Sessió ordinària del ple de 26 de gener de 2013

Primer.- Manifestar el nostre rebuig rotund a l’avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació.
Segon.- Donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives de Catalunya, i en totes aquelles actuacions que porti a terme per a defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola, reafirmant així un model d’escola pedagògicament sostenible, jurídicament viable i socialment acceptada.
Tercer.- Instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà.
Quart.- Donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes, a l’actual Ministre d’educació, al Govern d’Espanya i el secretari general de la UNESCO.”
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per unanimitat de tots els regidors presents, amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo.

IX.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES CONTRA LA LLEI DE TAXES JUDICIALS.
“ANTECEDENTS
Que el passat 22 de novembre va entrar en vigor la Llei 10/2012, de 20 de novembre, que regula determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Després d’una tramitació de vertigen en el Parlament amb evident afany d’ocultació als ciutadans, el seu contingut constitueix una mostra més de la voluntat del Govern de portar a terme el desmantellament dels serveis públics essencials, qüestionant a la vegada l’exercici efectiu dels drets fonamentals.

La Llei 25/1986, de 24 de desembre, de Supressió de les Taxes Judicials, va eradicar del nostre ordenament jurídic la figura de la taxa judicial, per propiciar que tots els ciutadans poguessin accedir a la justícia independentment de quina fos la seva situació econòmica o social.
Mitjançant la contrareforma començada per l’actual Govern de l’Estat, aquest canvi normatiu tan radical es produeix sense haver acceptat cap proposta dels Grups Parlamentaris al llarg de la seva tramitació a les dues Càmeres, a l’estendre el pagament de taxes judicials a tota persona natural i jurídica, així com als àmbits jurisdiccionals civil, contenciós administratiu i social.
Si be, el Tribunal Constitucional en STC 20/2012 de 16 de febrer de 2012 va considerar constitucional la reintroducció de la taxa feta per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, també fa afirmar que “Aquesta conclusió general només podria veure’s modificada si es mostrés que la quantia de les taxes…/…, són tan elevades que impedeixen en la pràctica l’accés a la jurisdicció o l’obstacle en un cas concret en termes no raonables, atenent als criteris de la jurisprudència exposada en el fonament jurídic 7. No obstant, la quantia de les taxes no ha de ser excessiva, a la llum de les circumstàncies pròpies de cada cas, de tal manera que impedeixi satisfer el contingut essencial del dret de l’accés efectiu a la justícia” En conseqüència, les taxes no han d’impedir o obstaculitzar de manera desproporcionada l’accés a la jurisdicció. Recentment, el Sr. Manuel Cachón Cadenas, Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Autònoma de Barcelona, deia que “Si el legislador, mitjançant la imposició de taxes judicials o d’altra manera posa dificultats perquè un ciutadà que ha patit una lesió dels seus drets pugui accedir als Tribunals o demanar protecció, això significa que aquest legislador està afavorint a qui ha lesionat aquells drets. Per això l’existència de taxes judicials fomenta la morositat i, en general, l’incompliment de les obligacions. En la manera en que un sistema de taxes judicials dificulti l’obtenció de tutela judicial, d’aquesta mateixa manera està beneficiant al que incompleixen les seves obligacions”
L’objectiu recaptatori que persegueix aquesta Llei, és desproporcionat respecte a la limitació del dret a l’accés a la justícia i pot convertir-se en un obstacle impeditiu per a l’obtenció de tutela judicial efectiva.
ACORD
Davant aquesta llei, objectiu recaptatori i desproporcionat amb la limitació del dret a la justícia, aquest Ajuntament insta al Govern d’Espanya a adoptar urgentment les mesures necessàries per excloure a les persones físiques com a subjectes obligatoris al pagament de taxes judicials i garantir que ningú vegi limitat el seu dret a l’accés a la justícia per no poder fer front al pagament de la taxa judicial.
Així mateix, traslladar aquest acord al Ministeri de Justícia, a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i al degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers.”
El Sr. Arnau Ramírez explica que el govern municipal creu que cal recolzar la proposta ja que creuen que la justícia deixaria de ser “justa” si els ciutadans no hi poguessin accedir lliurement, amb independència del seu poder adquisitiu.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per unanimitat de tots els regidors presents, amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo.

X.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES SOBRE LA REVALORITZACIÓ DE LES PENSIONS DELS JUBILATS.

“Atès que el passat dia 30 de novembre de 2012, el Consell de Ministres va aprovar un Real Decret Llei de Mesures de Consolidació i Garantia del Sistema de la Seguretat Social, pel qual els pensionistes que rebin prestacions iguals o inferiors a mil euros mensuals veuran revaloritzada la seva pensió un 2% a partir de l'1 de gener de 2013 i per a la resta de pensionistes la revalorització de la pensió serà del 1% previst en el projecte de Llei de Pressupost Generals de l'Estat per a 2013.

Atès que, el 2012 el Govern va pujar les pensions un 1% però segons la darrera xifra avançada de l''IPC de novembre, aquest es situa en el 2,9% i, segons ha explicat l'executiu espanyol, amb aquesta xifra i, en la situació actual de les comptes públiques, el Govern no pot fer front a una actualització de les pensions del 1,9%.

Atès que durant l'any 2012 les pensions han suportat una pèrdua del 1,9% de poder adquisitiu que ara han de recuperar ja que aquest és un dret adquirit pels pensionistes i treure'l significa aplicar una retroactivitat que la Constitució prohibeix.

Atès que la Llei estableix que per recuperar aquesta pèrdua de poder adquisitiu els pensionistes haurien de rebre ara una paga compensatòria per aquesta diferència acumulada durant aquest any 2012 i, a partir de gener de 2013, la seva pensió actual s'ha d'incrementar en aquest 1,9% (perquè no hi hagi pèrdua de poder adquisitiu), més la previsió d'inflació del Govern per l'any que ve, que és de l'1%

Atès que en l'actual context econòmic el col·lectiu de pensionistes està sent en molts casos la única font d'ingressos per a moltes famílies i que estan ajudant a que els efectes d'aquesta profunda crisi econòmica no siguin devastadors per a moltes persones ja que amb les seves pensions la gent gran està ajudant als fills/es en atur i als néts.

Per això es proposa que el Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Demanar al Govern de l'Estat que faci efectiva la paga de compensació als pensionistes per la pèrdua de poder adquisitiu del 1,9% durant l'any 2012.
Segon.- Demanar al Govern de l'Estat que les pensions es revaloritzin en el 2,9%.
Tercer.- Traslladar aquest acord al Govern de l’Estat i als grups parlamentaris del Congrés de Diputats.”
En el moment de la lectura i votació s’absenta de la sala el Sr. Pere Pladevall, degut a una urgència i assumeix la direcció de la sessió la Sra. Marta Montañà.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per unanimitat de tots els regidors presents, amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo.

XI.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES EN CONTRA DEL IMPOSTOS ABUSIUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ENVERS L’AIGUA D’ÚS CIUTADÀ.
“En època de terribles restriccions econòmiques per tothom, no podem entendre que a l’ajuntament la Generalitat ens cobri impostos per l’aigua que consumim en els serveis que prestem, com l’escola de Música, l’Escola Bressol, el Centre de Salut, el Cementiri, el Centre Cívic, el Centre Social - amb totes les entitats que allà hi ha -, o tots els equipaments esportius municipals, a banda de les dependències municipals. Però el que ja arriba a nivells inacceptables, és cobrar impostos a l’ajuntament per l’aigua que a vegades tenim la desgràcia de perdre per fuites al carrer o averies dels equips de subministrament.
Per aquests motius demanem :
Primer.- Que la Generalitat de Catalunya deixi sense efecte el decret-llei de l’aigua del passat 20 de març de 2012 i apugi de forma menys traumàtica els impostos que hagi d’apujar a fi de promoure l’estalvi d’aquest bé tant preuat d’una forma més adequada als temps de crisi que corren.
Segon.- Que l’aigua que l’ajuntament utilitza per donar serveis en equipaments municipals als ciutadans i a les ciutadanes no estigui sotmesa a impostos destinats a la Generalitat de Catalunya, contribuint així a poder seguir prestant aquests serveis de forma el màxim d’accessible a tots els vilatans i vilatanes, tinguin la renda familiar que tinguin.
Tercer.- Que l’aigua que es perd pels carrers per fuites fortuïtes i averies ocasionals no pagui impostos a la Generalitat de Catalunya, ja que a la pèrdua de diners municipals que suposa haver extret i tractat l’aigua per posar-la a disposició dels usuaris, no te sentit gravar-hi impostos, és aigua que no se n’ha tret cap rendiment social i ni tant sols se n’ha rebut la compensació per l’extracció, tractament i ús de la xarxa de transport fins al usuari, gravant doblement la hisenda municipal.
Quart.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics, a l’Agència Catalana de l’Aigua, a Presidència de la Generalitat de Catalunya, en la certesa que les dificultats les tenim tots, i que com que tots junts les hem de passar, també és lícit compartir les privacions, tot enfortint la lleialtat institucional.”
El Sr. Pere Pladevall explica que aquesta és la queixa, que des del 23 de març de 2012 la Generalitat grava aquest ajuntament un 3.000.-€ només de cànon en les fuites i amb l’aigua que es consumeix dels serveis municipals s’arribaria als 30.000.-€ no de consum, sinó només de cànon... Que es tracta d’aigua que ni es cobra ni es tracta.
El Sr. Joan Fontserè replica que les situacions que refereix el senyor alcalde efectivament graven un servei públic, que en aquest sentit van en contra de la població, però la situació que va justificar la implementació d’aquesta taxa és que era necessari per donar una normalitat al sistema, davant les grans pèrdues que s’havien generat. Que si aquestes pèrdues no es compensaven d’aquesta manera, s’acabaria assumint en la seva totalitat d’una altra forma. Es tracta d’una mesura dissuasòria perquè la gent es consciencií del que es la realitat i no es faci un mal ús i un malbaratament innecessari d’aigua. Explica que no volen que aquests impostos gravin els ciutadans del municipi, també saben que és una mesura dissuasòria i no votaran a favor ni en contra, que s’abstindran.
El Sr. Pere Pladevall diu que quedi clar que no estan parlant dels impostos de les persones que accedeixen a la xarxa... parlen de lleialtat institucional, seria bo partir del pressupost de què tots estan en el mateix carro, que com a administració vetllen perquè no hi hagin fuites, perquè no es gasti més del que s’ha de gastar, que ni reguen amb aigua de la xarxa... Que com és evident respecten totes les postures però que la del govern, perquè en definitiva s’està gravant el poble, és de defensa de l’Hisenda municipal, i l’ACA s’ho cobra als tres mesos quan la Generalitat triga a pagar la subvenció de l’escola bressol dos anys. Que sempre acaba pagant el mateix encara que tots tenim problemes per la crisi.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo i l’abstenció dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades.

XII.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES PER ASSEGURAR EL SUPORT A LES PERSONES ATURADES MITJANÇANT PRORROGA DEL PROGRAMA PREPARA, L’ADOPCIÓ DE MESURES CONTRA L’ATUR JUVENIL I DE SUPORT ALS DESOCUPATS MÉS VULNERABLES I GARANTIR UN SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ DE QUALITAT.
D'acord amb el que preveu el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, el Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de l’ajuntament de Sant Feliu de Codines posa a la consideració del Ple la següent MOCIÓ:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'atur és el principal problema dels catalans i catalanes. L’any 2012 ha tancat amb 37.712 persones aturades més (+5,23%) i 125.216 persones afiliades menys a la seguretat social (-4,14%).
L'atur puja i la cobertura per desocupació ha baixat del 70% al 63%, que a Catalunya significa 210.420 persones que han esgotat totes les prestacions.

