Tuzuvchilar: M. J. Rajabov



Download 5,94 Mb.
Pdf ko'rish
bet2/166
Sana30.12.2021
Hajmi5,94 Mb.
#196572
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   166
Bog'liq
Tana tili

U O ‘K  316.62 
KliK  88.3
ISB N   978-4943-1(3-723-6
© G‘afur G'ulom nomidagi 
nashriyot-mithaa ijodiy 
uyi,  2015


In solin in g xatti-harakailari unuif. 
o'ziga  xos  tashrif q og 'oz id ir.
I  BOB.  TANA  HARAKATIARININCi  TIM   HAQIDA 
UM IJM IY  T A S A W U R IA R
XX  asr  oxiriga  kelib  sotsiolog  o lim lam ing  yangi  turi  — 
n o verbalika  so hasi  bilan  s h u g 'u lla n u v c h i  m utaxassislar 
p a y d o   b o 'ld i.  O r n ito lo g   q u s h la r   f e 'l - a t v o r in i   k u / a t i b  
r o h a t  q ilg a n d a y   noverbalik  m utaxassis  h a m   o d a m la rn in g  
m u lo q o ti  j a r a y o n id a   n ovc rb a l  signal  va  bclgilarni  ku- 
z a tg a n id a   r o h atlan a d i.  U la r   o d a n tla rn i  h a r   ycrda,  y a 'n i 
r a s m iy   q a b u l d a ,   p ly a jd a ,  te l e v id e n i y e d a ,  ish  j o y id a , 
qayerda  o 'z a r o   h a m k o rlik   qilishsa,  b a rc h a   ycrda  k u /a tib . 
o d a m l a r   x u lq -a tv o rin i  o 'r g a n a d i ,   o ‘z   qo'1-o yo qlarinin g 
Lsh-harakatlari  haqida  k o 'p r o q   bilishga  intiladi  va  bu  bilan 
o 'z i   to 'g 'ris id a   k o 'p r o q   bilishga  ega  b o 'lib .  b o s h q a la r 
b i la n   o ' z a r o   m u n o s a b a l l a r n i   q a n d a y   q i l i b   y a n a d a  
yaxshilash  ustida  bo sh  q o tiradilar.  In so n   evolyutsiyasini 
million  yildan  ortiq  davri  m o b a y n id a   o 'z a r o   niulo qo tnin g 
n o v e rb a l  t o n i o n l a r i   riv o jla n ib   kelgan lig iga  aql  b o v a r  
q i lm a y d i .  L e k in   bu   s o h a   fa q a t  o ' t g a n   a s r n i n g   6 0 - 
yillaridagina  jiddiy  o 'rg an ila   boshlandi.  Jam oatchilikka  esa 
ularnin g   mavjudligi  1970-yilda  Yuliy  Fast  o ' z   kitobini 
c h o p   e ttir g a n d a n   s o 'n g   m a 'l u m   bo'ldi.  Hu  kitob  1970- 
y ilg a c h a   bixeviorist  o l i m l a r   t o m o n i d a n   o lib   bo rilg an 
ta d q iq o tla m i  o ' z   ichida  u m u m la s h tira d i.  A m m o   shunga 
q a ra n ta s d a n   b ug u n  k o 'p c h ilik   hali  h a m   tan a   tili  hayo tda 
m u h im   a h a m iy a tg a   ega  ekanligini  bilishmaydi.
C h a rli  C h a p l in   va  ovozsiz  k in o n in g   boshqa  aktyorlari 
novcrbal  o 'z a r o   m u n o s a b a tn in g   aso sch ilari  edilar.  U la r 
u c h u n   ta n a   h a ra k a tla ri  te le ek ra n d a   m u lo q o t  qilishning
3


