Say d u lla m irzayev


Q ‘zbek adabiyoti. 0 ‘rta m aktablarning 11-sinfi uchun darslik



Download 9,12 Mb.
Pdf ko'rish
bet75/296
Sana12.07.2022
Hajmi9,12 Mb.
#782854
1   ...   71   72   73   74   75   76   77   78   ...   296
Bog'liq
xx asr o\'zbek adabiyoti. mirzayev s

Q ‘zbek adabiyoti. 0 ‘rta m aktablarning 11-sinfi uchun darslik.
« 0 ‘qituvchi», 2004, 71 -b.
101


S hukrullo, T avallo kabi ijo d k o rlarn in g m a ’rifatp arv arlik ru h id a 
yozilgan asarlari birin-ketin yuzaga kela boshladi. B ehbudiyning 
« P a d a rk u s h » pyesasi k eyin ch alik y a ra tila ja k a s a rla rg a h am
m a ’lum m a ’n o d a y o ‘nalish to p ib b erd i. B ehbudiy t a ’sirid a 
yuzaga kelgan p y esalardan biri H am zaning «Y angi saodat»idir. 
« P a d a rk u sh » d a ilm ning a h a m iy a tin i tan o lm agan n o d o n o ta
fojiasi k o 'rsa tilg a n va b o y lik k a ega b o ‘lish u ch u n o ‘z otasini 
o ‘ldirgan bola o b razi y aratilg a n b o ‘lsa, H am z an in g 1915-yili 
y aratilg an «Y angi sao d at» a sa rid a ilm olib, otasini h a lo k a td a n
q u tq a rg a n o ‘g ‘il obrazi tasvirlangan. Y a ’ni, B ehbudiy ilmsizlik 
fojiasini, H am za esa ilm ning xosiyatini k o ‘rsatgan . «P ad arku sh» 
t a ’sirid a y a ra tilg a n b u n d a y a sa rla rn i y a n a k o ‘p la b k eltirish
m u m k in . B e h b u d iy n in g d ra m a s i a k s a r i y a t h o l la r d a y o sh
yozuvchilarga sah n a asarlari y a ra tish d a o ‘rn a k va tu rtk i b o ‘lib 
x izm at qildi.
B u yuk a d ib A b d u lla Q o d iriy o ‘zining « T arjim ai h olida» : 
«1913-yillarda ch iq q an « P ad ark u sh » pyesasi ta ’sirida «Baxtsiz 
kuyov» degan te a tr k ito b in i yozib y u b o rg a n im n i o ‘zim h am
p a y q a m a y q o ld im » , — d eb q a y d e tg a n edi. T a n iq li ja d id
yozuvchi H oji M uin S h u k ru llo ham 1914-yilda « P ad ark u sh »
spektaklini k o ‘rib, u n d an ju d a q attiq t a ’sirlangan. U: «S hun dan
keyin m en sh o irlik n i b ir c h e k k ag a yig ‘ish tirib q o ‘yib, sa h n a
a d a b iy o ti y a ra tish fik rig a tu sh d im » , — d eb y o zg a n edi. Bu 
y o zu v ch in in g « Т о ‘у», « K o ‘k n o ri» , « M a z lu m a x o tin » , «E ski 
m a k ta b — yangi m a k ta b » kabi sah n a asa rlarid a B ehbudiy t a ’siri 
yaqqol sezilib tu rad i.
B e h b u d iy o ‘zbek d ra m a tu rg iy a s in i b o s h la b b e rish b ila n
birga, m illiy te a tr va teatrsh u n o slik k a h am asos solgan. U m illat 
ta ra q q iy o tid a te a trn in g m u h im tarbiy av iy-estetik ah a m iy atin i 
c h u q u r id ro k e tg a n . T e a tr s a n ’a tin in g x a lq im iz m a ’nav iy - 
m a d a n iy h a y o tid a m u s ta h k a m o ‘rin eg a lla sh i, T u rk is to n d a
milliy te a tr y aratish u ch u n jo n k u y a rlik qilgan. « T eatr n ad u r» , 
« S a m a r q a n d d a t e a t r » , « T u r k i s t o n d a b ir in c h i t e a t r » , 
« 0 ‘y n a y tu rg ‘on o d am y o ‘qdir», «P ad ark u sh » v ajhidan», «T eatr 
m usiqiy, sh e’riy» singari m a q o la la r yozib, te a tr s a n ’atin i izchil 
t a r g ‘ib q ilg a n . Bu s a n ’a tn in g o ‘z ig a x os x u s u s iy a tla r i v a 
afzallik lari h a q id a y u rtim iz d a b irin c h ila rd a n b o ‘lib qim m atli


fikrlarni bayo n etgan, shu so h a d a q a to r nazariy-am aliy ishlarni 
bajargan.
X ullas, M a h m u d x o ‘ja B ehbudiy x alq p arv ar, m a ’rifa tp a rv a r 
va v a ta n p a r v a r ijo d k o r s ifa tid a o ‘z b e k d ra m a tu rg iy a s in in g
ta m a l to s h in i q o ‘y is h , u n i s h a k l la n ti r is h b o r a s id a iz c h il 
iz la n is h la r o lib b o rg a n . B e h b u d iy m illa t ta r ix id a n a f a q a t
T u r k is to n j a d i d la r i n i n g y e ta k c h is i, m a ’r i f a tp a r v a r , b a lk i 
b irin c h i m illiy d ra m a — « P a d a r k u s h » n in g m u a llifi, m illiy
d ra m a tu rg iy a va teatrn in g asoschisi sifatida ham qoladi.
103



Download 9,12 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   71   72   73   74   75   76   77   78   ...   296




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish