Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

I jti moi y  n ig o h.  
A g a r   n i g o h in g i z   s u h b a t d o s h i n g i z  
k o ‘zi  b a ra v a rid a n   pastga  tush sa ,  ijtimoiy  m u lo q o t  m uhiti 
y a r a tila d i.  N i g o h   x u s u s i y a t l a r i n i   o ' r g a n i s h   b o ‘y ic h a  
ta jrib a la r  s h u n i  k o 's a ta d i k i,  ijtim oiy   m u lo q o t   vaqtida 
k o ' z l a r   h a m   i n s o n   y u z i d a g i   r a m z i y   u c h b u r c h a k k a  
q a ra tila r,  bu  h o l a t d a   u c h b u r c h a k   k o 'z l a r   c h iz i g 'i   va 
o g 'iz   a tro fid a   ta q a la r   ekan.
Ishqiy  nigoh.  Bu  nigoh  k o 'z la r   c h iz ig 'id a n   o 't i b   iyak 
o rqali  b a d a n n in g   b o s h q a   qism lariga  tush ib   b oradi.  Oraliq 
m a s o f a   y a q i n   b o ' l g a n   m u l o q o t d a   b u   u c h b u r c h a k  
k o 'z la r d a n   k o 'k r a k k a c h a ,  oraliq  m asofa  u z o q   b o 'l g a n  
m u lo q o td a   esa  k o 'z la r   ikki  o y o q   o 'rta sig a   tu sh a d i.  Erkak 
va  ayo llar  bu  nigoh  y o r d a m id a   o 'z la rin i  u s h b u   insonga 
q i z i q a y o t g a n l i g i n i   k o ' r s a t a d i ,   a g a r   u  h a m   q i z i q s a ,  
s h u n d a y   nigoh  bilan  javob  qaytaradi.
KO'Z  QIRI  BILAN  QARASH
Z i n i d a n   q a r a s h ,   q i z i q is h  
yoki  d u sh m a n lik n i  ifoda  qilish 
u c h u n   q o ' l l a n i l a d i .   A g a r   u 
y c n g i l   k o ' c h i r i l g a n   q o s h l a r  
yoki  tabassum   bilan  kuzatilsa, 
u n in g   qiziq ishini  bildirad i  va 
k o ' p   h o l l a r d a   s u h b a t d o s h d a  
moyillik  u yg 'otish   u c h u n   q o 'l ­
laniladi.  Agar  u  pastga  osilgan 
qoshlar.  tirishgan  p e s h o n a   yoki 
osilgan  og'iz.  c hetlari  bilan  k u ­
zatilsa.  sh u b h a li  d u s h m a n o n a  
yoki  tanqidiy  m u n o sa b a tn i  bil- 
diiadi.
125

---

X U m S A I A K
K o 'z -k o 'z .g a   tu s h ib   m u lo q o t   q ilin g a n d a   u c h ra s h u v  
y a k u n i  u c h u n   siz  n i g o h in g i /n i   q a r a tg a n   in so n   gavd a 
ho lati  m u h im   a h a m iy a t  kasb  etadi.  A gar  s i/   o '/ i n i n g  
d a ng asa  xodim iga  lan b c h   bcrayotgan  b o sh q a ru v c h i  rolida 
b o ‘lsang iz  qaysi  nigo h ni  ta n la r   edingiz?  A g ar  siz  x odi- 
m in g iz g a   ijtim o iy  n ig o h   b ilan  b o q s a n g iz ,  siz  baqirib 
tah d id   q ilsa n g i/  h a m ,  u  s o 'zlarin g izg a  e ’tib o r  h a m   qil- 
maydi.
Ijtim oiy   nigoh  sizn in g   so'zlaringiz.dan  h a r   q a n d a y  
ta y a n c h n i  olib  tashlaydi,  in tim   nigoh  esa  xodiniingizn ing  
ensasini  q o tira d i  yoki  xijolat  qilad i  B u n d a y   h o l a t d a   eng  
t o 'g 'r i   k eladig an  nigoh  —  Lshchan  n igohuir,  c h u n k i  u 
s u h b a td o sh in g iz g a   k u e h li  t a ’sir  k o 'r s a ta d i  va  u n g a   n is­
b a ta n   jidd iy   kayfiyatda  e k a n lig in g iz d an   d a ra k   beradi.
E rk a k la r  ayollarga  «Taklil  bilan  qarash»  d e y lsh g a n d a  
ular  z i m d a n   q arash  yoki  intim   n ig o h n i  n a z a rd a   tutadilar.
A g a r  erk ak  yoki  ayol  o / J a r i g a   erishib  b o 'lm a s lig in i 
b ild irm o q c h i  b o'lsa la r,  intim   n ig o h d a n   q o c h is h   va  uning 
o 'r n ig a   laqat  ijtimoiy  n ig o h d a n   foydalanishlari  kerak.
A gar  x u s h o m a d   qilish  davrida  siz  Lshchan  n ig o h d a n  
foy dalansangiz,  sovuq  va  xush  k o 'rilm a y d ig a n   o d a m   d e b  
n o m   e h iq a r a s iz .  G a p   s h u n d a k i,   siz.  m u a y y a n   ishqiy 
nigoh  bilan  q a ra g a n in g iz d a   o'z.  nigo h laringizni  d a rh o l 
bildirib  qo 'y a siz .  A yollar  b u n d a y   n ig o h n i  yuborish  yoki 
t u s h u n i s h g a   j u d a   h a m   u sta .  a m m o   e r k a k la r .  baxtga 
qa rsh i,  b u n i  eplay   olm a y dila r.  E rk a k la m in g   intim   nigohi 
o d a td a   j u d a   sezilarli  b o 'lad i.  U l a r   o 'z la r i  intim   nigoh 
bilan  ayollarga  q a ra s a la r  —  sh u   nigoh  bilan  q a ra sh g a  
m a j b u r   b o 'l g a n   b o s h q a   a y o ll a m i   xafa  qilib.  o'/.lariga 
yu b o rilg an  b u n d a y   n ig o hn i  sezm ay d ilar.
YOPILGAN  QOVOQI
j
AR
S u h b a t   d a v o m i d a   q o v o q l a r i n i   t u s h i r i b   k o ' z  
y u m a d ig a n   o d a m l a r  j u d a   g 'a s h in g iz n i  keltiradi.  Bu  im o -
126

---

ishora  o n g   osti  bilan  b og'liq 
b o'lib,  s u h b a ld o s h   oV.ining 
k o 'r i s h   m a y d o n i d a n   s iz n i 
ch iq arib  yuborishga  urinadi.
C h u n k i  siz.  uni  juda  zerik- 
tir d in g i z   y o k i  q i z i q t i r m a y  
q o ' y d i n g i z .   K o ‘z  o c h i b  
y u m is h n i n g   m e ’y o riy   k e t- 
m a - k c l l i g i   m i n u t i g a   6 —8 
m a r t a   b o ’l g a n i   h o l d a   bu 
o d a m n i n g   q o v o g ' i   x u d d i  
o d a m   bir  lahzada  sizni  o ‘z  
x o t i r a s i d a n   o ' c h i r g a n d a y ,  
bir  soniya  ichida  yoki  u n d a n   sal  ortiq  vaqtda  y um ila- 
diganday  tuyuladi.  Qarshingizdagi  o d a m n in g   uxlab  qolishi 
su h bating izdan  q o c h lsh n in g   eng  oxirgi  usuli  hisoblanadi. 
A m m o   bu   h o l a t   l a q a t   ikki  k is h ilik   s u h b a t d a   k a m  
uch ray digan   jarayondir.
A gar  k im d ir  o 'z i n i   s iz d a n   uslunligini  k o 'r s a tm o q c h i 
b o 'lsa ,  un ing   y opilgan  q ov o qlari  orq aga  tas h la n g an   bosh 
va  y u q o rid a n   q a ra sh   silatida  m a  lum   b o 'lg a n   u z o q   nigoh 
b ilan  k u z a tila d i.  A g a r  siz  s u h b a t d o s h i n g i z d a   b u n d a y  
n i g o h m   sezib   q o ls a n g iz ,  bilin g k i,  s iz n in g   x u l q - a t v o -  
ringiz  u n d a   salb iy  h is la rn i  u y g 'o ly a p ti.  Siz.  s u h b a t n i  
m u v a l f a q i y a t l i   t u g a t m o q c h i   b o 'I s a n g i / . ,   n i m a n i d i r  
o 'z g a rtiris h g a   u rinishingiz  kerak  b o 'la d i 
(104-rasm).
SUHBATDOSII  NIGOHINI 
QANDAY  NAZORAT  QILISH  MUMKIN?
Biz  bu  b o 'lim d a   insonga  k o 'ris h   u c h u n   kitob,  jadval, 
turli  grafiklar  va  h o k a z o la rn i  ta q d im   q ilg a n d a ,  nigolini 
q a n d a y   n a z o r a t   qilish  m u m k in lig i  h a q id a   g a p ir a m iz . 
E k s p e rim e n ta l  tad q iq o tla rg a   k o 'r a ,  87 
%
  a x b o ro t  inson 
m iyasiga  ko 'rish  retseptorlari,  9  %  eshitlsh,  4  %  boshqa 
sezgi  o r g a n la ri  o rq a li  yetk aziladi.  A g a r  siz,  m a s a la n , 
o d a m g a   o 'z in g i z n in g   h ik o y a n g iz n i  k o 'r g a z m a l i   q u ro l
127