Sessió ordinària del ple de 26 de gener de 2013

XIV.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES PER RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL QUE PERMETI MAJOR DÈFICIT A CATALUNYA.
Atès que Catalunya, a través del Govern de la Generalitat, des del desembre de 2010, ha fet un gran esforç per reduir el dèficit, tot aplicant nombroses mesures d’austeritat per tal de donar compliment a les exigències europees.
Atès que l’Estat espanyol ha imposat a Catalunya per al 2013 un objectiu de dèficit del 0,7% del PIB. Objectiu que és, per una banda, inassolible donades les competències que es presten i la situació de les finances de la Generalitat i, per una altra banda, és totalment injust, per recaure la major part del pes de la reducció a les Comunitats Autònomes, a les quals els hi pertocaria com a màxim l’assumpció d’una tercera part del que Europa exigeix a l’Estat espanyol (per ara el 4,5% del PIB). En aquest sentit, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha reivindicat al Govern de Rajoy que revisi a l’alça l’objectiu de dèficit imposat per al 2013, passant del 0,7% del PIB a l’1,5%, distribució raonable i justa atenent a les despeses de cada administració.
Atès l’informe aprovat el 16 de gener de 2013 pel Parlament Europeu, que recull propostes del diputat Ramon Tremosa, de Convergència i Unió, en el qual es posa de manifest que la càrrega de l’ajustament s’ha de repartir de forma justa entre totes les administracions, tenint en compte els serveis que cada una presta als ciutadans; en el qual es reclama la supressió dels ministeris que han transferit les seves competències però que encara existeixen sense poder ni tasca concreta i en el qual es fa una crida a retallar la despesa militar innecessària, com la compra d’equipaments militars nous i cars.
Atès que no és admissible que l’Estat espanyol davant les exigències de reducció de dèficit i de polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea es limiti a fer recaure en més pes el seu dèficit a les administracions que realment presten serveis a les persones en educació, sanitat, serveis socials, com són la Generalitat i els municipis, posant en greu perill el nostre estat del benestar.
Atès que els municipis catalans des de l’any 2010 també han hagut d’aplicar un conjunt de mesures encaminades a reduir el deute i a garantir l’estabilitat pressupostària. Si bé és cert que el context econòmic actual obliga a adoptar mesures d’austeritat i d’ajust pressupostari a tots els ajuntaments, també és cert que la imposició de mesures generalitzades de reducció de la despesa repercuteixen de manera justificada sobre l’activitat i les retribucions dels personal d’aquells ajuntaments que han fet els deures i han gestionat els recursos públics amb rigor i austeritat.
Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents:
Primer.- Reclamar al Govern de l’Estat espanyol que revisi a l’alça l’objectiu de dèficit imposat a Catalunya per al 2013, passant del 0,7% al 1,5% del PIB, el qual suposa una tercera part de l’objectiu global del 4,5% del PIB. El que no és admissible és que l’Estat faci recaure en major percentatge les exigències i la responsabilitat d’assolir els objectius de dèficit marcats per Europa cap a les Comunitats Autònomes.
Segon.- Reclamar al Govern de Rajoy que suprimeixi aquells ministeris les competències dels quals són de la Generalitat de Catalunya, com per exemple, ensenyament, sanitat i cultura, així com també retalli la despesa militar i, concretament, en la compra de nou armament, i deixi d’asfixiar les administracions que com la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments catalans són els veritables prestadors de serveis a les persones.
Tercer.- Donar suport a la Proposició no de Llei relativa a la modificació de la normativa d’estabilitat pressupostària als efectes de permetre que els ajuntaments sanejats no vegin limitada la seva capacitat de gestió ordinària, presentada pel Grup parlamentari de Convergència i Unió, el 28 de novembre de 2012.
Quart.- Traslladar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i al President del Govern espanyol.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per unanimitat de tots els regidors presents, amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo.

XV.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES EN CONTRA DE L’AVANTPROJECTE DE LA LLEI ORGÀNICA PER LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMCE).
Es deixa sobre la taula aquesta moció.

XVI.- ASSUMPTES DIVERSOS
El Sr. Joan Fontserè planteja que voldria sotmetre a la consideració del Ple la discusió i votació de la proposta que en el mateix moment reparteix entre els regidors.
El Sr. Pere Pladevall li diu que faran un recés de cinc minuts per poder llegir i analitzar el contingut de la proposta.
Finalitzat el recés, el Sr. alcalde manifesta que accepten el tractament en aquesta sessió de la moció presentada, i en conseqüència, prèvia especial declaració d’urgència, s’aprova per unanimitat de tots els grups, a petició del grup municipal de CIU, la lectura i votació de la següent moció:
MOCIÓ D’ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA
El Sr. Pere Pladevall comenta que potser no cal llegir-la perquè la moció està ja publicada, però el Sr. Joan Fontserè demana que es llegeixi, per tal que consti el text a votar. Finalment la llegeix ell mateix.
“El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprovà la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut següent:
“Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogover­nar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el ben­estar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves instituci­ons seculars i en la tradició jurídica catalana. El par­lamentarisme català té els seus fonaments en l’Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
Al segle XIV es crea la Diputació del General o Genera­litat, que va adquirint més autonomia fins actuar, du­rant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüís­tic, cultural, social i econòmic, amb vocació de refor­çar-lo i promoure’l des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 su­posà un primer pas en la recuperació de l’autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyo­la es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un Estatut d’Autonomia.
La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició de­mocràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les pri­meres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
En els darrers anys, en la via de l’aprofundiment de­mocràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Cata­lunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat Espa­nyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tri­bunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
De diverses formes, el poble de Catalunya ha expres­sat la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de l’Estat Espanyol. Les manifestacions massi­ves del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Na­ció, nosaltres decidim» i la de l’11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa» són ex­pressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la re­solució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués de­terminar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres elec­cions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legis­latura, i en representació de la voluntat de la ciutada­nia de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent:
Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya
D’acord amb la voluntat majoritària expressada de­mocràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin deci­dir el seu futur polític col·lectiu, d’acord amb els prin­cipis següents:
– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
– Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, ga­rantint especialment la pluralitat d’opcions i el respec­te a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pro­nunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamen­tal del dret a decidir.
– Transparència. Es facilitaran totes les eines neces­sàries perquè el conjunt de la població i la societat ci­vil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat es­panyol, les institucions europees i el conjunt de la co­munitat internacional.
– Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i ter­ritorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalu­nya com un sol poble.
– Europeisme. Es defensaran i promouran els princi­pis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat en­tre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
– Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.
– Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal en aquest procés i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmi­ques de treball que garanteixin aquest principi.
– Participació. El Parlament de Catalunya i el Go­vern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polí­tiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.””
Per tot això, el grup municipal de CIU proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:
Primer.- Donar ple suport a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013.
Segon.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.”
Pren la paraula el Sr. Pere Pladevall i diu que qui vulgui pot donar una explicació del seu vot i així explica el seu i diu que com a persona i com a subjecte polític que és, està a favor del dret dels catalans a votar lliurement el seu futur nacional, però anuncia que s’abstindrà per dos motius.
Diu que un l’ha explicat, que li està molt bé aquesta declaració, però no està d’acord amb el punt de partida que li donen els promotors, que un pot està a favor o en contra, però quan a ell li fan palès la presentació de la seva explicació, ell creu que ho presenten perquè es voti que sí, ni el què ben bé, si bé entén que es tracta del dret a la independència de Catalunya. Ell entén que el dret a votar és lliure, sense preconceptes, no està d’acord en què es presenti perquè s’hagi de votar que sí.
En segon lloc, diu que ell es creu els de la CUP, els d’ERC i fins i tot es pot arribar a creure els d’IC, que amb la seva bonhomia s’hi van afegir, però no es creu els de CIU, creu que es una postura estratègica i tenen tots els regidors d’Unió que van dient per tot arreu que no s’ho creuen, que a veure com ho arreglarem... Diu que es tracta d’una estratègia del moment per amagar d’altres fracassos, diu que no pot adherir-s’hi, encara que ell mai no votarà en contra del dret a decidir i que per això la seva postura és abstenir-se.
El Sr. Arnau Ramírez demana la paraula i manifesta que s’abstindrà. Diu que, pel que fa al text, ell està a favor al dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya tant pel que fa al model de país, com pel que fa al model educatiu o sanitari... es a dir en tots els àmbits possibles, està també a favor d’un referèndum vinculant, no d’una consulta de diumenge de paella i també està d’acord amb vuit dels nou principis que surten a la declaració, i per això s’abstindrà.
Explica que té els seus dubtes sobre el punt relatiu a la sobirania, sobre el concepte de què és... i també molts dubtes sobre el fet que Espanya, Portugal o Itàlia tinguin plena sobirania. Que estan en un món globalitzat i les sobiranies són relatives i sovint compartides. Afegeix que li costa dir que dóna ple suport a totes les afirmacions d’aquest text.
El Sr. Joan Puig manifesta que ell també s’abstindrà. Que reconeix que la màxima expressió d’una democràcia és que els ciutadans d’un país puguin triar el seu futur però també està d’acord amb vuit dels nou punts i també reconeix la seva incapacitat per acabar d’entendre el tema jurídic sobirà. Que per tot això i donat que tampoc hi està en contra, s’abstindrà.
El Sr. Àlex Mir comenta que més que explicar el seu vot, vol donar una petita explicació en el sentit de dir que són un equip de govern de 10 persones, un grup compacte, i que el fet que hi hagi democràcia interna a l’hora de decidir votar coses que no tenen un àmbit estrictament municipal no vol dir que hi hagi dos o tres sectors dins del govern municipal. Que fa l’explicació per si algú volgués portar una mica de confusió pel fet que els components de l’equip de govern voten diferent. Que entenen que això és la normalitat democràtica, que fa les matisacions per tal de no portar a equívocs en publicacions o comentaris, òbviament amb una lleialtat institucional màxima a la figura de l’alcalde, i que ho volia dir perquè després no n’hi hagin confusions.
El Sr. Pere Pladevall diu que agraeix les seves explicacions fins i tot la del Sr. Mir ja que diu que cada dia poden constatar la llibertat que hi ha en aquest govern i que per tant a ell el satisfà això. Que arriba un moment que vas sentint dir un “run run” i que agraeix que algú ho digui.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Cristina Viñals Miralles, Antoni Luque Rodríguez i Jordi Hernández Vilanova; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo, amb l’abstenció dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Arnau Ramírez Carner, Mª Antònia Gómez Chana, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz.
Explica que amb aquest resultat segueixen permetent que aquest procés continuï fins a allà on vulgui la societat catalana.
Finalment, el Sr. Joan Fontserè agraeix al govern municipal la consideració d’entrar-la, de votar-la i de tirar-la endavant.
XVII.- PRECS I PREGUNTES
1.- PREC PER DONAR EL CONDOL PER LA MORT DEL SR. MARTÍ GARRIGA
El Sr. Pere Pladevall vol fer constar el condol de l’ajuntament a la família del Sr. Martí Garriga, que durant aquests anys ha estat impulsant el museu municipal, des dels anys 50 que el tenia a casa seva fins al Museu de Can Xifreda, que es va inaugurar a finals dels anys 80. També vol destacar tota la seva tasca pedagògica.
Explica que l’altra dia ho comentava amb gent del Centre Excursionista i sembla que l’inici era el Tau, el grup de recerca geològica que va impulsar el Martí Garriga juntament amb gent que ha desaparegut com en Joan Flaquer, que també creuen que aquest condol se li hauria de fer extensiu a la seva família i el Martí Bustamante, que ja va morir fa molts anys, jove,... diu que encara queden d’aquest grup el Pere Jou i el Joan Ribas... Explica que això es va veure quan es va inaugurar la nova seu del Centre excursionista amb quina rehabilitació ha col·laborat l’ajuntament amb personal que es pot estimar en uns 5.000 euros. Diu que a l’ajuntament, en època de crisi, quan no n’hi ha diners, n’hi ha feina...
El Sr. Joan Fontserè diu que des de CIU se sumen a aquesta iniciativa i creu que podrien pensar en fer un reconeixement a aquestes persones en alguna de les sales del museu o en algun racó, potser no tant a títol personal, però sí en tant que fundadors i deixar-ho palès a algun lloc del museu els noms dels integrants d’aquest grup que malauradament ens han deixat i que, gràcies a ells, tenim ara aquest recull de peces i la tasca didàctica.
El Sr. Pere Pladevall diu que creu que això ja ho està parlant la regidora Sra. Cristina Viñals amb el patronat.
La Sra. Cristina Viñals explica que des de la darrera reunió que es va tenir el mes de gener es va estar parlant i es va promoure fer un homenatge conjuntament l’Associació d’amics del museu i l’ajuntament, que serà més endavant, perquè es vol fer un homenatge complert. Que a més a més, el seu fill, en Francesc Garriga, va dir que ell té molt material del seu pare i que es vol mirar bé per fer-lo extensiu a tot el poble.
2.- PREC DEL SR. PERE PLADEVALL EN RELACIÓ A UNES FOTOS QUE ES VAREN MOSTRAR EN EL DARRER PLE
El Sr. Pere Pladevall diu que en l’anterior sessió del ple es varen entrar unes fotos de Llobateres, que evidentment es varen incorporar a l’acta i que amb posterioritat han fet comprovacions, perquè semblava que eren fotos fetes des de fora i resulta que són de dintre i algú havia obert la tapa, però diu que a més a més, amb comprovacions més exhaustives han vist que són fotos fetes l’any 2006. Que ha verificat que no es tracta de l’estat actual, perquè al poc temps de prendre possessió com a alcalde es varen fer reparacions. I per tant els agrairia que quan es facin entrar fotos de suposada denúncia ho facin amb rigor.
3.- PREC DE LA SRA. MARIA ANTÒNIA GÓMEZ EN RELACIÓ A LES ACTUACIONS PER LA INSTAL·LACIÓ DEL NOU CENTRE DE SALUT MUNICIPAL
La Sra. Maria Antònia Gómez explica que es va dient que no s’està fent res pels terrenys pel nou CAP i que la gent no n’està informada i per això dóna lectura a un resum de les actuacions fetes en relació a la ubicació del nou centre de salut municipal, que es transcriu a continuació:

“Aquest ajuntament, amb la intenció de realitzar els tràmits necessaris per tal que CATSalut instal·li un CAP a Sant Feliu de Codines, i amb la voluntat d’instal·lar aquest equipament al centre del Municipi, amb fàcil accessibilitat i aparcament, va proposar en un inici ubicar el CAP a l’Antic Ajuntament.

Aquesta decisió venia donada pel motiu que CATSalut no acceptava els terrenys del Pla Parcial Era Nova Oest, primer perquè no estaven ni tant sols disponibles en no tenir el Pla Parcial acabat i després perquè tenien més d’un 20 % de pendent, i quan es tracta de sol urbanitzable no es permet incloure en la terna del percentatge de sostre que queda per habitatge o per equipaments.

Més endavant es va oferir el Bògit, però és una parcel·la que te forma de mitja lluna i no els hi va interessar perquè no permetia tenir totes les consultes simètriques, i si es feia, es perdia molt d’espai interior.

Per això es va tramitar una modificació de Normes, però en el desenvolupament d’aquestes, i donat que l’edifici està al precatàleg, es va emetre informe desfavorable per part de cultura, i s’havia de conservar l’actual façana restaurada.

Fruit d’això, i vist que per part de CATSalut, l’adaptació d’aquell edifici per a l’ús de CAP no es factible, i que l’enderroc de l’antic Ajuntament no es possible, es va proposar a CATSalut la instal·lació del CAP a una parcel·la adjacent al Centre Cívic. Concretament la que està al davant del Casal Cultural Codinenc, i que queda delimitada per les antigues escales que baixaven als Jardins de la Masia de la Fàbrica, el carrer Fonteta, i Segadors/Dtor. Reig.

Per tal de comprovar si la parcel·la que aquest ajuntament proposava era adient o no per la instal·lació d’aquest equipament, es va sol·licitar informe a CATSalut, que mitjançant informe de 25 de juliol de 2011 ens va comunicar que les condicions d’emplaçament, accessibilitat, urbanístiques i físiques del solar eren aptes. En aquest mateix informe ja fan referència a l’accidentada topografia del mateix, però malgrat això, i sent conscients des del departament, de la topografia accidentada del municipi, consideren aquest solar apte per la construcció del nou CAP.

Aquest ajuntament ha aprovat un canvi de normes subsidiàries per tal de modificar la qualificació de la parcel·la, i passar-la a equipament Sanitari-Assistencial, tot segregant la part necessària per la ubicació del CAP, per tal de cedir la parcel·la per implantar aquest equipament tant necessari pel Municipi.

I mentre no es procedeix a la instal·lació del nou CAP l’ajuntament s’ha esforçat per incrementar els serveis de salut actuals, com a mesura provisional, mentre no es faci aquesta obra que millorarà substancialment la vida dels ciutadans. Fruit d’això el passat mes d’octubre es va obrir una nova consulta al Centre de Salut, i es va fer una visita amb les autoritats sanitàries de la zona, a la que es va convidar a la premsa local, ja que aquest Govern va considerar no fer cap inauguració oficial perquè actualment amb el Departament de Sanitat no hi ha res a celebrar, degut a les retallades de la Generalitat. No obstant es va convidar a la premsa local a fi de que poguessin informar als ciutadans àmpliament de la obertura d’aquest nou servei, del que n’hem de gaudir tots els ciutadans.”

Finalitzada la lectura, dóna una còpia de la documentació als regidors de l’oposició.

El Sr. Joan Fontserè, en relació a això, diu que vol agrair que a la inauguració de les obres que es varen fer a la segona planta del centre de salut, es convidés a la premsa i no als regidors de l’oposició...
4.- PREGUNTA DEL SR. JOAN FONTSERÈ EN RELACIÓ AL FET QUE L’EMPRESA CASSA S.L. PUGUI TENIR UN ESPAI A LA SEU DE L’AJUNTAMENT
El Sr. Joan Fontserè pregunta en quin document es recull que l’empresa CASSA S.L. pugui tenir un espai a l’ajuntament per atendre els ciutadans.
El Sr. Pere Pladevall diu que buscaran el que demanen i els hi ho faran arribar. Que en prenen nota.
5.- PREGUNTA DEL SR. JOAN FONTSERÈ EN RELACIÓ AMB UN PROBLEMA DE L’ASSEGURANÇA DEL VEHICLE QUE FA LA RECOLLIDA SELECTIVA
El Sr. Joan Fontserè diu que els fa arribar la situació provocada per un vehicle de l’empresa de la recollida selectiva amb un veí i els han dit que el conductor no va voler signar el part amistós a l’espera del que digués l’empresa.
La Sra. Laia Jordana replica que no va haver cap problema, que va ser un malentès. Que es va fer part però que el conductor no el va signar a l’espera del que li digués l’empresa. L’empresa finalment li va dir que el signés. El va trucar la policia mentre dormia, perquè el conductor treballa de nit i ha de dormir i al cap d’uns dies va venir a signar; però a més, la persona afectada ho va passar a la seva empresa asseguradora i li varen acceptar sense cap problema. Que simplement ha estat un problema de coordinació perquè el conductor treballa de nit i només pot signar ell, no pot signar l’empresa per ell.
6.- PREC DEL SR. JOAN FONTSERÈ DE FELICITACIÓ PER LA ORGANITZACIÓ DE LA SANT FELIU EXPERIENCE
El Sr. Joan Fontserè diu que vol felicitar la regidoria i la Comissió de nous esports per l’organització de la cursa de la “Sant Feliu Experience”, perquè sap que organitzar en aquests moments esdeveniments d’aquest tipus no és fàcil, te una complexitat i més amb el recorregut que tenia, amb una carretera com la que és, el temps i la “premura” amb la que es va organitzar i va ser un èxit d’inscripcions i dels comentaris dels participants a posteriori, que varen ser molt bons. Dóna l’enhorabona i els diu que continuïn amb aquestes iniciatives que així portaran Sant Feliu endavant.
El Sr. Àlex Mir contesta que li agraeix el seu reconeixement i aprofita per agrair tots els voluntaris la col·laboració i diu que aquest va ser el secret, la participació dels voluntaris i de gent molt diversa, de gent no vinculada a cap entitat i que varen trobar un lloc on poder contribuir.
L’alcalde dóna les gràcies a tots dos pels elogis mutus.
I no havent més assumptes que tractar, l’alcalde aixeca la sessió de la qual jo, com a secretària essent les dotze del matí, estenc aquesta acta i en dono fe.

Vistiplau

L’alcalde La secretària

Pere Pladevall Vallcorba Ana Maria Acosta Moreno

Pl. J. Umbert Ventura, 2 • 08182 Sant Feliu de Codines • Tel. [phone] • Fax: [phone] • [e-mail] • www.santfeliudecodines.cat