Sonlar nazariyasidan misol va masalalar


  Berilgan  sonning  oxirgi  ikkita  raqamini  topish  uchun  uni  100  bo‘lishdan  chiqqan qoldig‘ini topish yetarli bo‘ladi



Download 4,4 Mb.
Pdf ko'rish
bet136/162
Sana24.08.2021
Hajmi4,4 Mb.
#155151
1   ...   132   133   134   135   136   137   138   139   ...   162
Bog'liq
sonlar nazariyasidan misol va masalalar yechimlari bilan

337.  Berilgan  sonning  oxirgi  ikkita  raqamini  topish  uchun  uni  100  bo‘lishdan 
chiqqan qoldig‘ini topish yetarli bo‘ladi. 
1).
   
  
             dan         ni  aniqlaymiz.  Bu  yerda     
  
 
             
  
    
 
 
 
     
 
    
 
     
 
 
 
      
 
             
 
 
                 Bu  yerdan  berilgan  sonning  oxirgi  ikki    raqami  0  va  1  ekanligi 
kelib chiqadi. Javob: 0 va 1. 
2).
   
   
    
   
          dan         ni  aniqlaymiz.  Bu  yerda    
   
 
   
 
 
   
    
   
     
 
 
   
                       Bundan  berilgan  sonning 
oxirgi ikki  raqami 4 va 9 ekanligi kelib chiqadi. Javob: 4 va 9. 
3).  Bu  yerda
                                                                 
              Bundan  berilgan  sonning  oxirgi  ikki    raqami  8  va  0  ekanligi  kelib 
chiqadi. Javob: 8 va 0. 
4).
         
  
 
  
          
  
 
  
                                      
  
 
   
 
 
 
          
 
            
 
          
 
         
 
          
 
 
 
      
  
 
                                                   
bo‘lgani 
uchun 
         
  
      
  
       
 
 
 
             
 
                          
Bundan berilgan sonning oxirgi ikki  raqami 9 va 3 ekanligi kelib chiqadi. Javob: 9 
va 3. 
338.1).
 
  
     ning    641  ga  bo‘linishini  isbotlash  uchun   
  
                
taqqoslamaning bajarilishini ko‘rsatamiz. Bu taqqoslamadan 
 
  
              
 
  
                 
  
       
  
    
  
 
 
                           
    
 
         
 
                                             Demak,  berilgan 
 
  
    soni  641 ga bo‘linadi. 
2).
        
   
     
   
  ning    7  ga  bo‘linishini  isbotlash  uchun
    
   
 
   
   
           taqqoslamaning  bajarilishini  ko‘rsatamiz.  Bu  taqqoslamadan 
                
   
              
   
   
   
   
   
      
   
   
   
    
   
 
 
   
   
   
   
   
       Bu  yerda   
   
    
 
 
  
          va 
   
    
 
 
   
 
        bo‘lgani uchun                              Demak, berilgan   soni  7 
ga bo‘linadi. 


 
 
259 
 
3).
        
   
  
    
   
   
     
  
   
  ning    102  ga  bo‘linishini  isbotlash 
uchun
     
   
  
    
   
   
     
  
   
             taqqoslamaning  bajarilishini 
ko‘rsatamiz.  Bu  yerda   
                    bo‘lgani  uchun     
   
  
    
   
   
 
   
  
   
              
   
  
    
   
   
     
  
   
           
   
   
  
    
   
   
     
  
   
          larning  bajarilishini  ko‘rsatamiz. 
Bundan  esa 
               kelib  chiqadi.  Bu  yerda     
   
  
          
  
   
   
         va   
  
   
          bo‘lgani 
uchun
                 
         
bo‘ladi. 
   
   
  
             
   
   
         va    
  
   
 
         bo‘lgani  uchun                            bo‘ladi.         
   
  
 
             
   
   
          va   
  
   
          bo‘lgani 
uchun 
                             bo‘ladi.   Demak, berilgan   soni  102 ga bo‘linadi. 
4).
      
    
   
   
  ning  31  ga  bo‘linishini  isbotlash  uchun
  
    
   
   
 
         taqqoslamaning bajarilishini ko‘rsatamiz. Bu yerda   
    
    
 
 
 
     
  
 
       
 
            
   
  bo‘lgani  uchun 
     
    
   
   
    
   
 
 
   
           bo‘ladi.   Demak, berilgan   soni  31 ga bo‘linadi. 
339.
 
      
           dan           toq  son    bo‘lganida             shartni 
qanoatlantiruvchi 
   ni  aniqlaymiz.   
      
             
    
            va 
bundan   
           bo‘lgani uchun  Eyler teoremasiga asosan                  Bu 
yerda 
        toq son  bo‘lgani uchun uni 4 moduli bo‘yicha  
           ko‘rinishlarida yozish mumkin. Agar            ko‘rinishida bo‘lsa, 
                                                           
             
   
 
     
    
 
         Bu  yerda   
    
 
     va        
bo‘lganda  izlanayotgan  qoldiqni  beradi.  Agar 
            ko‘rinishida  bo‘lsa, 
                                                              
   
 
        Demak, bu holda 
   
 
   , (     )   izlanayotgan qoldiq bo‘ladi. 
Javob:Agar 
            ko‘rinishida  bo‘lsa, 
    
 
  ga  va  agar  r 
           
ko‘rinishida bo‘lsa, 
   
 
 ga teng. 
340.1).Indekslardan  foydalanib  berilgan
       
  
  sonini 
      ga  bo‘lishdan 
chiqqan  qoldiqni  topish  talab  qilnayapti.  Buning  uchun 
  
  
            dan 
            shartni  qanoatlantiruvchi     ni  aniqlaymiz.  Taqqoslamaning  ikkala 
tomonini  indekslaymiz.  U  holda 
                     ga  ega  bo‘lamiz.  Bu 
yerda 67 moduli bo‘yicha indekslar jadvalidan 
           ekanligini aniqlaymiz.  U 
holda 
                                           Anti  indekslar  jadvalidan 
foydalanib    bu  yerdan 
                ekanligini  topamiz.  Demak,  izlanayotgan 
qoldiq 
   ga teng ekan. Javob:     


 
 
260 
 
 
2).Indekslardan  foydalanib,  berilgan
       
  
  sonini 
      ga  bo‘lishdan 
chiqqan  qoldiqni  topish  talab  qilnayapti.  Buning  uchun 
   
  
            dan 
            shartni  qanoatlantiruvchi     ni  aniqlaymiz.  Taqqoslamani     
  
 
                        
  
              
  
            ko‘rinishda  yozib 
olamiz va uning ikkala tomonini indekslaymiz. U holda 
                    ga 
ega bo‘lamiz. Bu yerda 67 moduli bo‘yicha indekslar jadvalidan 
         ekanligini 
aniqlaymiz.    U  holda 
                                     Anti  indekslar 
jadvalidan  foydalanib    bu  yerdan 
               ekanligini  topamiz.  Demak, 
izlanayotgan qoldiq 
  ga teng ekan. Javob:    
3).  Indekslardan  foydalanib  berilgan
         
    
  sonini 
      ga  bo‘lishdan 
chiqqan  qoldiqni  topish  talab  qilnayapti.  Buning  uchun 
    
    
           dan 
            shartni  qanoatlantiruvchi     ni  aniqlaymiz.  Taqqoslamani      
    
 
                         
    
              
    
            ko‘rinishda 
yozib  olamiz  va  uning  ikkala  tomonini  indekslaymiz.  U  holda 
          
                                                        
           ga  ega  bo‘lamiz.  Bu  yerda  11  moduli  bo‘yicha  indekslar  jadvalidan 
          ekanligini  aniqlaymiz.    U  holda                           
           Anti  indekslar  jadvalidan  foydalanib,    bu  yerdan                
ekanligini topamiz. Demak, izlanayotgan qoldiq 
  ga teng ekan. Javob:    
341.  Paskalning  umumiy  bo‘linish  belgisini  ifodalovchi  nazariy  qismdagi  (1)-
formuladan  foydalanamiz.  Unga  ko‘ra 
     
 
   
 
        
 
    
 
       
 
 
  
 
   
 
   
 
   
 
   
 
   
 
       
 
   
 
       (1)  bajariladi.    Bu  yerda 
  
 
   
 
                         
       ga  bo‘linish belgisini keltirib chiqarish uchun yuqoridagi formulada       
deb olamiz. U holda 
                
 
             
 
             bo‘lgani 
uchun 
  
 
                                bo‘ladi. Shuning uchun (1) dan       
 
 
   
 
   
 
       
 
          ni  hosil  qilamiz.  Bu  yerdan  quyidagi  xulosaga 
kelamiz.  Berilgan 
   sonining  6  ga  bo‘linishi  uchun   
 
     
 
   
 
       
 
  
ifodaning  6  ga  bo‘linishi  zarur  va  yetarlidir.  Misol  uchun  26676  sonining  6  ga 
bo‘linish  yoki  bo‘linmasligini  tekshiraylik.    Bu  yerda 
                           
         bo‘lib,  90  soni  6  ga  bo‘linadi.  Shuning  uchun  berilgan  son  ham  6  ga 
bo‘linadi. Endi 22593 sonining 6 ga bo‘linish yoki bo‘linmasligini tekshiraylik.  Bu 
yerda 
                                     bo‘lib,  75  soni  6  ga  bo‘linmaydi. 
Shuning uchun berilgan son ham 6 ga bo‘linmaydi.  
       ga  bo‘linish belgisini keltirib chiqarish uchun yuqoridagi formulada       
deb  olamiz.  U  holda 
                
 
                    
 
       
 
 
         bo‘lgani uchun  (1) dan        
 
    
 
    
 
           ni hosil qilamiz. 
Bu  yerdan  quyidagi  xulosaga  kelamiz.  Berilgan 
   sonining  8  ga  bo‘linishi  uchun 


 
 
261 
 
 
 
    
 
    
 
  ifodaning  8  ga  bo‘linishi  zarur  va  yetarlidir.  Misol  uchun  38624 
sonining  8ga  bo‘linish  yoki  bo‘linmasligini  tekshiraylik.    Bu  yerda 
               
         bo‘lib,  32  soni  8  ga  bo‘linadi.  Shuning  uchun  berilgan  son  ham  8  ga 
bo‘linadi. Endi 24674 sonining 8 ga bo‘linish yoki bo‘linmasligini tekshiraylik.  Bu 
yerda 
                        bo‘lib,  42  soni  8  ga  bo‘linmaydi.  Shuning  uchun 
berilgan son ham 8 ga bo‘linmaydi.  
        ga  bo‘linish belgisini keltirib chiqarish uchun yuqoridagi formulada       
deb  olamiz.  U  holda   
                  
 
                       
 
       
 
 
         bo‘lgani uchun (1) dan        
 
   
   
       
 
     
 
 
 
̅̅̅̅̅̅         ni 
hosil  qilamiz.  Bu  yerdan  quyidagi  xulosaga  kelamiz.  Berilgan 
   sonining  12  ga 
bo‘linishi uchun 
   
 
   
   
       
 
     
 
 
 
̅̅̅̅̅̅ ifodaning 12 ga bo‘linishi zarur va 
yetarlidir.  Misol  uchun  264816  sonining  12  ga  bo‘linish  yoki  bo‘linmasligini 
tekshiraylik.  Bu yerda 
                            bo‘lib, 96 soni 12 ga bo‘linadi. 
Shuning uchun berilgan son ham 12 ga bo‘linadi. Endi 24674 sonining 8 ga bo‘linish 
yoki bo‘linmasligini tekshiraylik.  Bu yerda 
                       bo‘lib, 42 soni 8 
ga bo‘linmaydi. Shuning uchun berilgan son ham 8 ga bo‘linmaydi.  
              ga    bo‘linish  belgisini  keltirib  chiqarish  uchun  yuqoridagi  formulada 
        deb  olamiz.  U  holda                      
 
                 
    
 
       
 
            bo‘lgani uchun (1) dan         
 
   
   
       
 
 
 
 
     
 
         ni hosil qilamiz. 
         ga    bo‘linish  belgisini  keltirib  chiqarish  uchun  yuqoridagi  formulada 
        deb  olamiz.  U  holda                      
 
                 
    
 
       
 
            bo‘lgani uchun (1) dan         
 
   
   
       
 
 
 
 
     
 
         ni hosil qilamiz. 
         ga    bo‘linish  belgisini  keltirib  chiqarish  uchun  yuqoridagi  formulada 
        deb  olamiz.  U  holda                      
 
                 
    
 
       
 
            bo‘lgani uchun (1) dan         
 
   
   
       
 
 
 
 
     
 
         ni hosil qilamiz. 
Bu  yerdan  quyidagi  xulosaga  kelamiz.  Berilgan 
   sonining  15,  18  va  45  ga 
bo‘linish  belgisi  bir  xil  ekan,  ya‘ni  berilgan 
   sonining  15,  18  va  45  ga  bo‘linishi 
uchun 
    
 
   
   
       
 
   
 
     
 
  ifodaning  mos  ravishda    shu  sonlarga 
bo‘linishi zarur va yetarlidir.  
 
342. 
    ga  bo‘linadigan               ko‘rinishidagi  barcha  sonlarni  topish  
uchun 
                      shartni qanoatlantiruvchi barcha          raqamlarni  
aniqlashimiz  kerak.    Bu  yerda 
                  bo‘lgani  uchun    yuqoridagi 
taqqoslama ushbu taqqoslamalar sistemasi 


 
 
262 
 
{
                  
                   
                    
 
ga teng kuchli. Bu sistemaning 1-taqqoslamasidan 8 ga bo‘linish belgisiga ko‘ra  
   
̅̅̅̅̅                     
 
                                    
       →               ga  ega  bo‘lamiz.  Bu  yerdan     raqam  bo‘lgani  uchun 
       ekanligi  kelib  chiqadi.  Shuningdek,  yuqoridagi  sistemaning  2  va  3 
taqqoslamalaridan 9 ga va 11 ga  bo‘linish belgilariga asosan 
{
                                     
                                      
  {
                 
                  
  
              ekanligi  kelib  chiqadi.  Demak,  izlanayotgan  son  yagona  va  u 
         ga teng.  Javob:          
343.  Agar   
 
 
   qisqarmas  kasr  berilgan  bo‘lib,  (10,b)=1  bo‘lsin  va     soni      
moduli  bo‘yicha  10  soni  tegishli  bo‘lgan  daraja  ko‘rsatkichi,   
  
 
          
taqqoslama  o‘rinli  bo‘lgan  eng  kichik  ko‘rsatkich  bo‘lsin.  U  holdaberilgan  kasrni  
cheksiz o‘nli kasrlarga aylantirganda davr uzunligi 
   ga teng bo‘ladi. Davr uzunligi 
kasrning suratiga bog‘liq emas. 
    Bunda          va    
 
            dan     ni  aniqlaymiz: 
                   
 
               
 
               
 
 
            
 
                
 
             Demak,        Javob: 6. 
     Bunda          va    
 
            dan     ni  aniqlaymiz: 
                   
 
              
 
               
 
 
              
 
                
 
             Demak,         

Download 4,4 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   132   133   134   135   136   137   138   139   ...   162




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish