14-§. OSIYO MAMLAKATLARI MÀDÀNIYATI
Islîm màdàniyati và O‘rtà Îsiyo. Arab xalifaligi tîmînidàn istilî etil- gàn màmlàkàtlàrdà yangi – àràb sivi- lizàtsiyasi vujudgà kåldi. Uning pàydî bo‘lishidà islîm dinining àhàmiyati ni- hîyatdà kàttàdir.
G‘àrbiy Îsiyoning qàdimgi yuksàk màdàniyatli o‘lkàlàrigà kålgàn àràblàr dàstlàb yunînlàr, yahudiylàr, suriyaliklàr,
48-rasm.
«Bayt ul-hikma»
fîrslàr, sug‘diylàrgà nisbàtàn qîlîq edilàr. Àmmî ushbu õàlqlàr màdàniyatini o‘zlàridà singdirib, yanàdà yuksàkrîq màdàniyatning vujudga kelishigà shàrîit yaràtdilàr. Õu- susàn, õàlifà Horun ar-Rashid sàrîyidà IX àsr bîshlàridà
«Bàyt ul-hikmà» – «Dînishmàndlik uyi» tàshkil etilàdi.
Bu dàvrdà àniq fànlàr – màtåmàtikà, àstrînîmiya, gåîgràfiyaning tàràqqiyoti kuzàtilib, bu jàràyon hunàr- màndchilik và sàvdîning yuksàlishiga olib kelàdi. Zàmîn- làr o‘tib õàlifàlikdà iõtirî qilingàn glîbus và usturlob (ast- rolyabiya)dàn bàrchà màmlàkàtlàrdà fîydàlànà bîshlànàdi. Yevropa tibbiyoti esà XVII àsrning o‘rtàlàrigà qàdàr bilim và àmàliy tàvsiyalàrni O‘rtà Îsiyodà yåtishib chiqqàn àllîmàlar – Àbu Àli ibn Sinî va Àbu Bàkr àr-Rîziy àsàrlàridàn îlgàn.
Vàtàndîshimiz Muhàmmàd Õîràzmiy (IX àsr) màtåmàtikà tàriõidà birinchi bo‘lib àlgåbrà fànigà àsîs sîlàdi. Màtåmàtikàdà fîydàlànà bîshlàngàn hind ràqàm- làri kåyinchàlik Yevropagà àràb ràqàmlàri nîmi bilàn tàrqàlàdi.
Bag‘dîd và Dàmàshqdà ràsàdõînàlàr bàrpî etilib, ulàrdà muràkkàb o‘lchîvlàrdàn fîydàlàngàn àstrînîm- làr yer shàrining meridianini hisîblàb chiqàdilàr. Àràb sàyyohlàri yevropaliklàrdàn bir nåchà àsr àvvàl Hindistîn và Õitîydà, Àfrikà và Sharqiy Yevropaning eng chåkkà hududlàridà bo‘lib qàytàdilàr. Àl-Ma’sudiy, Ibn Dàst, Ibn Fàdlàn, Ibn Bàttutà ushbu o‘lkàlàr hàqidà qiziqarli àsàrlàr yozib, õàritàlàrini tuzadilàr.
Adabiyot. Musulmon adabiyoti dastlab arab tilida yara- tiladi. Kåyinchalik X asrga kelib u fors tiliga tarjima qili- na boshlaydi. Musulmon shå’riyati yuksak darajaga erishib, uning ko‘plab turlari shakllanadi.
Sàvdîgàr và sàyyohlàr uzîq o‘lkàlàrdàn fàqàt g‘àrîyib buyumlàrniginà emàs, àjîyib sàrguzàshtlàr hàqidà hikî- yalàr, o‘zgà õàlqlàr àfsînàlàri, ertàklàrini hàm îlib kål- gànlàr. Ulàr bu hàqdà õàlifà sàrîyidà, zîdàgînlàr bàzm- làridà, bîzîr và ko‘chà-ko‘ylàrdà so‘zlàb yurgànlàr. Ushbu sàrguzàshtlàr, àfsînà và ertàklàr àsîsidà àràb àdàbiyotining àjîyib durdînàsi «Ming bir kåchà» yaràtilàdi.
Do'stlaringiz bilan baham: |