La reforma laboral, aprovada pel Govern del Partit Popular amb el suport de CIU, basada en abaratir i facilitar l'acomiadament en temps de crisi, està provocant una sagnia insuportable en termes d'ocupació.

A més, en contra de les recomanacions del Consell Europeu, els Pressupostos Generals de l'Estat han significat una retallada dràstica de les polítiques actives d'ocupació, especialment les transferències a Catalunya, amb una reducció del 34% dels recursos respecte 2012, que ja es va reduir a l’entorn del 58%.
Aquestes retallades signifiquen la pràctica supressió de les polítiques d’ajut i acompanyament a les persones aturades en la recerca d’una nova feina, ja que afecten els programes d’orientació, formació i requalificació.
Per tot això, el govern municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines presenta per a la seva aprovació pel Ple Municipal, la següent MOCIÓ instant a la Generalitat de Catalunya a:
Primer.- Negociar urgentment amb el Govern de l'Estat perquè prorrogui el programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva prestació d’atur (Prepara), tal com estava regulat en el Reial Decret-Llei 1/2011, per a sis mesos més a partir del mes de febrer de 2013.
Així mateix, perquè se'n faci l'ampliació pressupostària per tal de dotar el programa d'estabilitat, amb la finalitat de garantir la transició a l'ocupació, aconseguir una major coordinació entre les polítiques actives d'ocupació i les ajudes econòmiques d'acompanyament i evitar l'exclusió social.
Segon.- Emprendre mesures per combatre l'atur juvenil i posar en marxa programes urgents d'ocupació específics per a les persones joves excloses de l’actual programa Prepara i que continuen tenint grans dificultats per trobar feina, així com per als col·lectius més vulnerables.
Tercer.- Garantir que el servei d’ocupació públic pugui donar suport de qualitat a totes les persones aturades en la seva tasca de cerca d’ocupació, donant continuïtat laboral a tota la plantilla del SOC que realitza atenció a les persones en situació d’atur a Catalunya.
Pren la paraula el Sr. Arnau Ramírez i explica que sobre el primer punt sobre la pròrroga del pla PREPARA es demana una pròrroga a partir del febrer per sis mesos més, però que val a dir que ahir el president del Govern espanyol ja va anunciar que donava per feta aquesta pròrroga i també va comentar que s’aniria prorrogant de forma automàtica fins el moment en què es reduís l’atur al 20%. Que els membres del govern ho han comentat abans del Ple, però tot i així han mantingut el punt perquè els sembla que l’atur d’un 20% és una xifra escandalosa de totes maneres i que cal mantenir la resta de punts de la moció per tal que les mesures arribin també a programes de lluita contra l’atur juvenil, que si l’atur és dramàtic en tots els casos, també ho és viure en un país on el 53% dels joves no troben feina i se’ls recomana que vagin a servir cafès a Londres.
El Sr. Pere Pladevall diu que ell vol afegir únicament una cosa que potser es podria introduir com un quart punt que no tingui que veure amb un 20% i això és el que vol afegir.
El Sr. Joan Fontserè replica que a l’espera de que es presenti al Parlament el programa previst amb el SOC creu que no els correspon pronunciar-se a data d’avui, que no tenen tota la informació. Que la preocupació i la sensibilització en aquesta qüestió és màxima no tant sols per part del grup municipal, sinó del partit que representen i que per tant volen que es prenguin totes mesures i s’abstindran a l’espera de veure el nou programa ja que creuen que des del govern de la Generalitat s’és sensible i que se’ls donaran més opcions que ja sí permetran anar a reclamar a Madrid.
El Sr. Pere Pladevall diu que no sap el què te a veure una cosa amb l’altre, els plans que debaten amb els de la Generalitat, però que en tot cas és la seva postura.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo i l’abstenció dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades.