y a g o n a   vositasi  edi.  H a r   bir  a k ty o r  o 'z a r o   m u n o s a b a t 
u c h u n   tan a   holatlari  va  b o sh q a   b a d a n   h a ra k a tla rid a n  
foydalana  ollshiga  qa ra b   yaxshi  yoki  y o m o n g a   ajratilar edi. 
O v o z li  (llrnlar  o m m a l a s h g a n d a   a k ty o r lik   m a h o r a t i d a  
n o v e r b a l   t o m o n l a r g a   k a m   e ’t i b o r   b e rila   b o s h l a n d i . 
O vozsiz  k ino ning  k o 'p l a b   a k tyorlari  s a h n a d a n   ketlshdi. 
e k r a n d a   e s a   y a q q o l   i f o d a l a n g a n   v e r b a l   q o b i l i y a t l i  
a k ty o rla r  ustunlik  qila  boshladilar.
B o d i l e n g v i j   m u a m m o s i n i   o ' r g a n i s h n i n g   t e x n i k  
to m o n ig a   kelsak,  X X   a s r  bosh larining   e n g   t a 's i r c h a n   Lshi 
s il a ti d a   C h a r l z   D a v r i n n i n g   1 8 7 2 -y ild a   c h o p   e lilg a n  
« E m o lsiy ala m in g   insonlarda  va  h ay vonlarda  ifodalanishi» 
a s a r i   b o 'l d i .   U   t a n a   lili  s o h a s i d a   k o ' p   z a m o n a v i y  
tadqiqollarga  qiziqishga  sab ab   bo'ldi.  C h .D a rv in n in g   k o 'p  
g 'o y a l a r i   va  u n in g   k u z a ti s h la r i   b u g u n   b u t u n   d u n y o  
ta d q iq o tc h ila r i  t o m o n i d a n   t a n la n g a n   yo'nalLsh  b o 'lib , 
o 's h a   z a m o n d a n   bcri  bu  soha  bo'y ich a  o lim lar  to m o n id a n  
m in g d a n   orliq  noverbal  signal  va  bclgilar  a n iq la n g a n   va 
qayd  elilgan.
Albert  M e y e ra b e n n in g   la 'k id la s h ic h a ,  m a ’l u m o t la m i  
yetkazLsh  j a r a y o n id a   verbal  vo sitalar  (faqal  s o 'z la r )   7 
%,  o v o z li  v o sita la r  (o v o z n in g   j o n i ,  in to n a ts iy a   bilan 
birga)  38  %,  noverbal  vo sitalar  55  %  Lshtirok  e ta r   ekan. 
P r o f e s s o r   B e r d v is s l   o d a m l a r   m u l o q o t i d a   n o v e r b a l  
v o sita la m in g   nisbiy  u lu sh in i  o'rganLsh  b o 'y i c h a   a n alogik 
ta d q iq o tla r  o 'tk a z g a n .  U  in so n   o 'r ta c h a   bir  ku n d a   s o 'z la r  
y o r d a m id a   laqat  10—11  d a q iq a   g a p ira di  va  h a r   bir  gap  
o 'r t a c h a   2,5  se k u n d   ja r a n g la s h in i  ta'kidlaydi.  M e yera bc n 
kabi  u  h a m   s u h b a td a   s o 'z   vositasidagi  m u lo q o t  35  %  d a n  
o z r o q n i   egallashi,  noverbal  vositalar  orqali  esa  65  %  d a n  
o rtiq   m a 'l u m o t   yetkazilishini  aniqladi.
K o ' p l a b   t a d q i q o t c h i l a r   f i k r i c h a ,   v e r b a l   u s u l  
m a ’l u m o t l a r n i   y e tk a z is h   u c h u n   q o 'l l a n i l s a ,   n o v e rb a l 
usul  shaxslararo   m u n o s a b a tla rn i  « m u h o k a m a »   qilishda 
q o 'lla n ila d i.  B a ’z an  noverbal  usul  so 'zli  x ab a rlar  o 'r n id a  
h a m   i s h l a t i l a d i .   M a s a l a n ,   a y o l   e r k a k k a   y u r a g i n i
4


o 'y n a tu v c h i   nigoh  bilan  b o qadiki,  ayol  u n ga  o ‘z   m u -  
n o sa b atin i  yetkazish  ja r a y o n id a   h a llo   og'z.ini  o c h m a y d i  
h a m .  I n s o n n i n g   m a d a n i y a t n i   q a y   d a r a j a d a   o ' z l a s h -  
tirganligidan  q a t'i   n a z a r   s o 'z la r   va  u lar  bilan  b a ro b a r  
b a ja r ila d ig a n   h a r a k a ll a r   o l d i n d a n   a y lis h n in g   s h u n d a y  
d arajasiga  m o s  lu sh a d ik i.  Berdvissl  h a ll o   yaxshi  tay - 
yorgarlik  k o 'rg a n   o d a m   ovoziga  q a ra b   inson   u  yoki  bu 
jum lan i  aytish  v aqtida  q a n d a y   h ara k a t  qilLshini  a niqlash 
m u m k in lig in i  lasdiqlaydi  va,  a k s in c h a ,  Berdvissl  inson 
n u l q   s o ‘z l a y o l g a n   v a q l d a   u n i n g   l a n a   h a r a k a t l a r i n i  
kuzatib,  u n in g   q a n d a y   o v o z   bilan  gapirishini  a n iq la s h n i 
o 'rgand i.
I n s o n la r   biologik  m av ju d o t  ekanligini  b a ’zila r  qiyin- 
chilik  bilan  ta n   oladilar.  « H o m o   sapiens»  ikki  o y o q d a  
yurishni  o 'r g a n g a n ,  yaxshi  rivojlangan  katla  m a y m u n la r  
g u ru h in in g   bir  luridir.  B o sh q a  t o m o n d a n   hayvonlarga 
o 'x s h a b   biz.  h a ra k a lla rim iz n i  rcaksiyalarim izni  « ta n a m iz  
tili»  va  h a ra k a tla rin i  n a z o ra t  qiladig an   biologik  q o n u -  
niyallarga  b o 'y s u n a m iz .  H a y r o n   qolarli  jo yi  sh u n d a k i, 
biologik  m av ju dot  inson  —  h a y v o n   o 'z in i   lulLshi,  t a n a -  
s in i n g   h o l a t i   va  h a r a k a t l a r i g a   o v o z i   q a r a m a - q a r s h i  
kelishini  k a m d a n - k a m   anglaydi.

Download 5,94 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   166




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish