V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

minjudan)  va  b. K oreyani b irla sh tirish ,  KXDR b ila n   alo q a  o 'rn a tis h  
va  A m e rik a   q o 'sh in in i  Ja n u b iy   K o re y a d a n   olib  chiqib  k etish   u c­
h u n   k u ra s h u v c h i  ta sh k ilo tla r  p a y d o   b o 'la   b o sh lad i.  A m m o   1961 
yil m a rtd a   h u k u m a t  S him ol b ila n   a lo q ala rn i  taq iq lash   va  erk in lik - 
n i  c h e k la sh g a  q a ra tilg a n   ikkita  q o n u n   -   "V aq tin ch alik   fa v q u lo d - 
d a   a n tik o m m u n istik   q o n u n "   va  " N a m o y ish la r  u s tid a n   n a z o ra t 
to 'g 'ris id a g i  Q o n u n " n i  q a b u l  qilishi  y an g i  n a m o y ish la rn i  keltirib 
chiqardi.
1961  yil  16  m a y d a   m a m la k a td a   h a rb iy   to 'n ta ris h   b o 'lib   o 'td i, 
n a tija d a   h o k im iy a t te p a sig a   g e n e ra l  P ak  C hjon  Xi  keldi.  H u k u m a t 
eg a lla b   o lin g a n d a n   s o 'n g   h a rb iy   g u r u h   p a rla m e n tn in g   h a r  ikka- 
la  p a la ta sin i  va  siyosiy  p a rtiy a la rn i  ta rq a tib   y u b o rd i,  n a m o y is h ­
la r  va  m itin g la r  o 'tk a z is h n i  taq iq lad i,  k o 'p la b   g az eta  va  ju rn a lla r 
y o p ild i.  S iyosat  b ilan   s h u g 'u lla n is h i  ta q iq la n g a n   4 m in g ta   siyosiy 
a rb o b n in g   n o m i  e 'lo n   q ilin d i.  1962  yil  d e k a b rd a   y a n g i  k o n stitu t- 
siya  q ab u l  q ilin d i.  1963  y il  o k ty a b rd a g i  s a y lo v la rd a   P ak  C hjon  Xi 
p re z id e n t etib  say lan d i,  u n in g   sh u   y ild a   tu z ilg a n   D e m o k ra tik   re s­
p u b lik a   p a rtiy a si  (M inchju  konxvadan)  y a n g id a n   joriy  etilg an   b ir 
p alata li  p a rla m e n t say lo v la rid a  g 'o lib  chiqdi. P ak  C hjon Xi m a m la ­
k a tn i  1979  y ilg a  q a d a r b o sh q a rd i  (u  1967 va  1971  y illa rd a  Jan u b iy  
K o re y an in g  p re z id e n ti  etib  q a y ta   say lan g an ).
P ak  C h jo n   Xi  h u k m ro n lig i  d a v ri  q a ra m a -q a rs h i  x a ra k te rg a  
ega  b o 'lg a n .  Bir  to m o n d a n ,  a y n a n   u   to m o n id a n   "k o re y s  iq tiso d iy  
m o "jiz a sig a "   olib  k elg an   m o d e rn iz a tsiy a la sh   o 'tk a z ild i.  5  yillik  ri­
v ojlanish  d a s tu rin i  ishlab  ch iq q an   iq tiso d iy   re ja lash tirish   B yurosi 
tu z ild i,  b o s h q a ru v   tizim i m a rk a z la sh tirild i,  y irik  xorijiy  investitsi- 
y a la r jalb etildi,  te z k o r m a g istra l  ta rm o g 'i q u rild i,  S am su n g ,  X yon- 
de,  DEU,  L aki  G o ld sta r  (LG)  va  sh u   k ab i  iq tiso d iy   o 's is h d a   loko-

---

112
V III B o b .  B O 'L I N G A N   K O R E Y A
m o tiv  ro ln i  o 'y n a g a n   m o liy a v iy -sa n o a t  k o rp o ra tsiy a la ri  {cheboley) 
u c h u n  s h a ro it y aratild i. Iq tiso d iy  rivo jlan ish  strateg iy a si m a m la k a t 
san o a tin i  riv o jlan tirish   va  k o rey s  m a h su lo tla rin i  c h e t el  b o zo rla ri- 
ga  ch iq arish   m a q sa d id a   xorijiy  k a p ita lla rn i  jalb  e tish g a  q a ra tilg a n  
edi.  A g a r  1960  y ild a  Jan u b iy   K oreya  e k sp o rti  xajm i  33  m ln.A Q S h 
d o llarin i  tash k il  e tg a n   b o 'lsa,  1979  yilga  kelib  b u   k o 'rsa tk ic h   15 
m lrd . d o lla rg a  y etd i. 1972 y ild a n  "y a n g i q ish lo q la r u c h u n  h a ra k a t"  
k en g a y d i  (d a v la t  h o k im iy a tin in g  b a rc h a   d a ra ja la rid a ,  c h e b o lla rd a  
va h atto k i x u su siy  k o rx o n a la rd a  h a m   u sh b u   x a ra k a tg a  y o rd a m  b e ­
ru v c h i  k o m ite tla r  tu z ila   b o sh lad i),  b u   h a ra k a t  u m u m d a v la t  h a ra - 
k atig a  ay la n d i  va  q ish lo q   san o a ti  va  h a y o t  d arajasi  k o 'tirilish ig a  
olib  keldi.
6 0 -y illa rd a   aso siy   e'tib o r  y u q o ri  m alak a li  ishchilar,  m u ra k k a b  
texnologiyai  va  k o 'p   sa rf-x a ra ja t  ta la b   e tm a y d ig a n   yengil  san o a t- 
ga  q aratild i.  1970  y ild a n   s o 'n g   m etallu rg iy a,  n e ft-g a z ,  kim yo,  ke- 
m aso zlik ,  q u rilish   kabi  sohalar,  k ey in ro q   esa  av to m o b ilso z lik   va 
elek tro n ik a  so h a la ri  rivojlandi.  1960  y ild a   Ja n u b iy   K oreya  YaMM 
d arajasi kishi b o sh ig a  80 d o lla rn i tash k il e tu v c h i n o c h o r m a m la k a t­
lar q a to rid a n ,  1980 y ild a  YaMM k o 'rsa tk ic h i  kishi jo n  b o sh ig a   1503 
d o lla rg a   k o 'ta rilg a n   d in a m ik   rivo jlan u v ch i  in d u stria l  m a m la k a tg a  
ay lan d i.  Y aM M ning  o 'rta c h a   yillik  o 'sish i  9,2  foiz,  b a 'z a n   llf o iz -  
gach a k o 'ta rilg a n . Iq tiso d iy o tn i q a y ta  y o 'n a ltiris h  va m u v affaq iy at- 
g a  e rish ish d a   ta 'lim   tizim id a g i  islo h o tla r  m u h im   rol  o 'y n a d i.  1965 
y ild a   Y aponiya  b ila n   m u n o s a b a tla r q a y ta   tik lan d i,  b u   esa  Jan u b iy  
K oreya  iq tiso d ig a  k o 'p la b   y a p o n   in v estitsiy ala rin i  va  texnologiya- 
sini jalb etdi.
B oshqa  to m o n d a n ,  P ak  C hjon Xi  b o s h q a ru v i  a v to rita r  x a ra k te r 
k asb   etg an .  1972  yil  17 o k ty a b rd a  u  y an a  p a rla m e n tn i  ta rq a tib   y u ­
b o rd i  (u n in g   o 'rn ig a   m u sta q il  d e p u ta tla rn i  b irla sh tiru v c h i  M illiy 
k o n fe ren siy a  tu z ila d i, u n in g   1/3  q ism i  p re z id e n t to m o n id a n   tay in - 
langan),  b a rc h a   siyosiy  p a rtiy a la r  va  h a r  q a n d a y   siyosiy  faoliyat 
taq iq lan d i.  K o n stitu tsiy ag a  tu z itish la r  kiritild i,  b u   esa  p re z id e n t- 
ga  m u tla q   h o k im iy a tn i  va  u m rin in g   o x irig ac h a  q a y ta   sa y la n ish  
h u q u q in i  b e rd i.  M a m la k a td a   a v to rita riz m g a   v a  b y u d je tn in g   te n g  
b o 'lin m a slig ig a   q arsh i  k u ra sh   k u c h a y d i,  u   sh a fq a tsiz la rc h a   bosti- 
rildi.  1979  yilgi  o m m a v iy   n a m o y ish la r  m u x o lif a t  y etak c h ila ri Yun 
Bo Son va K im  Те Ju n  (Jan u b iy  K o re y an in g  k elaja k d ag i p re z id e n ti)

---

V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
1 1 3
larn in g  ig 'v o  y o 'li b ila n  q am alish ig a va K im  Yen S am n in g  (Janubiy 
K o re y an in g   k elajak d ag i  yan a  b ir  p re z id e n ti)  d e p u ta tlik   m a n d a ti 
olib q o 'y ilish ig a  olib keldi.
P ak  C hjon  Xi  h a rb iy   h o la t  e 'lo n   q ilish g a  m a jb u r  b o 'ld i,  a m m o  
1979 yil 26 o k ty a b rd a  u  Ja n u b iy  K oreya MRBsi b o sh lig 'i to m o n id a n  
o 'ld irild i.  P re z id e n t  v azifasini  B osh  v az ir  C hxve  G y u   Xa  bajardi, 
u   m a m la k a td a   fa v q u lo d d a   h o la tn i  e 'lo n   q ild i  va  d e k a b rd a   M illiy 
k o n fe ren siy a  b irla sh g a n   h o ld a   m a m la k a t  p re z id e n tin i  say lad i.  Bi­
roq, am a ld a g i h o k im iy a t xavfsizlik xizm ati b o sh lig 'i, g e n e ra l C h o n  
D u  X v an n in g  q o 'lid a   edi. 
~.i~
Eski  h u k u m a t  iste'fo sin i  talab   etish   d a 'v o si  b ilan   h u k u m a tg a  
q arsh i  chiqishlar,  d e m o k ra tiy a  va  k o n stitu tsiy a d a  q ilin g a n  o ld in g i 
tu z a tish la rn i  ra d   etish  b o 'y ic h a   h a ra k a tla r  to 'x ta m a d i.  1980 yil b a ­
h o rid a   n a m o y ish la r  to 'lq in i  avj  oldi.  N a m o y ish c h ila r  to m o n id a n  
20  d a n   o rtiq   s h a h a rla r  q a m ra b   olin g an .  2  m a y d a   S eu ld ag i  n a m o ­
y ish g a  10  m in g   talaba,  13  m a y d a  -  50 m ing,  15  m a y d a  -   100 m in g  
talab a  va  50  m in g   sh a h a rlik   chiqdi.  18  m a y d a   K vanju  s h a h rid a  
yangi  d ik ta tu ra g a  q a rsh i  ta la b a la r chiq ish lari,  h u k u m a t q o 'sh in ig a  
q a rsh i  to 'q n a s h u v la r b o sh la n d i, 21  n a fa r talab a q u ro l  o m b o rla ri va 
d a v la t  id o ra la rin i  egallab  olish d i.  26  m a y g a   q a d a r  sh a h a r  a m a l­
d a   u la rn in g   q o 'lid a   b o 'ld i.  27  m a y d a   sh a h a r  h u k u m a t  q o 'sh in la ri 
to m o n id a n   eg a lla n d i.  T o 'p o lo n la r  p a y tid a   154  n a fa r  n am o y ish ch i 
o 'ld irild i,  64  n afari b e d a ra k   y o 'q o ld i,  3139  n afari  y a ra la n d i  va  503 
n afari  q a m o q q a   olin d i.  Bosim   o 'tk a z is h   o p eratsiy a sin i  C h o n   D u 
X van b o sh q a rd i.
D a v la t  id o ra la rin i  to z a la sh   b o sh la n d i,  172  ta  n a s h r  va  672  ta 
n a sh riy o t y o p ild i,  57 m in g d a n  o rtiq  kishi  q a m o q q a  olin d i.  1980 yil 
a v g u stid a   C h o n   D u  X van  p re z id e n t C hxve  G y u   Xani  x iz m a t vazi- 
fa sid a n   c h e tla sh tird i.  27  a v g u s td a   M illiy b ird a m lik  k o n fe ren siy asi 
u n i  m a m la k a t  p re z id e n ti  etib   tay in lad i.  O k ty a b rd a   k o n stitu tsiy a- 
n in g   y a n g i  ta h riri  q a b u l  q ilindi.  U n g a  k o 'r a   p re z id e n tlik   saylovi 
t o 'g 'r id a n - to 'g 'r i  o 'tk a z ilm a y d ig a n ,  p re z id e n tlik   vak o lati  e sa   7 
yillik   m u d d a t  qilib  b e lg ila n a d ig a n   b o 'ld i.  S h u n in g d e k ,  C h o n   D u 
X van b o sh c h ilig id a  y an g i h u k m ro n   D e m o k ratik  p a rtiy a   tu zild i.
Yangi  h u k u m a t  b o sh q a ru v n in g   d ik ta to rlik   tartib in i  saq lab   qo l­
di.  N a tija d a   ta la b a la r  va  ish c h ila m in g   m a m la k a tn i  d e m o k ra tla sh - 
tirish   va  p re z id e n tlik   sa y lo v in in g   to 'g 'r id a n - to 'g 'r i  o 'tk a z ilish in i

---

1 1 4
V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
talab   q ilu v ch i  chiqish lari  to 'x ta m a d i, o q ib a td a   C h o n   D u  X van y o n  
b e rish g a   m ajb u r  b o 'ld i.  1987  y il  o k ty a b rid a g i  u m u m x a lq   referen - 
d u m id a   y an g i  ta h rird a g i  k o n stitu tsiy a   q a b u l  q ilin d i.  U n g a   k o 'ra, 
p re z id e n tlik  say lo v i to 'g 'r id a n - to 'g 'r i o 'tk a z ila d ig a n   b o 'ld i va p re ­
zid e n tlik   v ak o lati  5  yil  m u d d a t  etib   b elg ilan d i,  s o 'z   va  fikr  erk in - 
ligi,  k a sa b a   u y u s h m a la r  tu z ish   va  n a m o y ish la r  o 'tk a z ish   h u q u q i 
m u sta h k a m la n ib ,  p re z id e n tn in g   p a rla m e n tn i  ta rq a tib   y u b o rish i 
va fa v q u lo d d a  h o la t k iritish i ta q iq la n d i. K o n stitu tsio n   su d   tu zild i. 
M a m la k a td a   yangi  siyosiy  p a rtiy a la r  tu z ila   b o sh lan d i.  P arlam e n t 
say lo v la rid a  (1988 yil ap rel) b irin ch i m a rta  m u x o lif k u c h la r g 'a la b a  
q o zo n ish d i.  E ndi  b itta  p a rtiy a   d ik ta tu ra s i  a m a l  q ilm a y   qoldi.  Le­
kin,  h u k m ro n   p a rtiy a   p re z id e n tlik   k u rsisin i  saq lab   qo la  oldi.  1987 
yilgi p re z id e n tlik  sa y lo v la rid a  m u x o lif p a rtiy a la r n o m z o d la ri (Kim 
Те Jun,  K im  Yon S am  i K im  C hjon Pxil) o 'rta s id a g i p a rc h a la n ish la r 
tufayli,  h a rb iy   d o ira   vakili  va  p a rtiy a   b o sh lig 'i  so b iq   g e n e ra l  Ro 
D e  U  g 'a la b a g a   erish d i.  H u k u m a tn in g   m u x o lif  p a rtiy a la r  b ilan  
h a m k o rlig i b o sh la n d i, k o 'p la b  siyosiy m a h b u s la r o zo d   etild i, OAV 
erk in la sh d i,  o ld in g i tu z u m la r jinoyati  o 'rg a n ila   b o sh lad i.  Bu  d av r- 
n in g   m a m la k a t  tarix id ag i  e n g   m u h im   v o q e a la ri  Ja n u b iy   K o rey a­
n in g  b u tu n  d u n y o g a  ta n ilish ig a  sab a b  b o 'lg a n   1988 yilgi  O lim p iy a 
o 'y in larid ir.  SSSR,  Xitoy  va  S h arq iy   Y evropa  m a m la k a tla ri  b ilan  
d ip lo m a tik  m u n o s a b a tla r o 'rn a tild i.  1991  yil  17 s e n ty a b rd a  esa  K o­
reya  R esp u b lik asi (KXDR b ila n  b irg a)  BM Tga  a 'z o  b o 'ld i.
1992  yilgi  sa y lo v la rd a g i  g 'a la b a s i  b ila n   A d o la t  lib e ra l- 
d e m o k ra tik   p a rtiy a si  yetak ch isi  K im   Yen  Sam   Ja n u b iy   K o rey ad a 
h a rb iy   d o ira la rn in g   u z o q   yillik  b o s h q a ru v   d a v rig a   b a rh a m   b e r­
di.  O ld in g i  tu z u m n in g   k ird ik o rla ri  fosh  etildi.  Sobiq  p re z id e n t- 
lar  C h o n   D u   X van  va  Ro  D e  U   q a m o q q a   olinib,  u s tid a n   jin o iy   ish 
q o 'z g 'a tild i.  U lar  p o ra   o lg a n lik d a   ay b lan d ilar.  C h o n   D u   Xvan 
esa  d a v la t  to 'n ta ris h i  p a y tid a y o q   K vanju  ah o lisi  to m o n id a n   otib 
ta sh la n d i.  C h o n   D u  X van  o 'lim  jazo sig a  h u k m   etildi,  Ro  D e  U   esa 
22,5  yil  m u d d a tg a   o z o d lik d a n   m a h ru m   etildi.  K eyin ch alik   C h o n  
D u  X v an n in g   h u k m i  q ay ta  к о 'rib   chiqilib,  u m rb o d   q a m o q   jazosi 
b ilan   alm ash tirild i,  R o  D e  U  esa  17  yilga  q am ald i.  K o rru p siy a g a  
q arsh i  o m m a v iy   k u ra s h   b o sh la n d i.  S iyosatchilar,  a m a ld o rla r,  h ar- 
biylar,  p ro fe sso rla r  v a  m a d a n iy a t  x o d im la rin in g   m oliy av iy   ahv o - 
li  to 'g 'r is id a   m a 'lu m o tla r  c h o p   etila  b o sh lad i.  K o 'p ch ilig i  ish d a n