XIII.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GOVERN MUNICIPAL AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE CODINES PER DEMANAR LA CONTINUÏTAT DEL FINANÇAMENT DELS SERVEI LOCAL DE TELEASSISTÈNCIA.
“L’any 2005, la Diputació de Barcelona subscrivia un conveni de col·laboració entre l’IMSERSO, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), i les administracions locals, que permetia la concreció del servei de teleassistència. Un servei que permet que les persones dependents, ja sigui per qüestió de cicle vital i/o de discapacitat, puguin conservar la seva autonomia personal, vivint a les seves llars i sense renunciar a les seves xarxes familiars i socials, mitjançant un dispositiu d’alarma que s’activa en cas d’emergència o necessitat.
Aquesta col·laboració interadministrativa, tant en la gestió del servei com en el finançament del mateix (28.38% IMSERSO, 29.62% Diputació de Barcelona, i 42% administracions locals) ha permès la viabilitat d’una prestació essencial per la vida de les persones dependents. Prestació que ha anat incrementant-se paulatinament en la demarcació de Barcelona, passant de 4.868 serveis l’any 2005 a 51.046, l’any 2009, i a més de 61.000 serveis a l’actualitat. Aquest increment exponencial de 2005 a 2009, es deu a la implementació tant de la Llei 12/2008 de Serveis Socials, com de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.
Com mostren les dades, la corresponsabilitat ha estat la clau de l’èxit en la prestació d’ aquest servei, motiu pel qual és preocupant que la Direcció General de l’IMSERSO hagi comunicat oficialment que a partir del 31 de desembre d’enguany, posa fi al “Programa de Teleassistència Domiciliària”, i que per tant la Diputació de Barcelona i les pròpies administracions locals hauran de fer front al 29% de finançament que, fins ara, assumia l’IMSERSO, el que dificultarà, encara més, l’equilibri pressupostari de les arques municipals.
Per tot l’exposat fins ara, el govern municipal proposa al Ple de l’ajuntament l’aprovació dels següents acords:
Primer.- Manifestar la conformitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines amb la implantació del Servei Local de Teleassistència, atès que aquest és un servei que dóna cobertura al dret a l’atenció assistencial de les persones dependents, que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat.
Segon.-Expressar el convenciment que el model de cooperació i de cofinançament interadministratiu (IMSERSO, FEMP, Diputació de Barcelona i administracions locals) ha possibilitat la viabilitat del servei de teleassistència, i que per tant ha de tenir continuïtat en els termes i condicions fixades fins el moment, ja que les administracions locals no poden continuar assumint un increment en la prestació de serveis, sense que aquesta vagi acompanyada de finançament.
Tercer.- Exigir al Govern de l’Estat que mantingui la corresponent aportació pressupostària vers el Servei Local de Teleassistència, ja que aquest ha de ser un servei bàsic i essencial de la cartera de serveis dels serveis socials municipals.
Quart.- Fer arribar aquest acord al Govern de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya, a l’IMSERSO, a la FEMP i a la Diputació de Barcelona.”
Intervé el Sr. Joan Puig i explica que el servei fins ara, amb la coordinació de totes les administracions ha funcionat molt bé. Creu que és dels més pràctics han resultat i ara el Govern de l’Estat tanca el programa i que el 49% que ell aportava que l’assumeixin com es vulgui. Destaca que la Diputació va decidir assumir la pràctica totalitat del finançament que ha deixat d’aportar l’Estat, prop de tres milions d’euros, i que per tant el problema no és tant, d’entrada, el volum de despesa com el fet que ara tenen limitat el nombre de persones que hi poden accedir. Explica que des del govern municipal faran el possible per donar cobertura al màxim de persones que ho sol·licitin. Entén que l’actuació del govern central ha estat força dura, dins d’aquesta dinàmica de veure qui retalla més.
