Say d u lla m irzayev

ABDURAUF FITRAT
(
1886
-
1938
)
A b d u ra u f A b d u ra h im o ‘g ‘li F itra t — k o ‘p q irrali iste’d o d
s o h ib i. 
F i t r a t
X X
a s r
o ‘z b e k
a d a b iy o t i n i n g
ilk
b u n y o d k o rlarid a n b o ‘lib, B ehbudiy, A vloniy, H am za, Q odiriy, 
C h o ‘lp o n , A yniy k ab i a d ib la r b ila n b ir q a to rd a ijo d qilg an. 
F itra t, ayniqsa, m o h ir d ra m a tu rg , yirik olim va ja m o a t arb o b i 
s ifa tid a a d a b iy o t v a s a n ’a t, ilm -fa n , m a o r if v a m a d a n iy a t 
rivojiga salm oqli hissa q o ‘shgan.
F itra t — yozuvchining taxallusi b o 'lib , a ra b tilid a «tabiiy 
holat», « tu g 'm a tab iat», «yaratilish» m a ’n o larin i bildiradi.
A b d u r a u f F itr a t 1886-yilda B u x o ro d a s a v d o g a r o ila sid a
tu g ‘ilgan. O tasi A b d u ra h im 1903-yilda V a ta n n i ta rk etib, chet 
el (Q o sh g ‘ar)g a ketib q o lgach, yosh A b d u ra u f on asi B ibijon 
ta rb iy a s id a q o lg a n . Y o sh lig id a n ilm g a, a d a b iy o tg a k o ‘ngil 
q o ‘ygan. B u x o ro d ag i M ira ra b m a d ra sa s id a t a ’lim olgan F itr a t 
te n g q u rla ri o ra sid a iste ’d o d li, te ra n va erk in fikrlo v ch i, faol 
ta la b a sifatid a ajra lib tu rg an . M a d ra s a d a u n a fa q a t islom ilmi, 
balki d u n y o v iy fa n la r b ilan h am jid d iy sh u g ‘ullan g an . Q rim , 
Q o z o n , B o k u va Ista m b u ld a n k eltirilg an g az eta v a ju rn a lla r 
bilan m u n ta z a m ta n ish ib b o rg a n . B uning n a tija s id a yosh yigit 
A b d u ra u fd a X X asrn in g b o sh la rid a keng ta rq a lg a n ja d id la r 
h a ra k a tig a q iziqish hosil b o ‘lg an va shu h a r a k a t t a ’sirida o ‘sa 
b o rg a n .
F itr a t ja d id la rn in g tash v iq i va y o rd a m i b ila n 1909-1913- 
yillarda T urk iy aga borib, Istam bul m ad rasasida tahsilni davom
ettirad i. Shu bilan birga, u T u rk iy ad a h am jad id ch ilik ru h id a 
she’rlar, m aq o lalar yozadi. U 1914-yilda yurtiga qaytib kelgach,
104

