Say d u lla m irzayev



Download 9,12 Mb.
Pdf ko'rish
bet76/296
Sana12.07.2022
Hajmi9,12 Mb.
#782854
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   296
Bog'liq
xx asr o\'zbek adabiyoti. mirzayev s

ABDURAUF FITRAT
(
1886
-
1938
)
A b d u ra u f A b d u ra h im o ‘g ‘li F itra t — k o ‘p q irrali iste’d o d
s o h ib i. 
F i t r a t
X X
a s r
o ‘z b e k
a d a b iy o t i n i n g
ilk
b u n y o d k o rlarid a n b o ‘lib, B ehbudiy, A vloniy, H am za, Q odiriy, 
C h o ‘lp o n , A yniy k ab i a d ib la r b ila n b ir q a to rd a ijo d qilg an. 
F itra t, ayniqsa, m o h ir d ra m a tu rg , yirik olim va ja m o a t arb o b i 
s ifa tid a a d a b iy o t v a s a n ’a t, ilm -fa n , m a o r if v a m a d a n iy a t 
rivojiga salm oqli hissa q o ‘shgan.
F itra t — yozuvchining taxallusi b o 'lib , a ra b tilid a «tabiiy 
holat», « tu g 'm a tab iat», «yaratilish» m a ’n o larin i bildiradi.
A b d u r a u f F itr a t 1886-yilda B u x o ro d a s a v d o g a r o ila sid a
tu g ‘ilgan. O tasi A b d u ra h im 1903-yilda V a ta n n i ta rk etib, chet 
el (Q o sh g ‘ar)g a ketib q o lgach, yosh A b d u ra u f on asi B ibijon 
ta rb iy a s id a q o lg a n . Y o sh lig id a n ilm g a, a d a b iy o tg a k o ‘ngil 
q o ‘ygan. B u x o ro d ag i M ira ra b m a d ra sa s id a t a ’lim olgan F itr a t 
te n g q u rla ri o ra sid a iste ’d o d li, te ra n va erk in fikrlo v ch i, faol 
ta la b a sifatid a ajra lib tu rg an . M a d ra s a d a u n a fa q a t islom ilmi, 
balki d u n y o v iy fa n la r b ilan h am jid d iy sh u g ‘ullan g an . Q rim , 
Q o z o n , B o k u va Ista m b u ld a n k eltirilg an g az eta v a ju rn a lla r 
bilan m u n ta z a m ta n ish ib b o rg a n . B uning n a tija s id a yosh yigit 
A b d u ra u fd a X X asrn in g b o sh la rid a keng ta rq a lg a n ja d id la r 
h a ra k a tig a q iziqish hosil b o ‘lg an va shu h a r a k a t t a ’sirida o ‘sa 
b o rg a n .
F itr a t ja d id la rn in g tash v iq i va y o rd a m i b ila n 1909-1913- 
yillarda T urk iy aga borib, Istam bul m ad rasasida tahsilni davom
ettirad i. Shu bilan birga, u T u rk iy ad a h am jad id ch ilik ru h id a 
she’rlar, m aq o lalar yozadi. U 1914-yilda yurtiga qaytib kelgach,
104


m am lak at siyosiy h ay o tid a faol ishtirok etadi va tez o ra d a B uxoro 
jadid larin in g ra h b ari sifatida taniladi. M am lak a tn i adolatsizlik 
va ijtim oiy zu lm d an o zod qilish, am irlik tu zum ini isloh etish, 
m ak tab -m a o rif ishlarini y o ‘lga q o ‘yish u chun astoydil kurashadi. 
F itr a t 1917-yildan s o ‘ng b u ishni y a n a d a q a t ’iy at va izchillik 
b ilan dav o m ettirad i. 1917-yilda F itr a t yangi tu zilg an «Y osh 
bu xoroliklar» inqilobiy partiyasi M a rk a z q o ‘m iga sark o tib etib 
saylanadi. B iroq B uxoroda uyushtirilgan xalq nam oyishi (1917), 
x u su san , « K o leso v vo q easi» (19 1 8 )d an s o ‘n g o ‘z fa o liy a tin i 
S a m a rq a n d va T o sh k e n td a d av o m ettirish g a m a jb u r b o ‘ladi. 
S a m a rq a n d d a ch iq a d ig a n « H u rriy a t» , k e y in ro q T o sh k e n td a
c h iq a d ig a n « I s h tir o k iy u n » g a z e ta l a r id a is h la b , d o lz a r b
m avzularda m aq o lalar va she’rlar yozadi.
F i t r a t « C h i g 'a t o y g u r u n g i» n i ta s h k il e ti s h d a h a m
ta s h a b b u s k o rla rd a n b o 'lg a n . 1919-1921-yillard a T o s h k e n td a
b u t a s h k i l o t is h ig a fa o l q a t n a s h i b , o 'z b e k ti li , o ‘z b e k
ad ab iy o tin i ta d q iq va tashviq etish bilan sh u g ‘ullangan. «Tong» 
j u r n a l i n i t a s h k i l e tib , u n g a m u h a r r i r l i k q ilg a n (1 9 2 0 ). 
K eyinchalik B X S R X alq m ao rifi vaziri (1921), X alq N o z irla r 
S h o ‘rosi raisining o ‘rin b o sari (1922) lavozim larida ishlagan.
F itr a t 2 0 -3 0 -y illa rd a m a k ta b -m a o rif, m a d a n iy a t, ilm -fan
ishlariga, m utaxassis k a d rla r tay y o rla sh g a k o ‘p e’tib o r bergan. 
P rofessor F itr a t T o sh k en t (1918-1919), M o sk v a (1923-1924), 
S a m a rq a n d (1 9 2 7 -1 9 2 9 ) oliy o ‘q u v y u r tla r id a til- a d a b iy o t 
ilm la r id a n d a r s b e rg a n . 0 ‘z b e k is to n F a n l a r a k a d e m iy a s i 
qoshidagi Til va ad ab iy o t ilmiy ta d q iq o t in stitu tid a ilmiy xodim
b o ‘lib ish la g a n . F it r a t d o im is te ’d o d li ijo d k o r la r n i a s ra b - 
av a y la sh va p a r v a ris h e tish g a in tilg a n . 1926-yilda A b d u lla
Q odiriy asossiz rav ish d a qam algach, F itra t h u k u m a t b o sh lig ‘i 
F a y z u lla X o ‘ja y e v g a q a y ta - q a y t a m u r o j a a t q ilib , b u y u k
ad ib n in g q a m o q d a n o zo d etilishiga erishgan.
N o y o b i s t e ’d o d s o h ib i, b a g ‘r ik e n g in s o n , b u y u k
v atan p a rv ar, ad a b iy o t va m aorifnin g h aqiqiy jo n k u y ari — F itra t 
q a ta g 'o n yillarida m ud hish tu h m a tg a u ch rab , «xalq dushm ani», 
A ngliya va G erm aniya jo susi sifatid a 1938-yil 4 -o k ta b rd a otib 
ta sh la n g a n . Y illa r o ‘tib , o ‘sh a m a s h ’u m d a v rla r h a m o rtd a
qoldi, y u rt m u sta q illik k a erishdi. F itra tn in g p o k n om i q a y ta
105


o q la n d i, 
a s a r l a r i
y a n g i d a n
n a s h r
e ti l a
b o s h l a n d i . 
A d a b iy o ts h u n o s lik F itr a t h a y o ti va ijo d in i x o liso n a ta d q iq
e tm o q q a k irish d i. E. K a rim o v n in g «А. F itr a tn in g h a y o ti va 
ijo d i h a q id a » , O z o d S h a r a f id d in o v n in g « F i t r a t » (1 9 9 0 ), 
M a m a jo n R a h m o n o v n in g « F itr a t d ra m a tu rg iy a s i va u n in g
sahna tarixi», Sherali T urdiyevning « F itra t ja h o n kezadi», Begali 
Q o s im o v n in g « F itr a t» (1991), H a m id u lla B o lta b o y e v n in g
« F itr a tn in g h a y o ti va ijodi» (1992), B a x tiy o r N a z a ro v n in g
« A b d u r a u f F i t r a t » (1 9 9 9 ), B. T o ‘y c h ib o y e v n in g « F i t r a t
tilshunos» kabi m aq o la va risolalari sh u lar ju m la sid a n b o ‘lib, 
u la r F itra tn i bilish to m o n q o ‘yilgan m uhim q a d a m la rd a n d ir. 
D e m a k , a y n i m u s ta q illik d a v r id a n y a n g i f i tr a ts h u n o s l i k
b o sh lan d i. A m m o h o zirg a ch a b a ja rilg a n ta d q iq o tla r F itra tn i 
t o ‘la bilish uchun yetarli em as. C h u n k i 30-yillarda F itra t ijodiga 
g ‘ay riilm iy y o n d a s h u v u s tu n b o 'lib , u n in g a s a r la r i v u lg a r 
s o t s io l o g i y a t a m o y i ll a r i g a k o ‘r a b a h o la n g a n . B u g u n g i 
fitra ts h u n o s lik z im m a sid a a n a shu q a ra s h la rn in g x a to lig in i 
isb o tla b , F itr a t a sa rlarin in g asl qim m atin i belgilab b erish d ek
m a s’uliyat bor. B undan tash q ari adib asarlarin i t o ‘la n a sh r etish 
m asalasi ham o ‘tk ir b o ‘lib turibdi.
M ustaqillik d av rid a F itra t nom ini abadiylash tirish b o ra sid a 
ham m uay y an ta d b irla r am alg a oshirildi. K o ‘p lab k o ‘ch alar, 
m a k ta b la r, k u tu b x o n a va x o ‘ja lik la r F itra t n om i bilan ataldi. 
1996- yild a m a m la k a tim iz d a F itr a t ta v a llu d in in g 110-yilligi 
ta n ta n a bilan keng nish o n lan d i.
* * *
F itr a t o ‘zbek va fo rs tilla rid a ijo d q ilgan. U n in g a d a b iy
faoliyati 1903-1904-yillarda b o shlang an. U d astlab «M ijm ar» 
(« C h o ‘g ‘d o n » ) ta x a llu si b ila n s h e ’r la r y o zg an . F it r a t ijo diy
y o ‘lini g ‘oyaviy-badiiy d a ra ja va tam o y illa r jih a tid a n h a m d a
m a z m u n -m u n d a rija s ig a k o ‘ra ik k i d a v rg a b o ‘lish m u m k in : 
1 9 0 3 -1 9 1 7 -y illa rd a g i ijo d i (sh u d a v r d a y a r a tilg a n b a r c h a
asarlari); 1917-1938-yillarda y aratilg a n asarlari.
Ijo d in in g ilk d a v rid a F itr a t « H in d is to n d a b ir fa ra n g i ila 
buxorolik bir m u d arrisn in g bir necha m asala la r h am usuli ja d id
106


x u su sid a q ilg an m u n o z a ra si» (1910), « H in d sayyohi qissasi» 
(1912), « R a h b a r i n a jo t» (1913), « O ila» (1916) k a b i ilm iy- 
p u b lits is tik a s a r la r h a m d a « S a y x a » (1912) n o m li s h e ’rla r 
t o ‘p la m in i y a r a td i. U s h b u a s a r l a r o ‘z d a v r in in g d o lz a r b
m a v z u la rid a y o zilg an d ir. Z e ro , x alq va m a m la k a tn in g o g ‘ir 
a h v o lig a ach in ish , ijtim o iy a d o la tsiz lik n i, c h irk in a q id a la rn i 
fosh etish, n o d o n lik va ja h o la tn i q o ra la sh , m e h n atk a sh xalqni 
m a ’rifatga, ilm -m a’rifa t egallashga chorlash , m ak tab -m a o rifn i 
u lu g ‘la s h — F i t r a t ijo d in in g ilk b o s q ic h ig a xos. F a y z u lla
X o ‘jayev sh u n i n a z a rd a tu tib , F itr a t d a stla b k i a sa rla rid a y o q
« m a v ju d t u z u m n i q a t t i q t a n q i d q ilg a n , u n in g b a r c h a
n u q s o n la rin i ay o v siz o c h ib ta s h la g a n , a m irlik n in g c h irk in
sistem asini fosh qilib b erg an » 21, — deb yozgan edi.
F itra t ijodining b u n d ay xususiyatlari uning «Y urt q a y g ‘usi», 
« I ttif o q e ta y lik » , « O ziq m a s a la s i» , « B u x o ro n in g a s k a ri» , 
«Siyosiy hollar», «Y angi h u k u m at» , «B uxoro xonligida ochlik», 
« M a o rif» , « M u x to riy a t» , « B u x o ro n in g a h v o li» , « In g liz la r 
o ‘yini», « M a k ta b k erak » k ab i p ublitsistik m a q o la la rid a r o ‘y- 
ro st n a m o y o n b o ‘ladi.
F itr a t « Y u rt q a y g ‘usi» m a q o la s id a : « K o ‘rd im , k ezd im , 
esh itd im , o ‘qidim . M am lak a t'la r o ra s id a T u rk isto n im iz k ab i 
b a x ts iz b ir m a m l a k a t y o ‘q d i r » , — d e b y o z a d i v a b u
b a x ts iz lik n in g tu b s a b a b la rin i o c h ib b e rish g a in tila d i. S hu 
ta riq a , u m a m la k a td a h u k m su rg a n ijtim o iy a d o la tsiz lik n i, 
zulm va ja h o la tn i q o ra la b , m a ’rifatni, erk va h u rriy a tn i ta rg ‘ib 
qiladi. V a ta n n i u lu g ‘laydi. U ning m uqadd asligiga im on keltirib, 
e l-y u rt v a x alq d a rd u g ‘am ig a m a lh a m izlaydi. Y an g ilik va 
ta ra q q iy o tn i k o ‘zlaydi, ezgu g ‘oyalarn i ifodalaydi.
F itra t ch o r R ossiyasining m ustam lakachilik siyosatini keskin 
q o ra la b , istiqlol g ‘oyalarini dadil ta r g ‘ib etadi. U « M ux to riy at»
m aq o lasid a: «Ellik yildan beri ezildik, ta h q ir etildik, q o ‘limiz 
b o g ‘lan d i, tilim iz kesildi, o g ‘zim iz q o n la n d i, yerim iz b osildi, 
m olim iz talan d i, sharafim iz yem irildi, nom usim iz g ‘asb qilindi, 
h u q u q im iz g a ta jo v u z la r b o ‘ldi, in so n lig im iz o y o q la r o stig a 
o lin d i, tizim li tu rd ik , sa b r q ild ik , k u c h g a ta y a n g a n h a r b ir

Download 9,12 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   72   73   74   75   76   77   78   79   ...   296




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish