Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Islîm dini và àràblàrning birlàshuvi. Vujudga kelgan 
iqtisîdiy inqirîz ko‘chmàn 
chilàrni yangi yårlàrni istilî 
qilishgà, yaylîvlàrni kångàytirishgà undàydi. Bu pàytdà 
qo‘shni Vizàntiya va Erîn kàbi dàvlàtlàrdà iqtisîdiy tàng-
lik, kuchli qo‘ 
shinning bo‘lmàsligi àràblàrgà qo‘l kålàdi. 
Vujudgà kålgàn vàziyatdà yangi – islîm dini àràblàrning 
birlàshuvigà õiz 
màt qilàdi.
Islîm (àràbchà, itîàt, tîbålik) – jàhîndà kång 
tàrqàlgàn dinlàrdàn biridir. Ungà e’tiqîd qiluv 
chilàr 
musulmînlàr dåb àtàlàdi.
39-rasm. Arab 
jangchilari

---

49
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
Islîm tàriõchilàri uning àsîschisi bo‘làjàk pàyg‘àmbàr 
Muhàmmàd àlàyhissàlîmni 570-yilda Màkkàdà tàvàllud 
tîpgànini yozàdilàr. U quraysh qabilasining hoshimiylar 
urug‘iga mansub, uncha boy bo‘lmagan, lekin Makka 
zodagonlariga yaqin oilada tug‘ilgan. Muhammad (s.a.v.) 
go‘dakligidayoq yetim qolgan. Tug‘ilmasdan avval ota-
si Abdulloh, 6 yoshligida esa onasi Omina vafot etgan. 
Uning kå 
yingi hàyoti bîbîsi Àbdulmutàlib hîmiyligi îstidà 
o‘tà bîshlàgan. Bîbîsining o‘limidàn so‘ng Muhammad 
(s.a.v.) àmàkisi Àbu Tîlib tàrbiyasidà qîlgan.
Islîm dini mànbàlàridà yozilishichà, 610-yildàn bîsh-
làb Muhàmmàd àlàyhis 
sàlîmgà Allîh tàîlîdàn vahiy kelà 
bîshlàydi. U qudràtli yak 
kà-yu yagona õudîdàn, ya’ni 
Allîh tàîlîdàn o‘zgà håch qàndày õudî yo‘q dåb, o‘zi-
ni ràsulullîh – õudîning elchisi, pàyg‘àm 
bàri dåb e’lîn 
qiladi.
Qur’în  (àràbchà, qirîàt, o‘qish) – islîm dinigà 
e’tiqîd etuvchilàrning muqàddàs kitîbi bo‘lib, Al-
loh taolo tomonidan Muhàmmàd (s.a.v.)ga vahiy 
orqali nozil qilingan. Qur’în yigirma uch yil davo-
mida nozil qilingan bo‘lib, 114 suradan iborat.
40-rasm. Makka. Ka’ba

---

50
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
Dàstlàb Màkkà quràyshlàri tî 
mînidàn yangi din yaxshi 
qar 
shilanmaydi. Nàtijàdà 622-yilda Muhàmmàd (s.a.v.) 
o‘z tàràfdîrlàri bilàn Yasrib (Màdinà)gà kålàdi. Bu vîqåà 
hijràt (ko‘chish) nîmini îlib, musulmîn yil hisobining 
bîsh  lànish  sanasi  hisîb lànàdi.
Yasrib Muhàmmàd (s.a.v.)ni yaõshi kutib îlàdi. Mu-
sulmîn bo‘l 
gan màdinàliklàr và ulàrgà qo‘shil 
gàn ko‘plàb 
àràb qà 
bilàlàrining Màkkà uchun kuràshi muvàffàqiyatli 
tugàydi. Shahar jàngsiz olinib, muqàddàs dàrgîhlàr qàbilà 
diniy sà 
nàmlàri, ma’budàlàridàn tîzàlànàdi. Màkkàdàgi 
Kà’bà musulmînlàr 
ning àsîsiy ziyoràtgîhigà àylàntirilàdi. 
Muhàmmàd (s.a.v.) àràb qàbilàlàrining o‘zàrî urushlàrigà 
chåk qo‘yib, islîm dinini qàbul qilishgà chàqiràdi. Kå 
yingi 
10–12 yil dàvîmidà Àràbistîn shahar 
làri và ko‘chmànchi 
qàbilàlàr birin-kåtin Muhàmmàd (s.a.v.)gà itîàt etàdi.
630-yilgà kålib aràblàrning kàttà qismi musulmîn 
bo‘làdi. Màkkà – islîm dinining màrkàzi dunyodagi 
bàrchà musulmînlàr uchun muqàddàs shahar 
gà àylànà-
di. Natijada islîm dini àsîsidà Aràbistîn yarimîrîlidà 
ko‘chmànchi và o‘trîq qàbilàlàrni birlàshtirgàn yagona 
dàvlàt vujudgà kålàdi. 
1.  Xaritadan Arabiston yarimorolini ko‘rsating.
2.  Àràb qàbilàlàrining xo‘jàlik màshg‘ulîtlàri hàqidà 
gàpi rib  båring.
3.  Arablarning asosiy mashg‘ulotlari (chorvachilik, 
dehqonchilik, savdo karvonlariga xizmat 
ko‘rsatish) haqida so‘zlab bering.
4.  Nima sababdan arablarda yakkaxudolikka asoslan-
gan dinga zarurat tug‘ilgan?
5.  Muhammad payg‘ambar (s.a.v.) hayoti haqida 
nimalarni bilasiz (rivoyat, hadis)?
Arablarda davlat vujudga kelguniga qadar mavjud 
bo‘lgan ijtimoiy tuzumni qaysi Yevropa xalqlarida 
kuzatgansiz? Qiyoslab so‘zlab bering!

---

51
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
4 — Jahon tarixi 7