V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

U c h in c h i  K oreya 
U chinchi  K oreya  b a 'z a n   k o re y s  d ia sp o ra si
d e b  h a m   ata la d i.  D u n y o n in g   170  d a n   o rtiq  
m a m la k a tla rid a   d ey a rli  7 m ln.  k o re y sla r  y a sh a y d i.  E ng  y irik   d ias- 
p o ra la r  (4/5)  X itoyda  y a sh a y d i  (2,4  m ln.  atro fid a),  A Q Sh  (2  m ln. 
d a n   ortiq)  v a Y a poniyada  (900  m in g d a n   ortiq).  M D H d a   k o re y s d i­
a sp o rasi  (etn o n im i  -   k o re  saram )  4 -o 'rin n i  eg a lla y d i  va  ta x m in a n  
500  m in g   kishini  tash k il  eta d i.  O 'z b e k isto n d a g i  k o re y s  d ia sp o ra si 
(150  m in g   atro fid a )  son  jih a tid a n   6 -o 'rin n i  eg a lla y d i  (K a n ad a  va 
R o ssiy ad an  keyin).
K oreys  im m ig ra tsiy a si  XIX  a s m in g   6 0 -y illa rid a n   b o sh lan g an . 
U n in g  sab a b i -  q ash sh o q lik , o g 'ir soliqlar,  k e y in ro q  esa y a p o n  bos- 
qini.  D astlab k i  m ig ra tsiy a n in g   asosiy  y o 'n a lish i  -   M an ju riy a  va 
R ossiya  U zo q  S harqi b o 'lg a n .  XX a s r b o sh la rid a   k o re y s la m in g  Ga- 
vayi,  K aliforniya,  M eksika  va  K u b a g a  b ir  m a rta lik   im m ig ra tsiy a si 
so d ir b o 'lg a n . 6 0 -y illa rd a n  k o re y sla m in g  b u tu n  d u n y o  b o 'y la b  im ­
m ig ratsiy asi b o sh lan g an .
A g a r  1864  y ild a  R ossiya  im p eriy asig a  к о 'chib  k e lg a n   d a stla b ­
ki  k o re y sla r  g u ru h i  14  ta  o ila d a n   ib o ra t b o 'lg a n  b o 'lsa ,  1917  y ild a

---

V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
121
A m u rb o 'y i o b la stid a g i  k o re y s im m ig ra n tla rin in g  soni 84 m in g d a n  
o rtiq   k ish in i  tash k il  etg a n .  Y apon  b o sq in i  y illa rid a   M an ju riy a  h u - 
d u d id a   va  R ossiya  U z o q  S h a rq id a   y a p o n la r b ila n  k u ra s h u v c h i va- 
ta n p a rv a rlik   ta sh k ilo tla ri  va  p a rtiz a n lik   o try a d la ri  tu z ild i.  K oreys 
v a ta n p a rv a r  ta sh k ilo tla ri b u   y e rd a   o n a  tilid a   m illiy  m ak tab lar,  ga- 
z e ta  va  ju rn a lla r  tashkil  etd i,  bosib  o lin g a n   K o re y ad a  b u la rn i  oc- 
h ish n in g  iloji y o 'q  edi.
K o reyslar  (uch  kishi) 
O 'z b e k isto n   h u d u d id a   h a m   p a y d o  
b o 'lg a n ,  u la r  R ossiya  im p e riy a si  a h o lisin in g   1897  y ild a g i  b irin c­
hi  U m u m iy   ah o li  ro 'y x a tid a   -   Q o 'q o n   va  N a m a n g air  u y e z d la rid a  
h a m d a   N a m a n g a n d a   q a y d   etilg an .  1926  y ild a   o 'tk a z ilg a n   birinchi 
U m u m ittifo q   ah o li ro 'y x a tid a   O 'z b e k isto n d a  36 n a fa r k o re y s  q ay d  
etilgan.
1937  yil  a v g u s td a   S talin  b o s h q a ru v i  " y a p o n   ay g 'o q ch ilig i  p a y ­
d o   b o 'lish in in g   o ld in i  olish   m a q s a d id a "   U z o q   S h a rq d a   yash o v ch i 
b a rc h a  k o re y s ah o lisin i O 'z b e k isto n  v a Q o z o g 'isto n g a  k o 'c h irish g a  
q a ro r  qildi.  O 'z b e k isto n g a   74  500  kishi,  Q o z o g 'isto n g a   esa  98  454 
kish i  k o 'c h irild i.  Shu  b ilan   birga,  b ir  n ec h a  m in g la b   so v et  ishchi- 
lari,  m u h a n d isla r,  shifokorlar,  y o z u v c h ila r -  sa ra   k o re y s  ziyolilari 
q a m o q q a  olin d i.
O 'z b e k isto n   va  Q o z o g 'isto n   b u n c h a   k o 'p   sonli  к о 'chib  ke- 
lu v c h ila rn i  q a b u l  q ilish g a   ta y y o r  em aslig i  bois  u la r  o tx o n alarg a, 
y u rta la rg a ,  b a ra k la rg a ,  y e rto 'la la rg a   jo y lash tirild i.  K o re y slar  pas- 
p o rtla rid a   k o 'rsa tilg a n   tu m a n la rd a n   o 'z g a   jo y larg a  o 'tib   y ash a sh  
h u q u q ig a   eg a  b o 'lish m a g a n .  K o 'c h ish   ja ra y o n id a   k o 'p la b   k o rey s 
o ilalari  b ir - b ir id a n   ajralib  qoldi.  S o v u q d an ,  sa n ita riy a   talab larig a 
javob b erm a slik , n o rm a l o v q a tla n ish  va tib b iy  y o rd a m n in g  yo'qligi 
tu fay li  к о 'chib  k e lg a n la r  o ra sid a   terla m a ,  ic h b u ru g ',  b o 'g 'm a ,  qi- 
za m iq ,  b ezg ak ,  zotiljam ,  g rip p ,  m ilk   kasallig i  va  b o sh q a   y u q u m li 
k a sa llik la r  ta rq a ld i,  n atijad a  к о 'chib  k e lg a n la rn in g   k o 'p c h ilig i  h a- 
lo k  b o 'ld i. U sh b u  b a rc h a  q iy in lik larg a, ochlik, so v u q lik ,  k asa llik  va 
o 'lim g a   q a ra m a y  k o re y sla r  ijtim oiy  m u h itg a  b o rg a n  sari  m o slash a 
b o s h la s h d ila r va  bu  y ern i  o 'z la rin in g  y a n g i v a ta n la ri d e b  q a b u l qi- 
lishdilar.
4 0 -5 0 -y illard a m e h n a td a  e rish g a n   y u tu q la ri u c h u n  O 'z b e k isto n  
va  Q o z o g 'is to n d a n   200  d a n   o rtiq  k o re y s la m in g  SSSR ning e n g  oliy 
m u k o fo ti  -  M e h n a t  Q a h ra m o n i  u n v o n ig a ;  m in g  n a fa ri  esa  o rd e n .

---

122
V III  B ob.  B O 'L IN G A N   K O R E Y A
m e d a l  va  faxriy  u n v o n la rg a   m u s h a rra f  b o 'lis h d i  "Q izil  y u ld u z "  
kolxozi  raisi  Kim   P en  Xva  ikki  m a rta   q a h ra m o n   u n v o n ig a   sazo v o r 
b o 'lg a n .  K o rey slar  sa n o a td a ,  q u rilish ,  fan,  so g 'liq n i  sa q la sh   kabi 
s o h a la rd a ,  siy o sa tso h a sid a  h a m  jo n b o zlik  k o 'rsa tis h g a n
M ark aziy  O siyo k o re y sla ri orasid an :
Y irik siy o satch ilar va h u k u m a t a 'z o la ri (bosh v a z ir y o rd a m c h isi, 
v a z irla r va  v a z irla r y o rd a m c h ila ri,  p a rla m e n tla r d e p u ta tla r i  va  se- 
n ato rla r,  K o n stitu tsio n  s u d   raisi);
F an lar  ak a d em iy asi  a'zo lari,  oliy  o 'q u v   y u rtla ri  re k to ri  va  pro- 
re k to rla ri  (d e k a n la r v a k a fe d ra   m u d irla ri;  ITM  va  IPT d irek to rla ri, 
b o 'lim   va  s e k to rla r b o shliqlari);
Yirik sa n o a t m o liy a va  q ish lo q  xo'jaligi k o rx o n a la ri; m illiy  avia- 
k o m p an iy alar, b a n k la r ra h b a rla ri;
Taniqli  sp o rtc h ila r  (o lim p ia d a  ch e m p io n lari,  jah o n ,  Y evropa 
c h e m p io n a ti,  SSSR va M D H  m a m la k a tla ri c h e m p io n a ti so v rin d o r- 
lari,  te rm a   ja m o a la r  k a tta   m u ra b b iy la ri,  o lim p iy a  q o 'm ita la ri  ra h ­
b arlari, tu rli s p o rt tu rla ri  b o 'y ic h a  asso tsiatsiy a  ra h b arlari);
X alqaro  m iq iy o sid a  ta n   o lin g a n   m a s h h u r  y o zu v c h ila r,  k o m p o - 
zitorlar,  rasso m lar,  e stra d a , o p e ra  va b a le t a rtistla ri va h.k. bor.
B u n d ay   y u k sa k   m u v a ffa q iy a tla rg a   b o sh q a   m a m la k a tla rd a g i 
k o rey s d ia sp o ra la ri h a m  erish ish g an .

---

1 2 3