o 'n a lis h in i  ro 'yobga  ch iqarish;

—  p o litex n ik   m a i u m o t ,   m e h n a t  t a ’lim i  va  kasbga  y o'nal- 

t ir is h n in g   o 'q u v c h ila r  ijtimoiy-fovdali,  u n u m li   m e h n a ti  bilan 

o 'z a ro   alo q asini  t a ’m in la s h ;

—  o 'q u v c h ila rn in g   bir  m aq sa d g a   q aratilg an  ijtimoiy  a ha m iyatli 

o 'q u v -ish lab   c h iq a rish   to p sh iriq la rin i  bajarishlari;

—  xalq  x o 'jalig in in g   turli  so h a la rid a   o 'q u v c h ila rn in g   qiziqishi- 

ni  rivojlantirishga  shaxsiy,  ta b a q a la s h tirilg a n   y o n d a sh u v n i  am alg a 

oshirish;

—  o 'q u v e h ila rn i  kasbga  y o 'n a ltirish   soh asida  m a k ta b   o'qi- 

tuvchilari  bilan  ishlab  c h iq a ris h   j a m o a l a r i n i n g   birgalikd a  ish 

ko'rishi;

—  san oat,  qishloq  xo'jalik  kasb larin i  targ 'ib   qilishi  lozim.

Tabiiy  m a t e m a t ik   t u r k u m   f a n la rn i  o 'r g a n g a n   c h o g 'd a   o 'q u v ­

c h ila r   ko n kret  iqtisodiy  h u d u d d a g i  y etakchi  kasblar  b o'y ich a  

m e h n a t  m a z m u n i   bilan  ta n is h is h ,  a n a   shu  kasb la rn i  muvaffaqi- 

vatli  egallash  u c h u n   z a r u r   b o 'lg an   b ilim ,  k o 'n i k m a   va  m alaka- 

larni  olish  im ko niyatiga  egadirlar.

M a k ta b   o'q u v c h ila ri  g u m a n i t a r   fan la r  b o 'y ic h a   o 'tk a z ila d ig a n  

m a s h g 'u lo tla rd a   kasb  ta n la s h   m as a lala rid a   g'oyaviy-axloqiy  d u n -  

y o qarash ga  oid  bilim   oladilar.