---

V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
1 1 5
b o 's h a s h   to 'g 'r is id a   ariz a   b e rish g a   m ajb u r  b o 'lish d i  y o k i  k u z a tu v  
o stid a  b o 'lib ,  o q ib a td a   q a m o q q a  o lin ish d i.  M oliyaviy firib g arlik k a 
K im  Yon S am n in g  oila a 'z o la ri h a m   a ra la sh g a n  b o 'lib  chiqdi.
1997  y ild a   p re z id e n tlik   say lo v la rid a   m u x o lif  p a rtiy a   y etak c­
hisi,  d e m o k ra tik   islo h o tla rn in g   tan iq li  k u ra sh ch isi,  b ir  n ec h a  b o r 
h a rb iy la r  x u n ta si  ta 'q ib ig a   u c h ra g a n  K im   Те  Ju n   g 'a la b a   q o zo n d i. 
1997 y il o x irid a  m a m la k a t O siy o n in g  b ir q a to r m a m la k a tla ri  q ato- 
ri  m o liy a v iy -iq tiso d iy   in q iro z  o stid a   qoldi.  U ni  y en g ib   o 'tis h   K im  
Те  Ju n   m a 'm u riy a ti  fa o liy atin in g   m u h im   y o 'n a lish i  b o 'ld i.  J a n u ­
biy   K orey an in g   m u ro ja a tig a   k o 'ra ,  Jah o n   v a ly u ta   fo n d i  va  b o sh q a 
ta sh k ilo tla r u n g a  50 m lrd .  d o lla rd a n  o rtiq ro q  k re d it ajra td i, u  qisq a 
v a q t ich id a  u zild i. Biroq,  fa q atg in a x alq aro  y o rd a m   b ila n g in a  inqi- 
ro z n i y en g ib   o 'tis h n in g   iloji  b o 'lm a d i.  Bu o 'r in d a   k o re y sla rn in g   fi- 
d o k o ro n a  m e h n a ti va  u la rn in g  v a ta n p a rv a rlig i m u h im  ro l o 'y n a d i, 
u la r h u k u m a tn in g  iq tiso d iy o tn ita rtib g a  solish u c h u n d a v la tg a  o ltin  
va k u m u s h la rn i a rz o n  n a rx la rd a  so tish  h a q id a g i ch a q iriq la rig a lab- 
b ay  d eb  jav o b  b erish d i.
Kim   Те  Ju n   S h im o liy   K o reyaga  n isb a ta n   m u n o sa b a tla rn i  tar- 
tibga  so lish g a  q a ra tilg a n   "o fto b   tafti"  siy o satin i olib b o rd i.  S h im o ­
liy  K o reyaga  g u m a n ita r  y o rd a m   k o 'rsa tild i,  K im g an san   to g 'id a  
(KXDR) e rk in  tu ristik  zo n a y aratild i, ajralib q o lg an  o ilalar o 'rta s id a  
u c h ra s h u v la r  tash k il etild i,  ikki  m a m la k a t  te m ir  y o 'lla rin i  b irla sh ­
tirish   ishlari  b o sh lab   y u b o rild i  va  h.k.  2000  y iln in g   13-15  iy u n id a  
P x en y an  s h a h rid a  Ja n u b iy  K oreya p re z id e n ti K im  Те Ju n  v a S h im o ­
liy  K oreya  ra h b a ri  K im   C h en   Ir  o 'rta s id a   tarix iy   u c h ra s h u v   b o 'lib  
o 'td i.  2000  y iln in g   n o y a b rid a   K im   Те Ju n g a   tin ch lik   u c h u n   N obel 
m u k o fo ti  to p sh irild i.
2002 yilgi  p re z id e n tlik   say lo v la rid a   K oreya  R esp u b lik asi  p re z i­
d e n ti etib  N o M u  Xyon,  2007 y ild a  -  Li M yon Bak,  2012 y il d e k a b r­
d a  e sa  -  P ak K in Xe say lan d i, u  b irin ch i a y o l-p r e z id e n t (Pak C hjon 
X ining qizi) h iso b lan ad i.
H o z irg i  p a y td a   Ja n u b iy   K oreya  d u n y o n in g   y irik   iq tiso d iy   klu- 
bi  (G -20)  a'zo sid ir.  1996  y ild a n   m a m la k a t  Iq tiso d iy   h a m k o rlik   va 
ta ra q q iy o t  tash k ilo ti  a 'z o si  (IHTT).  1962  y ild a n   2011  yilga  q a d a r 
Ja n u b iy  K o re y an in g  YalM  2,3 m lrd .  d o lla rd a n   1,5 trln.  d o lla rg a c h a  
o 's d i  (d u n y o d a   1 2 -o 'rin d a ),  YaMM  esa  ah o li  b o sh ig a   -   87  d o lla r­
d a n   31,7  m in g   d o lla rg a   k o 'ta rild i.  M am lak a t  Y alM ning  u m u m iy

---

1 1 6
V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
h a jm id a n   ilm iy  ta d q iq o tla rn i  m o liy a la sh tirish ,  iste'm o l  elek tro n i- 
kasi va xo tira ch ip larin i ish lab  c h iq a rish  b o 'y ic h a   d u n y o d a  yetakc- 
hi o 'rin la rd a ,  k e m a  ish lab  ch iq arish  b o 'y ic h a  2 -  o 'rin d a , av to m o b il 
ish lab  ch iq arish  b o 'y ic h a  5 -o 'rin d a , to 'q im a c h ilik  m a h su lo tla ri ish ­
lab  ch iq arish   b o 'y ic h a   7 -o 'rin d a   va  h.k. Ja n u b iy   K oreya  ikki  m a r­
ta  X alqaro k o 'rg a z m a   o 'tk a z ila d ig a n  joy  sifa tid a   (EKSPO,  1993  va 
2012  yy.)  ta n la n g a n ,  O lim p iy a d a   o 'y in la ri  (1988  va  2018  yy.),  fut- 
bo l  b o 'y ic h a  ja h o n   c h e m p io n a ti  (2002  y ild a   Y aponiya  b ila n   b irg a) 
o 'tk a z ilg a n , u n in g  vakili P an G i M u n n in g  esa  BMT Bosh kotibi etib 
say lan g a n lig i h a m  e'tib o rli holat.
Ja n u b iy   K o re y a n in g   h o z irg i  im ijin in g   e n g   m u h im   q ism i  " k o ­
reys  to 'lq in i"   yoki  x allyu  d e b   n o m la n u v c h i  k o re y s  m a d a n iy a ti- 
n in g   b u tu n   d u n y o g a   y o y ilish i  h iso b la n a d i.  Ju m la d a n ,  m a s h h u r- 
likka e rish g a n   "Q ish  so n a ta si" ,  " S a ro y  ja v o h iri"  va  sh u   k ab i  q a to r 
b o sh q a  k o re y s seria lla rid ir.  K oreys  re jissy o rlari  (K im   Ki  D u k ,  Pon 
C h ju n   Xo,  Li  C hjon  Xyan,  C h en   C hji  Yan,  S on  Xe  Son)  yetak ch i 
x a lq a ro   k in o fe stiv a lla rd a   n u fu z li  m u k o fo tla rn i  q o 'lg a   k iritish d i. 
K oreys  e s tra d a   q o 'sh iq c h ila ri  esa  d u n y o g a  m a s h h u r b o 'la  b o sh la ­
di.  J u m la d a n ,  PSY ning  " G a n g n a m   sty le"  (2012  y.)  k lip i  You T ube 
tarix id a g i e n g  k o 'p   k o 'rilg a n  k lip g a   a y la n d i  (u n i  1  m lrd .  d a n  o rtiq  
kish i  to m o sh a  q ilg an )  va  b ir  n ec h a  m a rta   G in n e sn in g   re k o rd la r 
k ito b ig a  kirib  u lg u rd i.