---

m am lak at siyosiy h ay o tid a faol ishtirok etadi va tez o ra d a B uxoro 
jadid larin in g ra h b ari sifatida taniladi. M am lak a tn i adolatsizlik 
va ijtim oiy zu lm d an o zod qilish, am irlik tu zum ini isloh etish, 
m ak tab -m a o rif ishlarini y o ‘lga q o ‘yish u chun astoydil kurashadi. 
F itr a t 1917-yildan s o ‘ng b u ishni y a n a d a q a t ’iy at va izchillik 
b ilan dav o m ettirad i. 1917-yilda F itr a t yangi tu zilg an «Y osh 
bu xoroliklar» inqilobiy partiyasi M a rk a z q o ‘m iga sark o tib etib 
saylanadi. B iroq B uxoroda uyushtirilgan xalq nam oyishi (1917), 
x u su san , « K o leso v vo q easi» (19 1 8 )d an s o ‘n g o ‘z fa o liy a tin i 
S a m a rq a n d va T o sh k e n td a d av o m ettirish g a m a jb u r b o ‘ladi. 
S a m a rq a n d d a ch iq a d ig a n « H u rriy a t» , k e y in ro q T o sh k e n td a
c h iq a d ig a n « I s h tir o k iy u n » g a z e ta l a r id a is h la b , d o lz a r b
m avzularda m aq o lalar va she’rlar yozadi.
F i t r a t « C h i g 'a t o y g u r u n g i» n i ta s h k il e ti s h d a h a m
ta s h a b b u s k o rla rd a n b o 'lg a n . 1919-1921-yillard a T o s h k e n td a
b u t a s h k i l o t is h ig a fa o l q a t n a s h i b , o 'z b e k ti li , o ‘z b e k
ad ab iy o tin i ta d q iq va tashviq etish bilan sh u g ‘ullangan. «Tong» 
j u r n a l i n i t a s h k i l e tib , u n g a m u h a r r i r l i k q ilg a n (1 9 2 0 ). 
K eyinchalik B X S R X alq m ao rifi vaziri (1921), X alq N o z irla r 
S h o ‘rosi raisining o ‘rin b o sari (1922) lavozim larida ishlagan.
F itr a t 2 0 -3 0 -y illa rd a m a k ta b -m a o rif, m a d a n iy a t, ilm -fan
ishlariga, m utaxassis k a d rla r tay y o rla sh g a k o ‘p e’tib o r bergan. 
P rofessor F itr a t T o sh k en t (1918-1919), M o sk v a (1923-1924), 
S a m a rq a n d (1 9 2 7 -1 9 2 9 ) oliy o ‘q u v y u r tla r id a til- a d a b iy o t 
ilm la r id a n d a r s b e rg a n . 0 ‘z b e k is to n F a n l a r a k a d e m iy a s i 
qoshidagi Til va ad ab iy o t ilmiy ta d q iq o t in stitu tid a ilmiy xodim
b o ‘lib ish la g a n . F it r a t d o im is te ’d o d li ijo d k o r la r n i a s ra b - 
av a y la sh va p a r v a ris h e tish g a in tilg a n . 1926-yilda A b d u lla
Q odiriy asossiz rav ish d a qam algach, F itra t h u k u m a t b o sh lig ‘i 
F a y z u lla X o ‘ja y e v g a q a y ta - q a y t a m u r o j a a t q ilib , b u y u k
ad ib n in g q a m o q d a n o zo d etilishiga erishgan.
N o y o b i s t e ’d o d s o h ib i, b a g ‘r ik e n g in s o n , b u y u k
v atan p a rv ar, ad a b iy o t va m aorifnin g h aqiqiy jo n k u y ari — F itra t 
q a ta g 'o n yillarida m ud hish tu h m a tg a u ch rab , «xalq dushm ani», 
A ngliya va G erm aniya jo susi sifatid a 1938-yil 4 -o k ta b rd a otib 
ta sh la n g a n . Y illa r o ‘tib , o ‘sh a m a s h ’u m d a v rla r h a m o rtd a
qoldi, y u rt m u sta q illik k a erishdi. F itra tn in g p o k n om i q a y ta
105

---

o q la n d i, 
a s a r l a r i
y a n g i d a n
n a s h r
e ti l a
b o s h l a n d i . 
A d a b iy o ts h u n o s lik F itr a t h a y o ti va ijo d in i x o liso n a ta d q iq
e tm o q q a k irish d i. E. K a rim o v n in g «А. F itr a tn in g h a y o ti va 
ijo d i h a q id a » , O z o d S h a r a f id d in o v n in g « F i t r a t » (1 9 9 0 ), 
M a m a jo n R a h m o n o v n in g « F itr a t d ra m a tu rg iy a s i va u n in g
sahna tarixi», Sherali T urdiyevning « F itra t ja h o n kezadi», Begali 
Q o s im o v n in g « F itr a t» (1991), H a m id u lla B o lta b o y e v n in g
« F itr a tn in g h a y o ti va ijodi» (1992), B a x tiy o r N a z a ro v n in g
« A b d u r a u f F i t r a t » (1 9 9 9 ), B. T o ‘y c h ib o y e v n in g « F i t r a t
tilshunos» kabi m aq o la va risolalari sh u lar ju m la sid a n b o ‘lib, 
u la r F itra tn i bilish to m o n q o ‘yilgan m uhim q a d a m la rd a n d ir. 
D e m a k , a y n i m u s ta q illik d a v r id a n y a n g i f i tr a ts h u n o s l i k
b o sh lan d i. A m m o h o zirg a ch a b a ja rilg a n ta d q iq o tla r F itra tn i 
t o ‘la bilish uchun yetarli em as. C h u n k i 30-yillarda F itra t ijodiga 
g ‘ay riilm iy y o n d a s h u v u s tu n b o 'lib , u n in g a s a r la r i v u lg a r 
s o t s io l o g i y a t a m o y i ll a r i g a k o ‘r a b a h o la n g a n . B u g u n g i 
fitra ts h u n o s lik z im m a sid a a n a shu q a ra s h la rn in g x a to lig in i 
isb o tla b , F itr a t a sa rlarin in g asl qim m atin i belgilab b erish d ek
m a s’uliyat bor. B undan tash q ari adib asarlarin i t o ‘la n a sh r etish 
m asalasi ham o ‘tk ir b o ‘lib turibdi.
M ustaqillik d av rid a F itra t nom ini abadiylash tirish b o ra sid a 
ham m uay y an ta d b irla r am alg a oshirildi. K o ‘p lab k o ‘ch alar, 
m a k ta b la r, k u tu b x o n a va x o ‘ja lik la r F itra t n om i bilan ataldi. 
1996- yild a m a m la k a tim iz d a F itr a t ta v a llu d in in g 110-yilligi 
ta n ta n a bilan keng nish o n lan d i.
* * *
F itr a t o ‘zbek va fo rs tilla rid a ijo d q ilgan. U n in g a d a b iy
faoliyati 1903-1904-yillarda b o shlang an. U d astlab «M ijm ar» 
(« C h o ‘g ‘d o n » ) ta x a llu si b ila n s h e ’r la r y o zg an . F it r a t ijo diy
y o ‘lini g ‘oyaviy-badiiy d a ra ja va tam o y illa r jih a tid a n h a m d a
m a z m u n -m u n d a rija s ig a k o ‘ra ik k i d a v rg a b o ‘lish m u m k in : 
1 9 0 3 -1 9 1 7 -y illa rd a g i ijo d i (sh u d a v r d a y a r a tilg a n b a r c h a
asarlari); 1917-1938-yillarda y aratilg a n asarlari.
Ijo d in in g ilk d a v rid a F itr a t « H in d is to n d a b ir fa ra n g i ila 
buxorolik bir m u d arrisn in g bir necha m asala la r h am usuli ja d id
106

---

x u su sid a q ilg an m u n o z a ra si» (1910), « H in d sayyohi qissasi» 
(1912), « R a h b a r i n a jo t» (1913), « O ila» (1916) k a b i ilm iy- 
p u b lits is tik a s a r la r h a m d a « S a y x a » (1912) n o m li s h e ’rla r 
t o ‘p la m in i y a r a td i. U s h b u a s a r l a r o ‘z d a v r in in g d o lz a r b
m a v z u la rid a y o zilg an d ir. Z e ro , x alq va m a m la k a tn in g o g ‘ir 
a h v o lig a ach in ish , ijtim o iy a d o la tsiz lik n i, c h irk in a q id a la rn i 
fosh etish, n o d o n lik va ja h o la tn i q o ra la sh , m e h n atk a sh xalqni 
m a ’rifatga, ilm -m a’rifa t egallashga chorlash , m ak tab -m a o rifn i 
u lu g ‘la s h — F i t r a t ijo d in in g ilk b o s q ic h ig a xos. F a y z u lla
X o ‘jayev sh u n i n a z a rd a tu tib , F itr a t d a stla b k i a sa rla rid a y o q
« m a v ju d t u z u m n i q a t t i q t a n q i d q ilg a n , u n in g b a r c h a
n u q s o n la rin i ay o v siz o c h ib ta s h la g a n , a m irlik n in g c h irk in
sistem asini fosh qilib b erg an » 21, — deb yozgan edi.
F itra t ijodining b u n d ay xususiyatlari uning «Y urt q a y g ‘usi», 
« I ttif o q e ta y lik » , « O ziq m a s a la s i» , « B u x o ro n in g a s k a ri» , 
«Siyosiy hollar», «Y angi h u k u m at» , «B uxoro xonligida ochlik», 
« M a o rif» , « M u x to riy a t» , « B u x o ro n in g a h v o li» , « In g liz la r 
o ‘yini», « M a k ta b k erak » k ab i p ublitsistik m a q o la la rid a r o ‘y- 
ro st n a m o y o n b o ‘ladi.
F itr a t « Y u rt q a y g ‘usi» m a q o la s id a : « K o ‘rd im , k ezd im , 
esh itd im , o ‘qidim . M am lak a t'la r o ra s id a T u rk isto n im iz k ab i 
b a x ts iz b ir m a m l a k a t y o ‘q d i r » , — d e b y o z a d i v a b u
b a x ts iz lik n in g tu b s a b a b la rin i o c h ib b e rish g a in tila d i. S hu 
ta riq a , u m a m la k a td a h u k m su rg a n ijtim o iy a d o la tsiz lik n i, 
zulm va ja h o la tn i q o ra la b , m a ’rifatni, erk va h u rriy a tn i ta rg ‘ib 
qiladi. V a ta n n i u lu g ‘laydi. U ning m uqadd asligiga im on keltirib, 
e l-y u rt v a x alq d a rd u g ‘am ig a m a lh a m izlaydi. Y an g ilik va 
ta ra q q iy o tn i k o ‘zlaydi, ezgu g ‘oyalarn i ifodalaydi.
F itra t ch o r R ossiyasining m ustam lakachilik siyosatini keskin 
q o ra la b , istiqlol g ‘oyalarini dadil ta r g ‘ib etadi. U « M ux to riy at»
m aq o lasid a: «Ellik yildan beri ezildik, ta h q ir etildik, q o ‘limiz 
b o g ‘lan d i, tilim iz kesildi, o g ‘zim iz q o n la n d i, yerim iz b osildi, 
m olim iz talan d i, sharafim iz yem irildi, nom usim iz g ‘asb qilindi, 
h u q u q im iz g a ta jo v u z la r b o ‘ldi, in so n lig im iz o y o q la r o stig a 
o lin d i, tizim li tu rd ik , sa b r q ild ik , k u c h g a ta y a n g a n h a r b ir