Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

104-rasm  f ) ‘z -o ‘zini 
yakkalash.

---

105  va  106-rasmlar. 
Suhbat dosh in 
boshqarish  uchun 
qo'lni  ishiatish.
y o r d a m i d a   k o 'r s a t ib   hik o ya  q i ls a n g i/ ,  u  u z a ta y o tg a n  
xabaringi/.ni  9  foizga  o 'z la s h tira d i.  A gar  e s h ita y o tg a n i 
k o ' r s a t a y o t g a n   n a r s a g a   n i s b a t a n   b c v o s i t a   b o g ' l i q  
bo'lm asa.
A g a r   x a b a r i n g iz   k o ' r g a z m a l i   q u r o l   b i l a n   b o g 'l iq  
bo 'lsa ,  u ni  k o 'r g a n d a   y u b o ray o tg a n   xab aringiznin g  faq;it 
2 5 —30  f o iz i n i   o 'z l a s h t i r a d i .   U n i n g   d i q q a t i   u s t i d a n  
ntak sim al  n a z o ra t  o'rnatLsh  u c h u n   k o 'r g a / m a l i   q u ro ln i 
va  t a s a w u r   q ilin g a n   n a rs a n i  k o 'is a tis h   u c h u n   ru c h k a  
yoki  b ir o n - b ir   k o 'r s a l k ic h d a n   fo yd alan iladi  (
105-rasm). 
S o 'n g   ru c h k a n i  k o 'r g a z m a li   q u r o ld a n   olib,  o 'z in g iz n in g  
k o 'z la rin g iz   y a q in id a   tu ting  (
106-rasm
).  ^ u d d i   m agnit 
l o r t g a n d a y   u n i n g   b o s h i   k o ' t a r i l a d i   va  u   s i z n i n g  
ko'z larin gizga  qaray di,  natijada  siz  n im a n i  g ap irsangiz  u
128

---

k o ‘r a d i  h a m d a   eshitadi.  D e m a k ,   a x b o r o t n i   m ak sim a l 
d a r a j a d a   o ' z l a s h t i r i s h d a   s h u n d a y   q i l i n g k i ,   b o s h q a  
q o ‘lingizning  kafti  u n in g   k o ‘z  o ‘n gida  b o ‘lsin.
X   ROB.  BOSHQALARNI  <)‘7ЛС,Л  JALB  QILUVCHI 
IM O -ISH O R A LA R
XUSHOMAI)  QILISIIGA  XOS  BO‘LGAN  JARAYONLAR  VA
SIGNAL LAR
M c n in g   G r c x e m   d c g a n   d o 's ii m   k o 'p   e rk a k la r  o rzu  
qiladigan  qobilyatga  ega  edi.  H a r  q a n d a y   keehada  tez  vaql 
ichida  ( b a ’zida  10  m in u lg a   q o l m a s d a n )   o 'z ig a   m oyil 
ayo lni  tanla y   olardi.  M e n   h a tto k i  bir  kecha  d a v o m id a   bir 
soal  ichida  qaylib  kelib,  bu  lol  q o k lira d ig a n   h o la tn i  ikki 
yoki  uch  m arta   h a m   takrorlaganiga  guvoh  b o 'lg a n m a n . 
X uddi  u n d a   kerakli  ay olni  kerakli  vaqtda  to p ib   o'ziga 
b o 'y s u n d i r a d i g a n   r a d a r   b o r d a y   ( u y u la r   ed i.  K o 'p l a r  
u n in g   m u v a ffa q iy a ti  sirin i  t u s h u n i s h m a s d i .   E h t i m o l ,  
sizning  lanlshlaringiz  orasida  h a m   s h u n d a y la r   b o rd ir  va 
siz  h a m   s h u n d a y   savolni  bergandirsiz.
Z o o lo g   va  bixeviorist  o lim la r   t o m o n i d a n   hayv on lar 
orasida  x u s h o m a d   qilish  ja ra y o n in i  o 'rg a n ls h   b o ‘yicha 
o 't k a z i l g a n   t a d q i q o tl a r n i n g   k o 'r s a l i s h i c h a ,   x u s h o m a d  
p aytida  erk a k   va  u r g 'o c h i   h a y v o n la r   q a t o r   m u ra k k a b  
i m o - i s h o r a l a r d a n   f o y d a l a n is h a d ik i ,  u la r n in g   b a 'z il a r i  
ju d a   o c hiq   k o'zg a  tashlanadi.  Boshqalari  esa ju d a   yashirin 
b o 'lib .  p i n h o n a   o n g s iz   ravishda  bajariladi.  H a y v o n la r  
orasida  h a r   bir  tu rn in g   o'z ig a   xos  x u s h o m a d   qillsh  im o - 
ish ora la ri  b e lg ila n g a n   va  b u la r  o l d in d a n   hal  qilin g an  
a n d o z a   b o ' y i c h a   a m a l g a   o s h ir i la d i.  M a s a l a n ,   b a 'z i  
q u s h la r n in g   n a rla ri  m o d a s i  a tro fid a   h a r   xil  to v u sh la r 
c h iq a r ib   p a rla rin i  h u r p a y tirib ,  u n in g   d iq q a tin i  tortish 
u c h u n   h a r   xil  h a r a k a t l a r   qilib  d o ira  b o 'y ic h a   aylanadilar.
9-626
129

---

M o d a si  esa  hu  vaqtd a  h e c h   q a n d a y   q i/iq is h n i  deyarli 
h i l d i r m a y d i .   O d a m l a r d a   x u s h o m a d   q i l i s h   u s u l l a r i  
h a y v o n la rn ik id a n   k o 'p   h a m   farq  qilaverm aydi.  G r c x e m -  
n in g   u s u lla ri  b a r c h a   is h tiro k   e t a y o t g a n   a y o lla rg a   — 
m u a y y a n   s h e r i k l a r g a   —  c r k a k   u c h u n   x o s   b o ' l g a n  
x u s h o m a d   qilish  i m o - is h o r a la r in i  n a m o y is h   q ilis h d a n  
iborat  edi.  K im   q i/iq is h   bildirsa,  unga  nios  x u s h o m a d  
signallari  bilan  ja v o b   qilib,  novcrbal  t a r / d a   G r e x e m g a  
y a n a d a   in tim ro q   d a ra ja d a   x u s h o m a d   qilish  im koniyatini 
berishadi.
Q a r a rria -q a rs h i  jin s   vakillari  b ilan   ishqiy  m u n o s a -  
batlardagi  rnuvaffaqiyal  in so n n in g   x u sh o m a d   signallarini 
yubora  olish  va  o 'z ig a   jo 'n atilg a n ia rin i  taniy  olish  qobi- 
liyatiga  bog'liq.  A yollar  b u   in io-ishoralaiga  ju d a   se/girdir. 
c h u n k i  u lar  b a rc h a   ta n a   h arakatlari  tilining  im o - is h o -  
rala riga   sezgir  b o 'la d ila r .  E r k a k la r   esa  q a b u l  qillshga 
k a m r o q   q o d ir,  b a ’zida  h e c h   n a rsa n i  se z m a y d ig a n   in-
s o n a a y   so'q irligicha  qoladi.
Qizig'i  s h u n d a k i,  a y o l­
lar  G r e x e m n i  «haqiqiy  er- 
kak»,  « o 'z l a r i n i   a y o l   si 
fatida  his  qilishlariga  m aj- 
b u r   qiigan»  in s o n   silatida 
tas v irla s h sa ,  e r k a k l a r   uni 
a g r e s s i v ,   n o s a m i m i y   va 
k a lo n d im o g '  o d a m   silatida 
x a ra k terlash g a n .  Bu  u l a r ­
n i n g   a g r e s s iv   r a q o b a t g a  
reaksiyasidir  D e m a k ,  uni 
e r k a k l a r   o r a s id a   d o 's ll a r i  
kam   b o 'lg an .  c h u n k i  he c h  
bir  e rk a k   ayol  kishi  d iq - 
q a t i g a   d a ’v o g a r l i k   q i -  
layotgan  bir  vaqtda  raqibga 
to q a t  qilolm aydi