Es passa a votar la proposta, que s’aprova per unanimitat de tots els regidors presents, amb el quòrum de majoria absoluta, amb els vots a favor dels regidors de PSC-PM, Pere Pladevall Vallcorba, Àlex Mir Romanos, Marta Montanà Burés, Arnau Ramírez Carner, Cristina Viñals Miralles, Mª Antònia Gómez Chana, Antoni Luque Rodríguez, Jordi Hernández Vilanova, Laia Jordana Luna i Joan Puig Ruíz; dels regidors de CiU, Joan Fontserè Pujol i Cristina Buj Cremades, i de la regidora de SI, Gemma Bort Flo.
Amb caràcter previ a la lectura de la següent proposta, la número XIV, el Sr. Pere Pladevall comenta als representants del grup de CIU que hi estan d’acord en el fons de la proposta però no estan d’acord en alguns aspectes de forma i, en conseqüència, els proposa que si acceptessin algun dels suggeriments que els dirà a continuació, consensuar un parell de frases, el seu grup votaria a favor de la proposta.
A partir d’aquí s’inicia un debat sobre quins aspectes cal modificar.
El Sr. Pere Pladevall comenta d’entrada que el títol... que quan es centrifuga és que agafes lo teu i ho tires cap a enfora i no és del tot cert que el Govern traspassi el seu deute sinó que et diu el que has de tenir... cadascun te el seu deute. El que sí els sembla que hauria de tenir més capacitat d’endeutament el govern de Catalunya. Com també li sembla que no es poden barrejar el mon autonòmic i el mon local, perquè el mon municipal des del primer govern de l’Aznar no te capacitat de deute, zero... has de fer un pressupost equilibrat... que per tant no es pot barrejar que un és el programa de les administracions autonòmiques, que és greu i que per tant estan d’acord amb el fons de la moció però creuen que l’enunciat de la moció hauria de dir que l’Estat permeti un major dèficit a Catalunya o major endeutament, que no és exactament el mateix. Que el déficit és el que queda quan tanques l’any, tinguis deute o no i l’endeutament es pot pagar o no...
Pel que fa al primer punt creu que seria el mateix, en comptes de dir “que l’Estat centrifugui” que faci recaure més percentatge del compte en el deute públic i la responsabilitat d’assolir els objectius marcats per Europa cap les administracions autònomes... perquè creuen que parlar aquí de l’administració local no te cap sentit.
Respecte el punt tercer, creu que no poden pronunciar-se si no veuen la moció, però encara que la veiessin... els ajuntaments que no tenen dèficit se’ls permet el deute, els que no han generat més deute viu per sobre del 75% no tenen problema i els que passen del 75%, amb autorització d’Economia i Finances poden arribar fins els 110%, i per tant en aquest punt no li veuen el problema. Que estan mal finançats els ajuntaments estan d’acord, però en quant la capacitat de deute, no. Que en aquest sentit, barrejar-ho a més amb la Generalitat no té sentit, que és una administració potent, que son dos mons molt diversos en aquest punt concret...
Que si ho veuen bé ho retoquen i ho aproven.
El Sr. Joan Fontserè diu que estan d’acord en poder consensuar-la, que poden adaptar-la amb les precisions que hi fan. Que s’incorpora aquí l’àmbit municipalista per una raó, perquè tot és conseqüència del fet. Que poden adaptar-la, que o bé es llegeix i fan l’aportació aquesta o bé es llegeix ja corregida. Que ell no la deixaria per un altre ple, perquè suposaria ajornar la votació dos mesos.
Finalment, s’arriba a l’acord de concretar les modificacions, dir “que permeti major dèficit a la Generalitat de Catalunya”; en el punt primer suprimir les referències a les administracions locals, i dir finalment que “faci assolir en major percentatge...”
Així doncs, es passa a la lectura i votació de la proposta amb el text consensuat: