Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t



Download 7,39 Mb.
Pdf ko'rish
bet5/7
Sana06.09.2021
Hajmi7,39 Mb.
#166199
1   2   3   4   5   6   7
Bog'liq
said amad zhimzhitlik

Ikkinchi  qism
Y U L D U Z   S O ‘Q M O Q L A R I
B e lin g d a g i  p i c h o g ‘in g n i ,  m in g a n  
o tin g n i,  n ik o h in g d ag i  x o tin in g n i  birovga 
is h o n m a ,  b o la m ...
XIV
^Tolibjon  u m rin in g   b u y o g ‘ini  shu  togM arda,  bolaligi  qolgan 
qishloqda yashab o ‘tkazishga qaror qildi.  U jah o n n i kezdi. D engizlar, 
togMar, sa h ro lar oshdi.  S h o h o n a  m e h m o n x o n alard a yashab k o ‘rdi. 
L ek in   s h u   k ic h k in a g in a ,  a z im   togM ar  p in jig a   su q ilg a n   o n a  
qishlogM dek  q a d rd o n   jo y n i  k o ‘rm a d i.  S hu  y e r  m e n in g   s o ‘nggi 
b e k a tim ,  d ed i.  K uyovi  h o v li  etagiga  p o y d e v o r q o ‘yib,  buyogMga 
chogM  k e lm a g a n id a n m i,  qoMi  te g m a g a n id a m n i,  ta sh la b   q o ‘ygan 
u yni  b itk a z m o q c h i  boMdi.  B ugun  ikki  h a fta d irk i,  u  jiy a n la rin i 
yoniga olib, guvala dum alattiradi.
Bu q ishloq o d a m la rin in g  ajib yaxshi o d atlari bor.  Birov im orat 
b o sh lasa,  q o ‘n i- q o ‘sh n ila r  yalpi  h a sh arg a  ch iq ish a d i.  H a r  kuni 
bitta q o ‘shni o sh -o v q atn i  b o ‘yniga oladi.
T o lib jo n n in g   im o ratg a  u n n a g a n id a n   x a b a r to p g a n   q o ‘sh n ila r 
a rra y u   p o y te sh a la rin i  koM arib  k e la v e rish d i.  Biri  x o d a la rn in g  
p o ‘stlogMni shiladi.  Biri  p o y tesh a b ilan  to ‘sin  ch o p ad i.
K u n  yoyilishi b ilan T o lib jo n  onasini o 'r ik  tagidagi chorp o y ag a 
oM qazib  q o ‘y a d i.  K a m p ir  T o lib jo n n in g   e n d i  h e c h   q a y o q q a  
ketm aslig id an ,  shu  q u ra y o tg a n  u y im izd a  ikkim iz y ash ay m iz,  deb 
aytg an id an   n ih o y atd a xursand.  U  ich id a, b o la m -a ,  m en  buyogMga 
q a n c h a   y a s h a rd im ,  se n in g   b o s h in g n i  ikki  q ilsa m ,  sh u   u y d a 
k o ‘p aysang,  d e y a p m a n -d a ,  d erd i.  A m m o   T o lib jo n   u y la n m o q c h i 
em as,  u m r ketdi.  E ndigi  to p ilg an   h a m ro h n i  y arim  yoMda tash lab , 
b a x tiq a ro   qilib  k etish   n o m a rd lik ,  d e b   o ‘ylardi.
D a rd n in g  kelishi oson,  ketishi qiyin.  U  d o k to rlarn in g  gaplariga 
quloq solm agan edi. T o g 1  havosi, toza suv tarang tortilgan asablarini 
asta q o ‘yib y u b o ra y o tg a n in i o ‘zi  ham   seza b o sh lag an   edi.  S h u   uy 
b itsa ,  T o s h k e n td a g i  u y im n i  to p sh irib ,  k o ‘c h -k o T o n im n i  o lib 
k e la rd im ,  d eb   o ‘ylardi.  Q ish lo q   soveti  raisin in g   k a b in eti  y o n id a
10—   S.  A h m a d .   J i m j i t l i k
1 4 5


kattagina xona bor ekan.  K itoblarim ni sh u jo y g a olib kelsam, qishloq 
b o lalari  b a h ra m a n d   b o ‘larm id i...
T olibjon yaqin 
0
‘ttiz  yildan beri  kitob yig‘ardi.  0 ‘g ‘lim  voyaga 
y etg an d a o ‘qiydi,  d eb   n iyat  q ilgandi.  S alkam   yig irm a  m in g   kitob 
kim sasiz  uyda c h a n g  b o sib ,  sarg‘ayib y otibdi.  S h u larn i  q ish lo q q a 
sovg‘a qilam an. Yaxshigina kutubxona boMadi.
U n in g   dilida  n iy atlari  k o ‘p  edi.  E ndigi  q o lg an   u m rin i  o n a  
qishlogM ning b olalariga  bagM shlam oqchi.  U larn i  o ‘qitib ,  o la m n i 
ta n itm o q c h i.  Bu qishloq bolalari  u c h u n  b ird a n -b ir ideal —  Shtirlis 
b ilan   Raj  K ap u r,  xolos.  B olalarni  kitobga  o ‘rgatish  kerak.  T oki 
u la r  ish ch i  k u ch i  boMib  e m a s,  o n g li,  k a tta  ja m iy a tn in g   b ilag ‘on 
a ’zolari  boMib yetishsinlar.  U larn in g  hozirgi  tu rish -tu rm u sh i faqat 
jism o n iy  m e h n a td a n  b o sh q ag a yaram ay d ig an   qilib q o ‘yadi.
K u n la rn in g   b irid a   T o lib jo n   d o ‘sti  M irv a lid a n :  « 0 ‘rto q , 
b o la la rn in g  o ‘qishi  c h a to q -k u ,  o ‘q itu v ch ilarin g   h a m   h e c h   b aloni 
bilm ay d i,  u larin g   na  g az e ta   o 'q iy d i,  n a  k ito b ,  u la r  tarbiyalagan 
b o la la r  k im   b o T ib   yetish ad i?»   d e b   so ‘rag a n d a ,  M irvali  x an d o n  
tash lab   kulgan  edi.
—  N im a ,  o 'q ib   p ro fe s s o r  b oM arm idi?  Y o z is h -c h iz is h n i, 
o 'q is h n i  bilsa  boM di-da.  U n d a n   y u q o risin i  bilsa,  ketib  q o lad i. 
In s titu td a  o 'q iy m a n ,  d e b   sh ah arg a  ta lp in ib   q o lad i.  B itta  o ‘qigan 
se n m i,  k etib  q o ld in g -k u .  B oshingga  tashvish  tu sh m a sa ,  qay tib  
kelm asding.  B ular  h a m   sh u n a q a -d a .  M en g a  ishchi  k erak,  olim  
em as,  ishchi.  Ilmi boMsa, to g ‘d a echki boqadim i?  M a’lum oti boMsa, 
poda ketidan changga belanib yurib, bo'yniga ko‘za osib xonadonlar 
oldidan  «oshhalol» deb chaqirib yuradim i?  Ilm i boMsa,  tili chiqadi. 
A gar m en g a qolsa,  to g ‘  oralaridagi  q ish lo q lard a o 'r ta   m aktablarni 
y o p ib ,  boshlangM ch  m a k ta b   qilib  q o ‘yard im .  Savodi  boM masa, 
katta boM ganda a n o n im  y o zo lm ay d i,  bildingm i?! Afsuski,  b u n aq a 
q ilo lm a y m a n -d a ,  z a m o n   koM arm aydi.
Bu gaplam i yurt otasi, davlat m iqyosida ish yuritadigan  M irvali 
aytayotganiga T olibjon  ish o n m ag an d i.  Q iziqchilik qily ap tim i,  uni 
la q illaty ap tim i,  yo  k o ‘nglidagi  g ap n i  ay ty a p tim i,  b ilo lm ag an d i.
M irvali  h e c h   k im d a n   h ay iq m ay d i.  Istagan  ishini  qilaveradi. 
U ,  h u k u m a t  bu  togM am i  m en g a  b erg an ,  d eb   o ‘ylayapti.  Y o ‘qsa, 
b u n c h a lik  zolim   boMib ketm asdi.
K am pir so‘rida oMiigancha ustalam i gapga soladi.  U lam i ko‘rmasa 
h a m   o v o zid an   tan iy d i.
146


—  H oy,  sen  E g a m b erd im isan ?  N e v a ra -ch e v a ra la rin g   tin c h - 
o m o n   yuri p tim i?   Q izin g   k ep q o lg an d i.  K etd im i  yo  o ‘tiri p tim i? 
J o ‘n atv o r,  qiz degan  ch iq ib   ketgan uyiga begona b o ‘ladi.
—  K etg an ,  k e tg a n ,  e n a ,  —  deydi  E g am berdi.
—  B inoyi  b o ‘pti.  E ndi  kelsa,  k iritm a .  C h iq q a n   qiz  chigM riq- 
d a n   t a s h q a r i d a ,  s h u   g a p n i  b ila s a n m i?   X o tin in g   r a h m a tli 
h alim d ak k in a,  parish talik k in a edi.  U y lan m ad in g m i?
— Y o sh im   h a m   k etib q oldi.  U y at b o 'la r.
— U n aq a dem a,  D unyo shu.  Ketgan ketdi.  Endi qaytib kelmaydi. 
Y o tarin g  b o r,  tu ra  ring bor.  Y an a o ‘zin g  b ilasan,  b o sh in g  bolishga 
yetganda peshonangga bitta urib q o lm agin, dey m an -d a.
K a m p ir  d o lc h in   c h o y in i  h o ‘p la b ,  u z o q   tin   o la d i.  Y an a 
ustalarning gangur-gungur gaplariga quloq soladi.  G apga aralashgisi 
keladi.  O kzini tu ta d i.  Oxiri  boMmaydi.
— G ‘up ro m id d in .  H oy,  G ‘uprom iddin!  Ilgarilari kirib,  Ь1фа8- 
y arim p as gaplashib o ‘tirib ch iq ib  ketarding.  N ega daraging y o ‘q?
O ltm ish  yoshlardagi jik k ak  ch o l teshasining sopini belb o g 'id an  
o ‘tkazib,  so 1 riga keladi.  O m o n atg in a o ‘tirib,  k am p ird an  h ol-ahvol 
so ‘ragan  b o ‘ladi.
—  K a m p ir  e n a ,  x o tin   u c h - to ‘rt  k u n   ol  k e td im ,  o l  q o ld im , 
d e b   q o ‘rq itd i.  S hu n g a  a n d a rm o n   b o ‘lib  k iro lm ad im .  D o lc h in  
c h o y in g izn in g  x u m o ri  tu tib  tu ra d i.  Q a n i,  b itta  quying.
K am p ir c h o y  q u y ib  u zatad i.  N e c h a  m a rta la b  ay tg an  gaplarini 
yan a boshlaydi.  G ‘u p ro m id d in   k o ‘ngli  u c h u n  b u  g ap lam i b irinchi 
m a rta  esh ita y o tg a n d e k ,  h a -y a ,  s h u n a q a m i-y a ,  d e b  o ‘tirav erad i.
—  Baraka topkur, xotining kichkinaligida ju d a  jikildoq edi.  Bitta 
gap  aytg an g a o ‘n ta n i q o ‘n dirardi.
G ‘u p ro m id d in   b o sh in i  silk itib -silk itib   kuladi.
—  E ,  en asi  tu s h m a g u r-a ,  bizzi  x o tin   y oshligida  b ir  gapga 
o ‘nni q o ‘ndirsa,  qariganda o ‘ttizn i q o ‘ndiradi.  U nga bitta gap aytu 
o rq an g g a  q a ra m a y   qoch!  —  B ay -b ay -b ay ,  —  deydi  k a m p ir,  — 
h aliyam   q o lm a p ti-d a ,  shu  o d a ti  oM magur.  H ay  m ayli,  u m rid a n  
b arak a to p sin .  Ish q ilib ,  x u d o  senga t o ‘zim  bersin.  C h id a y sa n -d a , 
chidam ay qayoqqa ham  borarding. Shuncha nevara-chevara, evara...
— Q alam pirdek zahar gaplariga o ‘iganib qolgan ekanm an.  Kasai 
boMganda q o ‘rqib ketdim .  Ikki  k u n  tild an   ham  q o ld id a, boyaqish, 
qargM shlarim   ijobat  boM dimi,  d e b   o ‘zim n i  o ‘zim   k o yidim .  Ja 
jo n im d a n   qM kazvorganda,  tilin g   kesilsin,  d ev o rg an   p ay tlarim
147


b o ‘lgandi. Tavba qildim ,  xudoyim , tavba qildim , deb nola qivordim . 
X ayriyat,  tili  c h iq d i.  H o z ir b in o y id e k   m en i  q a rg ‘ab   yotibdi.
—  O tan g n i  o n a sin i  eslay san m i?  M o m o n g n i  ay ty a p m a n .
—  H a ,  b ila m a n .  E slaym an.  E las-elas  esla y m a n ,  ju d a   q arib  
qolgan edilar.
—  H a ,  b alli,  —  d ey d i  k a m p ir.  —  0 ‘sh a  m o m o n g n i  b o b o n g  
M ak ritd a n  o p q o c h ib  kelgandi.  H u sn  d eg an in g  oy d esan g  o y ,  kun 
desang kun edi.  Soch deganing yerga tegardi.  Q ishloq qizlari tom ga 
chiqib, qaldirg‘o ch d ek  tizilib olib, uni to m o sh a qilishardi.  R ahm atli 
tirik boMganda yuz oMtizdan oshardi. X udoning qudrati bilan bolalari 
o ‘ziga o ‘xsham adi.  O tasiga o ‘xshagan q anshari  past boMishdi.
—  E n a jo n ,  e n d i  b o ray ,  ish  q o lm asin .
G ‘u p ro m id d in   sh u n d a y   d e b   o 'r n id a n   tu rd i.  K a m p ir  o ‘tirib - 
o ‘tirib ,  y an a  zerik d i.  K im   b ila n d ir gaplashgisi,  k im g ad ir  yigMlib 
q o lg an  g a p larin i  aytgisi  keldi.  O xiri  c h id a m a y  o v o z berdi:
—  D o lim b o -e,  n im a qilyapsan, bitta choy ichib ket.  Poyteshada 
tik tu rg an ch a b o lo r chopaverib,  hassaga o 'x sh a b  ketgandirsan.  Kela 
qol!
A trofdagi  u sta la r D o lim b o y g a q a ra b   iljayishdi:
—  B or,  b o ra   q o l,  o c h e re tin g  keldi.
D o lim b o y   p o y te sh a n i  q alin   p a y rax alar  ustiga  e h tiy o t  qilib 
q o 'y ib ,  s o ‘riga  kelib o ‘tirdi.
K a m p ir  c h o y n a k   tag id a  q o lg a n in i  silqib  q u y d i.  D o lim b o y g a 
uzatdi.  K eyin, T o lib -e , c h o y  o p k e, dedi.  N im a d a n  g ap  boshlashni 
b ilm ay ,  b ir  o z  tu rd i.  N ih o y a t,  g ap in i  to p d i.
— D olim boy,  kichkina q u d an g n i  m elisa d eb  eshitdim .  Rostm i? 
M elisalik  h a m   yaxshi  h u n a r.  Y o n id a   t o ‘p p o n c h a si  boMsa,  y an a 
n im a  kerak.  K elin in g   m o ‘m in -q o b ilg in a m i yo  m elisani  q iz im a n , 
d eb  q ay n o n asin i  to k ch ag a c h iq azib  q o ly yaptim i?
— Y o‘g ‘-e,  — ded i usta  D olim .  —  Bu qiz q u d a  ayaning oldingi 
erid an .  D adasi sartaro sh  boMgan.  Q u d ach ilik n i o ‘sh a b ilan qildik. 
D a ro m a d i yaxshi.  B u tu n   ray o n d a  u n d a n  b o sh q a  s u n n a t q iladigan 
sa rta ro sh  y o ‘q.  T o p ish i  yaxshi.
—  U n d o q  boMsa,  d u ru st.  B e sh -o ‘n y ildan  b u y o n   to g ‘d a  o ‘g ‘il 
bola ko‘p  tugMlyapti.  Bu h a m  boMsa qudangni  rizqi-da.  Senga xudo 
b e rib  q o p ti.  H o z ir o ‘tirib   h iso b lasam ,  m an i  h iso b im d a  san   b u  yil 
o ltm ish  ikkiga kirarkansan.  Kelasi yili  payg‘a m b a r yoshiga kirasan. 
M ovlud o ‘q itasanm i?
148


—  Y o ‘g ‘- e ,  —  d e d i  u s ta   D o lim ,  —  z a m o n   k o ‘ta rm a y d i. 
Y oshligim da kom so m o l b o ‘lgan ek a n m a n , esim d an  chiqib ketibdi. 
G a p   teg ad i,  en ajo n .
K a m p ir  lab larin i  b u rd i.
—  H e c h  b o ‘lm asa,  K iyiksovdi en a m g a  b iro n   n im a ata.
H a sh a rc h ila r  D o lim b o y n i  ch aq irish d i:
—  H o ,  u sta buva,  q arab  qoldik-ku!
O sto n a d a   m u n k a y ib   o ‘tirgan  c h o l  y o n b o sh ig a  q o lyib  olgan 
p a c h o q   p a q ird a n   q iy s h iq -q in g ‘ir  m ix la rn i  o lib ,  b o lg ‘a  b ila n  
to ‘g ‘rilardi.  U  q o rin  solganidan m unkayib o ‘tirishga qiynalardi.  U , 
k a m p ir m en i h a m  ch a q irib  q o la rm ik a n , jin d a k k in a  b e lim n i yozib 
o la rd im ,  d e g an   o ‘y  b ila n   te z -te z   o v o z  c h iq a rib   q o ‘yardi:  «H oy 
b o lalar,  ch o y g a  q a ra n g la r,  pay rax a  o ld id a   g u g u rt  o ‘yn a m a n g la r, 
oyoq ostidagi guvalalarni ch etg a olib q o ‘yinglar».
K a m p ir  u n i  o v o z id a n   ta n im a d i.  Bu  kim   b o ‘ldi  e k a n ,  deb 
o ‘yladi.  O xiri c h o l  c h id a m a y  ketdi:
—  K a m p ir  e n a ,  sh u n c h a   ovoz  b e ra m a n ,  n eg a  m en i  c h a q ir- 
m aysiz?
K a m p ir ovoz kelg an  to m o n g a  q arad i.
—  K im san? T a n im a y ro q  tu rib m a n .  O vozing  n o tan ish .
—  A xir,  m e n   R azzo q   b u q a c h im a n -k u .
—  O vozing o ‘x sh am ay d i-k u ?
R azzo q  b u q a c h i  o ‘rniga b o sh q a  birov jav o b  qildi:
— Ichaverib ovozi shunaqa bo ‘lib qolgan. K echasi uyga kelganda 
b o la la ri  o v o z id a n   ta n im a y ,  avval  d e v o r  n a h r a s id a n   q a ra b , 
dad asilig in i  bilib ,  keyin  eshik  o c h ish a d i.
—  V oy,  o m o n   b o ‘lgur-e!  0 ‘z in g a m   ara q   o ‘lg u rn i  suvdek 
icharding-da, shu ichishingga vohligina o ‘lib ketarsan,  deb o ‘ylagan 
ed im .  X ay riy at, jo n in g  q a ttiq q in a  e k a n .  K el,  kela  q o l,  b itta  c h o y  
ich ib   ket.
P o ‘stlo q  shilib,  beli q o tib   k etg an larg a alam   qildi.
—  H o ‘,  p iy a n ista   n o m a rd ,  b e o c h irt  o ‘td in g -a ,  e n d i  m eni 
n av b atim   kelgan  edi.
K am p ir R azzoq buqachiga c h o y  uzatdi.
— C h o ‘lga sh a k a r y oqqani esingdam i?  — ded i k a m p ir R azzoq 
b u q a c h ig a .  —  0 ‘s h a n d a   u y in g d a g i  p a x sa   d e v o rla rn i  y iq itib , 
q ay n atilg an  y an to q  sh arb atin i  y a n a  olti  m a rta  q ay n atib ,  loyqadan 
o ‘tkazib tinitgan eding.  Paxsa oxurdan, paxsa loyqasidan o ‘tkazilgan 
sh a rb a t  b u lo q   s u v id e k tip - tin iq   b o ‘lg an   edi. D o sh   q o z o n d a   suvi
149


bug‘lanib ketguncha qaynataveigan eding.  Oxiri qozon tagida oppoq, 
h u k u m a tn ik id a n   ham   o p p o q  sh a k a r qolgandi.
B o la -c h a q a n g   b ila n   b u   a tro fd a   paxsa  q o ld irm a d in g .  E shak 
a ra v a d a   y a n to q   ta sh ig a n in g   ta sh ig a n   edi.  O lz in g   h a m   m o ld e k  
ishlading.  Q o ‘n i-q o ‘sh n ila rn in g  q o z o n in i sh arb atg a toM dirib,  olti 
q o p   o p p o q   s h a k a r q a y n a tib   o lg an   ed in g .  0 ‘zin g   oM gidek  p ish iq  
boM sang  h a m   b a ’z i- b a ’z id a   o d a m g a rc h ilig in g   tu tib   q o la rd i. 
T o lib n in g  s u n n a t t o ‘yiga b ir q o p   m a rv a rid d e k  s h a k a r c h iq a z g a n  
ed in g .  S h u   y a n to q   s h a k a rid a n   b esh   kashkil  s h in n i  so lg a n sa n , 
h o ‘  b u n g a   n e c h a   yil,  n e c h a   z a m o n la r  boMib  k e tg a n .  S h in n in g  
ta m o m  boM gandir.
—  B or,  bor.  B iron  o ‘ttiz   sh ish a d a   sh in n i  b o r.  Q ish d a  b o la la r 
q o m i shinniga qorib, «R ohatijon» qiladilar. Yangichasiga aytganda, 
«Fruktoviy» m u zqaym oq boMadi.
—  U ru sh   yillari  x o ‘p a m   q u tu rg a n d in g -a .  O M igingni  b itta  
b u q a n in g  b o byniga  tash lab   olg an d in g .  B itta g 'u n a jin g a   q o ‘yishga 
yuz  s o ‘m   o lard in g .  E lligini  o ‘zin g   yeb,  elligini  b u q an g g a  yedi 
rarding.  S ani b o sh in g d a n  o ‘tg an  g a p la r sh u n d o q q in a   esim d a  tu - 
ripti.  B ir  c h e k k a d a n   aytib  beraym i?
U lar orasida oMayotgan gaplarga quloq solib turganlar:  «Ayting, 
ay tin g ,  k a m p ir  e n a ,  bizga  ogMz  o c h irm a y d i,  siz  ay ting»,  deb 
turib olishdi.  Razzoq buqachi o ‘zini  u yo q -b u  yoqqa tashlab k o ‘rdi- 
yu,  boM m adi.  K a m p ir c h o y   h o ‘plab,  gapga tu sh ib   ketdi:
—  S h u   d esan g ,  R azzoqvoy,  san  u y lan g an in g d a  « R o ‘m olim » 
p lastin k asi  e n d i  c h iq q a n   yili  edi.  T o ‘g brim i?  T o ‘yin g d a  hovliga 
patifon opchiqib, o ‘n yetti m arta q o ‘yib eshitganm iz.  0 ‘sha xotining 
t o ‘y d a n   y e tti  k u n   o ‘tm a y   q o c h ib   k e tg a n   e d i.  U n d a n   k ey in  
p a la n d a ra lik  b itta  ju v o n  x o tin   o lding.  0 ‘sh a yili  pilla tu tg an larg a 
b a x m a l  b e ris h   ra sm   boM gandi.  0 ‘sh a   x o tin in g   y a x s h ig in a , 
sogM om gina  ed i.  Bir  oyga  q o lm a y   rangi  sarg ‘ayib,  o q so q lan ib  
q o lg an d i.  Sal  k u n   o ‘tm a y ,  o la m d a n   o ‘tib   ketdi.  Q a n a q a   d a rd i 
b o rlig in i  h e c h   kim   b ilm a y   q o ld i.  U n d a n   k ey in   R avot  m esh 
to m o n d an  qiz olding.  K o‘hlikkina edi.  0 ‘shanda o ‘zim izning quvalik 
terim ch i  S hakarxon  M o ‘m inova degan ju v o n n in g  suvrati gazetada 
ch iq q an d i.  K elinni yuzini h e c h  kim  k o ‘ro lm ay  qolgandi.  T o ‘yning 
ertasigayoq  ch irq illa g a n ic h a   se p -sid irg ‘asini  h a m   ta sh la b ,  R avot 
m eshga piyoda dodlab,  q o ch ib  ketgandi.
U sta  D olim  gapga aralashdi:
150


—  K a m p ir  e n a ,  bu  y aram as  kuniga  ikkita  k irp in in g   s h o ‘rva- 
sini ichadi.  B edananing tuxum ini xom  yutadi.  Q assoblardan oshnasi 
k o ‘p.  Q o ‘c h q o r so ‘ygan  kuni  o ‘q d e k  u c h ib  bo rad i.
K a m p ir  pixillab  kuldi.
—  T a g ‘in a m   A b o   M u s lim i  s o h ib q iro n   b o ‘lib   k e tm a g a n  
ekansan-da!
Bu  g a p la rd a n   h a sh a rc h ila r  q o tib -q o tib   k u lish ard i.  R azzoq 
b u q a c h i  p e sh o n a sin i  u q a la b ,  terg a  p ish ib ,  in d a m a y   o ‘tira rd i. 
K a m p ir  x u d d i  k ito b   o ‘q iy o tg a n d e k ,  u n in g   tarjim ai  h o lin i  an iq  
qilib  aytardi.
—  S h u n d a n   keyin  sen i  ta n iy d ig a n la r  q iz   b e rm a y   q o ‘yish- 
g an d i.  Y an a u c h  b o r uy lan d in g .  B ittasi o 'ld i,  o ta -o n a la ri aravada 
olib ketishdi.  Bittasini erta saharda o ‘zini suvga tashlayotganda ushlab 
o lish d i.  B ech o ra  q o ro n g ‘i  tu sh ish i  b ilan   q o ‘sh n ilarn ik ig a  ch iq ib  
ketgancha ertalabgacha uyga qaytm asdi.  Oxiri q o ch ib  qoldi.  Keyin 
kim ga  uylanganding?  H a, esim da, b ir yoshi o 'tg a n ro q  yakkabogMik 
y allach in i  oluvding.  U y lan d in g ,  o z ib - to ‘zib ,  d ev o rlarn i  u sh lab , 
hassaga  ta y a n ib ,  p ash sh alarg a  ta la n ib   y u rad ig an   b o ‘lib  qo ld in g . 
X ayriyat,  bu  x o tin in g n in g  jo n i  q a ttiq q in a   ek an .  Y ash ab   k etding. 
S hu n g a uylandingu  pensiyaga ch iq m asan g  b o ‘lm ay qoldi.
U sta la rd a n   biri  o v o z berdi:
—  N im a   b a lo ,  k a m p ir   x o la ,  q is h lo g ‘im iz n i  is p ra v ic h n i 
b o ‘yrasim isiz?  H a m m a  gapni kitobga yozgandek bilasiz-a!
—  B ilam an -d a,  k o ‘z o ‘lgur b u n d o q  b o ‘lg an d an   keyin, o ‘tg a n - 
k etg an lam i eslab o ‘tiram an .  H am m asi yodim ga keladi.  Birovi bor, 
birovi  u ru sh d a  o 'q q a  u c h ib   k etg an ,  birovlari  tirik ch ilik ,  d eb  t o ‘rt 
tarafga tarqab ketgan.
U  yana  R azzoq buqachiga o ‘girildi.
—  X o ‘sh ,  x o tin in g   q alay?  N ev aralarg a  q o rish ib   o ‘tirip tim i?
—  H a ,  e n d i  o ‘tirm a y   q a y o q q a  h a m   b o ra rd i.  A m m o -le k in  
p a rd o z -a n d o z  o 'sh a n d o q .  Q o sh id an  o ‘sm a, yuzidan u p a arim aydi. 
X o tin   k is h in in g   y u z i  b ir  n u r a g a n d a n   k e y in   p a r d o z   tu tm a y  
q o ‘yark an .  Q ari  artistlarg a o ‘xsh ab   terisin i  to rttirsa ,  b o sh q a  gap. 
M asjid b u zilsa,  m e h ro b  q o la r d e g a n d e k ,  asli h u sn id a n  p ic h a  bor. 
S h o ‘xligi  h a m  o ‘ziga yarasha.
U sta la r  g ap   q o tish d i:
—  B uqachi  b a ’z i-b a ’zid a  u y id an   q o c h ib   c h iq ib ,  k ech alari 
o q so q o ln in g  tash q ari  hovlisida y o tib  yuradi.
151


K a m p irn in g   ic h i  y o lg ‘iz lik d a n   g ip   b o ‘lib   q o lg a n   e k a n . 
H a m q ish lo q la ri  bilan  g a p la sh ib ,  ro sa  d ilin i  y o z d i.  T o lib jo n   esa 
h a s h a r c h ila r n in g   b ir   o t a - o n a n i n g   b o la s id e k   a h illik la r ig a , 
o n a sin in g   u la r  b ila n   o ‘z  jig a rid e k   g a p la sh ish ig a   q a ra b ,  yuragi 
to ‘lqinlanib ketardi.  D unyoning h ech  yerida b u n aq a ahil od am lam i 
k o ‘rm agandi.  Y ax sh i-y o m o n   k u n lard a b ir-b irin in g  pinjiga  kirishi, 
b itta s in in g   d a rd ig a   h a m m a s in in g   jo n i  o g ‘rish ig a ,  b itta s in in g  
q u v o n ch ig a  ham m asi  b a b -b a ra v a r yayrab ketishiga  h a y ro n  b o ‘lib 
q o lg an  edi.
U   h a y o td a   a n a   s h u n d a y   q u v o n c h li,  n u rli,  b e o z o r,  h u z u r- 
halovatli  d a m la rn in g   k o ‘p  b o ‘lish in i,  u z o q   boM ishini  istardi.
K a m p ir  o 'tirg a n   s o ‘riga  o fto b   kelib  q o ld i.  T o lib jo n   k o ‘tarib  
ayvonga oborib qo ‘yay, desa k o ‘nm adi. Q adrdon ham qishloqlaridan 
b ir q a d a m   b o ‘Isa  h a m   nari  ketgisi  kelm asdi.
—  H o y   G ‘u p ro m id d in ,  beri  kel.
—  E,  q a n a q a siz ,  e n a .  G ‘u p ro m   h o z ir c h o y   ich d i-k u !
—  G ‘u p ro m id d in n i  ikki  k a rra   c h o y   ic h ish g a   h a q q i  b o r. 
B o s h q o ro n g ‘i  k e lin la rg a   a lo h id a   « N o rd o n   b o g 1»  q ilg an .  S h u - 
n in g  u c h u n   « O blizdroviya»  ic h id a  c h iro g ‘i b o r  so at  b e rg a n ,  b il- 
dingm i?
—  B olam ,  uydan  Z a y n a b n in g  so y ab o n in i  o p c h iq ib  ber.  T u tib  
o ‘tira m a n .  N eg a c h a rc h a rk a n m a n , bolam .  San o ta  yurtingga kelib 
v atan   tik a s a n -u ,  m e n   c h a rc h a y m a n m i?   Bu  h a sh a rc h ila r  k o ‘z 
oldim da o ‘sgan bolalar. Ovozini eshitsam , ota-onalari esimga tushadi. 
U larn i tirik  k o ‘rgandek boM am an.  C h a rc h a m a y m a n ,  bolam .
D a r h a q iq a t,  h o z ir   h o v lin i  t o ‘ld ir ib   h a s h a r   q ila y o tg a n  
ch o lla rn in g   o ldi  o ltm ish d a n ,  keti  ellik d an   osh g an   k ish ilar  edi. 
K a m p ir  u la r  tu g ‘ilganda  o ‘ttiz d a n   o sh g a n ,  yursa  y er  titray d ig an  
p olvon  x o tin   edi.  G u rsilla tib   k e tm o n   c h o p a rd i.  T o g ‘d a n   b u rn i 
yerga tekkudek b o ‘lib o ‘tin  orqalab kelardi. T olibjonning otasi qirga 
b u g ‘d o y  sep ard i.  O t-u lo v  b o ‘lm ay  q o lg a n d a ,  sh u   x o tin   q o p  t o ‘la 
d o n n i yelkalab p ild irag an ch a  kelaverardi.  M a n a  shu c h o lla r o ‘sha 
pay td a t o ‘rt-besh  y ash ar bo la edilar.  U la r k im p irn in g  k o ‘zi old id a 
o ‘sib o d am   b o ‘lishdi.  Q a n c h a si  u ru sh g a  ketdi.  K e lm ag an larin in g  
uyida aza o ch ild i.  Q a n c h a si b ax t  izlab allaqayoqlarga  izg‘ib  ketib 
q oldi.  M a n a   shu  q o lg an lari  k a m p ir u c h u n   b e n ih o y a   q a d rli,  aziz 
k ish ilar  edi.  K a m p ir  u la m in g   b arin i  se n la b   g ap irad i.  N a z a rid a  
hali  h a m   b o lay u   te z -te z   terg ab   tu rm a sa   boM m aydigan  tu y u lad i. 
S hu to p d a  b iro n ta sin i  koyigisi  keldi.
152


—  H o y ,  A bdum ajid!  N im a   b a lo ,  x o tin in g  o d a m g a rc h ilik d a n  
c h iq ib   q o lg a n m i,  d e y m a n .  B o d o m g u ln in g   m a ’ra k a s id a   rov 
k o ‘rin ib ,  rov  y o ‘q  b o ‘ldi.
A bdum ajid p o ‘stloq sh ilayotgan o ‘rog‘ini yoniga q o ‘yib, javob 
qildi:
—  B o la -c h a q a   k o ‘p ay g a n d a n   keyin erk a k d ir,  x o tin d ir o d a m ­
g arch ilik d an  ch iq ib  q o lark an .  B e c h o ra  X ayrobodga tu sh g a n   qizi- 
n ik id a. O y -k u n i  y aqin. Q iz in in g  q o rn ig a   q u lo g ‘ini  tu tib  o ‘tirip ti.
*  
*  
*
K echga yaqin, oftob terskay to m o n g a o ‘tgan m ahalda Z aynablar 
eshigi o ld id a  ikki yuk m ash in asi t o ‘xtadi.  B ir m a sh in a  borti  kitob, 
ikkinchisi  h a r  xil  ro ‘zg ‘o r   b u y u m la ri,  sh k aflar,  k o ^ a - y o s t i q ,  
k iy im -b o sh la r  b ila n   t o ‘la.
O s m o n d a n   tu s h d im i,  y e rd a n   c h iq d im i,  b irp a s d a   q ish lo q  
bolalari k o ‘ch an i toMdirishdi.  U lar.  «Tolib to g la m  k o ‘ch ib  keldilar, 
T o lib   to g ‘a m   k o ‘ch ib   keldilar»!  d e b   c h u g ‘u rla sh a rd i.  U la m in g  
q u v o n c h i  ch ek siz  ed i.  Im o ra t  q u ra y o tg a n   u sta la r  h a m   ish larin i 
ta sh la b   ta sh q a rig a   c h iq ish d i.  U la r  en d i  T o lib jo n   b u tu n la y   sh u  
y e rd a  q o lm o q c h i  ek an ig a  ish o n g a n   ed ilar.  B o lalar b o ‘la k -b o ‘lak 
qilib  b o g ‘lan g an   k ito b la m i  ay vonga  tash iy   b o sh la d ila r.  K ek salar 
o ‘rin - k o ‘rp a la rn i,  sh k aflarn i  o lib   kirishardi.
K a m p ir  so ‘rida  p ich irlab  o ‘tirip ti.T o lib jo n   u n in g  oldiga  kelib 
y u k la rin i  o lib   k elg an in i  a y tg a n d a ,  u ,  b ilib   tu rib m a n ,  b o la m , 
dedi.  Keyin T olibjon tashqariga chiqib,  «Volga» bagajnigidan ikkita 
tu g u n   k o ‘ta rib   keldi.  Bu jiy a n la rig a ,  Z a y n a b g a ,  o n asig a sovg‘alar 
edi!  S o ‘riga o ‘tirib ,  tu g u n la m i y ech a b o sh lad i.  Ikki  katta tu g u n d a  
ham m aga yetadigan kiyim -k ech ak lar b o r edi.  K eyin u  m ash in ad an  
b o la la r  v c lo sip e d la ri,  sa m o k a tla r  olib,  jiy a n la rig a   tarq a ta v e rd i. 
S h u   p a y t  u n in g   k o ‘zi  h e c h   n a rsag a  p a rv o   q ilm a y ,  o s to n a d a  
m u n g ‘ayib  o 'tirg a n   A zizb ek k a tu sh d i.  K o ‘ngli  a lla n e c h u k   boNib 
ketdi.  S h o d lig in i,  bolaligini y o ‘q o tg a n  b u  b o la n in g  ah v o li  y u rak - 
b a g ‘rin i o ‘rtab  y u b o rd i.
A yvonning shiftigacha kitob qalashib ketdi. Shkaflarni q o ‘yishga 
jo y  q o lm ag an id an  to k  so ‘ri tagiga q o ‘yishdi.
R azzoq bu q achinikidan to g ‘o ra ustida yangi yopilgan  issiq noni 
b ilan   osh   c h iq d i.  H a s h a rc h ila r  q o 'lla rin i  yuvib,  s o ‘riga,  k a m p ir
153


atrofiga c h o ‘kka tu sh ib  o ‘tirishdi.  O sh  u stid a g ap   kitob t o ‘g ‘risida 
ketdi.
—  Shu  kitoblam ing ham m asini o ‘qiganm isiz? — d eb  so‘rashdi.
—  L u q m o n i  H ak im   h a m  sh u n a q a   k o ‘p   k ito b  o ‘qib  o lim  b o ‘l- 
g a n  ek an lar.
—  K itob o ‘qigan o d am lam i sadag‘asi ketay, o ‘q ib -o ‘qib so ‘g ‘in 
n ach ay li b o ‘lishgan.
—  E ,  n im asin i  ay tasiz,  bu  k ito b   deg an i  y u q q an g a  y u q ark an . 
M a n a ,  M u q im   ta ro q c h in i o ‘g ‘li  T o sh k e n td e k  sh ah ri  a zim d a besh 
yil  o ‘qib  kelib,  m ak tab  b o lalarin i  raz-d v a  qilib yugurtirib y u rip ti. 
S h u   y u q m a g a n i-d a .  Shojalil  u tilc h in i  o ‘g ‘li  o lti  o y g in a  o ‘qib, 
yelk asid a  p o g o n u   b elid a t o ‘p p o n c h a   b ilan   keldi.  Bu  y u q q a n i-d a . 
U yiga  h e c h   q o ‘li  q u m q   k elm ay d i.  K im san ,  S h o m o v lo n   m elisa. 
S hu bola m elisa b o ‘ldi-yu, qishlog‘im izga fayz kirdi.  T o ‘y b o ‘lsa,  u 
kelm aguncha qozon ochilm aydi. 0 ‘ziyam miyasi butun bola b o ‘lgan. 
K allasi  t o ‘la  ilm .  G a z e ta la rn i  sh a rilla tib   o ‘qib   tash lay v erad i. 
H u k u m a tn in g  en g   ish o n g an  o d a m i.  S ir saq lash n i  biladi.  B ir kuni 
tele v iz o r  k o ‘rib  o ‘tirg a n d ik ,  kirib  q o ld i.  S h u n d a ,  S h o m o v lo n , 
nachaylik bolam ,  m enga bir nansani tushuntirib ber, boshqa shaharda 
tu rib   g a p ira y o tg a n   m a n a v i  q iz   q a n d o q   q ilib   b u   s h a h a rd a g i 
telcvizorda  p aydo b o ‘lib qolyapti,  deb so ‘radim .  Aqlliligini qarang: 
boboy, siz b u n aq a narsalarga aralashm ang,  bu davlat siri,  ham m aga 
aytilaverm aydi,  deydi.  0 ‘sh an d a unga qoyil qolg an m an .
T o lib jo n   bu  so d d a   va  lekin  b e g ‘u b o r  k ish ilarn in g   o ‘zlarid ek  
b eg ‘u b o r su h b atlarig a  k u lib -k u lib  q u lo q  solib o ‘tirard i.
K ech  kirdi.  E rtaga sin ch  orasiga guvala urishni  m aslahatlashib 
h a sh a rc h ila r tarq alish d i.
*  
*  
=k
T o lib jo n   R ibnikov o ld id a n  ch iq ib   k elay o tg an d a q a b u lx o n a d a  
Jayronani uchratgan edi.  U , sizga aytadigan gapim  b o r edi, Tolibjon 
ak a,  p a std a  p ich a  k u tm ay sizm i,  d eb   iltim os qildi.
Ja y ro n a   R ibnikov  o ld id a   u zo q   tu rm a d i.  Y igirm a  m in u tla r 
c h a m a si  vaq t  o ‘tm a y o q   q a y tib   c h iq d i.  B oya  k a b in e tg a   kirib 
ketayotganda chehrasi yashnab tuigan edi.  Endi qandaydir asabiyroq 
ko‘rinardi.
U la r  s o ‘zsiz  y u rib ,  t o ‘g ‘ridagi  G a g a rin   haykali  o T n a tilg a n  
x iy o b o n d a n  b o rish ard i.
154


A n h o rn in g   narig i  to m o n id a n   fu tb o l  is h q ib o z la rin in g   o ‘q- 
t i n - o ‘q tin   h a y a jo n li  q iy q iriq la ri  esh itilib   tu ra rd i.  J a y ro n a   gap 
b o sh lad i:
—  T o lib jo n   ak a,  d a rb a d a rlik   yan a  b o sh im izg a  tu sh y a p ti-k u . 
In d am ay  ketaveram izm i?  Sizni-ku bilm aym an, a m m o  m en  bunaqa 
adolatsizlikka endi chidam aym an. Axir, m en  ayol kishim an.  U m rim  
o ‘tib  ketyapti.  H e c h   kirn  b u n i o ‘ylam aydi.  R o ‘zg ‘o r  qilsam ,  b o la- 
c h a q a   o rttirsa m ,  d ey m a n .  M en i  h ech   k im im   y o ‘q.  D e td o m d a  
o ‘sg an m an .  T a n ish   ay o lla rn in g   uylariga  b o rg a n im d a ,  b o lalarin i 
ко1 rib havasim keladi.  Begona yurtlarda darbadar kezaversam, qachon 
b ir  r o ‘zg ‘o rn in g   b o sh in i  tu ta m a n .  E rta m i-in d in   u m r  h a m   hu 
degancha o ‘tib ketadi.  Q arirm an ham .  G o ‘dakligim  «Bolalar uyi»da 
o ‘tgani  y e tm a g a n d e k ,  q arilig im   h a m   «K ek salar uyi»da o ‘tad im i? 
A na shunisi alam  qiladi.
—  Q ayerga y u b o rish y ap ti?  —  ded i T olibjon.
—  Livanga.  B o rm a y m a n ,  d e b   q a t’iy ja v o b   q ild im .  B o rasan , 
deydi.  K o m m u n istsa n ,  b o ‘yin  tovlashga  h a q q in g   y o ‘q,  deydi. 
B o rm a y m a n ,  erga te g a m a n ,  d ed im .
— Ja y ro n a x o n ,  M ah k am o v   m eni  k utyapti.  M u h im  gapi borga 
o ‘xshaydi.  K eling,  k e c h q u ru n   k o ‘rishaylik.
Jay ro n a  yu rish d an  t o ‘xtadi.
— T olibjon aka.  Ich im  t o l i b  ketgan. T o ‘kib soladigan o d am im  
y o ‘q.  Siz ah v o lim n i  bilasiz.  H e c h  b o ‘lm asa,  sizga aytay.
U   sh u n d a y   d ey a,  su m k asid an   q o g ‘o z  o lib ,  telefo n   n o m e rin i 
yozib  berdi.  A w a l  telefo n   qiling,  o ‘zim   b o rib  o lib   k elam an .
Jayrona «Yashil gum baz» kafesining ro‘parasidagi to ‘qqiz qavatli 
u y d a  tu ra rd i.  U c h   x o n ali  u y   n ih o y a td a   d id   b ilan   b ezatilg an . 
H am m ay o q  orasta. T olibjon,  ivirsitadigan yosh bola b o ‘lm agandan 
k e y in ,  s h ly a p a s in i  b ir   to m o n g a ,  k o s ty u m in i  b i r   to m o n g a  
irg ‘ita d ig an  erk a k  kishi  b o ‘lm a g a n d a n   k eyin,  q a n d a y  qilib  ivirsiq 
b o 'la r d i,  d e b   o ‘ylad i.  S e rv a n t  y a p o n ,  x ito y ,  fra n su z ,  B ovar 
servizlari  b ila n   toMgan.  C h e x la rn in g   rangli  b illu r  id ish lari  elek tr 
n u rid a   c h a q n a b   k o ‘zni  o lard i.  Z al  u y n in g   b ir  d ev o rin i  e ro n n in g  
ip a k g ila m i  e g a lla g a n .O 'rta sig a   L e o n a rd o   d a V in c h in in g   M o n a 
Liza  (Ja k o n d a )  suvrati  ilib  q o ‘yilgan.  S to ld a  ikki  kishiga  yetarli 
s h irin lik la r,  « K am us»  d e b   a ta lg a n   fra n su z   ko n y ag i.  T o lib jo n  
o ‘zin in g   so d d alig id an   o bk indi.  E,  n o d o n ,  ayol  k ishining  uyiga 
k etyapsan, b irb o y la m g in a  guldasta olm ay san m i,  u h a m  b o ‘lm asa, 
bitta duxi olsang boM m asm idi?


—  Ja y ro n a x o n ,  u m rim d a   yolg‘iz ayol  k ish in in g   uyiga  k irm a - 
g an m a n .  G u l olishga h a m  aqlim   yetm apti.
Ja y ro n a  x an d o n   tash lab  kuldi.
— T ajribangiz y o ‘q -d a.  Bu  m asalada  hali norastasiz.  Balog‘atga 
h a m   yetib qolarsiz.
Ja y ro n a n in g   eg n id a  h av o   rang  y u p q a  x alat.  B ad an i  h a r  xil 
ta sm a la rd a n   xoli  boM ganidan  b u tu n   vujudi  t o ‘!g‘a n ib   tu ra rd i. 
T o lib jo n   n a z a rid a  e rta k la r o lam ig a tu sh ib  q o lg an u  d u n y o d a  tengi 
y o ‘q b ir pari atro fid a p arv o n a b o ‘layotgandek.
Ja y ro n a  b illu r v azada varaqi o lib ch iq d i.
—  B oshqa o v q a td a n  u m id  qilm ang.  Bori shu.
U y n i  varaq i  h idi  tu tib   ketdi.
—  K eling,  sh u  ala m la rg a  b itta d a n   k o n y ak   ichaylik.
U sh u n d ay  d eb  «K am us»ning tiqinini sug‘ura boshladi.  O chdi. 
Q ad ah ch alarg a toMdirib quydi.
—  Q a n i,  T o lib jo n   aka.  Ik k o v im iz  u c h u n .  T o sh larg a  urilib 
y o rilm ag an ,  h ech   kim ga egilm agan  bo sh larim iz u c h u n .  N o p o k lik  
ara la sh m a g an   m ash aq q atli  h ay o tim iz u c h u n , b u n d a n  b u y o n   ham  
xuddi  sh u n d a y  y ash ash im iz  u c h u n .  O lin g ,  aka!
T o lib jo n   k o ‘p d a n  beri  ich im lik n i o g ‘ziga o lm agan.  S hu bugun 
ichgisi  kelib tu rg an  edi. A yni m u d d a o  b o ‘ldi.  S eskanm asdan, aftini 
b u jm a y tirm a sd a n   ic h ib  y u b o rd i.  A w a lig a   g ap   gapga  q o v u sh m ay  
tu rg a n   ed i,  u c h in c h i  q a d a h d a n   keyin  « indam as»  T o lib jo n   ham  
tilga kirdi. J in d e k  qizishib olgan Ja y ro n a  dadillashdi.
—  T o lib jo n   ak a,  e rta g a   b o rib   o tk a z   qiling.  B o rm a y m a n ,  d eb  
ochiq ayting.  H ech  narsa qilisholm aydi.  Siz ch arch ag an , d a m  olishi 
kerak b o ‘lgan odam siz.  M ajburan yuborishga haqlari y o ‘q.
T o lib jo n  y o n  c h o ‘nta g id a n   k o n v ert c h iq a z ib  stolga q o ‘ydi.
—  Endi  Ribnikov oldiga borishga hojat qolm adi.  Ishlarim birovga 
aytsa aslo ishonm aydigan darajada muvaffaqiyatli b o ‘ldi.  K onvertni 
o c h ib   k o ‘ring.
Ja y ro n a   k o n v e rtn i  o c h ib ,  q o g ‘oz la rg a   k o ‘z  y u g u rtird i-y u , 
qiyqirib c h a p a k  ch a lib  yubordi.
Q o g ‘o zlam ing birida Tolibjon U sm onovga Ittifoq aham iyatidagi 
pensiya tayin qilish to ‘g ‘risida qaror.  Birida uning ch et ellarda ishlab 
yurgan  p a y tla rin in g   o ‘n  yiliga  k o m a n d iro v k a   x arajatlari  t o ‘lash 
to ‘g ‘risida  0 ‘zb e k isto n   S S R   M in istrla r  S o v etin in g   k o ‘rsatm asi, 
y an a  b irid a   q o n u n s iz   rav ish d a  to rtib   o lin g a n   kvartirasin i  qaytib 
b e rish ,  h o z ir b u   x o n a la m i  egallab  tu rg a n   k ish ila m i  zu d lik   b ilan
156


k o ‘ch irib   y u b o rish   va  x o n a la m i  t a ’m irlash   t o ‘g ‘risida  T o sh k e n t 
s h a h a r  ijroiya  k o m ite tin in g   k o ‘rsatm asi  va,  n ih o y a t,  T o lib jo n g a 
besh  yil  m u d d a t  d av o m id a   davolash  fo n d id a n   h a r oyga b esh  y u z 
s o ‘m d an   pul  ajratish   to ‘g ‘risida  respublika  kasaba  so y u zin in g  
k o 'rsa tm a si  b o r  edi.
Tolibjon bu hujjatlarga  ilova qildi:
—  A g a r  s iz n i  m a jb u ra n   c h e t  e lg a   y u b o ris h s a ,  m e n   b u  
im tiy o z la rn in g   b a rid a n   k ech ib ,  siz  b ilan   k e ta m a n ...
T o lib jo n n in g  gapi  og‘zida qoldi. Jay ro n a  o ‘rn id an  turib,  uning 
qoMidan tortib tuig'izdi.  Bo'yniga osilib c h o ‘lp -ch o ‘lp  o ‘pa boshladi.
—  H ech qayoqqa kctm aym an.  Endi o ‘tiring.  O dam larga o ‘xshab 
b ir  x o tiija m   b a z m i ja m sh id   qilam iz.
Ikkovi  h a m  q a d a h la rn i to  oxirigacha b o ‘shatishdi.
—  M en boshlagan b ir m u h im   operatsiyani  oxiriga yetkazishim  
kerak,  — dedi Jayrona va u tog‘dagi saiguzatshtlarini shoshilm asdan 
ayta boshladi. T olibjon bu gaplarga ishonishni  h am ,  ishonm asligini 
h a m   b ilm asdi.  U n in g   h a r  g apiga,  n a h o tk i,  n a h o tk i,  d eb   lu q m a 
ta sh la b  tu ra rd i.  S h u   to b d a  Ja y ro n a   u n in g   k o ‘ziga b e n ih o y a  ja su r 
ayol  b o ‘lib  k o ‘rinardi.
—  M en d o ‘stingizning payiga tushganm an.  Bu odam  h ar qanday 
a m a ld o rn i  p u lg a  so tib   o lad ig an ,  b e n ih o y a   sh afq atsiz,  ikki  q o ‘li 
qonga belangan jallod.
S u ra tla m i,  to sh   q a l’a n in g   p la n in i,  u n g a  o lib  b o rad ig an   y o ‘l 
x aritasini  L u q m o n o v n in g   o ‘z  q o ‘liga  to p sh ird im .  Y an a  b ir gap. 
F o to p ly o n k ad ag i su v ratlard a  M irvalining to g ‘d a  ov qilib yurgani, 
soy d a  c h o ‘m ilg an i,  c h o ‘qqiga  c h iq ib ,  q o rg a  y a la n g ‘o c h   b o ‘lib 
dum alagani olingan ekan.
T o lib jo n  afsuslangandek,  unga q a ra b  turardi.
— N ega m enga g ‘alati qarayapsiz, Tolibjon aka? — dedi hayron 
b o ‘lgan Ja y ro n a.
— S h u n c h a  m eh n atin g iz b e k o r ketibdi-ku! A xir,  M irvali bilan 
L u q m o n o v   a k a - u k a d e k   q a d r d o n - k u !   H a r   y a k s h a n b a   k u n i 
L u q m o n o v   v e rto ly o td a   kelib  M irvali  b ilan   kiyik  ovlaydi.  E ndi 
m e n d a n   k o T a sizning hay o tin g iz x av f o stid a ekan.  L u q m o n o v  siz 
tayyorlagan  h u jjatlarn i  M irvaliga  k o ‘rsatm ag an ,  deb o ‘ylaysizm i? 
Y o‘q ,  allaq ach o n  k o ‘rsatib boMgan.
—  T o lib jo n  a k a ,  L u q m o n o v n in g  xuddi  an a   sh u n d a y  q ilishini 
bilib  tu rib   h u jjatlarn i  b e rg a n m a n .  M e n i  an o y i  d eb   o ‘y lam ang. 
L ey ten an t  M a rd o n   R o ‘ziyev b ilan  «ish» b o sh lag an im izd an   keyin
157


Luqm onovga hu[jatlam i berganm an. T og'dagi  ishratxonaning plani, 
unga o lib  b o rad ig an  y o ‘l  xaritasin in g  b ir nusxasi  o ‘z im d a  qolgan.
—  Bu  ishlaringiz  n atijasiz q o ld i-d a .
—  U n a q a m a s,  —  d ed i  Ja y ro n a .  —  N atijasi  m e n   o ‘ylag an d an  
h a m   yaxshi  b o l d i .  L u q m o n o v   b ilan   R ixsiyevning  q ilm ish larin i 
ley ten an t  xuddi  kino  k o ‘ray o tg an d ek  qilib gap irib  b erdi.  Y ashirin 
ish ratx o n a  t o ‘g ‘risida  h a m ,  M irv alin in g   L u q m o n o v g a  shu jo y n i 
sotm agani to ‘g ‘risida h a m  gapirdi. A na sh u n d a n   keyin  L u q m o n o v  
q a n ch alik  yovuz o d a m  ekani  m a ’lum  b o ‘ldi.  X uddi  o ‘sha  k u n d an  
bosh lab   erk ato y   M irvali  d o im iy  k u zatu v   ostiga  o lin d i.  X o ‘sh ,  bu 
natija berm aganim i?
Tolibjon Jayronaga qarab turib, bu  kichkinagina qizda sh u n ch a 
q u d rat,  sh u n c h a  aql, sh u n c h a   iroda,  sh u n c h a  tad b ir q ay d an  paydo 
boMgan,  d e b   o ‘ylardi.  H a r  b ir  qilg an   ish in in g   o q ib a tin i  k o ‘rib 
tu rish ig a,  yozuvchi  ay tg an d ek ,  ertag a q ic h ish ad ig an  jo y in i bug u n  
q ashlab q o ‘yishiga qoyil q olardi.
XV
R aykom ning birinchi sekretari ertalab  p artk o m g a telefon qilib, 
M irvali  u  y o q -b u   y o q q a  k etib  q o lm a sin ,  o ‘n  b irla rd a   b o ra m a n , 
d eb   aytib  q o ‘ygan  edi.  U   ay tg an   p a y tid a   keldi.  A m m o   b irin c h i 
postdagi  n a v b atch i  y o ‘lini  t o ‘sdi.  U   m e n   ra y k o m n in g   b irin c h i 
sekretarim an,  q o ‘yib yuboring,  desa h a m  k o ‘nm adi.  X o ‘jayin  hech 
kim n i  k iritm a ,  d eg an lar,  d e b   tu rib   oldi.  J a h li  c h iq q a n   se k re ta r 
telefo n  tru b k asin i  olib,  k o tib a d a n  d ire k to rg a   u lash n i  so ‘radi.
—  D irek to rg a  raykom   sek retari  Q o d iro v   kep ti,  d en g ...
Q iz x o ‘p,  h o zir kirib ay tam an ,  d eg an ch a a n c h a   hayallab qoldi. 
K eyin  tru b k a d a n   ovoz  keldi:
—  H o z ir  q ab u l  q ilo lm as  e k a n la r,  ertag a  k elsin,  d ed ilar.
R aykom   sek retari  sh u n c h a   y illar  h a r  xil  lav o zim lard a  ishlab
b u n c h a lik  m u lzam  boM magan edi.  Bu qan aq asi?  0 ‘z q o ‘l ostidagi 
o d a m  sh u n d a y  d e b  tu rsa...
Q o d iro v   q aytib  ketdi.  R aykom ga  kelib,  o b k o m n in g   b irin ch i 
kotibiga b o ‘lgan voqeani telefonda aytib berdi.
—  D a -a ,  — ded i  M ah k a m o v ,  — ju d a  sh ish in ib   k e tib d ilar-k u . 
B um ilarini yerga ishqab q o ‘yish kerakka o ‘xshaydi.  M u n d o q  qiling. 
K e c h q u ru n g a  b yuro  c h aq irin g .  M en   h a m   q a tn a sh a m a n .  Ju d a  
boshim izga ch iq arib  yubordik uni.
158


—  Bitta shu m asalaga byuro chaqirsak qan aq a boMarkin?
—  A xir,  pishib  tu rg a n   m asa la la r  k o ‘p-ku!  M asalan ,  paxta 
terim ig a tayyorgarlik,  m a k ta b la r re m o n ti,  k o ‘p profilli  kasalxona 
q u rilis h i  m asalasi  h a m   b o r.  B o ‘p ti,  k e c h q u ru n   o ‘sh a   y e rd a  
g aplasham iz.
A m m o kechqurun gaplashish nasib qilm adi. T elefonda gaplashib 
q o ‘ya qolishdi.
—  Q o d iro v m isiz?  U k a m ,  e n d i sh u n d o q  boMib q o ld i.  B yuroni 
q o ld irish g a   t o ‘g ‘ri  k elad i.  T o s h k e n t  b ila n   g a p la sh g a n   e d im , 
ko‘nishmadi.  H ozircha bu masala ochiq qola tursin. Siz diqqat b o ‘lmay 
ishingizni  qi lave ring.
Q o d iro v   k e c h   s a lq in d a   b ir - ik k i  x o ‘ja lik n in g   ta m a k is in i 
k o ‘rm o q c h i  edi.  K o ‘ngliga sig‘m ad i.  S hofyoriga ja v o b  be rib,  o ‘zi 
uyiga piyoda ketdi.
*  
*  
*
O b k o m n in g  q o ra   «C hayka»si  xarsang to sh la r pinjiga suqilgan 
kafe oldida to ‘xtadi.
Bu jo y  n ih o y atd a soMim, b ah av o  edi.  YoMovchi avtobuslar shu 
jo y d a b ir d a m  to ‘xtab o ‘tardi.  H aydovchilar qizib ketgan m otorlam i 
sovitib olish ard i.  YoM ovchilar esa pastlikdagi  m agazinga yopirilib 
kirish ar,  b ir  qism i  kafega  kirib  c h o y ,  kabob  b u y u rish ard i.
Kafe  o rq asi  c h u q u r  ja r.  U n d a   to g ‘d a n   quyilib  kelayotgan 
O m o n q o ‘to n  soyi  o ro lc h a la r hosil  qilib oqadi.  Soyning n aryog‘ida 
yuksalgan  a d irla r b a h a y b a t to g 1  silsilalariga  u lan ib   ketadi.
K a fe d a   b ir o n ta   b o ‘sh  jo y   y o ‘q.  K a b o b p a z la rn in g ,  c h o y  
ta sh u v ch ilam in g  qoNi q o ‘liga tegm aydi.
A m m o   «C hay k a» d a  kelganlarga  y u q o rig a,  ichi  kovak  b o ‘lib 
ketg an   c h in o r  tagiga  a lo h id a  jo y   qilin g an .  Y asatilgan  d a stu rx o n  
atrofiga savat stu lch alar q o ‘yilgan.  O p p o q  xalat  kiygan o ‘rta yashar 
m e z b o n   y a q in   ikki  so a td a n   beri  y o ‘lga  tikilib  o ‘tirip ti.
Bu  y e rd a   ish la y d ig a n ,  y a sh a y d ig a n la r b u n a q a   m e h m o n la rn i 
k o ‘p  k o ‘rish g an .  A y n iq sa,  sh u   «C hay k a»   T o sh k e n tg a   b o rib   o lib 
k e lay o tg an   m e h m o n   q a n a q a   lav o zim g a  m oM jallanganini  sira 
a d a s h m a s d a n   ay tib   b e ra   o lish a rd i.  A g ar  ray k o m g a  y an g i  k o tib  
yoki  ijroqo‘m ga rais tayin qilinadigan b o ‘lsa,  alb atta shu  «Chayka» 
kelardi.
159


—  R a y k o m   Q o d iro v n in g   h a m   k u n i  b itib d i- d a ,  —  d e d i 
«C hayka»ga q arab  b ir c h o y x o ‘r.  —  H o z ir Q o d iro v n in g  ja n o z a sin i 
o ‘q ish a d i,  «chilyosin»  q ilishadi.
—  T o ‘g ‘ri  ay tasan .  Balki  yangi  «gazeta»  o lib  kelish g an d ir... 
B uni  h a m   M irvali  b ir  k u n d a   o ‘qib   tashlaydi.
H a m m a n in g   k o ‘zi  yangi  m e h m o n d a   ed i.  Y oshi  o ltm ish la rn i 
q o ra la b   b o ra y o tg a n ,  q o ‘l  h a ra k a tla rid a n ,  y u rish -tu rish la rid a n , 
o d a m la rg a   b e p isa n d   q a ra sh id a n   ilgari  k a tta   lav o zim lar  jilo v in i 
u shlagani  b ilin ib   tu rg a n   kishi  h u rm a tli  k ito b x o n larim izg a  ta n ish  
H ojim urod X olm atov edi. N u rm at tog‘a  to g 1 o ‘ngirlariga yalang'och 
h ay d ag an ,  sa rso n -sa rg a rd o n   q ilg an id an   b u y o n   b u   to m o n la rg a  
kelm ay q o ‘ygan edi.  U n in g  bu jo y larn i  k o ‘rarga k o ‘zi y o ‘q.  M an a, 
ta q d ir  taq o zo si  b ilan   y an a  kelyapti.  K e ly a p ti-y u ,  boMib  o ‘tg an  
v o q ean i  eslam aslik k a  tirish ib ,  y o ‘l-y o ‘lakay  fik rn i  ala h sita d ig a n  
v o q ealarn i o ‘y lab  kelyapti.
M ezbon m axsus ta>
7
orlangan kabobni c h o ‘g ‘i  langNllab turgan 
q o ‘raga tera boshladi.  K ela-k elg u n ch a  m ash in ad a o ‘tirav erib , beli 
q o tib   ketg an   H o jim u ro d   u  y o q d a n -b u   y o q q a  y u rib ,  oyogM ning 
chigilini yozm oqchi boMdi.  Pastlikdagi  magazin ochiq edi.  Hozii^gina 
j o 1 nab  ketgan avtobus bu y em i gavjum   qilib tu rg an  yoM ovchilam i 
o lib  ketgan.  M a g azin d a  o d a m   y o ‘q   edi.  H o jim u ro d   n im a la r  b o r 
ekan, deb ichkariga kirdi.  Peshtaxta orqasida yoshgina sotuvchi yigit 
kichkinagina egovcha b ilan tirn o g 'in i qirib o ‘tirardi.
H o jim u ro d   d u ru stro q   b iro n   n arsa  b o rm ik in ,  d eb   d o ‘k o n n i 
e rin m a y  ay lan ib   ch iq d i.  K o ‘ngliga  o ‘tirad ig an   n arsa  k o 'rin m a d i. 
Bir  m ah al  qulogMga ju d a   u z o q d a n   a lla q a n d a y   kuy  esh itilg a n d e k  
b o ‘ldi.  Bu  kuy  u n g a  ta n ish   va q a d rd o n   edi.  H o jim u ro d   alan g lab  
kuy taralayotgan joyni qidira boshladi.  Peshtaxta ustidagi b ir so‘mlik 
soN kavoydan  sal  k a tta ro q   so atg a  k o ‘zi  tu sh d i.  K uy  shu  so a td a n  
taralayotgan edi.  H ojim urod  unga yaqin borganda kuy tindi.  Soatni 
q o ‘liga  oldi.  U  y o q -b u   yogMga  q arad i.  U n in g   so atg a  h av as b ilan  
qarayotganini  k o 'rg a n  sotuvchi yigit, y a p o n n ik i, dedi.  H o jim u ro d  
uni q u lo g ‘iga tu td i.C h iq illab  tu rip ti.  H u,  tovatosh  ustida dirgizlab 
yotgan paytida  ham  bilagida xuddi sh u n a q a  chiqillab turgandi.
— Yaxshi soat. T ochniy yuradi.  M uzika chaladi.  Kechasi o ‘zidan 
n u rc h iq azad i.  O yni, yilni,  haftalam i  ham  k o ‘rsatib turadi. Yonidagi 
k n o p k an i  bosib q o ‘ysangiz,  zv o n o k  c h a lib   uyg‘o ta d i.
H ojim urod  sotuvchi  yigitga qaradi.
— N echa pulga olgansiz?
160


Y igit q o ‘l siltadi.
—  Suv  te k in .  B itta  b re z e n t  tu fli,  b itta   k a la m in k a   sh im ,  bitta 
c h it  k o 'y la k k a   a lm a sh tirib   o lg a n m a n .  Pulga  c h a q sa , ja m i  o ‘ttiz 
besh so ‘m ga yetm aydi.  O g‘ay n ilarim , so tasan m i, d eb  h o l-jo n im g a 
q o ‘yishm aydi.  Bittasi  besh  yuz so ‘m  berdi.  S o tm ad im .
—  Q o n u n n i  bilasizm i?  —  ded i  H o jim u ro d .  —  0 ‘g ‘rilik m olni 
sotib olgan o d am g a h a m  statya bor.  Siz o ‘g ‘rilik m olni sotib olibsiz.
— Y o‘g ‘-e , — dedi q o ‘rqib ketgan yigit.  «C hayka»da  kelgan bu 
o d a m   p ro k u ro r  e m a sm ik in ,  m in istr  e m a sm ik in ,  d eg an   o ‘y  b ir 
lahza k o ‘nglidan o ‘tdi.  —  M enga tu p p a-tu zzu k  o d am  sotgan edi.
H o jim u ro d  so atn i  yigitning qoMiga berdi.
—  H ozir sizga o ‘g ‘irlik ekanini isbot qilib bcram an.  Bitta kichkina 
p ic h o q c h a  u ch  ini y o nboshidagi  u lo q  joyiga tiqing.  O rq a  q o p q o g ‘i 
o c h ila d i.  U n g a  «1959 yil,  50 yosh.  H .X olm atovga»  d eb  yozilgan. 
Q a n i,  oching!
Y igitcha boya tirn o q  qirib o ‘tirgan egovcha uch i bilan qopqoqni 
o c h d i.  O c h d i-y u ,  h a y ro n   boMib q oldi.  H o jin ru ro d g a savol  n azari 
b ilan   q arad i.
—  Q ay o q d a n   b ild in g iz,  aka?  H o ‘,  q a n c h a d a n   beri  b u   so atn i 
tu ta m a n .  M u n i  q aran g k i, q o p q o g ‘ini  o c h ib  k o ‘rm ab m an .
—  E ,  u k a g in a m -e ,  a x ir bu  so at  m en ik i  ed i.  Y o ‘q o tib   y urgan 
edim .
U  sh u n d a y   d eb   y o n id a n   qizil  m uqovali  g u v o h n o m a sin i  olib 
uzatdi.  U n d a « H o jim u ro d  X olm atov» d eb  yozilgan edi.
Y igit  s o a t  q o ‘Id a n   k e tish ig a   a n iq   is h o n g a n   e d i.  A m m o  
H o jim u ro d   u m rid a  b irin c h i  m a rta  m a rd lik  qilib,  y ig itn in g  oldiga 
b itta  ellik so ‘m likni tashladi.
— O son qutuldingiz, ukaginam .  Sizni  militsiyaga be rib yuborish 
o ‘m iga p u l b ery ap m an .  O ling,  ikkinchi b u n aq a  ish qila  k o ‘rm ang. 
Siz  savdo  x odim isiz.  Q o n u n n i  yaxshi  bilish in g iz  kerak.
H o jim u ro d   sh u n d a y   d e d i-y u ,  so a tn i  o lib ,  ta sh q a rig a   ch iq ib  
ketdi.  U  irim ch i  edi.  Ish bo sh lay d ig an   ray o n g a b irin c h i q a d am in i 
bosishi  b ilan  b ir u m rg a y o ‘q o tg an   narsasini to p d i.  D e m a k ,  ishlari 
yaxshi  b o ‘ladi.  B iro q ,  M irvali  b ilan  til  to p ib   k e ta rm ik a n ?   N e - n e  
ray k o m   sek re ta rla rin in g   b o sh in i  yegan  b u   jo h il  sal  b o 6Isa  h a m  
u n g a  yon  b e ra rm ik a n ?   A m m o   H o jim u ro d   h a m   k o ‘p n i  k o ‘rg an , 
pixi qayrilganlardan edi.  K echa «yuqorida» b o ‘lgan suhbatda,  Mirvali 
b ilan  til to p ib   ishlang,  d eb  tay in lash g an   edi.  S h u n d o q  b o 'lg a n d a n  
keyin  b u   y a ra m a s  bilan  n o n -q a tiq   boMishim,  kerak.  Y axshi  gap
1 1 —  S.  A h m a d .   J i m j i t l i k
1 6 1


bilan  iion  in id an   c h iq a d i,d e y ish a d i-k u .  U n i  in id an   c h iq a z a m an . 
H in d ilarg a o ‘xsh ab  su rn ay  ch alib  o ‘y n a ta m a n .  S en  ilon  b o 'lsa n g , 
m e n   m u s h u k m a n .  O rq a m n i  p a y g ‘a m b a rla r  silag an .  T o g ‘d a n  
tash lasan g  ham   to 'r t o y o g ‘im   bilan  tu sh am an .
H o jim u ro d   kabob ch ay n ab  o btirark an ,  M irvalini o ‘z to m o n ig a 
o g ‘d iris h n i  o ‘y la rd i.  Ik k o v im iz   b ir   y o q a d a n   b o sh   c h iq a z ib  
ishlaym iz, bu to m o n larg a faqat sen u c h u n   keldim , yuqorida beshta 
ra y o n n i ay tish d i,  ta n la ,  d ey ish d i.  M en   sen  b o r b o ‘lg an in g  u c h u n  
sh u   ra y o n n i  ta n la d im ,  d e y m an .  Ishlaringga a ra la sh m a y m a n ,  shu 
x o ‘ja lik   sen ik i,  v aq ti-v aq ti  b ilan  h o lim d a n   x ab ar  o lib  tu rsan g  
b o 'lg a n i,  d ey m a n .  B u n aq a  g ap   kim ga  y o q m ay d i?  Y og‘dek   erib  
k etad i.  V aqtiki  kelib  b itta   chigil jo y in i  to p ib ,  u sh lab   o lg a n im d a n  
keyin, jilo v i q o ‘lim d a  b o ‘ladi.
H o jim u ro d   ig n an in g  tesh ig in i k o ‘zo y n ak siz k o ‘rad ig an lard an  
ed i.  O ld id a n   kelsa  q o p a d ig a n ,  o rq a sid a n   kelsa,  te p a d ig a n   o ‘ja r  
x o ‘ja lik  rah b arlarin i b o ‘ysu n d irg an ,  b o ‘yin b erm ag an larin i qayirib 
tash lag an ,  qay erd a  ish la m a sin ,  h u k m in i  o ‘tk azg an   edi.  A w alig a 
h a lim d ek   m u lo y im  boMardi.  K eyin  silliqqina  b o ‘lib raq ib larin in g  
pinjiga  kirar,  o g 'riy d ig an  jo y in i  p ay p aslab   to p g a c h ,  x u d d i  o ‘sh a 
jo y ig a  zarb a  b erard i.  U   rah b a rlik n in g   m u ra k k a b   strategiyasini 
eg allag an ,  pishiq  o d a m   edi.
M irvali b o sh q ach a raqiblardan edi.  Sal b o ‘sh  kelsa,  h ap  qiladi- 
yu, y u ta d i-q o ‘yadi.  H ojim urod  ishni  unga suyak tashlab k o ‘rishdan 
boshlashga ah d  qildi.
A m m o  M irvali byuroda uning nom zodini q u w a tla b  so‘zga ham  
c h iq m a d i,  ovoz  h a m   b e rm a d i.  O d a m la r  u n in g   a tro fin i  o ‘rab, 
yangi,  k a tta   lavozim   b ilan   tab rik la y o tg a n la rid a   M irvali  in d a m a y  
y o n id an   o ‘tib  ketaverdi.
H ojim urodning kelishidan  M irvalining dili og‘rigan edi.  O taxon 
yana so‘zida turm adi.  Isroilning janozasiga kelganda ijroqo‘m  raisligiga 
u  ay tg an   kishini  y u b o rish g a  v a ’d a   qilgan  ed i-k u !  N im a   b o ‘ldi? 
O taxon ketm a-ket uning xohishini qaytaryapti. O raga biron g‘alam is 
tu sh d im ik in ?   M ayli,  u  y u b o rg an  o d a m n i sh u n a q a   h a m   m ay m u n  
q ilib   o ‘y n a ta y k i,  c h a p a k   c h a ls a m ,  y o ‘rg ‘a la b   o ‘yin g a  tu sh ib  
ketadigan boMsin.
U  sh u n d a y   o ‘ylar b ilan   ray k o m   b in o sid a n   c h iq d i.  U   y o q -b u  
yoqqa alanglab,  m ashinasini qidirayotgan edi, o bkom  sekretarining 
y o rd am ch isi yoniga  keldi.
162


—  M irvali  ak a,  o krto q   M ah k am o v   sizni  s o ‘ray ap tilar.  Z a ru r 
gaplari  b o r e k a n ,  b irin c h in in g   kabinetiga  kirarm ishsiz.
M irvali  unga  n im a   d eb  ja v o b  b e rish in i  b ilm ay   o ‘ylanib  tu rib  
q o ld i.U   M a h k am o v   bilan  k o ‘pd an   beri c h a p   kelib y u rip ti.L e k in  
b eg o n alar old id a uni  xush  k o ‘rm asligini sezdirm asdi.  N im a  qilsam  
e k a n ,  k etaveraym i  yo  q ay tay m i,  d eb   o ‘z id a n - o ‘zi  s o ‘radi.  K irish 
kerak.  K irm asam , gap ilashib rahbarga yetadi. Y uborgan odam im ga 
b o rg an   k u n iy o q ,  ish  b o sh la m a sd a n o q   g ‘ayirlik  q ily ap ti,  deydi.
M irvali  istar-istam as y an a raykom  binosiga  k ird i-y u ,  ikkinchi 
qavatga k o ‘tarildi.  Q odirovning kabinetida  M ahkam ovdan tashqari 
b yuro a ’zolari o ‘tirishardi.  M irvali  kirganda,  M ah k am o v  o ‘m id a n  
tu rm a d i.  K eling,  d eb  q o ‘ya q oldi.  U   M irv alin in g   n o m zo d   u c h u n  
ovoz  b e rm a g a n in i  bilardi.  M irvaliga  y o q m ag an   ijro q o ‘m   raisi 
bem alo l  ishlolm asligini  h am   biladi.  Y angi  rais unga y o q m ag an in i 
b o s h q a l a r   h a m   s e z ib   t u r i s h i p t i .   A m m o   M irv a li  q a n c h a  
g ‘o ‘d a y m a sin ,  ich i  b o ‘sh a b   q o lg a n in i  u la r  b ilish m a sd i.  B uni 
M a h k a m o v  b ilan   Q o d iro v g in a  bilardi.
—  B ir  piy o la  ch o y im iz n i  ic h m a y   k etm o q ch im isiz?  Siz  c h o y  
q ilib  b e rm asan g iz  h a m   biz  qildik.  H o z ir  c h iq ib   o c h iq   h av o d a 
p ic h a   ta m a d d i  q ilam iz,  —  d ed i  Q o d iro v   b o ‘sh  kursini  su rib ,  u n i 
o ‘tirishga  u n d a r ekan.  —  E n d i eski  o d a tin g iz n i qilm an g ,  g ‘ayirlik 
q ilm ang.
M irvali g ‘ijindi.  « ly a,  b u  tirra n c h a n in g  h a m   tili  ch iq ib  q o p ti- 
ku!  O kzi  n im a  gap?»  — d e b  o ‘yladi.  L ekin ja v o b  qilm adi.
K o ‘p ch ilik   b o ‘lib  raykom   bilan  ijro q o ‘m   x o d im lari  o v q at- 
la n ad ig an   ikki  xo n ali  o ldi  ayvon  m e h m o n x o n a g a   tu sh ish d i.  Bu 
yerda ortiqcha hasham siz dasturxon tayyorlangan edi.  Raykom  kotibi 
Q o d iro v   H o jim u ro d n i  t o ‘rga olib:
—  S h u   jo y   siz n ik i.  E n d i  siz  m e z b o n ,  b iz   m e h m o n m iz . 
H im m a tin g iz n i  k o ‘rsatin g ,  —  dedi.
H o jim u ro d   m e h m o n la rn i o ‘tirishga tak lif qilar ekan,  M irvaliga 
qaradi.
—  Siz m anavi y oqqa o ‘ting.  —  M irvali u surib q o ‘ygan  kursiga 
o ‘tird i.  —  0 ‘rto q la r,  m e n   yangi  o d a m m a n ,  d e b   a y to lm ay m an . 
H a m m a n g iz n i  ta n iy m a n .  X izm at  y u zasid an   te z -te z   u c h  rash ib 
tu rg an m iz.  R ayonni  h a m  b ilam an .  H a m m a  x o ‘ja lik lam i b o ‘lm asa 
h am   k o ‘pini  k o ‘rg an m an .  A yniqsa,  d o ‘stim iz,  m a sh h u r pax tak o r, 
ajoyib tashkilotchi,  nom i  Ittifoqqa ketgan  Mirvali  Rixsiyev rahbarlik 
qilayotgan x o ‘jalikni ju d a  yaxshi bilam an.  M en,  albatta,  M irvalidek
163


in s o n la r  b ila n   is h la s h d a n   z a v q la n a m a n .  U n in g   x o ‘ja lig i  b ir 
m aktabki,  u n d a   m a n a m a n  d eg an  x o ‘jalik  rahbarlari o ‘qisa arziydi. 
0 ‘y la y m a n k i,  M irvali  m en i  h a m   shu  ajo y ib   m a k ta b n in g   b ir 
n o sh u d   talab asi  d eb   biladi.
M irvali  u n in g  g a p in i  b o ‘ldi:
—  H oji aka, o ‘zingiz akadem iksiz.  B izdaqalam ing k o ‘piga dars 
berasiz.
—  A ksiyada  farg‘o n a lik la rn i  h a m   q o c h ira siz ,  M irvalijon!  — 
dedi  H ojim urod.
S a m a rq a n d d a n   to   B o y su n n in g   S a y ro b ig a c h a   b u   y e rlik la r 
askiyani  «aksiya»,  k in o n i  «kno»  d e b   ay tard i.
G apningbuyogM   hazilga aylanib ketdi.  M irvali  H o jim urodning 
y alto q la n ish id a n   u n d a n   c h o ‘c h iy o tg a n in i  sezdi.  K o ‘ng lid a  «Sen 
b ilan   til  to p m a s a m   ish lo lm a s  e k a n m a n ,  y o ‘rig ‘in g d an   c h iq - 
m a y m an » ,  d eg an   g ap   y o tg an in i  M irvali  a lla q a c h o n   sezgan  edi. 
Bu  «gazeta»ni  h a m  ju d a  tez o ‘qib tashlashiga aqli yetdi.
G a p d a n   g ap   c h iq ib ,  M ah k am o v   yangi  raisga  uy  to p ilg u n c h a  
b iro n   d u ru stro q  jo y   kerakligini  o ‘rtaga  ta sh la b   q oldi.  U   sh u n d a y  
deya turib,  M irvaliga qaradi.
—  M e h m o n x o n a n g iz d a  b e s h -o ‘n   kun yashab tu rsa...
M ah k am o v n in g  gapi o g ‘zida qoldi.
—  B o ‘lm a s-o v .  K e ld i-k e td i  k o ‘p jo y d a   q iy n a lib   q o la d ila r. 
M e h m o n x o n a   b ir  k a rv o n s a ro y d e k   g ap .  H ali  m u x b irla r,  h ali 
k in o c h ila r,  h ali  o lim la r,  ish q ilib ,  b iro n   k u n   o d a m s iz  tu rm a y d i. 
D a c h a   u z o q lik  q ila d i.  Iss iq -s o v u q la rid a n   x a b a r o la d ig a n   o d a m  
y o ‘q.  A gar x o ‘p d e sa la r,  C h o rc h in o rg a  jo y   qilib b e rish im   m u m - 
kin.  U yerda yaxshi  p azan d a  N u rm a t to g ‘a degan  kishi  bor.  Z erik - 
tirm a y d i.
M irvali sh u  g a p n i  a y td i-y u ,  y e r o stid an   H o jim u ro d g a  q arad i. 
U n in g   b ir q o sh i  k o ‘tarilib ,  lab in in g   c h e ti  p ir-p ir  u c h a   b o sh lad i. 
M irvali ataylab  u n in g  kushandasi  N u rm a t to g ‘ani  tilga oldi.
—  Y o ‘q ,  y o ‘q ,  o ‘rto q   M a h k a m o v ,  S a m a rq a n d d a n   q a tn a b  
tu ra rm a n .
—  Y o ‘q,  boN m aydi.  Issiq -so v u g ‘in g izd an   x a b ar  olish  qiyin 
b o ‘ladi.  S h ah risab z  m eh m o n x o n a sin in g  lyuks xonasi ju d a  sizbop. 
K e ld i-k e td in i  k u ta d ig a n   keng zali  h a m   b o r,  —  d ed i  M ah k am o v .
Shu b ilan uy to ‘g ‘risidagi gap tugadi.  H o jim u ro d  ish boshlam ay 
tu rib ,  M irv alin in g   b irin c h i  zarbasiga  d u c h   k elg an in i  sezdi.  Sir 
boy  b erm ad i.
164


—  M irv ali  u k a m ,  —  ded i  u   s u n ’iy  b ir  sam im iy lik   b ila n   va 
y o 'ld a  o ‘ylab  q o ‘ygan g a p la rin i  tilig a c h iq a rd i,  —  b u  jo y g a  sizga 
ish o n ib   k e lg a n m a n .  «Y uqoriga»  c h a q iris h g a n d a   b e sh ta   ra y o n n i 
ay tish d i.  X o h la g a n in g n i  ta n la ,  d e y ish d i.  M e n   a ta y in   siz  b o r 
ra y o n n i  ta n la d im .  S iz  b ila n   boM sam ,  ishlash  o so n   k o ‘c h ish in i 
b ilg an im d an  sh u n d ay  qildim .  QoMni-qoMga berib b ir ishlasham iz, 
b o ‘p tim i?
« Н а,  tulki», d ed i  ichida  M irvali  u n in g  gaplarini  k o ‘ngil  u ch u n  
tasdiqlarkan.
U  idoraga q aytarkan, b ir hisobda b u  galvarsning kelgani du ru st 
b o ‘ld i,  g u n o h i  k o ‘p   o d a m ,  tili  q isiq ,  b u n a q a la rn in g   b u rn id a n  
i p   o 'tk a z ib   y e ta k la b   y u rish   o s o n ,  b o sh q a   b ir o n ta ja n g a r is i 
k elg an d an  sh u n in g  o ‘zi durustga  o ‘xshaydi,  d eb  o ‘yladi.  Lekin  uy 
m asalasiga  kelganda  M irvali  h aq  edi.  N im a  qiladi b egonani  x o n a- 
d o n ig a  olib  kirib.  U ydagi  sirni  k o ‘ch ag a  c h iq azib   n im a   qiladi?! 
A gar  H o jim u ro d   shu  y e rd a   y ashasa,  k o ‘p  sirlard an   o g o h   b o ‘lishi 
m um kin.  B unaqa odam larga sal uzoqroqdan m uom ala qilgan durust.
Rasulbek choy olib kirdi.  U  M irvalining ko‘ziga tik qarayolm ay, 
n im a d a n d ir tash v ish lan ib ,  fo to a p p a ra tin i o ‘y n ab  tu ra rd i.  M irvali 
d a rro v   sezdi.
—  N im a  boMdi?  N ega  k o ‘zin g n i o lib q o c h a sa n ,  o ‘g ‘irlik qilib 
qoMga tushgan odam ga o ‘xshab.
Rasulbek q o ‘rqa-pisa dedi:
— Anavi pakana revizor yana keldi.  Endi oblast xalq kontrolidan 
q o g ‘oz o lib kepti.  B uxgalteriyani  titkilayapti.
— Tashvishlanm a, — dedi  Mirvali. — Tovuqqa o ‘xshab titaversin. 
H em irilik ch ato q  topolm aydi. Y ana n im a gap?
Rasulbek aytm oqchi b o ‘lgan gapini tiliga chiqazolm ay chaynaldi.
—  G a p irsa n g -c h i! T il-z a b o n in g  b o rm i,  n im a  b o ‘ldi?
—  N asim  polvoningiz yana q o v u n  tushirdi. A w algi kuni  Eralini 
q a m a b   q o ‘y,  d e b   b u y u rg an d in g iz.  Bu  a h m o q   q am ash g a  q am ab , 
kalitni  yoniga so lg an ch a o sh n alari  bilan  S am arq an d g a ketvori pti. 
E ralini q a m a b  q o ‘ygani bug u n  esiga tu sh ib ,  halloslab qaytib keldi. 
O c h ib   q a ra sa ,  ikki  k u n   o vqatsiz,  t o ‘sh ak siz,  suvsiz  y o tg an   Erali 
jin n i  boMib  q o p ti.  O d a m   ta n im a y d i.  Bu  h a m   y e tm a g a n d e k ,  siz 
a w a lg i  k u n i  o lib   ketg an   Q o ra   B axm al  q o c h ib   k ep ti.  E ralin i 
s h u n a q a y a m   y a la y a p tik i,  a s ti  q o ‘y a v e ra siz .  E ra li  u n i  h a m  
tan im ay ap ti. Y aqiniga kelsa,  urib haydayapti.
M irv alin in g  zard asi  q ay n ab   ketdi.
165


—  H a m m a n g n i  z a m b a ra k n in g   o g ‘ziga  solib  o tish   k erak , 
svolochlar!  P o lv o n n in g  o ‘zi q an i?
—  E ra lin i  q o ‘riq la b   y u rip ti.  M e n   b o y a  jin n ix o n a g a  t e l e ­
fon q ilgandim .  H ozirgina,  siz kelishingizdan besh  m in u tc h a  o ld in  
«T ez  y o rd a m »   q ish lo q q a   o ‘tib   k e td i.  H a ,  a y tg a n c h a ,  o z   b o ‘l- 
m asa esim d a n   c h iq a y  d eg an   ek an .  T o s h k e n td a n   te le fo n  qilish d i. 
B ugun  M oskva  telev izo ri  «V rem ya»da  sizn i  k in o  q ilib   k o ‘rsa ta r 
em ish .
Shu  payt  «Tez y ordam » av to b u sch asi k e tm a -k e t siren a ch alib  
o ‘tdi.  U ning orqasidan Q ora Baxmal yugurib borardi.  Mirvali hushini 
y o ‘qo tg an ch a qarab qoldi.
Q a ra n g -a ,  Q o ra   B axm al  y o ‘ln i  to p ib   kepti-ya!  A xir,  u n in g  
k o 'z la rin i  boylab o lib bo rish g an   ed i-k u .  Ajab!
M irvali Q ora  B axm alning bobosi Q ora  L ochinni esladi.  U  ham  
n e c h a   m inglab  k ilo m e tr  y o ‘l  bosib,  fro n td a n   q aytib  kelgan  edi. 
O dam  bolasi vafodorlikni o td an  o ‘rganishi  kerak ekan, d eb  o ‘yladi.
T elefon zarb b ilan jiringladi.  M irvali shoshilm ay tru b k an i oldi. 
T e le fo n c h i  qiz:
—  O blast  «Bilim » ja m iy a ti  raisin in g   ishi  b o r ek an .  U lab   ber, 
deyapti.  N im a  jav o b  qilay? — deb so‘radi.
—  Y o‘q  e k a n ,  d eb   ayt,  —  ded i  M irvali  va  d u -d u tla b   tu rg an  
tru b k a n i  e tig in in g  q o ‘njiga  u rib   n im a n id ir o ‘ylab  ketdi.
XVI
A sqarali  uyg‘o n ib   y o n ig a  q a ra d i,  x o tin i  y o ‘q.  T ash q a rig a  
c h iq q a n d ir,  d eb   b ir  o z  k utdi.  U n d a n   d a ra k   boM m adi.  G u g u rt 
chaqib taburetkadagi soatga qaradi.  Ikkidan o ‘tibdi.  0 ‘rnidan turib, 
chiroqni yoqdi. Tashqariga chiqm oqchi edi, ostonada iyagiga tiralib 
o ‘tirg an   x o tin in i  k o ‘rib  x ayron  b o ‘ldi.
—  Senga  n im a boMdi?  E t-b etin g  ogT iyotgani y o ‘qm i?
— Y o‘o ‘o ‘q ,  — dedi c h o ‘zib S alim a.  —  M osh oMgurdan  darak 
y o ‘q.
—  E ,  sh u n g a  uxlam ayapsanm i!  Y u rg a n d ir day d ib .  H o z ir avji 
m ov  m ah a li,  kavaleri  o lib  ketgan  u n i.  T u r,  kirib  yot.  S h am o llab  
qolasan.
A sqarali  sh u n d a y   d eb   ich k arig a  qay tib   k ird i-d a ,  t o ‘n in i  olib 
ch iq ib ,  S alim an in g  yelkasiga tash lad i.
U la r to g ‘d a b irin c h i  m a rta  b a h o m i  kutishardi.
166


H avo a n c h a  salqin edi. T o g 1  o 'n g irlarid a  hali q o r  erim ay qotib 
y o tib d i.  T o n g g a  y a q in   a riq la r b e tin i  tu x u m   p o ‘c h o g ‘idek  y u p q a 
m u z  qop lay d i.
S alim a  shu  M o sh   m ush u g ig a  o 'rg a n ib   q o lg an .  U n i  k o ‘zini 
o c h m a g a n  v aqtida b o q ib  olgan.  Bu yoqqa kelayotganlarida o ‘zlari 
bilan  o lib  kelishgan  edi.
Ikki  yildirki,  M osh  u la r  x o n a d o n in in g   h aq iq iy   a ’zosi  b o ‘lib 
qolgandi.
0 ‘n  k u n d a n  beri  M o sh n in g  y u rish -tu rish i b o sh q ach a.  K e c h a ­
lari  p o ln i  tim d a la r, d e ra z a   rafiga ch iq ib  olib,  tash q arig a  intilardi.
Bu  togM arda  h a m m a   n a rsa   b o sh q a c h a .  G iy o h id a n   to rtib  
jonivorlariyu qurt-qum ursqalarigacha shaham ikiga o ‘xshamasdi. T og6 
m u s h u k la ri  y o v v o y ila sh ib   k e tg a n ,  o d a m g a   y a q in   k e lm a sd i. 
M iyovlashi  h a m   alla q a n d a y  y irtq ich lig id an   d a rak  b e rib  tu rard i.
U y atrofida an a  sh u n d ay  yovvoyi  m u sh u k lard an  biri o ‘ralashib 
q o ld i.  K ech alari  o d a m n in g   etin i  jim irla ta d ig a n   d a rajad a  x u n u k  
m iyovlar, b a ’zan o 6zini derazaga urardi. O 'sh an d ay  paytlarda  M osh 
h a m   b e z o v ta la n ib ,  k ara v o td a n   stolga,  sto ld an   to k ch ag a  sakrab, 
c h o y n a k -p iy o la la rn i ja ra n g la tib  tu sh irib  y u b o rard i.
Bu  xil  n o tin c h lik   jo n ig a   te k k a n   A sqarali  ja h l  b ilan   eshikni 
o c h ib   y u b o rard i.  S h u n d a   M osh  tash q arig a  o ‘q d e k   o tilib   ch iq ib  
k etard iy u ,  to n g   m ah ali g ‘ingshib esh ik n i tim d a la rd i.  A sqarali  uni 
so 6k ib -so 6kib,  y a n a   ich k arig a  kiritib  y u b o rard i.  M o sh   k u n i  b ilan 
uxlar,  idishiga quyib q o ‘yilgan  sutga qayrilib q aram asd i.
H a r  k u n i  q o ro n g 6u  tu sh ish i  b ilan   yan a  y o w o y i  m u sh u k n in g  
x u n u k   m iy o v lash i,  M o sh n in g  bezovtaligi  b o sh lan ard i.
— S hu  m ushugingni qopga solib,  yuk ortilgan vagonga  tashlab 
k e la m a n ,  b u   n im a ,  b iro n   k u n   o d a m g a   o ‘xshab  u x lay o lm ay m an .
S alim a,  h o y ,  b u   sh a h d in g iz d a n   q a y tin g -o v ,  b ir-ik k i  k u n d a 
tin c h ib  q o la d i, d eb  u n i sh a h d id a n  q aytarardi. A m m o   M osh o ‘zini 
derazaga u rish d a n  tiyilm asdi.
A na  sh u n d a y   c h iq ib   k e tish larn in g   b irid a  M osh  uyga  q aytib 
kelm adi.
*  
*  
*
A sqarali  «M oskvich»ini c h o d im in g  oldiginasida to ‘xtatdi.
Bu yerda gaz baloni,  ikki  kam foralik plita,  u ch ta paqir.  C h o d ir 
ichida yig‘m a stol va stullar. Tepaga toshfonar osilgan. Stolda batareyali 
ikkita fo n ar.  «Spidola»  radiosi,  durbin.


P astd a,  sh ag ‘al  t o ‘kilgan  y o ‘ld a   m a sh in a   q o rasi  k o ‘rin d i.  Bu 
sovxozning faqat d ire k to r b ilan   R asulbek  m in a d ig a n  o q  «N iva»si 
edi.  A sqarali  a w a lig a ,  m en i  izlab  kelish y ap ti,  d eb   o ‘ylab,  q a rab  
turdi.  M ashinadan u turgan jo y  ko ‘rinm asdi. «Niva» bahaybat toshlar 
p an asid a  b ir k o ‘rinib,  b ir k o ‘rin m ay   kelardi.  T a x m in a n ,  ikki  yuz 
m etrlarcha  naridagi pastlikda m ash in a to ‘xtadi.  U n d a n   M irvalim i, 
R asulbekm i  tu sh d i.  U z o q d a n   kim ligini  bilib  boM m asdi.  A sqarali 
ch o d irg a   kirib,  d u rb in   o lib   c h iq d i.  Q a ra d i.  M irvali  e k a n .  U  ikki 
qoMini beliga tirab gMldirakka hayron qarab turardi. Asqarali durbinni 
gNldirakka to ‘g ‘riladi. Yeli chiqib, puchayib qopti. Asqarali qarashib 
y ubora qolay,  d eb  en d i chogN anib tu rg an  ed i,  m a sh in an in g  eshigi 
o c h ilib ,  b ir  ayol  tu sh d i:  S ed o n a.
U  o ‘tg a n  yili  S a m a rq a n d   m e d itsin a  in stitu tin i  tu g atib   kelgan, 
asli  V arg an zed an  edi.
Asqarali uni yaxshi tan ird i.  B ir kuni selda qolib sh am ollaganda 
profilaktoriyaga borib,  unga b an k a q o ‘ydirgan edi.
S ed o n a  avji  shiraga toN gan.  Q ish lo q  y ig itlarin in g   k o ‘zi  u n d a. 
E rkak  zoti  b o rk i,  u n g a   b ir  q a ra m a y ,  b iro n   xush  y o q ad ig an   gap 
aytm ay o ‘tolm asdi.  B o‘y yigitlar sopp a-so g ‘ boMsalar h a m  o ‘zlarini 
xastalikka  o lib   to m ir  u sh latish g a  k elish ard i,  q a n c h a d a n -q a n c h a  
baytu g ‘azallar aytib,  uni  eritish g a u rin ish a rd i.B u  xil  m u o m a la la r 
S e d o n a g a   y o q a r d i.  0 ‘z in in g   h u s n i - m a l o h a t i d a n ,  y a k k a y u  
yagonaligidan g ‘u ru rlan ard i.
A sqarali,  to g ‘d a   b iro n   c h o ‘p o n   kasal  boMib  q o lg an u   M irvali 
uni o ‘sha yoqqa olib ketayotgan b o ‘lsa kerak, deb o ‘yladi. Shu to p d a 
borib  unga yordam  bersam , g ‘ashi  kelm asin,  d eb  pastga tu sh m ad i.
Mirvali d o m k rat q o ‘yib o rq a  g‘ildirakni olib, boshqasini q o ‘ydi. 
K eyin  S ed o n an i  m ashinaga ch iq azib ,  y o ‘lga tushdi.
TogMaming tungi  m anzarasi nihoyatda chiroyli b o ‘ladi. C h an g - 
to ‘z o n d a n ,  zav o d lard an ,  m a sh in a la rd a n   k o ‘tarilad ig an  gazlard an  
xoli.  Y u ld u z la r p iy o la d e k -p iy o la d e k  b o ‘lib  k o ‘rin a d i.  U la r ju d a  
y a q in ,  xuddi  q o ‘l  u zatsa y e ta d ig a n d e k .  Q a rag an   o d a m n in g  k o ‘zi 
q a m ash ad i. A sta esayotgan  sh ab b o d a o ‘t - o ‘lan larn i silkib, anvoyi 
islar  o lib  k elad i.  C h ig irtk a la r,  c h irild o q la r b iri  o lib ,  b iri  q o ‘yib 
x o n ish   q ilad i.  C h a lq a n c h a   y o tg a n   o d a m   a lb a tta   c h e k siz   fazo d a 
su zib   y u rg an   Y er  yoN d o sh in i  k o ‘ra d i.U   l i p - l i p   q ilib ,  to g ‘n in g  
bu to m o n id an  u tom oniga o ‘tib ketadi.  U n d a n  keyin to g ‘u toshlam i 
larzaga solib reaktiv sam o ly o t o ‘tad i.  S h u n d a y  p ay tlard a uy alard a 
m u d r a g a n   q u s h la r   c h ir q illa b   y u b o r is h a d i.  B o ‘r ila r   u liy d i.
168


S h u n d o q q in a   o y o g ‘in g   ta g id a n   tu lk ila r  k a m o n   o ‘q id e k   u c h ib  
o ‘tadi.
K un botishiga y aq in  o ‘tg an  vertolyot kechasi so at o ‘n  ikkilarda 
qaytadi.  K on  izlab burg‘u!ayotgan geologlar partiyasiga oziq-ovqat, 
a sb o b -u sk u n a ,  p o rtla tish   an jo m la ri  o lib   b o rib   q ay tad i.  B a’za n  
sokin  to g ‘  k ech asin i  b ezo v ta  qilib  p o rtla sh   to v u sh lari  csh itilad i. 
U n in g  ovozi o ‘ngirlarda ak s-sad o  berib, u zo q  aylanib yuradi.  Oxiri 
to sh larg a bo sh   q o ‘yib jim ib  q o lad i.
A s q a ra li  a n a   s h u n d a y   —  h a m   s o k in ,  h a m   n o tin c h   to g ‘ 
o q sh o m larin i sevib qolgan  edi. A rm iy an in g  k o ‘c h m a n c h i  hayotini 
yigirm a yil  kech irg an  o fitser u c h u n  b u  h a y o t u m rin in g  en g  noyob 
d a q iq a la rid a n   ed i.  A sqarali  ro h a t q ilib ,  m iriq ib  y ash ard i.
O s m o n n in g   y a rm in i  q o ra   d e v o r  b o ‘lib  t o ‘sib  y o tg a n   to g 1 
tiz m a la ri o rq a s id a n   sh o sh ilm a y  b ir c h e ti  sin g an   lik o p c h a d e k  oy 
k o 'ta rild i.  B ird an ig a  a t r o f  —  to s h la r,  g iy o h la r  k u m u sh   rangga 
kirdi.
O y tepaga kelganda Asqarali chodirga kirib to 'sh a k k a  cho'zildi.
G iy o h la r sh itirlay d i.  S h am o l  c h o d im i  silkitadi.
Bari  b ir  A sq aralin in g   k o ‘zi  ilin m ad i.  X ayoli  hali  u  y o q q a, 
hali b u  yoqqa o lib ketaverdi.  U asosan o ‘tm ish n i o lylardi.  Y igirm a 
y illik   h a rb iy   x iz m a t  u n i  b o la lik   o 'r t o q l a r i d a n ,  q a r in d o s h -  
urugMaridan uzib q o 'y g an d i.  H arbiy x izm atd an  b o ‘shabdiki,  m an a 
shu togNarda kezadi.
Aslida,  u  kam gap, birovga aralashm aydigan o d a m  edi. A trofda 
boMayotgan vo q ealard an  b ex ab ar edi.  D av m in g  shiddatli ovozalari 
u  kezib y u rg an  to g 1  o ralarig a y etib  kelm asdi.
M osh esa yovvoyilashib ketgan.  Ba’zan chodirga kelib, Asqaraliga 
yov  q a ra sh   q ila r,  q o m in i  to 'y g 'a z ib ,  yovvoyi  m u sh u k la r  t o ‘dasi 
bilan  to g 'm a - to g 1  izg‘ib k etard i.
A s q a ra li  y o tib   y o l o lm a d i,  tu r ib   tu r o l m a d i .  H a li  to n g  
y o rish m a sd a n o q  c h o d ird a n   tash q arig a c h iq d i. A sqarali  M irvaliga 
qoyil qolib yuradi.  S h u n c h a  g ‘ayrat, sh u n c h a  shijoat q ay d an  paydo 
boMgan  b u   o d a m d a ,  d e b   u n g a  havas  q ilard i.  U   to 'g 'r id a   h a r  xil 
ig‘v o   g a p la r  h a m   boMib  tu ra rd i.  U n c h a -m u n c h a s i  A sq aralin in g  
h am q u lo g N g a  c h a lin g a n d i.K im n id ir  u rip ti,  k im n in g d ir  x o tiniga 
teg ish ip ti,  k im n id ir  y o ‘q   qilib  y u b o rip ti...
A sqarali b u  gap lam i  ko‘rolm aydiganlar tarq atg an , d eb  o'ylardi. 
T o 'g ^ i,  u n in g  q a ttiq   qoMligi  bor.  S h u n d ay  q ilm asa, b u n a q a  katta 
x o ‘ja lik n i b o sh q arib  boMadimi?!  Birovni  so ‘kadi, birovni  u rish ad i,
169


b iro v n in g  b o sh in i  silaydi.  M inglab g e k ta r yerga e k in -tik in   q ilish, 
sh u n c h a   o d a m n in g   b o sh in i  b ir  yerga  q o v u sh tirish   —  u n c h a - 
m u n ch an in g  qoMidan  keladigan  ish em as.  Shu bittagina sovxozning 
yeri  ikkita  rayon yeriga  ten g  keladi.  M irv alid an  b o sh q a kishi b u n i 
ep lo lm ay d i.  Y igit  e m a s,  olov  u!
Oftob toshlarga tushib shabnam  ko‘tarila boshladi. A rilar negadir 
haligacha  uyadan  chiqm ayapti.  Bu  havo aynishiga ishora, Asqarali 
jo m g a  q o ‘yilgan  paqirdagi  asalni o c h ib  qarad i.  X ayriyat,  c h u m o li 
ta la m a p ti.  C h u m o li  o ‘tm a sin ,  d e b  jo m g a   suv  q u y d i.  Flyagadagi 
asal  qopqogM ni  o c h ib   q a ra d i. Y axshi  tu rip ti.  Y an a  qopqogN ni 
z ich lab  yopib  q o ‘ydi.
C h o d ir bezovta silkina boshladi.
Asqarali tashqariga chiqdi.  O sm o n n i q o ra bulut qoplab kelardi. 
S h a m o l  o ‘t - o ‘la n la r n i  c h a y q a ta r ,  y o v v o y i  jiy d a   s h o x la rin i 
b u y d alard i.  0 ‘n g irlard a  k o ‘tarilg an   g ird o b   x as-x ash ak larn i  c h ir 
a y la n tirib ,  o sm o n i  falakka  o lib  c h iq ib ,  q o ‘yib  y u b o ra rd i.  T o g ‘- 
to sh la r  tep asid a  x a z o n la r,  x ash ak lar  uyasi  b u zilg an   q u sh lard ek  
bezovta aylanardi.
Asqarali  tashqaridagi  narsalarni  ichkariga olib  kira boshladi.  U 
flyagalarni olib kirishga ulgurm ay sh a tir-sh u tir qilib jala boshlandi. 
H a m m a y o q   q o p -q o ro n g ‘i  boMib  k etd i.  Q o ra   b u lu tla r  o rasid a 
q ilich d ek   y altirab   c h a q in   c h a q a   b o sh lad i.  B ir  n e c h a   d a q iq a d a n  
k eyin,  to g ‘u  to sh la m i  larzaga so lib ,  m o m a q a ld iro q  g u ld irad i.
B exosdan boshlangan ja la  selga aylandi.  Zalvorli to sh lam i h am  
q u latg u d ek  sel y o n b ag ‘irlard an  quyilib kela boshladi.
Z a m b u ru g ‘qoya q o ‘ltig‘ida ikki avtobusga te n g  keladigan tosh 
yarim  b elidan tashqariga ch iq ib  tu rard i.  K im  biladi, b u  tosh  nech a 
m ing  y illard an   beri  sh u   a lp o z d a   tu rg a n ik in ?   Y u q o rid a n   quyilib 
kelayotgan  sel  ellik  m e trc h a   b a la n d lik d a n   sh u   to sh g a   zarb   b ilan 
urilardi.
Ilgari sel y o ‘li shu to sh n in g  naryogMda edi.  S hag‘a lu  qu m larn i 
surib  kelay o tg an   o q im   yoMini  to ‘sib  q o ‘y g an id an   sel  e n d i  sh u  
to sh   te p a sid a n   h a r  q a n d a y   g ‘ovni  surib  tash lay d ig an   k u ch   b ilan 
quyilib  kelardi.
A s q a r a l i n i n g   n a z a r i d a   t o s h n i n g   b o s h   t o m o n i   p a s tg a  
m unkiyotganga o ‘xshab tuyuldi.  U yana diqqat bilan tikilib qaragan 
e d i,  to sh   o ‘rn id a n   a n c h a   jilib   q o lg an in i  sezdi.  Sel  surib  kelgan 
q o ra tosh gulduros bilan pastga quladi.  Pastga og‘a boshlagan toshga 
u rild iy u   u n i jo y id a n   q o ‘zg‘atib   y u b o rd i.  U   o ‘n g ir to m o n g a   so n -
170


sanoqsiz to sh lam i surib, v ah im a bilan quladi.  Z a m b u ru g ‘qoyaning 
b ir  to m o n in i  o ‘pirib,  kengligi  o ‘n  besh  m e tr  k eladigan  k a m a r 
ochib q o ‘ydi.  Kam arga loyqa kirib, hayvonlam ing suyaklarini yuvib, 
pastga oqiza boshladi.
A sqarali  b re z e n t  p lash ch   y o p in ib ,  b u   d a h sh a tli  m an zaran i 
kiprik  q o q m a y   k u zatib  tu ra rd i.
Ildizi b ilan   q o ‘p o rilg an   qari  c h in o rla r,  a rc h a la r pastga surilib 
tusha boshladi.
T a b ia tn in g  b u  telb a o ‘yini  o ‘n  m in u td a n  sal  o rtiq  d av o m  etdi. 
Q oY g‘o sh in d e k   q o ra   b u lu tla r  O y q o r  to g ‘lari  to m o n   o ‘tib   ketdi. 
O sm o n n in g  etagi  o c h ild i.  O ftob  h a m  yuz  k o ‘rsatdi.
B u tu n   o lam   b ir d a m g in a  jim ib   q oldi.  Q u sh la r c h u g ‘u rlam as, 
h ay v o n lar  ham   ovoz  berm asd i.
A sqarali sh u n c h a  to g 1  kezib,  b u n aq a kuchli selni  koY m agandi. 
N e c h a   m in g   y illard an   b eri  q im irla m a y   tu rg an   Z a m b u ru g ‘qoya 
q o ‘ltig‘idagi bahaybat toshni qulatishga yuzlab portlatgichning ham  
qurbi  kelm asdi.
C h o d ir  sh a m o ld a   silkinaverib,  bogM angan  te m ir  q o ziq larn i 
qiyshaytirib yuborgan edi. Asqarali qoziqlarini o ‘nglab boshqatdan 
qoqdi.
0 ‘ng irlar,  to g ‘  etak lari  tu m a n g a  c h u lg ‘an d i.  O fto b  b ir zu m d a  
toshlam i qizdirib bug1 ko'tarardi.  H am m ayoq oppoq tu m an  pardasiga 
o 'r a l i b   q o ld i.  A s a la r ila r   h a m o n   u y a d a n   c h i q m a y ,  h a t t o  
g ‘o ‘n g ‘illam ay  te k  tu rish ard i.  A sqarali ta sh q a rid a  qolib,  sh alab b o  
boNgan sh o lch an i to sh   ustiga yoyib q o 'y d i.
A sta  esa  b o sh lag an   sh am o l  tu m a n n i  surib,  pastlik larg a  olib 
ketdi.  A sqarali  b eix tiy o r  Z a m b u ru g ‘q o y a  tag id a  o c h ilg a n   k a m a r 
to m o n   keta b o sh lad i.  Y olg‘izoyoq yoMlarni  sh ag ‘al,  q u m  bosgan. 
C h u q u rlik la rd a   sh o x   u y u m lari  q alash ib   y o tard i.  T o sh la r  o rasid a 
e c h k i,  q o 'y la rn in g  ja sad lari  k oY inardi.  B irin in g   o y o g ‘i,  b irin in g  
b oshi  to sh la r  o rasid a  siq ilg an ch a  qo lg an .  A sqarali  q o 'y -e c h k ila r 
o ‘ligini k o ‘rdi.  K am arga o ‘n  m e trch a q o lg an d a A sqaralining k o ‘zi 
to sh la r  o ra sid a n   b ir  b u rch ag i  c h iq ib   tu rg a n   te m ir  qu tig a  tu sh d i. 
N im a   ek a n   d eb   y a q in   b o rd i.  T o s h la m i  o lib ,  q u ti  a tro fid ag i 
sh ag ‘allarn i  surib  tash lad i.
P o ‘lat san d iq  — seyf.  H ayratdan  serrayib tu rib  qolgan Asqarali 
u n i  o ‘n glab,  qulfi  o c h iq m i,  yo p iq lig in i  b ilm o q c h i  boMdi.  Bir 
to m o n i  n a m   q u m g a  b o tib   tu rg a n id a n   o ‘n g lay o lm ad i.  H a rc h a n d  
urinsa  ham   kuchi  yetm adi.


A trofga  alan g lab ,  sel  o q iz ib   kelgan  sh o x -sh a b b a la r  o ra sid a n  
b ir  x o d a c h a n i  ta n la b   o lib  p o ‘lat  s a n d iq   ta g id a n   q u m la rn i  sura 
boshladi.  O xiri tagi o ch ild i. A sqarali x o d ach an i  u n in g  tagiga suqib 
b o r  k u ch i  b ila n   b o sg a n   e d i,  s a n d iq   k o ‘ta rild i.  U n i  y an a  b ir 
kuch an ish  b ilan o ‘ngladi.  S an d iq  q u lf edi. A sqarali u n i  k o ‘tarishga 
u rin ib   k o ‘rd i,  ta x m in a n ,  y u z   k ilo g a   y a q in   s h e k illi.  J o y id a n  
q o ‘zg‘a to ld i-y u ,  a m m o  k o ‘taro lm ad i.
Bu  s a n d iq   q a y d a n   k elib   q o lg a n ,  k im n ik i?   U n in g   ic h id a  
h u jjatm i,  b o y lik m i,  b u n i  A sqarali  b ilm asdi.
B ir  v a q tla r  U lu g ‘b e k   xazinasi  yashirilgan  b u   to g ‘lard a  y an a 
q a n c h a d a n -q a n c h a  x azinalar b o r ek an , d eb  o ‘yladi Asqarali.  M an a 
s h u n d a y   ta s o d if  boMib  U lu g ‘b ek   xazin asi  h a m   b ir  kun  to p ilib  
qolsa ajab em as.
A sqarali san d iq  ustiga sh o x -sh ab b a tashlab, orqasiga qaytdi.  U 
y o q -b u   yoqni  sa ra n jo m   qilib  boM gach,  b u   v o q e a d a n   m ilitsiyani 
x a b a rd o r  q ilm o q c h i  b o ‘ld i.  « M o sk v ich » i  u stid ag i  y o p q ic h n i 
olay o tg an d a  m o to r gurillaganini eshitdi.  Pastga q aradi.  Sel buzgan 
y o ‘lda silk in ib -silk in ib  d ire k to m in g  «N iva»si  kelardi.  K ech a o ‘tib 
k etg an ich a en d i  kelyapti,  d e b  o ‘yladi A sqarali.
U  «M oskvich» yopqichini kapot ustida qoldirib pastga yugurdi. 
T o sh lard an  toshlarga sakrab b o rark an , q o ‘l harakati bilan  M irvalini 
to 'x ta s h g a   u n d a rd i.  M irvali  u n i  k o ‘rd i  shekilli,  sel  o lib   k etg an  
o m o n a t  k o ‘p rik d an  ellik m e trc h a  b erid a m ash in an i t o ‘xtatdi.
M irvali  m a sh in a d a n   c h iq ib ,  u n i  k u tib   tu rd i.
—  N im a gap? T in ch lik m i?
Asqarali m ashina ichiga qaradi. O rqa o lrindiqda Sedona g ‘ujanak 
b o ‘lib  o ‘tiripti.
—  N im a  gap ? — d ed i y a n a  boyagi gap in i tak ro rlab   M irvali.
Asqarali  uni tirsagidan ushlab ch etga tortdi.  X uddi birov eshitib
q o la d ig a n d e k  sh iv irlab , b o ‘lg an  v o q ean i  aytib berdi.
M irvali  g ‘alati  ah v o lg a tu sh d i.  N im a  d ey ish in i  b ilm ay ,  b irp as 
garangsib tu rib  qoldi.
M irvali  h a r  q a n d a y   ta n g   a h v o ld a n  ju d a   te z  o ‘ng lan ib   o lard i. 
T ez  fikr q ila r,  te z   xulosa c h iq azard i.
U  A sq aralin i  q u c h o q la b  oldi.
—  B ila siz m i,  m a y o r.  S iz  m e n i  s h a r m a n d a lik d a n   sa q la b  
qoldingiz.  M en o z boMmasa partbiletim dan ajralardim.  El-yurt oldida 
sh arm an d a b o ‘lardim .  S hu sharm andalikdan m eni siz qutqardingiz. 
Bu seyfni b u n d a n   yetti k u n  o ld in   id o rad an  o ‘g ‘irlab ketishgan edi.
172


Q idirm agan jo y im  qolm agandi.  Birovga aytishga o r qilardim .  U nda 
p a rtb ile tim ,  o rd e n la rim ,  d e p u ta tlik   n ish o n im ,  «O ltin Y ulduz»im  
b o r edi.  O liy Sovetdan  kelgan allaq an ch a hujjatlar b o r edi.  D ardim  
ic h im d a ,  k u y ib -y o n ib   y u rg an d im .  Sizga  m in g   ra h m a t,  m ayor! 
Iltim o s,  bu t o ‘g ‘rida birovga  o g ‘iz o c h m an g .  M en  b a d n o m  b o ‘lib 
q o la m a n .  E n d i  q iy o m atlik  a k a -u k a  boMaylik.  M in g  ra h m a t sizga! 
M en   h a m   sizga  b ir yaxshilik  q ila m a n .  A navi  m a sh in a d a   o ‘tirg an  
jo n o n n i q o ‘yningizga solib q o ‘yam an.
A sqarali  sesk an ib   ketdi.  Bu  n im a?  A stoydil  a y ty ap tim i?  Yo 
y o ‘q o tg an   narsasi  to p ilg a n id a n  sevinib d o vdirayaptim i?
S ed o n a p astd a qoldi.  U la r ikkovi  toshlarga tirm ash ib  yuqoriga 
chiqa boshlashdi.  Mirvali togMarda yurib, baland-baland cho'qqilarga 
chiqish  m ashqini o b d a n  egallagan  edi.  U  o sonlikcha tepaga chiqib 
oldi. A sqarali  h an sirab  qoldi.
U la r to sh d a n  to sh g a sakrab,  Z a m b u ru g ‘q o y a to m o n   ketishdi. 
Asqarali boya bostirib q o ‘ygan shox-shabbalam i olib tashladi.  Mirvali 
sandiq tepasiga kelib, engashdi.  Q im irlatib ko'rdi.  B iron yeri pachoq 
h a m   boN m abdi.  F aq at  q irilib ,  b o ‘yog‘i  sh ilin ib ,  tem iri  k o ‘rinib 
q o lib d i,  xolos.
—  D ire k to r,  q a n d ay   qilib  olib  ketasiz?
—  E p lay m iz,  — ded i  M irvali.  — A rq o n m i,  sim m i  bo rm i?
—  M ashina bagajnigidan trossni olib kelaym i? — dedi Asqarali.
M irvali  bo sh   irg‘a b ,  m ayli  ishorasini  qildi.
A sqarali  ketdi.  M irvali  u  ketishi b ilan san d iq n i y an a qim irlatib 
k o ‘rdi.  Ichiga  suv  k irm a d im ik in ,  deya  tash v ish lan d i.  A gar  kaliti 
y o n id a   boM ganda  h o z ir  o c h ib   k o ‘rardi.  A fsuski,  kalit  idoradagi 
boshqa seyfda.
B u  sa n d iq   ichi  p ulga,  o ltin u   m arv arid larg a  t o ‘la  edi.  U n d a n  
ta sh q a ri,  p ach k a p a c h k a  yuz. so 'm lik lar,  d o lla rla r b o r edi.  M irvali 
b u  sandiqni besh yil oldin shu joyga yashirib, g ‘o r o g ‘ziga to sh lam i 
q a la sh tirib   tash la g a n   ed i.  H a r  yili  b ir  kelib,  sa n d iq n i  o c h a r, 
q o g ‘o z pu llar aynib q o lm ad im ik in , deb tekshirib k o ‘rardi.  Bugungi 
sel  g ‘o rn in g  y a rm in i  o ‘pirib ,  sa n d iq n i  h a m   pastga  en d irg a n   edi.
A sqarali  sim   a rq o n   k o ‘ta rib   keldi.  A rq o n n in g   ikki  u ch in i 
sa n d iq q a  b elb o g 1  qilib b o ylab,  ikki  kishilashib su d ray  bosh lash d i. 
S andiqni to A sqaralining chodiri oldiga sudrab kelguncha ikkovlari 
h a m   h o ld a n   toyishdi.
—  M enga qarang,  m ayor, t o ‘xtang en d i b ir ish qilasiz.  Sandiqni 
m a sh in a n g iz n in g   orqasiga  boylaym iz.  P astga  p ritsep   qilib  olib
173


tu sh am iz.  Q o ‘rq m a n g ,  m ash in ag a  shikast  y etm ay d i.  A gar  b iro n  
jo y i  shilinsa,  shu  b u g u n o q   garajga  o lib  b o ra m a n .  S ak k izta  m oyi 
artilm ag an   «Jiguli»  tu rib d i.  X ohlaganingizni  m in ib  ketaverasiz.
Asqarali uning bu gapiga kulibgina q o ‘ya qoldi.  Sevinib ketganidan 
n im a  d ey ay o tg an in i  b ilm ay  d o vdirayapti!  Bu  n a rsa la r to p ilm a sa , 
bechora chinakamiga sharm anda boMardi. Shuning uchun nim a qilsam 
xursand b o ‘larkin,  d eb  shoshyapti.  M enga h ech   narsasi  kerakm as. 
S h u  q u v o n ch i  m enga  kifoya! A sqarali  sh u n d ay  d eb  o ‘ylardi.
N o in s o f o ‘g ‘rilar,  pu lin i  o l,  m o lin i  o l,  n a h o tk i  o rd e n la rin i 
olsang! Y altiratib taqib yurolm asang,  n im a qilasan olib?  Partbiletini 
o lish d an   n im a   n a f   k o ‘rasan ?  D e p u ta tlik   n ish o n id a n   fo y d alan a 
olm ay san .  «O ltin Y ulduz»  kerak b o ‘lib q oldim i?
A sqarali sh u n c h a   yurt  k o ‘rgani  b ilan   n ih o y a td a  t o ‘g ‘ri,  so d d a 
o d a m   ed i.  H ech   q a c h o n   q in g ‘ir   ishlarga  d u c h   k e lm a g a n ,  s o f 
y ash ab ,  s o f m e h n a t  qilib  y urgan  b ir  h arb iy   o d a m   edi.  S h u n in g  
u c h u n   h a m   M irvalining  h a m m a  g ap larig a  c h ip p a -c h in   ish o n g an  
edi.
M irvali  sim   arq o n n i  «M oskvich»  yukxonasi  tagidagi  ilgakka 
b o g ‘ladi. A sqarali  m o to rg a o ‘t b erib ,  to  q iz ig u n c h a  b ir d a m  k u tib  
turdi.  Keyin asta yuigizib, pastga qarab ena boshladi. Sandiq shag‘allar 
ustida sudralib,  o ‘zi bilan xas-xashaklarni t o ‘dalab borardi.  M irvali 
e n g a sh ib ,  x a sh a k la rn i  o lib   ta sh la r,  y o ‘ld a   u c h ra g a n   k a tta ro q  
to sh lam i olib chetga  irg'itardi.
S h u   a lp o z d a ,  o r tiq c h a   q iy n a lm a y ,  s a n d iq n i  p a stg a   tu s h irib  
o lish d i.  M irvali  « N iva»ni o rq a la tib   yurgizib sa n d iq q a   t o ‘g ‘riladi. 
K eyin  sim   a rq o n n i  c h iq a z ib ,  o ‘z  m a s h in a s in in g   o rq a   esh ig in i 
ochdi. O rqa o ‘rindiq orqasidagi kichkinagina yukxonaga sandiqning 
s ig is h - s ig 'm a s lig in i  c h a m a la b   k o ‘rd i.  S ig ‘a d i,  d e g a n   x u lo sa g a  
keld i.
—  Q a n i,  m ay o r,  b ir  q a rash ib   y u b o rasiz-d a!  —  u  sh u n d a y  
d e b  y an a  m a sh in a   ich id a  q im irla m a y  o ‘tirg an   S e d o n ag a  d edi:  — 
D o k to r,  siz  ham   tu sh in g ,  a rg ‘a m c h ig a   qil  q u w a t,  d e g an d ek , 
foydangiz tegib qolar.
S e d o n a   tu sh d i.  U ch   kishilashib  sa n d iq n i  k o ‘ta ra   b o sh lash d i. 
S a n d iq   o g ‘ir,  u n i  y erd an   b ir  m e trc h a   b ala n d g a   k o ‘ta rib   q o ‘yish 
oso n  em asdi.  M irvalidek a z a m a t yigit  ham  terga pishib  ketdi.
S h u n d a   sim   a rq o n   ilgakdan  ch iq ib   k etd i-y u ,  y u k x o n an in g  
kapotiga  (q o p q o g ‘iga)  ilinib,  « o sh iq -m o sh ig ‘i»dan ayirib yubordi. 
K apot yarm ig ach a bukilib qoldi.
174


—  M ash in an i rasvo qildik-ku.  Birovga yaxshilik qilish shunaqa 
qim m atga tushadi.
—  H echqisi y o ‘q,  — dedi A sqarali,  — o ‘zim  tu zatib  o lam an .
— T u zato lm ay siz.  Svarka  q ilm asa b o ‘lm aydi.  Y o m g ‘ir yog‘ib 
qolsa, yukxona ichi suvga to ‘ladi.  U ni garajim izga oborib, yaxshi lab 
tu z a ttirib  b e ra m a n .  BuyogM dan  x o tiijam   b o ‘ling.  «Y om on  dallol 
y o n id an »   d e g an  g ap  b o r.  M en g a yaxshilik q ila m a n   d e b ,  siz z a ra r 
к о ‘rib  q o lm a n g -d a ,  b iro d ar.
A sq aralin in g   bu gapga  к о ‘n m ay   iloji  y o ‘q  edi.  Y og‘in -so c h in  
paytlarda u kiyim -boshlarini shu yukxonada saqlardi.  E ndi yukxona 
suvga to ‘Isa...
— X o ‘p ,  — ded i A sqarali.  —  N a rsa la rim n i yigMshtirib q o ‘yay. 
O c h iq -so c h iq  q o lm asin .
—  Y u r a v e r i n g ,  n a r s a l a r i n g i z g a   h e c h   k im   te g m a y d i . 
C h o ‘p o n la rim d a n  bittasini q o ‘riqchi qilib q o ‘yib k etam an .  «Niva» 
ketidan o rq a m a -o rq a  kelaverasiz.
Asqarali shoshib chodirga kirib ketdi.  B rizent sum kasini o chib, 
ik k ita  p e n itsillin   sh ish a sid a   q a n d a y d ir  su y u q lik   n a rsa n i  o lib , 
c h o ‘ntagiga soldi.
— Asli  o ‘zim   t o ‘ng  o d a m m a n .  Bu  to g ‘la r  M irvaliga qarashli. 
A sallarn i  n im a   q ily ap san ,  d eb   s o ‘ram ay d i.  S hu  p a y tg ach a  b iro n  
p a q ir  asal  b ilan  y o ‘q la m a d im .  A lb a tta ,  u  asalga  m u h to j  em as. 
K o ‘n g il-d a ,  k o ‘ngil.
«N iva»  ruliga tirsagini q o ‘yib u n i  k u tay o tg an   M irvaliga  ikkita 
sh ish ach ad ag i  boyagi  suy u q lik n i  u zatd i.  Bu  asalari  m o tk asin in g  
suti.  T u rg a n -b itg a n i  yigit  kishiga  q u w a t.  M irvali  « sh o ‘xgina, 
m o dabozgina» yigit em asm i,  u   m ay o rd a sh u n a q a  narsa b o rm ik in , 
d eb  u m id v o r b o ‘lib y u rard i.  X ayriyat,  fa h m -fa ro sa ti yetib,  n e c h a  
m a rta  qilg an   ta g d o r  gaplariga  e n d i  tu sh u n ip ti.
—  B u n d a n   keyin  h a m  y o ‘q lab  tu rarsiz...
Sandiq yukxonaga bem alol sig‘di.  M irvali k o ‘ylaklariga ilashgan 
x as-x ash ak larn i q o q a rk a n , A sqaraliga S e d o n an i  im lab k o ‘rsatdi.
—  X o ‘sh ,  m a y o r,  n im a   q ilam iz?  Ish tah an g iz  qalay?
A sqarali y er o stid an   S ed o n ag a qaradi.
U   p ro fila k to riy a g a   b o rib ,  b a n k a   q o ‘y d irg a n d a   b u   g o ‘zal, 
fa rish ta d e k   b eg ‘u b o r  qizga  havas  b ilan   b o q q a n   edi.  E n d i  u n in g  
k o ‘ng lid a  q a n d a y d ir  h a m   a c h in ish ,  h a m   irganish  b o r  edi.
U lar boqqa yetib kelishganda  Mirvali «M oskvich»ni Abdulazizga 
to p sh irib ,  q a ttiq   tay in lad i:
175


—  Bir yarim  soatda tuzatib q o ‘ym asa, kallasi  ketadi.  M cxanikka 
aytib q o ‘y.  O v q at-p o v q atin g  boiTni?
—  M anti tugib dom ga chiqazib yiiborganm an,  — dedi Abdulaziz.
A sq arali  b ir  o d a m n i  b a x tsiz lik d a n ,  b a d n o m lik d a n   sa q lab
qolgani  u c h u n  o ‘zini  n ih o y a td a  yengil  sezardi.
*  
*  
*
U la r  k o rid o rg a  k irish lari  b ilan  m a n ti  q o z o n d a n   c h iq ay o tg an  
b u g 1  hidi dim o q larig a urildi.
P anbarxat xalat  kiygan  S ed o n a u lam i o c h iq  c h e h ra  bilan  kutib 
oldi.
Bu uyni  Mirvali Sedonaga yaqinda bergandi.  Birinchi yo‘lakdagi 
uyni olishga  S e d o n an in g  o ta -o n a la ri, b u  uy bexosiyat,  B odom gul 
o ‘zin i  osib  q o ‘yg an ,  d eb   k o ‘n ish m ad i.
Mirvali uni garaj  m exanigi K uzm a D enisovichga berib,  ikkinchi 
qavatdagi uyini zudlik bilan rem o n t q ildirdi-da, S edonani k o ‘chirib 
kirgizdi.
U y   jih o z la ri  h a m   o ‘s h a - o ‘sh a.  B iron  n im a   o ‘zg a rm a g a n . 
B odom guldan qolgan kiyim -boshlarni h a r kimlarga berib yuborgan. 
F a q a t  to sh o y n a   to rtm a sid a g i  ta q in c h o q la m i  o lib  q o lg an .  0 ‘sh a 
B odom gul  taq ib   y urgan  sh o d a -s h o d a ,  o ‘rtasid a  ikkita  q a to r d u ri 
b o r m arvarid  S e d o n an in g  b o ‘ynida.  U z u k lar h a m , t o ‘g ‘n o g ‘ich lar 
h a m  S edonada.
S e d o n a   c h o y   k o ‘tarib   kirdi.  M irvali,  c h a lo b   q ilm a d in g iz m i, 
deb so ‘radi.  S edona, hozir, ded i-y u ,  koridordagi xolodilnik eshigini 
ochib, sopol  ko‘zacha oldi.  U ni M irvalining oldiga q o ‘yib ketarkan, 
bog‘ichi yechilib ketgan xalatini o ‘nglam oqchi b o ‘ldi.  O ppoq sonlari 
o c h ilib   ketd i.  O rq a g a   o ‘g irilib ,  b o g 'ic h n i  b o s h q a td a n   b o g ‘lay 
boshladi.
A sqarali  M irvali  h a q id a   o ‘y la rk a n ,  z a p   is h b ila rm o n ,  m e h - 
n a tk a s h   y ig it-k u ,  a y o lla r  m a salasid a  b ejilov  e k a n ,  d eb   q o ‘ydi. 
U  B odom gul voqeasini  ham   eshitgan edi.  U n in g  o ‘sha  ishq o ‘yini 
fojia  b ila n  tu g a g a n in i  h a m   b ilard i.  H ali  B o d o m g u ln in g  tu p ro g ‘i 
sovim ay yangisini  to p ib d i.  B iron  m a rta  r o ‘zg ‘o r  k o ‘rm a g a n ,  n e - 
ne  y ig itlarn in g  k o ‘zin i  k u y d irg an   bu  ta m ta m   qiz  u n in g  tu z o g ‘iga 
tushib qolganiga tushunolm adi.  Balki uylanm oqchidir, d eb  o ‘yladi. 
B u  M irv a li  q a n d o q   o d a m ?   T u r g a n - b itg a n i  sir.  K im lig in i, 
nim aligini  bilib b o ‘lm ay d i.  Birov  u n i buy u k  o d a m   desa,  boshqasi
176


p a stk a sh   o d a m   d ey d i.  Q aysi  b iri  t o ‘g ‘ri?  A jab,  b ir  ta n d a   ikki 
odam !
A sq arali  a n a   sh u   ju m b o q n i  y e c h o lm a y   o 'tir a r d i.  S e d o n a  
y a rim lab  q o lg an  a rm a n  k o n y ag in i stolga  q o ‘yib ketdi.
—  T o ‘x ta n g ,  —  d e d i  M irv a li.—  O g ‘zi  o c h ilg a n   sh ish a n i 
m eh m o n g a  q o ‘yib b o ‘lm aydi.  B u tu n in i olib chiqing.
—  Q o ‘ying,  —  d e d i  A sqarali.  —  Bari  b ir  m e n   ic h m a y m a n . 
M ash in a m in am an .
M irvali  q o ‘lini siltadi.
— V o y -b o ‘!  —  d e d i  M irv ali.—  Sizni  u ru sh   k o ‘rgan  o d a m  d eb  
kim  aytadi?!
M a n ti ju d a  xushxo‘r b o ‘lgan ekan. Asqarali to rtin m ay ,  m aq tab - 
m a q ta b  yedi.
—  E n d i m en g a jav o b  bering, d irektor.
M irvali  o rtiq c h a  q arsh ilik   k o ‘rsatm ad i.  P a std a  h o z irg in a  ta '-  
m ird a n   c h iq q a n   «M oskvich»  u la m i  k u tib  tu ra rd i.
U  k etgach,  M irvali x o m u sh  to rtib  qoldi. X onaga kirib,  divanga 
o ‘zin i  ta sh !a d i-y u ,  o ‘y   o ‘ylab   ketdi.
—  Bu  o d a m   k im ? A g en t e m a sm ik in ?   P ay im g a tu sh g a n la rd a n  
b iri  e m asm i?  T ek sh irib   k o ‘rish  kerak.  S in ash ,  sin ash   kerak.
O sh x o n a  to m o n d a n   S e d o n a n in g   sh a q ir-s h u q u r  qilib  id ish - 
to v o q   y u v ayotgani  e sh itilib   tu ra rd i.  M irvali  k o ‘ylak  y o q alarin i 
y e c h ib ,  k o ‘ksini  siladi.
S e d o n a   ish larin i  b itirib  y o to q q a   o ‘tib   ketdi.  K ey in  so c h la rin i 
ta ra b ,  ikki  qulogM ning tagiga a tir sh ish asin in g  q o p q o g ‘ini te g iza- 
tegiza  M irvalining yoniga kelib o ‘tirdi.
M irvali  u n in g  q o ‘ltig ‘id a n  q o 'lin i o 'tk a z ib , o ‘zig a to rtd i.
—  Q o ‘ying!—  d e d i  S e d o n a   astoydil  o 'p k a la b .—  M eni  anavi 
asalchiga sovg‘a  qilib yuborishingizga o z qoldi-ya!
—  U n in g  erkakligi fro n td a shikastlangan.  S h u n in g  u c h u n  bolasi 
y o ‘q,  s h u n in g  u c h u n   m u sh u k  bo q ad i.
M irvali  S e d o n a n in g  u y id an  kechasi so at b irlard a ch iq ib   ketdi.
S e d o n a   e rta la b   p ro fila k to riy a   esh ig id a n   k ira y o tg a n d a   b e - 
g o n a  b ir x o tin   o ld id a n   c h iq d i.
—  M a rv a rid la r  q u llu q   b o ‘lsin!  Bu  k o ‘c h m a   m arv arid   en d i 
sizga tegdim i?  U n d a n   B o d o m g u ln in g  hidi  kelm ay ap tim i?  E h tiy o t 
b o ‘ling,  kechasi  y ech ib   y o ting.  U x lag an in g izd a  b o ‘g ‘ib  q o ‘y m a - 
sin!—  U  sh u n d a y  d e d i-y u , y o ‘lida  ketaverdi.
S edona u n in g  o rqasidan an q ay g an ch a qarab qoldi.
177


XVII
E rtalabdan beri Z a m b u ru g ‘qoya tep asid a vertolyot aylanadi.
M irv ali  G A Ig a   te le fo n   q ilib ,  v e rto ly o t  s iz la rn ik im i,  d eb  
s o ‘ra g an d a,  y o ‘q,  d eb  ja v o b   qilishdi.  M irvali geo lo g larn ik i b o ‘lsa 
k e ra k ,  d e b   q o ‘ya  q o lg a n d i.  T u sh g a   y a q in   y a n a   b itta   v e rto ly o t 
o ‘td i.  U  to g 1  te p a sid a  ay lan ib  y u rm ad i.  G e o lo g la r burgM layotgan 
to m o n g a  q arab  ketdi. Avvalgisi h a m o n  gob b alan d lab , goh pastlab 
ay la n ib   y u rip ti. M irv ali  m o ‘m iy o   o ‘g ‘rilari  b o ‘lsa  k erak ,  d eb  
g u - m o n   q ild i.
A lp in istla r h a m  ch iq o lm a y d ig a n  b alan d lik d ag i  m o 'm iy o la rn i 
u c h u v c h ila r qiy ratish in i  M irvali biladi.  U sh lab   o lsam ,  o n a  su tin i 
o g ‘zid a n   k eltira m a n ,  d eb   yu rard i.  A m m o   ularn i  q a n d o q   qilib 
ushlaydi. TogMarda uchadigan vertolyotlar b ir idoraga qarasa, boshqa 
g ap  edi.  M in zd rav n ik i b o sh q a ,  G eo lo g iy a  m inistrliginiki b o sh q a , 
G A In ik i  b o sh q a.  Q ay sib irid an   g u m o n   qilsa  boN adi?...  H a tto   b ir 
k u n i  M irvali  to g ‘  y o 'lid a n   k eta  tu rib ,  p a stla b   u c h ib   y u rg an  
v e rto ly o tn i  ov  miltigM  b ilan  o tib   tu s h irm o q c h i  b o ‘lib  c h o g ‘- 
la n g a n d i-y u ,  k a tta   ja n ja lg a   ay la n ish in i  o ‘y lab ,  b u   sh a h d id a n  
qaytgandi.
—  Bu  a b la h la r  togM am i  h a m   o y o q o sti  qilib  yub o rd i!—deb 
tajangboM di  M irvali.
A m m o   v erto ly o tn in g   faqat  b ir jo y d a   ay lan ish i  uni  tash v ish g a 
sola boshlagan edi.  U n in g  to g 6  kam aridagi yashirin m ehm onxonasi 
Z am burug6qoyaning orqasida.  Shuni qidirayotgan b o ‘lm asin tag1 in?! 
M irvalining ko'nglini g u m o n  bosdi.  U  kecha o ‘sha m ehm onxonaga 
borib,  S edona bilan m aishat qilgandi. V ideom agnitofonni,  televizor 
bilan kassetalam i, chex va nem is servizlarini qog‘o z qutilarga joylab, 
uyiga olib  kelgan.  E ndi g ilam lam i olib ketsa, bas.  U n d a n   keyin bu 
m eh m o n x o n ag a o yoq bosm aydi.  B ahridan o ‘tadi.
T o q q a   q o r tu sh ish i  b ilan   g eo lo g lar  k o ‘c h - k o ‘ro n in i  k o 'ta rib , 
m av su m n i tu g atib ,  qay tib   k etish ard i.  A sb o b -u sk u n a la rin i  sovxoz 
x o ‘ja lik  o m b o ri  hovlisidagi b ir hujraga jo y lab  q o ‘yishardi.  M irvali 
b ir  k u n im izg a  y arab   q o la r,  d e g an   o 6y  b ilan  p artiy a  b o sh lig ‘idan 
o 6n - o ‘n b e sh ta   m ex an ik   p o rtla g ic h   o ld irib  q o 6yg an d i.  S hu  to p d a  
u n in g   k o 6ngliga  b u   m e h m o n x o n a d a n   q u tu lish   k erak,  d e g an   o 6y 
keld i-y u ,  o m b o rch ig a o ‘sh a p o rtlag ich d an   t o 6rttasini  olib  kelishni 
bu y u rd i.  K eyin  R asu lb ek k a  tele fo n   q ilib ,  b ir  oshli  x arajat  bilan 
yetib  kel,  d eb   tay in lad i.
178


R asulbek a y tg an in i  qilib ,  «N iva»ga  x arajatlarn i jo y la b   oldiga 
keldi.
— T o q q a  b o ra m iz ,  rulga o ‘zing o ‘tirasan .  M en  ju d a  c h a rc h a - 
g a n m a n .  Bir m iriq ib   d a m   o lib k e la m iz ,—ded i  M irvali.
—  M en   q o lsam ,  x o ‘ja y in ,  to g 6  o rq asid an   b u g u n   keldim .  U ch  
k u n d a n  beri  uyga b o rg an im  y o ‘q.
M irvali unga b ir o ‘qrayib qaragan edi, gapi o g ‘zida qoldi.  Faqat 
S e d o n a   h a m  b o ra d im i,  d eb  s o ‘rayoldi.
U n in g  b u  gapi  M irvaliga  y o q m ad i.  K o ‘ziga  b u n d a n   o ‘n  besh 
k u n la r  c h a m a si  a w a lg i  u ch ra sh u v   k o 6rin ib   ketdi.
M irvali  to g 6dagi  c h o 6p o n la rn i  ukol  q ila sa n ,  d eb   S e d o n an i 
toqqa olib ketdi-yu, c h o ‘ponlar oldiga olib borm ay, y o ‘lni ishratxona 
to m o n g a burdi.  D irek to rn in g  ko‘nglida b u nday qabihlik borligidan 
b ex ab ar S e d o n a  u  bosh lag an   to m o n g a   in d a m a y  ketaverdi.  U  olib 
kirgan  uy  c h o 6p o n la r  uyiga  o 'x sh a m a sd i.  S h o h la r  y ashaydigan, 
u n c h a -m u n c h a  o d am  xayol qilsa h a m  k o ‘z oldiga keltirolm aydigan, 
ertaklardagina b o ‘ladigan jo y  edi.  S edonaning yuragini vahm  bosdi. 
T og6 oralig‘idagi o d am  topm as  g ‘o rlar ichiga joylashgan bu shohona 
saro y d a n   q o c h ib   q u tu lish   q iy in   edi.  K ech   kirib,  tu n   b o sh la n d i. 
K im sasiz  to g 6  o rasid a  M irvali  b ila n   ik k o v larid an   b o ‘lak  z o g 6 
y o 6q  edi.  Ayol  boshi  b ilan  bu  devdek kishiga te n g   kelolm asdi u.
S edona qanchalik m onelik qilm asin,  unga taslim  b o 6ldi.  Mirvali 
o 6sh an d a k o ‘p d a n  bilgisi kelgan  uning uc h in c h i xoli ikki k o 6ksining 
o ‘rtasid an  sal p a stro q d a ek an in i bildi.
S e d o n a  ja v d ira r,  yoshli  k o 6zlari  u n d a n   sh afq at tilardi.
M irvali  tu n   y a rm id a n   o q q a n d a   y o to q x o n a d a n   c h iq ib ,  zal 
u y n in g  c h iro g 'in i  y o q d i.  M in eral  suvi  ic h ib ,  b ir o z o ro m  o lm o q - 
chi b o 6ldi.  Y o to q d a n  S e d o n a n in g  alam  b ilan  yig‘lashini eshitdiyu 
baqirdi:
—  Y ig6lam a!  Y ig6lo q ilarn i  y o m o n   k o 6ram an .  B o6lm asa,  tu r, 
ket!  H o z ir esh ik n i  o c h ib  b e ra m a n .  T o 6rt  ta ra fm g  qibla!
S e d o n a n in g  ovozi tin d i.  M irvali y o to q q a  kirib e le k tm i yoqdi. 
C hoyshabga burk an g an   S e d o n an in g  yelkalari silkinar,  a m m o  ovoz 
c h iq a rg a n i  q o ‘rq a rd i.  M irv ali  k a ra v o t  c h e tig a   o 6tirib ,  u n in g  
y elk alarin i  siladi.
—  M en g a  q ara.  O ld in g d a  ikki  y o i ,   b ittasin i  tan la.  Biri  shu 
to g 6la r  o rasid a  q o lib ,  q u z g ‘u n larg a  yem   b o ‘lish,  biri  m e n   b ilan 
b o ‘lib shohi-atlaslaiga burkanib, oltinu brilliantlarga bezanish. Tanla!
S edona indam adi.
179


—  M en  b ilan  b o ls a n g ,  m alik alard ay  yashaysan.  Z o rlik   n im a , 
m u h to jlik   n im a ,  bilm aysan.
Mirvali uning ustidagi choyshabni olib tashladi.  S edona g ‘ujanak 
b o ‘lib  o lg an ,  o p p o q   m a rm a rd e k  ta n i  d ir - d ir  titra rd i.  M irvali  u n i 
yelkasidan to rtib ,  o ‘ziga  qaratdi.
—  M enga qara!  Q ara,  deyapm an!  M en  b ilan boM asanm i? Ayt. 
Yo  ha d e,  yo y o ‘q  de.  Y o‘q,  d ed in g m i,  yosh jo n in g g a ja v r qilasan.
Sedona:
—  A xir  x o tin in g iz  b o r - k u ,—  d ey o ld i  hiqillab.
—  G a p n i  a y lan tirm a.
S e d o n a   e s h itila r-e sh itilm a s,  a la m -iz tiro b   b ila n ,  h a,  dedi.
A n a s h u n d a n   keyin  M irvali  q a y ta d a n   y e c h in ib ,  u n in g  yoniga 
yotdi...
R asulbek h a m m a   ish lard an   x a b a rd o r ed i.  M irvali  nim aik i  ish 
qilg an   boMsa,  shu  R asulbek  q o ‘li  b ilan   qilg an d i.  T o g 'n in g   narigi 
to m o n ig a  e c h k i h ay d atish g a h a m   R asulbek  ishboshilik q ilard i.  U 
to m o n d a g ila r  b ilan   pul  o ld i-b e rd ila rg a   u  a ra lash m asd i.  F a q a t 
R av sh an b ek n in g   h a lo k a tid a n   keyingina  M irvali  pul  ishlariga  uni 
aralash tirad ig an  b o 'ld i.
M irvali  R asulbekni  qadrlaydi.  M o ‘m aygina qilib pul beradi.  U 
M irvaliga q o ‘shilib kam  b o lm a d i. A w a lla ri o d diygina b ir fotograf 
edi.  E ndi u bir-ikki yuz m ing puili b o ‘ldi.  S am arqandda d an g ‘illama 
uy qurdi. Jiyanining nom iga «Volga» olib q o ‘ydi. Yedi-ichdisi sovxoz 
b o ‘ynida.  S h u n in g  u c h u n   ham   u n g a soyadek ergashgan.  0 4 ,   desa 
o ‘ladi,  tiril,  desa tiriladi.  U n in g  yaxshi, d o ‘n d iq  ayo llard an  tan ish i 
k o ‘p.  T o sh k e n t  to m o n la rd a n   k elad ig an   aziz  m e h m o n la r  u c h u n  
topib kel,  dedingm i, aytgan gaping tug am ay  h o zir qiladi.  «Berezka» 
va chek m agazinlarida o ‘z odam lari bor.  M irvalining sakson m ingdan 
o rtiq   p u lin i  d o llarg a,  frankka  a lm a sh tirib   b ergan.  M o sk v ad an  
k eladigan  m u x b irlarg a  sovg‘a  qilish  u c h u n   S hveysariya  so atlari, 
y a p o n   m a g n ito fo n larin i  C hiyali b o z o rid a n  to p ib   keladi.  S h u n a q a  
n a rsa la rd a n   a lla q a n c h asin i  M irvali  e h tiy o t  sh a rti  seyfda  saqlab 
q o ‘ygan.  Rasulbek ana shunaqa unga z a m r o d am  edi. A m m o boshiga 
q o ra  k u n   kelg an d a bu  bo la c h id a rm ik in ?  Avval b iro n   q a ttiq ch ilik  
k o ‘rg an m ik in ?  M irvali  a n a  sh u n i bilm asdi.
H o zir ikkovi to g 1 yoMida jim g in a ketishyapti.  M irvali o ‘z o ‘ylari 
bilan band.  Rasulbek kecha Hoji aka bilan b o lg a n  suhbatni eslayapti.
H o jim u ro d   ra y ijro q o 'm   raisi  b o ‘lib  keldi.  U   R asu lb ek n in g  
eski  q a d rd o n i.  B ir  v a q tla r  ikkovi  a k a -u k a   b o ‘lib ,  k o ‘p  ish lar
180


qilishgan.  Buni  M irvali yaxshi biladi.  S h u n in g  u c h u n  h a m  b u ndan 
b ir h afta o ld in   R asulbekka sh u n d ay  d e g an  edi:
—  Bilib  q o ‘y,  yaxshi  b u z o q   boMib  ikki  o n a n i  e m a m a n ,  d e - 
san g ,  b u   d u n y o   b ilan   xayrlashaver.  Bu  yerdagi  g a p n i  u   y oqqa 
tash iy m a n , d eb  ovora b o ‘lm a.  X o jim u ro d   kim  b o ‘pti?  B ugun  ray- 
ijroqo‘m  raisi, ertaga hech   kim.  A gar bilsang,  u m en in g  qoNimdagi 
o ‘y in ch o q .  S h u n i esingdan ch iq arm a.
—  0 ‘lib m a n m i,  x o 'jay in .  Siz  b ilan   b o ‘lib  y o m o n   Ь о Ч т а -  
d im -k u .  X iy o n at q ilm a sm ik in ,  d eg a n  g a p n i  k o 'n g lin g izg a  keltir- 
m ang.  H oji  a k a la r  m e n   u c h u n   b ir  m a rta   yeb  boM ingan  ovqat. 
Buyog‘iga u bilan zam o n aso zlik  qilib gaplash am an .
M irvali  q a h -q a h   o tib   kuldi.
—  O b b o   fa lo k a t-e ,  y o m o n sa n .  Ish in g   b itg a n d a n   keyin  o ta n g  
b o ‘lsa ham   uch pulga sotvorasan. S hu ishingga b o rm an -d a.  Bir kun 
em as,  b ir  kun  m en i  h a m   u ch   m iriga  so tv o rasan .  G a p   q ay tarm a. 
X uddi  sh u n a q a  o d a m sa n .  S eni  p irin g  y o ‘q.  V ijd o n in g   h a m   y o ‘q. 
F irin g   h a m ,  v ijd o n in g   h a m   —  pul.  T o ‘g ‘rim i?  T o ‘g ‘ri  d e,  ablah.
R asulbek tila r-tila m a s ,  to ‘g ‘ri,  d ed i.
—  B itta  g ap   ay tsam   m ay lim i?—  ded i  u.  —  S izd an   sal  ginam  
bor.  Sizga, oshnalaringizga qanchalab d o ‘ndiqlam i topib berganm an. 
A m m o  siz b iro n ta  sarqitingizni o l, d em adingiz.  S edonaga  m ening 
h a m   k o ‘nglim   k etib y urgan  edi.  R iz q im n i q irq d in g iz,  x o ‘ja y in .
Mirvali nim a deyishini bilm ay, unga qaradi.  Bu bolaning ham m a 
g a p d a n   xabari  b o r.  Y er tag id a  ilon  q im irla sa  b ila d i,  ablah!  M a n a  
s h u n a q a la r b ilan  ishlasang arziydi.  A y tad ig an   g ap in g  o g ‘zin g d an  
ch iq m a y ,  n im a  d em o q c h ilig in g n i biladi.
— S edona hali-beri sarqitga chiqm aydi.  Senga aytadigan boshqa 
gapim  bor. T osh m ehm onxonaga endi kelm aym iz.  K echa videolam i 
olib ketganm an.  G ila m la m i sen yig‘ishtirib ol.  Senga berdim .  Bitta 
osh  qilib  yey m izu   uy b ilan  x ay rlash am iz.  O rg an   h id   o lgan.  K uni 
b ila n   v e rto ly o t  n im a g a   u c h a y o tg a n in i  b ila sa n m i?   S h u   jo y n i 
qidirishyapti. Topib b o ‘pti. Video y o m on narsa. 0 ‘shani q o ‘ydingmi, 
d arro v   u la rn in g  a p p a ra ti  to p a d i.  S h u n in g   u c h u n  o lib  k etd im .
— T o ‘g ‘ri aytasiz, x o ‘ja y in .  S a m a rq a n d d a ,  S h ah risab zd a h a m  
ch et el «SEX» filmlarini q o ‘yayotgan videolam i k o ‘chada m ashinada 
y u rib   to p ish y a p ti.  A p p arati  d a rro v   b ila rk a n .  —  U   m a sh in a n i 
sekinlatib,  M irvaliga q a ra d i,—  E rtalab to g ‘nin g  n aryog‘idan o d am  
k e lg a n d i,—  ded i  tashvishlanib.
—  P u ln i  o lib  k ep tim i?
181


—  H a.  A m m o   en d i  ech k i  o ‘tk a z m a y   tu rin g la r,  b iro n   oy  sabr 
q ilay lik ,  sov x o zn i  O B X S S   b o sd i,  u la rn i  tin c h itg a n d a n   keyin 
q o lg an larin i  o la m iz ,  d e b   ketdi.
—  P ul  q an i?
—  M ash in am n i bagajnigida qolgan.
—  A h m o q ,  p u ln i  m a sh in a d a   saq lay san m i?  —  d e d i  ta n b e h  
o h an g id a  M irvali.  —  M enga b erm ay  n im a qilib olib o ‘tiribsan?
—  O lib  kiray  d esam ,  p a rtk o m   bilan  o ‘tirg an   ekansiz.
—  M ashina qayoqda?
—  B oqqa olib  kirib q o ‘yganm an.
Y ana jim  ketishdi.  U zo q d an  arc h a z o r ko ‘rinishi bilan  R asulbek 
y o ‘lni c h a p  to m o n g a  soldi.  C h u n k i  ilgarigi y o ‘lni  p o rtlatib , bekitib 
q o ‘yishgan edi. Y o‘lni  M irvalining shofyori  p o rtlatgandi.  Sababini 
s o ‘rag an d a  M irvali,  ishing boM m asin, d eb  g ap n i  kalta qilg an  edi.
M irvali  Ja y ro n a   q o c h ib   k etg a n d a n   keyin  b o sh q a   to m o n d a n  
yo‘l ochgan. Vertolyot bilan qidirib topisholm ayotgani ham  shundan 
b o ‘lsa kerak.
Bu  yoMda  R a s u lb e k   y u rm a g a n .  S h u n in g   u c h u n   h a m   u 
m a sh in a d a n  tu sh ib ,  m in i  M irvaliga b e rd i-d a , o ‘zi  o rq ag a o ‘tirdi.
H a r  b iri  guv ala  k attalig id ag i  to s h la r  so c h ilg a n   b u   y o ‘lda 
«N iva»dan bosh q a m ash in a yurolm asdi.  H a tto  «Niva»  ham  b a ’zan 
to rto lm a y ,  k u c h a n ib  a ran g  o ‘tardi.
M ash in a tepalikka b ir k u ch an ib  c h iq d i-y u ,  bird an ig a pastlikka 
q a rab   s h o ‘ng ‘idi.  P astlikda  b ir  te g irm o n   suv  yoyilib  o q a rd i.  Bu 
suv toshlar orasiga kirib, archazorga yetganda yan a yuzaga chiqardi. 
Suv  sh u   q a d a r   tin iq   e d ik i,  ta g id a   su z ib   y u rg a n   b a liq c h a la r  
sh u n d o q q in a k o ‘rinib turardi.
M a sh in a   a rc h a z o r  o ra la b ,  m e h m o n x o n a   o ld id ag i  yalan g lik - 
d a n   c h iq d i.  R asulbek  c h a q q o n lik   b ilan   irg ‘ib  pastga  tu s h d i-y u , 
g ‘o r  og ‘zin i b erk itib  tu rg an  to sh  d ev o rn i  k u ch an ib ,  o ‘ng to m o n g a  
itara boshladi.  B o‘yniga osilgan  fo to ap p arat salanglab u n g a xalaqit 
b erard i.  D ev o r tagidagi  te m ir g ‘altak  q ald irab ,  n ih o y a t, g ‘o r  o g ‘zi 
o ch ild i.  U z u n   to sh   k o rid o rd a n   g u g u rt  ch a q ib   te m ir esh ik   oldiga 
kelishdi.  R asulbek  ikki  jo y d a n   kalit  solib,  d a ra n g la tib   esh ik n i 
o c h d i.  D ev o rg a  q o ‘l  c h o ‘zib,  e lek trn i  y o q d i.  Ich k ari  yig‘ish - 
tirilm a g a n ,  о ‘п п - к о ьф а1аг  a y q a s h -u y q a s h   b o ‘lib  k e tg a n   ed i. 
M irvali  b a ta re y a   c h iro q   b ila n   y o ritib ,  b o y a  R asu lb ek   gugurt 
c h a q q a n d a   c h o ‘p in i  ta sh la m a d im i,  d eb   yaxshilab  q a ra b   ch iq d i. 
G ila m   u stid a n im a d ir yiltirard i.  Piyola sinigMning p arch asi b o ‘lsa
182


k erak ,  d eb   o ‘ylagan  edi  R asulbek.  Y o ‘q,  ay o lla r  ziragi  ekan. 
E ngashib  oldi.
—  Bu  y o q q a b e r,  —  ded i  M irvali.
R asulbek zirakni unga uzatdi.
M irv a li  R a su lb e k k a   sh u   g a p   sh u   y e rd a   q o ls in ,  d e m a d i. 
R asu lb ek n in g   g ap   tash im aslig in i  bilardi.
— A w a l gilam lam i yig‘ib,  m ashinaga olib chiq.  K eyin ovqatga 
u nnaysan.  A y tg an ch a,  m en in g  fo to ap p aratim n i  b ir tekshirib q o ‘y. 
0 ‘zim   tek sh irib   k o 'rd im u ,  bari  b ir  o ‘zing  tek sh irg an in g   d u ru st 
b o ‘ladi.
—  X o tirja m   b o ‘lin g ,  x o ‘ja y in .  U n d a   fa q a t  s iz n in g   to sh  
k o ‘targaningiz, soyda c h o ‘m ilganingiz olingan, xolos. Jo n o n lam in g  
suvrati  y o ‘q.  U la rn i  laq illatib   a p p a ra tn i  yolg‘o n d a k a m   ch iq il- 
la tg a n m a n .  U n d a n   keyin  c h o ‘q q id a   y a la n g ‘o c h   b o ‘lib  q o rg a 
d u m alag an in g iz bo r...
—  B alo san ,  b a lo sa n ,  a b la h ,  —  ded i  k o ‘ngli  x o tiijam   boMgan 
Mirvali.
R asulbek qoMidagi  g o ‘sh t,  t o ‘g ‘ralgan  sabzi  solingan  t o lrvani 
o sh x o n ag a  kiritib q o ‘y d i-d a , g ilam lam i  y ig 'ish tirish g a  kirishdi.
Bu  g ila m la m i  R asu lb ek n in g   o ‘zi  to p ib   kelgan  edi.
R asulbek to  gilam lam i y iq q u n ch a  M irvali  piyoz arch ib , g o ‘sht 
to ‘g ‘rab turdi.  Rasulbek ju d a chaqqon yigit edi.  Biфasda to 'rtta gilamni 
tax lab ,  k o rid o rg a o lib ch iq ib  q o bydi.
—  O y o q  o stid a y o tm asin ,  m ash in ag a o lib ch iq ib  q o ‘y,  — dedi 
M irvali.
—  X o ‘ja y in ,  «Niva»ga b itta   h a m  gilam   sig 'm ay d i.  «N iva» o ‘zi 
y axshi-yu,  sig‘im i  k ichkina.  A gar zap as g ‘ildirakni  tash lab   ketsak, 
b itta  gilam   sig'ishi  m u m k in .
—  B o‘pti, sh u  y erd a qolaversin.
Mirvali divanga cho'zildi.  Rasulbek qozonga yog1 tashlab, ovqatga 
unnab ketdi.  Mirvali ozroq yotdi-yu, yana o ‘m id an  turdi. Tashqariga 
ch iq ib ,  m ash in ad an   m ex an ik -p o rtlatg ich  solingan xaltani  k o ‘tarib 
kirdi.
U ni divan orqasiga qo'yib, oshxonaga chiqdi. Qiziyotgan yog‘dan 
c h iq q a n  o p p o q  tu tu n d a   R asulbek aran g  k o ‘rinardi.
—  M en g a  q a ra ,  B ek ,—  ded i  M irvali.—  M en   o z ro q   m izg‘ib 
o la m a n .  Y o g ‘  h idi  k irm a sin ,  d e b   esh ik n i  b erk itib   q o ‘y a m a n , 
b o ‘ptim i? O sh p ish g an d a uyg‘otarsan .
R asulbek,  x o ‘p,  d ey a b o sh   irg‘ab   q o ‘ydi.
183


M irvali  eshikni ic h id a n  berkitib,  x altadan  p o rtlag ich lam i oldi. 
T o ‘rttalasining h a m  m ex an ik  m illarini u c h d a n  o ‘ttiz m in u t o ‘tgan 
vaqtga to ‘g ‘rilab, birini  divan tagiga, yan a birini v an n a tagiga tiqib 
q o ‘ydi. Y ana ikkitasi bor. Q ayga q o ‘ysam  ekan, deb bir dam  o ‘ylanib 
turdi. Y ana  ichkariga kirdi.  Soatiga qaradi. Jav o n d a n  bitta konyak 
olib,  R asu lb ek n in g  old ig a chiqdi.
—  H a ,  x o ‘ja y in ,  u x lam ab siz-k u ?  —  ded i  q o z o n   kovlayotgan 
Rasulbek.
—  U y q u m  kelm adi.  Kel,  m an a shu shishani b o ‘shataylik. Oxirgi 
m a rta   ich ish im iz,  b u  jo y d a .
—  U n a q a   d e m a n g ,  x o ‘ja y in ,  x u d o   x o h lasa,  hali  k o ‘p   k ela­
m iz  b u  joyga.
— A ytganing kelsin.  M anavi b o ‘layotgan  « sh am o l-to ‘polon»lar 
sal  bo silsin ,  keyin  kclarm iz.
U sh u n d a y  d eb  shishani o ch d i.  Ikkita piyolaga to ‘ldirib quydi.
—  Q o v u rilg an  g o ‘s h td a n  ol.
R asulbek tarelkaga to 1 rl-b esh ta ja z  tashlab, stolga q o ‘ydi.
—  Q a n i,  ol,  Bek.  M e n   sen i  astoydil  u k a m ,  d e g a n m a n .  S en 
h am m a sirim ni bilasan.  S endan sir yashirm aganm an.  Seni o ‘zim dek 
b ila m a n .  O l,  o l,  u k ag in am .
R asulbek  u n i  h e c h   q a c h o n   b u n a q a   m e h rib o n   b ir  v aziyatda 
k o 'rm ag an d i.  H ay ro n  b o ‘ldi.
Ikkovi ichib yub o rish d i.  M irvali  k e tm a -k e t yan a quydi.
—  E n d i  m e n   jin d e k   tu r ib   ic h a y .  B o‘lm a sa ,  o s h n i  b u z ib  
q o ‘y a m a n ,  —  d ed i  R asulbek.
—  Ichaver, b uzm aysan.  Shovla qilib q o ‘ysang ham  yevoram iz. 
S hu bug u n  ju d a  ta b ia tim  yaxshi.  Ichgim   kelyapti, d o ‘stim .
R asulbek  u n in g  b u   xil  kayfiyatini  S S S R   O liy  Soveti  d e p u ta t- 
ligiga k rsatilganidan deb o ‘yladi. Shu xursandchilikka sherik boMish 
u c h u n   ik k ilan m ay   piy o lan i  k o ‘tard i.
—  S izning bu d u n y o i o la m d a  sog‘-sa lo m a t y ashab yurishingiz 
u c h u n .  O rq an g izd an  ergashib, biz h a m  tirikchilik qilib yurishim iz 
u c h u n ,— dedi.
—  B ilasan m i,—ded i  M irvali  R asu lb ek n in g   yelkasiga  q o ‘lini 
q o ‘y ib ,—m e n   saxiy  o d a m m a n ,  sh u n i  b ilasan m i?
—  B ilam an ,  x o ‘ja y in .
— T o g ‘ning n ary o g ‘id an  q a n c h a  p u l  keldi?
—  S akson  m in g ,  x o ‘ja y in ,  —  d eb  ja v o b   qildi  R asulbek.
184


—  S hu  p u lla m in g   h a m m a sin i  sen g a  b e ra m a n .  01.  M en in g  
davlatim da yayrab qol!
R asulbek o ‘zini y o ‘q o tib  q o ‘yay dedi.
— Y o ‘g ‘-e ,  x o 'ja y in , ju d a  k o ‘p-ku?!
—  O lav er,  m e n ik i  o ‘zim ga  y e tad i.  T ash q a rig a   c h iq ib ,  p ich a 
k iy ik o ‘ti  te rib   k e la m a n .  Q o n   b o sim im   k o ‘tarily ap ti.  S hu  k o nyak 
o ‘Igum i  ic h m a y  d e y m a n -u ,  y an a b o ‘lm ay d i-d a!  Q o n  b o sim i  b o r 
o d am g a konyak b o ‘lm aydi, ara q  durust.
U  sh u n d a y  d e b  t o ‘rva k o ‘ta rib , tash q arig a ch iq ib   ketdi.
H av o   y a sh n a b   tu ra rd i.  M irvali  ikki  yelkasini  o rq ag a  kerib, 
h u z u r   q ilib   n a fa s  o ld i.  A tro fg a   a la n g la b ,  b e g o n a n in g   n azari 
tu sh m a sin ,  d eb  to sh  d ev o rn i q ald iratib  surib, g ‘o r o g ‘zini  berkitdi. 
C h o ‘ntagidan boyagi y o n  soatni o lib qaradi.  U n in g  sovg‘aga olgan, 
ismi yozilgan soatlari,  Rasulbek «Beryozka»dan olib kelgan elektron 
soatlari  k o ‘p  edi.  U la m i  tu tm a sd i.  Bu y o n  so at  u n g a o ta  q a d rd o n  
boMgani  u c h u n  d o im o  y o n id a o lib  y u rard i.
M irvali p astd an  tu rib ,  ishratxona tepasida ikki to m o n d a n  egilib 
tu rg an   qoyaga  q arad i.  B ah ay b at  to s h la r  s h u n d o q q in a   tep asid a 
soyabondek turardi. Mirvali toshlaiga tirmashib tepaga chiqdi.  M exanik 
p o rtla tg ic h n in g   b itta sin i  o ‘n g   to m o n d a g i  x arsan g   tagiga,  y an a 
b itta sin i  c h a p  to m o n d a g i  to sh   tagiga tiq ib   q o ‘ydi.
U   pastga qay tib  tu sh ib , ariq d a b e t-q o ‘lini yuvib, d a stro ‘m oliga 
artd i.  M ash in a yoniga b o rib , o ‘n besh  m in u tla r cham asi  u y o q -b u  
y o q la rn i b e z o v ta  to m o s h a  q ilib  tu rd i.  K eyin  kab in ag a o ‘tird i-y u , 
m a sh in a n i  g u ru lla tib   h ay d ab   ketdi.
U  a rc h a z o rd a n   c h iq q a n d a   so a t  u c h d a n   yigirm a  o lti  m in u t 
o ‘tgandi. Y ana to ‘rt m inutdan keyin  m ehm onxona portlaydi.  Mirvali 
m otorga gaz berdi.  M ash in a shag‘allam i surib, tepalikka ch iq d i-d a, 
suv kech ib  p icha yurgach,  boya  R asulbek m in i bergan joyga keldi. 
Bu  pay t  so a t  u c h d a n   y ig irm a  sakkiz  m in u t  o ‘tg an d i.  M irvali 
m e h m o n x o n a d a n ,  ta x m in a n ,  t o ‘rt  y u z  m e trc h a   n arig a  b o rib  
qolgandi.  M ash in an i t o ‘xtatib,  pastga tu sh d i.  S o at u c h d an  yigirm a 
t o ‘qq iz  m in u t o ‘td i.  M irv alin in g  b ir k o ‘zi so a td a ,  b ir k o ‘zi to sh la r 
o rq a sid a n   u c h la ri  k o ‘rin ib   tu rg an   a rc h a z o rd a .  S o a tn in g   sek u n d  
strelkasi olti raqam i ustidan o ‘tayotganda  M irvali  ikki kaftini yuziga 
to rtib ,  «ollohu akbar!» dedi.  S hu payt dahshatli  portlash boshlandi. 
K etm a-ket portlash toshlam i osm onga otdi. T og‘ oraliqlarida quloqni 
k a r  q ilad ig an   x u n u k   a k s-sa d o   ay lan ib   y u rd i.  B ir  z u m d a n   keyin 
y an a h a m m a y o q  jim jit boM di-qoldi.
185


R asulbek ham  ketdi.  M irvali u c h u n   u en d i o rtiq ch a edi.  K eyin- 
gi  yillarda  M irvali  nim aiki  qilgan b o ‘lsa,  ham m asig a shu  R asulbek 
shohid. T og‘ ortiga o ‘tkazilgan echkilam i, m ana shu m ehm onxonada 
boMib  o ‘tg a n   ishlarni  u  yaxshi  b ilad i.  V aqtiki  kelib,  ahvol  tan g  
boN adigan  p a y tla rd a ,  a lb a tta ,  u  o g ‘z id a n   gullaydi.  E n d i  u n in g  
xizm ati  b itd i,  y ashashga  h aq q i  y o ‘q edi.
M irvali d arro v  y o ‘lga c h iq m a d i.  B em ahal  p o rtla sh d a n  h ayron 
boMgan  c h o ‘p o n la r  shu  to p d a  
b u   to m o n g a   q a ra b   tu rish ip ti. 
O zro q  vaqt  o ‘tk azib  y o ‘lga ch iq ish   kerak.
M irv a li  b o y a   b itta   x a to g a   y o ‘l  q o ‘y g a n in i  b ilib   q o ld i: 
m e h m o n x o n a d a   R asulbek yech ib  q o ‘ygan  kostyum   c h o ‘ntag id an  
m a sh in asin in g   kalitini  olish  kerak  ed i.  O h n a p ti.  B og‘d a  qolgan 
u n in g   m ashinasi bagajnigida pul  bor.  Q a n d o q  qilsa b o ‘larkin?  Bir 
y o ‘li  to p ilib   q o la r,  d e b   o ‘yladi,  M irvali.
Y an a  so atn i  o lib q a ra d i.U c h d a n   q irq   u c h   m in u t  o ‘tip ti.E n d i 
ketsa  h a m  boMadi.  YoMga tu sh d i.  S h u n d o q q in a  d o ‘ng ay lanib suv 
b o ‘yiga  b u rilg a n d a ,  p a std a n   p a q ird a   suv  k o ‘ta rib   c h iq ay o tg an  
Asqaraliga  ko‘zi tushdi.
Bu o d am  selda oqib tushgan p o ‘lat sandigMni lopgan edi.  Mirvali 
aytg an   b a h o n a la rg a   ishonm asligi  m u m k in .  O d a m   b o la sin in g   sir 
saqlashi  qiyin.  M irv alin in g   k o ‘nglida  y o m o n , ju d a   y o m o n   niyat 
tu g ‘ildi...
A sq aralin in g  p a std an  to  y o ‘lga c h iq ib  olish ig ach a y etti-sak k iz 
q a d a m   q o ld i.  M a sh in a   tezligi  so atig a  salk am   o ltm ish   k ilo m e trn i 
k o ‘rsatib  tu rip ti.Y a n a   o z ro q  gaz b e rish ,  y etm ish   k ilo m e tr  tezlik 
olishi  kerak.
Asqarali y o ‘lga chiqib olganda,  m ash in a u n d a n  ellik q ad am ch a 
uzoqlikda edi.  M irvali yan a gaz berdi.  Asqarali  c h o ‘chib, q ad am in i 
tezlatd i.  P aq irlard ag i  suv ch a y q a lib ,  u n in g  te z  y urishiga  m o n elik  
q ilard i.M irv ali  u n g a  y e td im   d e g a n d a ,  u  p a q irn i  ta sh la b ,  o ‘zini 
ch e tg a   oldi.  M irvali  m in i  keskin  b u rib   y u b o rg an   e d i,  A sqaralini 
to m  b o 'y i toshga q ap ish tirib  q o ‘ydi.
M irvali  m a sh in a n i  d arro v  o rq ag a q a y ta rm a d i,  to   lab id an   q o n  
o q q u n c h a ,  k o ‘zi  o q ib   tu s h g u n c h a   qisib  tu rav erd i.  O xiri  orqaga 
tisarildi. Asqarali sh u n d o q q in a yonboshiga yiqildi.
B u rilish d a ata y in   k o ‘p rik d an   o ‘tm a y ,  m a sh in a n i  suvga  soldi. 
Suv m ash in a salo n ig ach a ch iq d i.  M o to r o ‘ch ib  q o lish id an  q o ‘rqib 
d arro v   yan a  q irg ‘o q q a   c h iq d i.  S h id d a t  b ilan   o q a y o tg a n   to g ‘  suvi 
m ashinaga q o ‘ngan g ‘u b o rlam i  yuvib ketg an  edi.
186


S h u   b u g u n ,  y arim   so at  ic h id a   M irvali  ikki  g u v o h d a n   xalos 
b o ‘lgandi.  B u n aq a  « om ad»  kelgan  k u n la r  ju d a   kam   u ch ray d i, 
y e lk a m d a n   o g ‘ir yuk  ag ‘d arilib   tu sh d i,  d eb   o ‘yladi.
U   m a g n ito fo n   tu g m a sin i  b o sd i.  « 0 ‘xsh ay d i-k u »   q o ‘sh ig ‘i 
y a n g rab   ketd i.  M irvali  k a y f b ilan   b o sh in i  g o h   u  y o q q a,  g o h   bu 
y o q q a  ta sh lab ,  q o ‘sh iq d a n   sel  b o ‘lib b o rard i.
Ikki kishining hayoti b an d id an  qirqilgan shunday paytda k o ‘ngli 
q o ‘sh iq   istagani  u n in g   u c h u n   g ‘ayritabiiy  b ir  hoi  em asdi.
B u x o ro   a m ir in in g   j a l l o d i   h a m   z i n d o n d a   o d a m   s o ‘y ib  
c h iq q a n d a n   keyin ch ak k asig a gul ta q ib  y u ra r ekan.
N ih o y a t,  b o q q a   keldi.  A b d u laziz  so ‘rida  M irvali  t o ‘g ‘risida 
m aqola ch iq q an  «Selskaya jizn» gazetasini o ‘qib yotardi.  U   M irvali- 
n i  k o ‘rishi  b ilan   o ‘rn id a n   sa p ch ib   tu rd i.
—  O v q a t-p o v q atin g  b o rm i?
—  B or,  bor.  S uzib ch iq ay m i?
—  D avay!— d e d i  M irvali.
U   s h u n d a y   d eb   to l  tag id a  tu rg a n   R asu lb ek n in g   «Jiguli»  siga 
q a ra d i.  A b d u la z iz   o v q a t  su z ib   k e lg u n ic h a   sa b ri  c h id a m a y , 
R asulbekning m ashinasi oldiga bordi.  Bagajnikka kalit solib k o ‘rdi, 
tu sh m ad i.  Q aytib kelib, garajga telefo n  qildi.
— G a ra jd a   n e c h ta  «Jiguli» bor?  — d eb  so 'rad i.
U  ta ra fd a n ,  u c h ta  xususiy,  y ettita hali  h e c h   kim ga berilm agan 
«Jiguli»  b o r,  d eg an  ja v o b  b o ‘ldi.
—  H a m m a sin in g   k alitin i  y ig ‘ish tirib   kel.
A b d u laziz dastu rx o n g a ovqat q o ‘ydi.  «X alq  n o m zodi»  M irvali 
R ixsiyev  h a d d a n   ta s h q a ri  o c h iq q a n   e d i,  h e c h   q a y o q q a   q a ra - 
m ay ,  b irp a sd a  o v q a tn i sh a p illa tib  yedi.  U s tid a n   ikki  piy o la c h o y  
ic h ib ,  o ‘rn id a n   tu rd i.  G a ra j  b o sh lig ‘i  b ir s h o d a   kalit  b ila n   kirib 
kelardi.
—  BoMdi, sen ketaver,  — dedi  M irvali u n in g  qoMidan kalitlam i 
o la r ek an .  —  B iro zd an   keyin A blaz o p c h iq ib   b eradi.
G araj boshligM  k etgach,  M irvali  kalitlam i bagajnik qulfiga b ir- 
b ir solib k o ‘ra b o sh lad i.  Bittasi  tushdi.
U   bagajnikdagi q o g ‘oz q o p n i  olib,  ichiga q arad i. Y uz so ‘m lik, 
ellik  so ‘m lik  p a c h k a la r.  Y a n a   b ir k ich ik ro q   q o g ‘oz  p a k e td a   ham  
yigirm a m ing atrofida pul.
— Ablah! — dedi  M irvali.  —  Sakson  m ing, deb m eni  laqillatgan 
ek an . Y igirm a  m ingni o ‘m arib  q o ‘ygan ekan-da!
187


U  b ag ajn ik n i  y o p ib ,  y a n a   q u lflab   q o ‘ydi.  Q o g ‘oz  q o p   b ilan 
p a k e tn i  k o ‘ta rib ,  m e h m o n x o n a   z in a sid a n   c h iq a r  e k a n ,  A blaz, 
deb ch aq ird i.  Y ugurib kelayotgan A bdulazizga kalitlam i otdi.
— G arajga o p ch iq ib  ber!
M e h m o n x o n a d a   p u lla m i  sa n a b ,  ja m i  yuz  m in g   ekanligiga 
q a n o a t  hosil q ilg ach ,  q o p n i  k arav o t tagiga tiq ib ,  o ‘zini  t o ‘sh ak k a 
otdi.  U  bugungi  k u n id an   n ih o y a td a  x u rsan d  edi.
*  
*  
*
Salim a in stitu tn in g   R A F  m ashinasida keldi.  Eshik berk edi.  U y 
a tro fin i  ay lan ib ,  M o sh ,  M o sh ,  d e b   c h a q ird i.M u s h u k   k elm ad i. 
D e m a k ,  A sqarali  u n i  o lib   k etg an ,  d e b   o ‘yladi.
U   sh u n c h a   y o ‘l  yurib  kelg an   sh o fy o rn i  o v q a tla n tirib ,  keyin 
ja v o b  b e rm o q c h i  edi.
— A kangizni oldiga olib bo rib  q o ‘yasiz en d i,  inim . 0 ‘sh a yerda 
rizqim izga y arasha yegulik topilib qolar.
M ashina Z am burug‘qoya to m o n  yo‘l oldi.  K uz kirib, to g ‘ salqin 
b o ‘lib qolgan edi.  M ashina orqasida chang k o ‘tarilm asdi. Y o‘l yoqa- 
sida o n d a-so n d a uchrab qoladigan doMana tuplarida Ьащ  qolm agan. 
Shoxlaridagi  s h ig il  m e v alar  q ip -q iz il  b o ‘lib  k o ‘zn i  olad i.  K iyik 
o ‘tla r  q u rib ,  qovjirab  q o lg an .  T o sh la rn in g   o fto b ro 4  to m o n id a  
yovvoyi  k a p ta rla r  ikki  q a n o tin i  y o z ib ,  k o ‘k ra k la rin i  q iz ig a n  
shag‘alga berib yotishibdi.  S h u n d o q q in a yonlaridagi ilon p o ‘stlariga 
b ep arv o   q a ra sh a d i.  0 ‘n  c h o g ‘lik  to sh b a q a   y o ‘lni  kesib  o ‘ty ap ti. 
S h o fy o r u la m i  k o ‘rm a d i,  sh ek illi,  b osib o ‘tib   ketd i.  S alim a  o rq a  
oynadan qaradi. Toshbaqalaiga hech narsa qilm apti. Shofyor ko‘rgan, 
a ta y in  b osib  o ‘tg a n   ek an .
—  N im a   d eb   o ‘tirip siz,  o p a ,—d e d i.—  S am osval  b osib  o ‘tsa 
h a m   h e c h   balo   u rm ay d i.  B ir  m a rta   se m o n   o rtilg a n   sam osval 
toshbaqani bosib o ‘tgandi, o ‘ldi-yov, d eb  kabinadan tushib qarasak, 
h ech   narsa b o ‘lm ag an d ek  pild irab  ketyapti.
Y o'lga tosh qulapti.  0 ‘tib b o ‘lm ay qoldi.  S hofyor n im a qilishini 
b ilm ay ,  h a y ro n   b o ‘lib  tu rg a n   e d i,  te p a lik d a n   u stig a  b ir  q o p  
a n z u r  p iy o z  o rtilg a n   e sh ak n i  y e tak lab   b ir  c h o l  tu sh ib   k e la y o t- 
g an in i  k o ‘rdi.  C h o l  u la r yoniga  k elg an d a o ‘zi g a p  boshladi:
— J o ‘lni tas b asq an .  Suvdan  keshib o ‘tingiz. A ijag‘i to za j o ‘l.
S h o fy o r  u n g a  ra h m a t  a y tib ,  m a sh in a n i  tisarib ,  sal  o rq ag a
b e rd i-d a ,  pastlikka q a rab  yurgizdi.
188


Suv  tin iq   edi.  T o g 1  suvi  sh u n d o g ‘a m   tin iq   b o 'la rd i.  A yniqsa, 
k u z  kirib,  y a n a d a  lin iq ip ti. T agidagi  to sh la ri  san asa b o ‘ladigan 
d a ra ja d a   a n iq   k o ‘rin a d i.  M a sh in a   suvda  o z ro q   y u rg a n d a n   keyin 
y an a y uqoriga  — y o ‘lga ch iq ib  oidi.  C h o l ay tg a n c h a ,  yoMning bu 
to m o n i  tek is  edi.  M a sh in a   silk in m ay ,  ravon  b o ra rd i.  C h a m a si, 
ikki kilom etrcha yurganlaridan keyin tepalikda A sqaralining chodiri 
k o ‘rindi.
—  Y etdik,  o pa.
S h o fy o r sh u n d a y  d e d i-y u ,  A sq aralin in g   «M oskvich»i  o ch g an  
so ‘q m o q d a n  y uqoriga e n d i  ko T arilay o tg an  e d i,  o 6n  besh  c h o g ‘lik 
yovvoyi m ushuk m o to r tovushidan c h o 'c h ib , to ‘rt tarafga tiraqaylab 
q o ch a boshladi.
S hofyor bilan S alim a pastga tushishdi.
Y ovvoyi  m u sh u k la r  o rasid a  M o sh   h a m   b o r  edi.  U   o g 'z id a  
tishlab ketayotgan bir p arch a g o 'sh tn i yerga tashlab, o ‘girilib qaradi. 
S alim an i  ta n id i.  Y an a g o ‘sh tn i  tish lab ,  u  to m o n g a   kela b o sh lad i. 
B o sh q a  m u sh u k la r  to s h la r  te p a sid a   ularg a  ju d a   x u n u k   q arab  
tu rish ard i.
—  H a,  o ‘lgur, yuribsanm i? 0 ‘z tirikchiliging o ‘zingga qoldim i?
U  s h u n d a y   d e b   M o s h n in g   b o 'y in la r id a n   sila d i.  Yovvoyi
m u sh u k lar yan a boya q o ch g an  joylariga yopirilib kela boshladilar. 
S h o fy o r  bu  y erd a  n im a  balo   b o r  e k a n ,  e c h k im i,  q o ‘ym i  o 'lg a n  
b o ‘lsa,  yovvoyi  m u sh u k larg a  yem   b o ‘lyapti  shekilli,  d eb   o 'y la d i- 
d a,  o 's h a   to m o n g a   y u ra  b o sh la d i.  Y ovvoyi  m u sh u k la r  o d a m  
sh arp asid an  yan a q ochishdi.
S alim a  M o sh   b ilan   o v o ra  e k a n lig id an ,  sh o fy o m in g   qaytib 
kelganini sezm agandi.  U n in g  rangi o ‘ch gan, q alt-q alt titrardi.  lyagi 
silk in ib ,  g a p iro lm a y   q o ‘li  b ila n   m u s h u k la r  q o c h g a n   ta ra fn i 
k o ‘rsatardi.
S alim a hayron.  U  nim a deyapti? N im a  b o 'ld i o ‘zi?
U  shofyor ko ‘rsatgan to m o n g a yurayotgan edi, bilagidan ushlab 
to ‘xtatdi.
—  B o rm an g ,  b o rm a n g ,  —  d ey a o ldi  z o ‘rg‘a.
Salim a to ‘xtadi.
—  A k am ,  —  d e d i  titra b -q a q s h a b   shofyor.  —  0 ‘lib  y o tibdi...
Salim a uning  gapini oxirigacha eshitm adi.  O 'sh a  to m o n g a o 'q -
d ek  otilib  ketdi.  O rq asid an   M osh  h a m  yugurdi.  S h o fy o r b orm adi. 
B orishga  yuragi  b e tlam asd i.  B ir o z d a n   keyin  S a lim an in g   alam li 
q ic h q irig 'i b ir esh itild i-y u , tin d i.  B oshqa ovoz c h iq m a d i.  S hofyor
189


shoshib, o ‘sha to m o n g a bordi.  Salim a o ‘zidan ketib yiqilgan,  M osh 
h a m o n   g o ‘sh t  c h a y n a r  edi.
A sq a ra li  y o n b o s h i  b ila n   y o tib   q o lg a n .  U n in g   k e k irta g i, 
k o ‘kragi,  q o rn i  g ‘ajilgan.
B unday p ay tlard a erk ak  kishi  d ad ilro q  b o ‘ladi.  S h o fy o r o ‘zini 
o ‘nglab oldi.  S alim an i  k o ‘tarib  ch e tg a  o lib ,  to sh g a suyab o ‘tqizib 
q o ‘ydi.  N im a  qilishini bilm ay, b ir da m  o ‘ylanib tu rd i-d a ,  ildam lik 
bilan  o rqasiga  q ay tib ,  m ash in ag a  o ‘tird i.  K elgan  yoMidan  ja d a l 
ketdi.
O radan sal vaqt o ‘tib, c h o ‘ponlam i boshlab keldi.  Bir c h o 'p o n n i 
sovxoz idorasiga x ab ar berishga yubordi.
S alim a 
h a m o n   q im irlam ay ,  to sh g a   su y a n g a n c h a  o ‘tiripti. 
M osh  shapillatib g o ‘sh t chay n ay d i.  C h o ‘p o n la r ham   n im a qilish- 
larini bilm ay,  a n c h a  v a q tg ach a serrayib tu rib  qolishdi.
B ir  c h o ‘p o n ,  o p a n in g   yuziga  suv  sep in g lar,  d ed i.
Y o ‘l  o ‘rtasid a  ikkita p a q ir y o tard i.  B ittasida suv o lib  kelishdi. 
S alim an in g  yuziga sepishdi.  S alim a u y q u d an   uyg‘o n ib  ketgandek, 
c h o ‘c h ib   k o ‘zin i  o c h d i.  O y o g ‘iga  ish q a la n a y o tg a n   M o sh n i  tep ib  
y u b o rd i.  M osh  n o ro zi  b ir o v o zd a  m iyovladi.  A sq aralin in g  jasad i 
ustiga c h o p o n  yopib q o ‘yishdi.  H e c h  k im d an   sado chiq m asd i.
M irvali  «N iva»da  u c h a stk a   m ilistiyasi  b ilan   keldi.  Ja sa d n in g  
b etin i  o c h ib  q arad i.  A sqarali  k o ‘krag id an   m a sh in a  siqib,  e n tik ib - 
entikib jo n  taslim  qilganda oqib tu sh g an   k o ‘zlari o ‘shandayligicha 
q o lgan.  M irvali  u n in g   b e tin i  y o p d i.  U   k o ‘p  o ‘lim larn i  k o ‘rgan, 
m u rd a d a n  c h o ‘ch im ay d ig an  boMib k etgandi.
—  M u sh u k larn i  q irib   ta sh lash   kerak.  Y a q in d a n   beri  to g ‘d a 
o d a m x o ‘r  m u sh u k la r  p ay d o   b o ‘lgan.  Bu  o ‘sh a la rn in g   ishi,  — 
dedi  M irvali c h o ‘ponlarga qarab.
C h o ‘p o n la r  u n in g  g ap in i  tasd iq lash d i.
—  M ush u k   insonga d o ‘st boM m aydi,  — ded i  bittasi.
—  M u s h u k la rn in g   n iy a ti  y o m o n   boM adi.  B o lan g   o ‘lsin , 
tizzangda o ‘zim  o ‘tiray, derk an .
Salim a go‘sht chaynayotgan  M oshga o ‘qrayib qaradi.  0 ‘m idan 
tu rib , y erd an  tosh olib,  unga jo n -ja h d i b ilan  otdi. T eg m ad i.  M osh 
qochdi.  Baland tosh ustiga chiqib, bag‘rini berganicha, ularga yom on 
tikilib turaverdi.
—  C h o d ird a n   k o ‘rp a  olib  tu sh ib   o ‘ra n g la r,  —  ded i  M irvali. 
K eyin  S a lim an in g  old ig a  kelib,  h a m d a rd lik  b ila n  dedi:
190


—  O p ajo n ,  q a n d o q  qilam iz.  P eshonasiga to g ‘-to sh la rd a  o ‘lish 
bitilg an  ek an .  C h id a m a y  ilojim iz y o ‘q.
Salim a indam adi. Axir, shu n ch a yil birga yashashdi.  Biron m arta 
biri-b irin i sen d em ad i. A rm iya h ay o tin in g  m u rakkab yillarini Ыща 
b a h a m   k o ‘rish d i.  A sqarali  x izm at  q ilad ig an   qism   qayga  k o ‘ch sa, 
S alim a h a m  birga k o ‘ch d i.  B iron  kun u n i yolg‘iz tash lab  ketm adi. 
F a rz a n d siz lik d a n   k u y m asin ,  d eb   u n g a b o lad ek  erk alan d i.  E rm ak  
b o ‘lsin, deb m ushuk boqdi. Qayga borsa olib yurdi.  M ana shu m ushuk 
u n in g  k o ‘ksini g ‘ajidi.  T ilk a -p o ra  qildi.
S hu  to p d a   S a lim an in g   k o ‘zi  o ld id a n   b u tu n   u m ri  b irm a -b ir 
o ‘td i. A n a en d i ta m o m .  T o g ‘-to sh la r o rasid a A sqarali  u m r yo ‘lini 
ta m o m   qildi.
A sqaralini  R A F  m ashinasiga olishdi.
— O pajon, sizlar ketaveringlar.  Bu yerda qolgan yuklam i o ‘zim  
jo 'n a ta m a n . M ashinasini ham  haydab olib borib beram iz. Sovxozdan 
ja n o z a g a   o d a m   j o ‘n a ta m a n .  K a m - k o ‘s tin g iz   b o ‘lsa,  a y tin g , 
to rtin m a n g ...
M irv alin in g  gapi  o g ‘zida qoldi.  S alim a b irg in a  «rahm at» s o ‘zi 
bilan  u n in g  g apini  b o ‘lib  q o ‘ygandi.
—  M a n a  sh u   m u sh u k n i  y o ‘q otinglar.  S h u n i  k o brm ay.
H a m m a  tep ad a toshga bag‘rini berib yotgan  M oshga qaradi.  U
o d a m la rg a   y o m o n   tik ilib   tu ra rd i.  U c h a stk a   m ilitsiyasi  y o n id an  
to ‘pp o n ch asin i ch iq azib ,  u n i moMjalga ola boshladi.
M irvali  u n in g   q o ‘lini  q o q ib   tash lad i.
— T o ‘p p o n c h a  b ilan  urib boM maydi.  S h o sh m ay  tur.
U  s h u n d a y   d e d iy u   m a sh in a d a n   q irq m a   q o ‘s h o g ‘iz  m iltiq n i 
oldi.  Q o ‘nd o q n i yelkasiga tirab turib,  ikkala tepkini b a ro b ar bosdi. 
T o g 6-to sh la r g u m b u rlab  ketdi.  M osh pastga yu m alab  tushdi.  Ikki- 
u c h  m a rta  o y o q  q o q d i-y u , jim  b o ‘ldi.
B ad an g a ig n ad ek  san c h ila d ig a n   kech   kuzgi  to g ‘  sh am o li  esdi. 
T e p a d a  egasiz q o lg an  c h o d ir silkindi.
R A F  j o ‘nab  ketdi.  C h o ‘p o n la r o rq ad an   m a ’yus q arab  qolishdi. 
M irvali  h ech   kim ga  q a ra m a y ,  m ash in asig a  o ‘tira rk a n ,  o rqasiga 
o ‘girildi.
—  Boringlar endi. T og‘d a qan ch a m ushuk bo ‘lsa, barini otinglar. 
B itta qo lm asin .  Q a n c h a  o ‘q sa rf qilsanglar,  m e n  t o ‘laym an.
U   y o ‘ld a   k e ta rk a n ,  o ‘z  q ilm is h in i  m u s h u k la rg a   t o ‘n k ab  
y u b o rg a n id a n   m a m n u n   edi.  A sq a ra lin in g   o ‘lim in i  e n d i  h e c h
191


kim d an  g u m o n  qilishm aydi.  O d a m x o ‘r m ushuklarga t o ‘nkayveri- 
shadi.
K o ‘ngli x otirjam  b o ‘lgan  M irvali  m ag n ito fo n   tugm asini bosdi. 
A hm atov satoda « C h o ‘li  iroq»ni ijro etardi.  M irvali  darrov o ‘chirib 
q o ‘ydi.  Bu kuy u n g a A sqaralining o q ib  tu sh g an   k o ‘zlarin i eslatdi.
M irvali  b u g u n n in g   o ‘zid a  ikki  o d a m n i  oMdirdi.  Ikkovi  h am  
unga  otasi  q ilm ag an  yaxshiliklarni qilgandi.
R asulbek u n in g  hisobsiz boyliklarini q o ‘riqlardi.  U n g a v afodor 
q u ld ek   x izm at  q ilard i.  M irvali  u n i  a n a   s h u n in g   u c h u n   oMdirdi. 
U n in g  oldiga d a stu rx o n  y ozib,  hisobsiz b o y lik lam i,  shu  h am m asi 
seniki  d eb ,  m a sh in a d a   h a m   o p k e tib  boM m aydigan  d a ra ja d a   k o ‘p 
g ila m la m i  sovg‘a  q ilib ,  to g ‘  o rtid a n   o lib   kelgan  p u lla rn i  h a m , 
m enga qilgan yaxshiliklaring u c h u n  senga b erdim ,  deb uni g ‘ordagi 
ishratxonada po rtlatib  yubordi.
A sq aralin i  neg a  oM dirdi?  T o g ‘  k a m arig a  y a sh irg an   p o ‘lat 
san d ig ‘ini to p ib  b e rg a n i,  u n i  to  b o g ‘g ach a o p k elib  b erg an i  u c h u n  
o ‘ldirdi.
O d am  bolasi  birovga  hech  q a c h o n  bekorga yaxshilik qilm aydi. 
S h u   yaxshilik  tag id a,  a lb a tta ,  b ir  x iy o n a t,  yovuzlik  y ash ay d i, 
d eb   o ‘ylard i  M irvali.  K im d ir  senga  yaxshilik  q ild im i,  a lb a tta , 
dilida b ir kir niyati b o ‘ladi.  S huning u c h u n  u n d a n  foydalandingm i, 
o ‘sh a zah o ti  u n i  y o ‘q  qil.
M irvalining shiori  a n a  sh u n d a y  edi.
XVIII
Jayrona Q ohirada ko‘ylak sotib olgandi.  Uyga kelib,  kiyib k o lrsa, 
yelkasi sal kengga o ‘xshadi. T oshkentga borganda tuzattirib olarm an, 
deb chem odanga tashlab q o ‘ygandi. Y aqinda o ‘sha ko‘ylakni atelyega 
olib b o rd i.  B ichiqchi  x o tin   u n g a ta n ish  ed i.  U  J a y ro n a g a ,  qalay, 
S hefning tugNlgan  ku n larin i yaxshi  n ish o n lad in g larm i, d e b  so 'ra b  
qoldi.
S h e f  M o sk v ad a  ed i.  N a h o tk i  tu g 'ilg a n   k u n in i  o 'z i  y o ‘g ‘ida 
n ishonlashgan b o ‘lsa. Jay ro n a  o ‘zini g o ‘llikka soldi.
—  M en   S a m a rq a n d d a   e d im .  B ugun  e rta la b   keldim .  Y axshi 
n ishonlashgan b o ‘lsa kerak.  B uni siz q ay o q d an  bila qoldingiz?
—  S h o fy o rlari  b iz n in g   x o ‘ja y in d a n   ikkita  q o ‘yni  so ‘ydirib, 
k alla -p o c h a si  b ilan   o lib  ketg an   ekan.
B ich iq ch in in g   eri g o ‘sh t  k o m b in a tin in g  d ire k to ri  edi.
192


J a y r o n a   L u q m o n o v n i n g   s h o f y o r i   l e y t e n a n t   M a r d o n  
R o ‘ziyevning b a ’zi  olgN rliklaridan  v o q if edi.
L u q m o n o v   b u n a q a  jo y larg a  n arsa  s o ‘rab   o d a m   y u b o rm asd i. 
T a ’m i n o t   i s h la r i  b i l a n   s h u g ‘ u l l a n a d i g a n   o d a m l a r i   b o r . 
L e y tc n a n tn in g   b a ’zi  ish lari  t o ‘g ‘risida  u n c h a - m u n c h a   g a p la r 
J a y ro n a n in g   q u lo g ‘iga  c h a lin ib   q o lard i.  U  b azalarg a  b o rib ,  pul 
lo ‘lam ay   sarxil  m o lla r  o lib   k e tish in i,  x o ‘ja y in   y u b o rd ila r,  d eb  
aro q -v in o lar, shirinliklar undirisliini,  Q o ‘yliqdagi sholichilik tajriba 
s ta n siy a sid a n   S h e fn in g   u y la rid a   g u ru c h   q o lm a p ti,  d e b   sh o li 
o q lay d ig an   te g irm o n d a   to rttirib   u c h   q o p   g u ru c h   o lib   k e tg a n in i, 
S h e fn in g   u y la rig a   M o sk v a ,  L e n in g ra d ,  K iyev  to m o n la r id a n  
g e n e ra lla r kelyapti,  d e b  koreyslar k o lxozining b e d a n a  fcrm asid an  
a lla q a n c h a   b e d a n a n i  to z a la tib ,  o ln  q u ti  tu x u m in i  o lib   k etganini 
aytib b e rish g an   edi.
Y a q in d a ,  o ‘z  t a ’biri  b ilan   a y tg a n d a ,  pulga  c h o ‘m ilad ig an  
m aishiy xizm at k o m b in atin in g  direktori oldiga borib,  unga astoydil 
b ir  yaxshilik  q ilm o q c h ilig in i  ay td i.  D ire k to r  a w a lig a   q a n a q a  
yaxshilik  e k a n ,  d eb   h a y ro n   b o ‘ldi.
—  S h e f  m ajlisga  kirib  k etg an larid a  p a p k a la rin i  m ash in a d a  
q o ld irad ilar.  Q a n i,  p a p k a d a   n im a   b o r e k a n ,  d e b   o c h ib   q a ra d im . 
A ytav eray m i,  siz  q o ’rq m a n g ,  o ‘zin g izn i  tu tib   tu rin g ,  x o ‘p m i? 
O chib qarasam  deng,  sizni q am o q q a olib tergov qilish  to ‘g ‘risidagi 
q aro m in g  qoralam a nusxasi.
D irektorning rangida rang qolm adi.  K o‘zlari alang-jalang boMib 
qoldi.
—  T a sh v ish la n m a n g ,  —  ded i  R o ‘ziyev.  —  H ujjatga  hali  im zo  
ch e k ilm a g a n .  U n i  m a sh in k a d a n   c h iq a z ib ,  keyin  im zo   c h ek ad i. 
Siz  m en g a  k o ‘p   y ax sh ilik lar  qilgansiz.  T ek in g a  tu flilar  tik d irib  
bergansiz. A na sh u n in g  u c h u n   h a m  sizni ogoh  qilib q o ‘yish u ch u n  
oldingizga keldim.  K o'pam  diqqat bolaverm ang, to ‘g‘rilasa bo'ladigan 
ish.  Bir  h a ra k a t  qilib  k o ‘ram iz.  O brtaga  tu sh sa m ,  m eni  xijolat 
qilib q o ‘ym aysizm i? — deydi  ley ten en t.  —  L ekin, b u  k atta ch iq im  
b ila n  b o ‘la d ig a n   ish.  G a p la s h ,  d esan g iz g a p la sh a m a n .  Y axshilab 
o ’ylab,  k ey in   ayting.
—  G ap lash in g .  C h iq im d a n  q o c h m a y m a n ,  —  ded i u m id v o rlik  
b ilan   d irek to r.
—  B ugun gaplashib,  ertag a  natijasini  a y ta m a n .  H a re h tim o lg a  
qarshi ataganingizni ertalabga tayyor qilib turing.  M eni  ham  quruq 
qoldirm assiz.
13— S.  A h m a d .   J i m j i t l i k  
19 3


—  B egniki  b ejo g ‘lik,  d eydilar.  X a m ir  u c h id a n   patir.  M anavi 
gulli  b a x m aln i  x o n im in g izg a o lib boring.
L eytenant  ketayotganda direktor:
—  Ish o n sa  boMadigan g apm i?  X o tiijam  uxlayveraym i,  —  dedi 
b u   ish o n ish   qiyin  ish d a n   g aran g   b o ‘lib.
—  U xlayvering,  h a tto   x u rra k   h a m   o tish in g iz   m u m k in ,  — 
d ey a  M a rd o n   R o ‘ziyev kulib c h iq ib   ketdi.
E rtalab   le y te n a n t  iljaygancha  kirib  keldi.  D ire k to r  kechasi 
u xlam ag an  shekilli qovoqlari  shish g an ,  o zro q   ich g an g a o ‘xshardi. 
L ey ten an tn i  koT ishi  b ilan   shoshib:
—  N im a  boMdi,  — d e b  s o ‘radi.  —  Ish  b itd im i?
—  Bu  d u n y o d a   b itm a y d ig a n   ish  b o rm i?   Q alo v in i  to p san g , 
q o r   y o n a d i,  d e y d ila r.  Q o rn i  y o n d ira d ig a n   q a lo v   m a n a   b u . 
—  L e y te n a n t  b o sh   b a rm o g ‘ini  k o ‘rsa tk ic h   b a rm o g ‘iga  ishqab 
k o ‘rsatdi.  —  T a b rik lay m an .  Ish la r b itd i.  A gar bu  g ap n in g   hid in i 
ch iq azsan g iz  n im a  boM ishini  b ilasizm i.  T u y a  k o ‘rd in g m i,  y o ‘q, 
qabilida  ish luting.
D ire k to r,  m an a  e llik ta,  d eb   q o g ‘ozg a  o ‘ralgan  p u ln i  u n in g  
q o ‘liga tutqazdi.
—  N im a ,  y o m o n   d allo l  y o n id a n ,  d e b   sh u n i  a y ta d ila r-d a. 
Q o lg an   ellik tan i  y o n im d a n   b e ra m a n m i?   B o ‘p ti,  yopigNiq  q o z o n  
yopigM igicha  q o lsin .  Ish im iz  b itm a d i,  o llo h u   a k b a r,  d eb   q o ‘ya 
qolaylik.
D ire k to r  stol  to rtm a sid a n   x u d d i  b o y a  u z a tg a n d e k   q o g ‘ozga 
o ‘rog‘li  p u ln in g  yana bittasini stolga tashladi.
—  M a n a ,  yana  ellikta.  —  U  sh u n d a y   d eb   y o n in i  kovlab, 
g ‘ijim la n ib   ketg an   ellik  so 'm lik la rn i  b a rm o g ‘iga  tu fla b   san ay  
boshladi.  Sanab bo ‘lgandan keyin, bu sizga, deb  Leytenantga uzatdi.
Shu bilan  ikkovi o ‘rtasidagi oldi-berdi tugadi.  L eytenant chiqib 
ketayotganda bitta gap aytdi, xolos. «H atto xotiningiz ham  bilmasin».
R o ‘ziyev n ih o y atd a gapga c h e c h a n ,  h a rg a p ig a   m aq o l q o ‘shib 
gapiradigan, o ‘qigan kitobi  m iyasiga m u h rlan ib  qoladigan,  xotirasi 
kuchli  o d a m   edi.  S h e f m ajlisgam i,  kollegiyagam i  kirib k e tg an ch a 
ik k i-u c h   so a t  q o lib   k etard i.  S h u n d a y   p a y tlard a  u  v aqtini  kitob 
o ‘qish  b ilan   o ‘tk a z a rd i.  M in istrlik   garajidagi  sh o fy o rla r  kitobga 
qarab turishardi.  U  o ‘qiganini y o d d an ,  n u q ta-n u q tasi bilan, vergul- 
veiguli bilan yoddan aytib berardi.  Bitta ham  xato qilm asdi.  K itobga 
q a ra b  tek sh irib  tu rg a n la r u y o d d a n  o 'q ib  boM gandan  keyin,  qoyil, 
q oyil,  d e b  c h a p a k  ch a lib   y u b o rard ilar.
194


U n in g  bu q o b iliy atin i Ja y ro n a  z im d a n   k u zatib yurardi.  Iz m a - 
iz  y u rib ,  u n in g   q a y o q q a  b o rg a n in i,  k im d a n   n im a la r  o lg an in i 
a n iq  b ilg a n d a n   keyin  o ‘zi  b ilan  o c h iq ch asig a gaplashdi.
J a y ro n a   b u n a q a la rn in g   k o ‘p in i  k o ‘rgan,  tiliga  p ish iq ,  o ‘la- 
q olsa sirini b erm a y d ig a n la rn in g  q a n c h a d a n -q a n c h a s in i  ilintirgan 
edi.
J a y ro n a   u n g a ,  qilib  y u rg an   ish la rin g iz n i  L u q m o n o v   bilib 
q o lish id a n   q o ‘rq m ay sizm i,  —  dedi.
—  B ilm aydi,  —  ded i  is h o n c h   b ilan   ley ten an t.
—  B o rd i-y u ,  m e n   aytib  q o ‘y sa m -c h i?
L e y ten an tn in g  tiliga gap k elm ay qoldi.
—  Siz  u n d a y  qilm aysiz.  Y axshi o d am siz.
—  S h u   siz  ay tg an   yaxshi  o d a m n in g   sizga jin d e k  x izm ati  bor. 
A gar k o ‘nsan g iz,  atigi  o ‘n  k u n g in a  m e n in g   ix tiy o rim d a b o ‘lasiz. 
N im a   d e sa m ,  sh u n i  qilasiz.  Y o ‘q  desan g iz,  ix tiy o r  o ‘zin g izd a, 
qilib y u rg an  ish larin g izn i  o q iz m a y -to m iz m a y  u n g a ay tam an .
L e y te n a n t y o m o n  ahvolga tu sh ib  qoldi.
—  Bir  k u n   m u h la t  b erin g ,  o ‘ylab  k o ‘ray,  —  dedi.
Jay ro n a  bu  ishda yutib chiqishiga  ishonardi. X o ‘p,  d em ay,  iloji
y o ‘q  uning. Jayronaning uyi «Yashil gum baz» kafesining to ‘g ‘risida. 
Ichki  ishlar vazirligi piyoda yurganga ikki  m inutlik y o ‘l.  Shofyorlar 
h a r kuni kafedan  som sam i,  kabobm i oldirib kelib tushlik qilishardi. 
J a y ro n a   le y te n a n t  b ilan   b irin c h i  q avatdagi  a p te k a d a   u c h ra sh d i. 
L e y te n a n t  o ‘y la b -o ‘ylab  rozi  boMishga  q a ro r q ilg an in i  aytdi.
0 ‘n  k u n  k u tish  sh art em as.  M irvali b ilan   L u q m o n o v  o ‘rtasida 
boMayotgan su h b atn i an iq  qilib aytib bersa b o ‘ldi.  Shu y aq in  o rad a 
ikkovi alb atta uchrashadi.
O ra d a n   u ch   k u n   o ‘tib ,  Ja y ro n a   k u tg an   kun  keldi.  L u q m o n o v  
M irv ali  b ila n   u c h ra s h d i.  B og‘n in g   bu  to m o n id a   M a h k a m o v  
T o lib jo n   b ila n   g a p la s h y a p ti.  T o lib jo n   b o s h id a n   o ‘tg a n   o g ‘ir 
m a sh a q q a tli  k u n la rn i  aytib b ery ap ti.
B og‘n in g   b u   to m o n id a ,  M irv alin in g   ruxsatisiz  b iro n ta   o d a m  
k iro lm ay d ig an   sokin  b o g ‘da  L u q m o n o v   b ilan  M irvali  q a n d a y d ir 
jid d iy   b ir  g a p n i  q izish ib   g ap lash ish y ap ti.
U la rn in g   su h b ati  ikki  kishilik  te atrg a  o ‘xshardi.  Ikkovi  h am  
te n g   h u q u q li b o sh   ro ln i  ijro etish m o q d a .  L ey ten an t  R o ‘ziyev esa 
p a rd a n i o c h ib  yo p ad ig an , t o ‘lib qolgan  k u ldonni t o ‘kib keladigan, 
sovib  q o lg an   ch o y n i  t o ‘kib  ta sh la b ,  y an g itd a n   quyib  q o ‘yadigan 
d a sty o r  ro lin i  b a ja rm o q d a .
195


T a sh q a rid a n   m a b o d o   b iro r  o d a m   q arag u d ek   b o ‘lsa,  b u   ikki 
kishi  o ‘rtaga  pul  uyib  q o ‘yib  q im o r o ‘y n a y a p ti,  deyishi  m u m k in  
edi.  B iroq  o ‘rtaga  uyib  q o ‘yilgan  p u l  em as,  a lla q a c h o n   m a rh u m  
b o ‘lib ketgan c h o ‘p o n   R avshanbekning ru h i ek an in i  hech   q a c h o n  
xayoliga ham   keltirolm asdi.
L ey ten an tn in g  yollangan m u d d ati ertaga tugaydi. A ytadiganini 
b u g u n   aytib  b ersa,  b o ‘ldi,  s h u n d a n   keyin  u n g a  ra h m a t  aytib, 
jav o b  ini  beradi.
B og‘n in g   b u   to m o n i  jim jit.  L e y te n a n t  m a s h in a n in g   o rq a  
o'rindigMda uxlayapti. Tashqariga chiqib qolgan oyogMdagi  ko‘pdan 
yuvilm agan  p aypog‘ini  p ash sh a talayapti.
Jay ro n a unga birpas qarab tu rd i-d a  m ash in a oynasini chertdi.
—  M u m k in m i?
L e y te n a n t  sh o sh ib   m a s h in a d a n   c h iq d i.  K o ‘zla rin i  ish q ab  
xijolatlik  b ilan   u z r s o ‘radi.
—  Y uvinib  o lin g -d a ,  biz  o ‘tirg a n  jo y g a  b o rin g .  Q o ‘rq m a n g , 
e x tiy o t  c h o ra la ri  k o ‘rilgan.  O rq a n g iz d a n   h ech   kim   k u zatm ay d i. 
0 ‘z in g iz n i  y ax sh i  lu tin g .  S h a x sa n   o q s o q o l  o ta n in g   o ‘z la ri 
g ap lash ad ilar.  Bu  jo y d a   p ro k u ro rla r,  O liy  S ud  vakillari,  D av lat 
xavfsizligidan  kelgan  k ish ilar  o ‘tirish ib d i,  se k ad an   h a m   o d am  
bor.
T o r tin ib ,  iy m a n ib   k irib   k e lg a n   le y te n a n tn i  o q s o q o l  o ta  
ta n ish tird i.
—  M in is tr   L u q m o n o v n in g   s h o fy o ri,  le y te n a n t  M a rd o n  
R o ‘ziyev.
L e y te n a n t  y er  y o rilm a d i-y u ,  yerga  kirib  k etm ad i.
—  Bu  u k a m iz   b o ‘lay o tg an   ish la rn in g  jo n li  guvohi.  H a m m a  
gapi  rost.  Q an i,  ley ten an t, b u g u n  Shefingiz bilan  M irvali o ‘rtasida 
q a n d o q   g a p la r  b o id i?   B itta  q o ld irm a y   h a m m a sin i  aytib  b erin g , 
— d e d i oq so q o l  ota.
L e y te n a n t  sh u n d o q   k a tta   m artab ali  u lu g ‘  o d a m la r o ld id a  o ‘z 
b o sh lig ‘iga x o in lik  qilishi  kerakligidan xijolat b o ‘lardi.  U m u m a n , 
le y te n a n t  m a sh in a d a   y o tib   o lib ,  k ito b   o ‘q ig a n i,  o ‘q ig an   edi. 
S o tq in la r t o ‘g ‘risidagi  ro m a n la rn i  h a m   k o ‘p   o ‘q igan.  L e y te n a n t 
o ‘zid an   o ‘zi  jirk a n ib   ketdi.  Bu  k u n im d a n   o ‘lg a n im   yaxshi  edi. 
0 ‘g ‘rilik  qilib  q o ‘lga  tu sh g a n im ,  o lo m o n n in g   kaltagini  yeg an im  
m in g   m a rta   yaxshi  ed i,  d e b   a fs u s -n a d o m a tla r  ch e k d i.  E n d i  bu 
p u sh a y m o n n in g   foydasi  y o ‘q.  B ugun,  b u n d a n   b ir  n e c h a   d a q iq a
196


o ld in  b o ‘lgan su h b atn i, q a n d o q  b o ‘lsa,  o ‘sh a n d o q  qilib,  o q izm ay - 
to m iz m a y  aytib berishga  m ajbur.
U n in g   b irin c h i  gap i  sh u   boMdi:
—  B ugun  L u q m o n o v   b ilan   M irvali  o ‘rtasid a  o ‘lik  savdosi 
b o ‘ldi...
U   sh u  g a p n i  a y td i-y u ,  x u d d i so n ig a o lo v d a  to b la n g a n  ta m g ‘a 
bosilayotgan otga o ‘xshab pishqirib yubordi.
L e y te n a n t  M a rd o n   R o ‘ziyev  h o z ir  ay tad ig an   g a p la rn i,  siz 
m u h ta ra m  kitobxon,  o ‘z k o ‘zingiz b ilan  k o ‘rib tu rg an d ek  b o ‘lasiz. 
C h u n k i  uning xotiri tin iq  b o ‘lishidan tashqari gaplarining m an tiq i, 
d alil-isb o tla ri  n ih o y a td a   k u ch li,  a n iq ,  rad   qilib b o ‘lm as d a rajad a 
pishiq edi.  K o‘rgan  narsasi  k o ‘zida m u h rla n ib  q olar, eshitgan gapi 
q u lo g ‘i  ichiga  kirib  o lar,  q aytib c h iq ib   ketm asdi.
U  k o ‘p  k ito b   o ‘q ig a n id a n m i  y o k i  d e te k tiv   ro m a n la r  t a ’- 
sirid an m i  o ‘zi  k o ‘rg an -b ilg an  v o q ealarn i ju d a  qiziqarli qilib aytib 
berish qobiliyatiga ega edi. Aziz kitobxon,  keling leytenant  M ardon 
R o ‘ziyevning hikoyasiga q u lo q  tutaylik.
...  M irvali  b ilan  L u q m o n o v   a rc h a z o rd a n   ch iq ish d i.  A tro fd a 
h e c h   kim   y o ‘q.  L u q m o n o v   o ‘tirish g a  jo y   izlab  k a tta   o p p o q   b ir 
toshga k o ‘zi  tu sh d i-y u ,  b o rib  o ‘tirm o q c h i b o ‘ldi.  C h a n g  e m asm i, 
d eb  b a rm o g 'i b ilan  sidirib  k o ‘rgan  ed i,  to z a  ek an .  0 ‘tirdi.
Bu jo y d an  olis togMar,  pistazorlar, y o n g lo q zo rlar quyuq tu m a n  
ichida ju d a  g ‘alati boMib  ko‘rin ib  turardi.
—  X o ‘sh ,  g a p n i  n im a d a n   b o sh lay ,  o g ‘ay n i,  —  d e d i  g en eral.
—  lya,  — deya unga qaradi  M irvali. — S h unchalik gap k o ‘pm i, 
n im a d a n   b o sh lash n i  bilm ayapsiz?
—  K o ‘p. J u d a  k o ‘p. T o n g  o tg u n c h a  gaplashsak  ham  tu g am ay - 
d ig an  gaplar.
M irv alin in g   y u rag in i  v ah m   bosdi.  K eyingi  b ir-ik k i  yil  ich id a 
q ilg an   ishlari  k o lz o ld id a n  o ‘ta   b o sh lad i.  Q ay b irid a n  x a b ar to p d i 
e k an ? A gar  y o m o n   niyati b o ‘Isa,  m e n  b ilan g aplashib o ‘tirm asd i. 
B ittasiga b u y u ra rd i,  zin g ‘illatib old ig a solib o lib  b o rard i.  Y o k a t- 
tam izg a  tu sh u n tirib ,  b o sh im g a  m in g   b ir  b alo n i  solardi.  Y o ‘q ,  u 
bosh q ach a y o ‘l tutyapti.
D o v o n g a  k o ‘ta rilish d a   o ‘ng  to m o n d a   b ir  m a sh in a   sig‘adig an  
yo‘l bor.  Bu yo‘l oxirida kattagina sahnni egallagan terakzor.  Mirvali 
sh u   L u q m o n o v n in g  iltim osi b ilan  k ic h k in ag in a,  atigi  besh xonali 
d a c h a  qurgan.  U n d a  m inistrlikdan kelgan generallar,  polkovniklar 
d a m   o lib  k etard i.  B oshqa  k u n lari  ray o n   m ilitsiyasi  x odim lari
197


ichkilikbozlik qiladigan joyga aylanib q o lg an  edi.  Bu  ish  k o ‘ngilga 
o ‘tirm agan  M irvali  dachaga olib b oradigan y o ‘lni buzib,  xonalarni 
qulflab tashladi.  Balki  L u q m o n o v  sh u n in g  alam in i  o lm o q ch id ir... 
S h u n in g   u c h u n   u n i  ch e tg a   to rtib ,  a y tm o q c h i  b o ‘lgan  g ap larin i 
esiga  s o la y o tg a n d ir.  Y o  d o ‘p p isi  t o r   k elib   q o lg a n ,  y o   m e n i 
sh ilm o q c h i,  d eb   o ‘ylardi.
—  M en g a  q a ra n g ,  M irv ali,  h o z ir  jo n in g iz   m e n in g   q o ‘lim - 
d aligini  bilasizm i?
L u q m o n o v n in g  bu gapi  M irvaliga  m alol  keldi.  A xir u k im san , 
O liy sovet d e p u ta ti,  Q a h ra m o n ,  qolaversa  B irin ch in in g  en g  yaqin 
kishisi.  Bu generalchaga m u n aq a gaplashishga kim  huq u q  berdi?
—  N im a ?   —  ded i  M irvali  z a rd a   b ila n .  —  M e n i  q o ‘rq it- 
m oqchim isiz?  O vora b o ‘lasiz!
L u q m o n o v  o ‘rn id an   tu rib  ketdi.  M irvali h a m   tu rd i.  B ir-b irin i 
te p m o q c h i b o ‘lib tu rg an   ikkita x o ‘rozga o ‘xshardi  ular.
—  M enga qara, g o ‘dak!  Seni u ch   m o d d a bilan ayblaym an.  Biri 
k ek ird ag in g d an ,  biri  k in d ig in g d an ,  y a n a   biri  o y o g ‘in g d an   dorga 
osadigan  ayblar. A gar  bittasini aytsam ,  o y o q larim  tagida em aklab 
yurishga h a m   rozi  boNasan.
M irvali  b o ‘sh ash d i.  M o d o m ik i,  u  shu  xil  b a la n d   kelayotgan 
e k a n ,  d e m a k ,  qoMida  rad  qilib  boM m aydigan  d a lilla r b o r.
—  A yting!  —  d e d i  M irvali  sal  y o n   b erib .  —  A ytavering. 
C h o ‘zm ang.
Ikkovi y an a toshga o ‘tirishdi.  L u q m o n o v  k o ‘p  m a h b u sla m in g  
te rg o v id a   q a tn a s h g a n ,  g e n e ra l  fo rm a sin i  k o ‘rg a n d a   q a lt-q a lt 
titra g a n la rn in g   k o bp in i  k o ‘rgan  edi.  A m m o   m an av i,  h e c h   kim ga 
b o ‘yin  b e rm a y m a n ,  d eb   tu rg an   o liftan in g   c h ira n ish la ri  sovun 
k o 'p ig id e k  y o rilib   ketish in i  h a m   bilardi.
—  B irinchining oyog‘iga yiqilib,  iltijo qilgan kam p im in g  o ‘g ‘lini 
tan iy sizm i? A navi  y o ‘q b o ‘lib  ketg an   c h o ‘p o n n i...
—  B ilam an ,  —  d e d i  M irvali.
—  S h u n i  siz  oN dirgansiz!  M a n a   sh u n in g   u c h u n   siz  b o ‘y n in - 
g izd an  osilasiz.
—  T u h m a t  qilyapsiz.  —  M irvali  h e c h   c h o ‘c h im a s d a n ,  u n in g  
k o ‘zlariga tik q arab  aytdi b u  gapni.
—  U   o d d iy   c h o ‘p o n   e m as  edi.  B uni  yaxshi  bilasiz.  U  sizni 
kindigingizdan osadigan gunohingizdan xabardor edi.  U chinchisi — 
o y o g ‘in g izd an   o sad ig an  g u n o h in g iz n i  b ir o z d a n   keyin  a y ta m a n . 
A w al birinchisini hal qilaylik.  —  U  sh u n d ay  deb yon c h o ‘ntagidan
198


q a ttiq   m u q o v a li  d a f ta rc h a   o lib ,  ic h id a n   b ir  s u ra t  c h iq a z d i. 
—  M anavi  o ‘sha c h o ‘p o n   R avshanbekni  oMdirib, o ‘ngirga tashlab 
k etg an in g izd a olin g an   surati.  S h u n d a n  gaplashaylik.  X o ‘sh ,  n im a 
qilam iz?  N im a  qilishim izni  o ‘zingiz ayting.  Siz ay tg an ch a boNadi. 
A gar  kelisholsak.
M irvali o ‘zini o ‘nglab oldi. A w aliga unda rad qilib b o im ay d ig an  
d a lilla r   b o r ,  d e b   o ‘y la b   s a l- p a l  c h o ‘c h ig a n   e d i.  E n d i  u n i 
laq illatm o q ch i b o ‘ldi.
—  M en g a q a ra n g ,  aka.  X o ‘sh ,  sh u n d o q  boMgan,  deylik.  Q a n ­
d o q  q ilsam ,  siz ay tg an   d o rg a b o ‘y n im d a n   o silm ay m an ?
L u q m o n o v   ja v o b   o 'rn ig a   bo sh   barmogM   b ilan   k o ‘rsatk ich  
barm ogM ning u ch in i  b ir-b irig a  ishqab  k o ‘rsatdi.
— Q a n c h a ?   B itta yetadim i?
L u q m o n o v  yan a ovoz c h iq azm ad i.  U c h  barmogM ni  k o ‘rsatdi.
—  Bu k o ‘p ,  — ded i  M irvali.
L uqm onov, siz bilan  kelisholm adik, deb o ‘m id a n  turdi.  Mirvali 
u n in g  kiteli e ta g id an  to rtib  oMqazdi.
—  B o‘pti.  R ozim an.  Lekin hu jjatlam i qoMimga berasiz.
—  R o z im a n ,  —  ded i  L u q m o n o v .
—  E n d i  ik k in c h isin i...  K in d ig im d a n   o sad ig an   g u n o h im n i 
ayting.
L u q m o n o v   d a fta rc h a s in i  o lib ,  yozuvlarni  o ‘q iy   b o sh lad i.
— Sovxozda ellik m ing echki bor, deb hujjatlashtiigansiz. Aslida, 
y etm ish   m in g   ech k i  b o r.  Siz  h a r  yili  ellik  m in g   ech k i  tugMladi, 
d e b   h u jjatlash tirg an siz.  A slida,  y etm ish   m in g   e c h k id a n   yigirm a 
m ingi  ta k a   boMib,  ellik  m in g i  ik k ita d a n   tu g ‘adi.  H a r  yili  b o r 
e c h k ila r  yoniga  yuz  m in g   ech k i  q o ‘shiladi.  Siz  yiliga  ellik  m ing 
echkini to g ‘d a n  oshirib savdoga o'tk azasiz.  H a r bir echkiga arz o n - 
garov  n arx   q o ‘yib,  yigirm a  so ‘m d a n   pullaysiz.  E llik  m in g   ech k i 
yig irm a  s o ‘m d a n   n e c h a   pul  boMadi?  H isobini  o ‘zingiz  bilarsiz? 
Bir m illio n  s o ‘m  boMadi, t o ‘g*rimi?  M en  sizning to n n a -to n n a la b  
sotadigan tivitlaringizni  hisobga k iritm ayapm an.  U n d a n  ham   ikki- 
u c h   y u z  m in g   d a ro m a d in g iz   b o r.  X o ‘sh ,  b u larn i  n im a   qilam iz? 
Y o g u v o h larn i  c h aq iray m i?
M irvali h a r q an d ay  tan g  paytda ham  o 'zin i y o ‘qotm asdi.  Raqibi 
oldida hech q ach o n  past kelm asdi. A m m o bu gal ozroq yon berm asa 
boMmasdi.
—  X o ‘sh ,  n im a  q ilam iz?  —  d ed i  L u q m o n o v .
199


—  N a rx in i  ayting,  —  d e d i  u  asta   taslim   b o ‘lib  k elay o tg an in i 
unga sezdirm ay.
—  Siz  ayting!
M irvali b itta  barmogMni  k o ‘rsatdi.  G e n e ra l,  ensasi q o tg an d ek , 
lablarini  b u rib ,  u c h ta   barm ogM ni,  M irvali  ikkitasini  k o ‘rsatdi. 
G e n e ra l  h a m o n   u c h ta sin i  k o ‘tarib   tu ra rd i.
—  B o 'p ti.  M eni  shilishga  kelgan  ek ansiz.  E n d i  oyogM m dan 
osadigan g u n o h im n i  ayting.
L u q m o n o v  c h a p  c h o ‘n ta g id a n  q a la m  b ilan  ch izilg an   xaritaga 
o ‘xshagan  q o g ‘ozn i  olib,  to sh   ustiga  q o ‘yib,  b u k lan g an  jo y larin i 
b a rm o q la ri  b ilan  tek islag an   boMdi.
—  N im alig in i  bilyapsizm i?
M irvali  bilm adi.
—  Y axshilab qaran g .  M a y d o n to ld a n  b o sh lan g an  yoM.  BuyogM 
q a y o q q a   o lib   b o ra d i?   Q a n i,  y an a  b ir  qarang!  —  M irv ali  b ir 
q arashdayoq bildi.  —  Bu g ‘ordagi p in h o n a  ishratxona yoMi.  Ichida 
n im a la r borligini  aytib be ray m i? V id eo m ag n ito fo n d ag i  len talard a 
k im la r  va  n im a la r  su ratg a  o lin g an in i  h a m   ay t,  d esan g iz  aytib 
beraveram an.
U  sh u n d a y   d eb   to sh   ustiga  b ir  d a sta  su rat  tash lad i.  M irvali 
su ratlam i  b ir-b ir k o ‘ra boshladi.  H a m m a  x o n a la r alo h id a -a lo h id a  
suratga olingan.  V ideodagi b eh ay o  film lar ham  fotoga oMkazilgan.
—  YoM  esin g izd am i  yo  o ‘zim   o b o ra y m i?   —  ded i  L u q m o n o v . 
—  K alit  id o ra d a ,  seyfda  q o lg an   d esan g iz,  m e n   k alitim n i  b erib  
tu rish im   m u m k in .
G e n e ra l c h o ‘n ta g id a n   ikkita  kalit o lib , ja ra n g la tib  to sh   ustiga 
tashladi.
U n in g   dalillarin i  aslo  rad  e tib   boM masdi.
—  B ilam an ,  —  d e d i  M irvali g ‘azab  b ilan .  —  Bu J a y ro n a n in g  
ishi.  QoMimga tusharsan!  K indigigacha tilam an.
—  X o ‘sh ,  b u n i  n im a  q ilam iz?
M irvali  indam adi.  H ali  h a m  g ‘azab oMida qovrilardi.
—  X o ‘sh ,  b u n i  n im a   q ilam iz?  —  d e b   ta k ro rlad i  g en eral.
—  N a rx in i  ayting!  —  d ed i ja h l  bilan  M irvali.
—  Bu  ish  p u l  b ilan   b itm ay d i.
—  BoMmasa,  n im a   b ila n   b itad i?  —  d e d i  M irvali  u n g a  savol 
nazari  b ilan  qarab.
L u q m o n o v   b ir  m u d d a t  te k   qoldi.  K eyin  dedi:
2 0 0


—  S h u  jo y n i  m en g a berasiz.  V assalom .  S h u n d a  oyogN ngizdan 
osilish d an  qutulasiz.
—  B erganim   b ilan   siz  bu jo y la rg a   b o ro lm ay siz.  N e c h a  jo y g a 
sh lag b au m   q o ‘y g a n m a n .  U n d a n   ta sh q a ri,  siz  clga  ta n iq li  o d am  
b o ‘lsangiz.
—  Bu  to m o n id a n   x o tirja m   boM ing.  V e rto ly o tn i  n im a g a  
chiqazgan.
—  S h artin g izg a  rozi  b o ‘lish d an   o ld in   b itta   g ap   s o ‘raym an. 
OchigNni ayling, b u  Jay ro n a degani q a n d o q  balo? S h u n in g  ishim i?
—  G a p n i  kav lash tirm an g .
—  T o   sh u   ju v o n n i  b ir  k e c h a   b a g ‘rim g a  b o sm a s  e k a n m a n , 
oMsam arm o n im   ic h im d a ketadi.
L u q m o n o v   x a n d o n   ta sh la b   kuldi.
—  C h u c h v a ra n i x o m   sa n a m a n g ,  M irvali.  Bu Ja y ro n a   hali  qiz 
bola.  U  h a tto   E ro n d a  Z o h ir sh o h n i  ham   laqillatib  ketgan.  Siz kim  
b o ‘psiz!?
M irv ali,  v o y -b o ‘,  d e b   y u b o rg a n in i  b ilm ay   q o ld i.  G e n e ra l 
o ‘rn id a n  tu rd i.
—  Bu  y e rd a  p u lin g iz  y o ‘q d ir.  M en   kirib,  b iro z  uxlab  olay. 
U n g ach a siz b o rib  o lib  keling.  M e n ,  o d a td a , bug u n g i  ish n i ertaga 
q o ld irm a y m a n .
—  H u jjatlar n im a b o ‘ladi?
—  Siz b era d ig a n in g iz n i be ring,  h u jja tla r o ‘sh a z a h o ti boMadi.
—  Siz  m e n in g   o ‘rn im d a ,  m e n   sizn in g   o ‘m in g iz d a   b o ‘lsam , 
b o ‘yningizga  o lti  y u z  m in g   s o ‘m   y u k lab   q o ‘ysam ,  xuddi  m en g a 
o ‘xshab  in d a m a y  b erav erarm id in g iz?
L u q m o n o v   o rq asig a  q ay td i.  K u tilm ag an   b u   s o ‘ro q q a   b ird a n  
ja v o b  b e ro lm a y  p ich a o ‘ylan ib  turdi.
—  A lb a tta ,  b era rd im .  B ilasizm i,  M irvali,  b u   b ir  q im o rd e k  
g ard k am   ish.  O m a d   b ir  sizga,  b ir  b o sh q ag a  keladi.  O m ad in g  
keldim i, ol, o m a d in g  ketdim i,  ber.  M an a sh u n d a  o ‘g lil bolach a  ish 
boMadi.
—  R a h m a t,  —  d e d i  M irvali.  —  S izd an   x u d d i  s h u n d a y  jav o b  
k u tg an d im .  M en  p u ln i o lib  kelgani  k etd im .
M irvali s h u n d a y  d e b  m a sh in a  to m o n  yurdi.
L uqm onov uning haligi so‘m g‘iga u n ch a e ’tib o rb erm ad i.  S o‘roq 
tag id a  q a n d o q   sir-sin o a t  y o tg an in i  o ‘ylab  k o ‘rm a d i.  X o tirjam  
y otoqqa kirib ketdi.
201


M irvali  h ech  q a c h o n , h e c h  kim ga yem  boMgan  em as.  G en eral 
x a m ird a n   qil  s u g 'u rg a n d e k   qilib  u n d a n   olti  yuz  m in g   o la m a n , 
d eb   ish o n d i.  T o rtish m a g a n ig a ,  sav d o lash m ag an ig a,  aqalli  b iro n  
m a rta  u n d o q  em as,  d eb  e 'tiro z  b ild irm ag an ig a h a y ro n  b o ‘lm adi.
M irvali y o ‘l-y o ‘lakay o ‘ylab b o rard i:
« M en i  sigir qilib so g 'sa  boM averadigan  la q m a  d eb  o ‘y lay ap ti, 
shekilli.  H ali  q a ra b   tu r,  o ‘zin g n i  sh ilib ,  sh ir  y alan g ‘o c h   qilib 
q o ‘yg an im n i  b ilm ay   q o lasan .  L ekin  sen  ab lah   u n c h a -m u n c h a  
g u n o h la rim n i b ilasan.  B ilam an ,  k o ‘p d a n   k u zatasan .  Q a d a m im n i 
san ab   y uribsan.  S en  sh o x id a  y u rsan g ,  m e n   b arg id a  y u rish im n i 
b ilm ay san m i?  Ja y ro n a n i  qoMga  o ld in g m i?   Ish ra tx o n a n in g   kaliti 
qoMingga  q a y d a n   tu sh d i?   U n d a n   faq at  ikki  nusxa  b o r  edi.  Biri 
R asu lb ek d a,  biri  m e n d a  ed i.  U n i o ‘z im iz n in g  u sta x o n a d a  y u n o n  
ustasiga yasatg an m an .  R avshanbekning o ‘lim in i  m enga yo p ish tir- 
m o q c h im isa n .  S h o sh m a ,  u n in g  oMigini  b o ‘y ningga sh u n d a y  osib 
q o ‘yayki,  q a y o q q a  b o rsa n g ,  k o ‘rin ib  tu rsin ...»
Ravshanbek oxirgi m arta dovon ortiga echki haydaganda yigirma 
kun uyiga kelm agan edi.  K un ora tog‘ orqasiga echki haydab, changga 
belanib, so ‘q m o q la rd a  y u rark an ,  uyiga sira borgisi  kelm asdi.  U nga 
xiyonat qilgan Bodom gulni ko‘rishga toqati yo‘q edi. Yigirma kundan 
beri  h ay d ay o tg an  e c h k ila r h iso b d a y o ‘qligini  R av sh an b ek  bilardi. 
A m m o bu to ‘g ‘rida birovga lo m -m o m  deb o g 'iz ochishga q o ‘rqardi. 
U nga sherik b o ‘lib borib kelayotgan  Rasulbek oldi-sotdiga aralashm ay 
c h e td a   tu ra d i.  U  a n a  s h u n a q a ,  qilg an   ish id an   iz  q o ld irm ay d ig an  
usta edi.  U c h  yuz m ing s o 'm n i  ushlab h a m  k o ‘rm adi.  N im a  b o ‘lsa, 
R av sh an b ek   b o ‘lsin,  d e b   o ‘zini  e h tiy o t  qildi.
Ravshanbek so‘nggi o tam i «egasi»ga topshirib kelayotganda ham  
R asulbek  u  bilan  y o n m a -y o n   q a y tm a d i.  U n d a n   ta x m in a n   ikki- 
u c h  y u z m e tr o rq a d a  q o ra la b  kelaverdi.
R avshanbek ch a rc h a g an , b u tu n  vujudi changga belangan,  o td a 
m udrab kelardi. Z am burug‘qoya tagidagi kam arda militsiya kapitani 
uni  kutib tu rg an in i  bilm asdi.  K am ar o g ‘zida  k apitan y o ‘lini to ‘sdi. 
R avshanbek d ovdirab q oldi.  O rq a d a   R asulbek o ‘zini  p an ag a oldi. 
K apitan to ‘p p o n ch a o'qtalib,  Ravshanbekni o td an  tushirdi.  Rasulbek 
b o 'y n id ag i fo to a p p a ra tin i olib,  u z o q d a n  olad ig an   o b ’ektiv q o ‘ydi. 
R avshanbek to  o td an  tushguncha ikki m arta suratga oldi.  K apitan o t 
egaridagi  x u iju n n i  k o ‘rsatib,  n im a d ir d ed i.  R av sh an b ek  o rqasiga 
tisarildi.  K a p ita n   x u rju n n i  e g a rd a n   to rtib   tu sh ird i.  Ich id ag ilarn i 
yerga t o ‘kdi.  P ach k a-p ach k a yuz so ‘m liklar yerga tushdi.  Rasulbek
2 0 2


tin m a y  su ratg a olaverdi.  K ap itan   R av sh an b ek k a  n im a d ir d eb  b a- 
qirdi.  R avshanbek engashib,  p u llam i xuijunga sola boshladi.  S h u n ­
d a   k a p ita n   u n in g  b oshiga g u v alad ek  to sh   b ilan  u rdi.  R avshanbek 
m ukkasi  b ilan  yiqildi.  K a p ita n   pul  t o ‘la x u rju n n i  yelkalab,  u n in g  
jasadiga qaradi.  Keyin oyog‘i bilan surib,  uni pastlikka tepib yubordi. 
A na sh u n d an  keyin kapitan yolg‘iz oyoq y o ‘l bilan jadal yurib ketdi.
R asulbek  b u   v o q ean i  o ‘z  k o ‘zi  b ilan   k o ‘rib g in a  q o lm ay ,  o ‘n 
besh c h o g ‘lik fo to  kadrga  m u h rlab  q o ‘ygandi.
M irvali  q ay tib   k elg an d a  L u q m o n o v   oldiga  p a p iro s  q u tisid ek  
m a g n ito fo n   q o ‘yib,  o ‘zi  yaxshi  k o ‘rad ig an   h o fiz  q o ‘sh iq larin i 
e sh itib  o ‘tirard i.  M irvali y o ‘ta lg a n d a n   keyin  b o sh in i  k o ‘tard i.
—  B o‘ldim i?
—  BoMdi,  ak a,  —  ded i  M irvali.
—  M a sh in a n g iz n i  m e n in g   m a sh in a m g a   y o n m a -y o n   qilib 
q o ‘ying.  0 ‘sh a jo y d a g ap lash am iz.  L u q m o n o v  k ab in ad an  b ir jig ar 
rang  p a p k a  o lib ,  M irvaliga  sa lm o q la b   k o ‘rsatdi.  K eyin  m a sh in a  
y u k x o n asin i  o c h ib   q o ‘ydi.  M irvali  k o ‘ta rib   kelgan  d ip lo m a tn i 
y u k x o n ag a  b e p a rv o   ta sh la d i.  L u q m o n o v   y u k x o n a   q o p q o g ‘ini 
q arsillatib  yopdi.
—  H a m m a sim i?   —  ded i  u.
—  H am m asi.  Ikki  yuz  m in g ,  —  ded i  M irvali.
—  lya!  —  dey a  q o sh lari  k erilib  k etdi g en e ra ln in g .  —  O ltitag a 
g aplashganm iz-ku.
—  U ch ta sin i  avval  olg an in g iz  esin g izd an   c h iq d im i?   X o ti- 
ran g izn in g   m azasi  y o ‘q   e k a n ,  general.
L u q m o n o v  g ‘azab d a n   titra b   ketdi.
—  K im   b ilan   g a p la sh ay o tg an in g n i  u n u tm a!  Q a c h o n   sen d an  
u c h   y u z  m in g  s o ‘m   olg an m an ?!  T u h m a t  q ilm o q ch im isan ?!
Bu g ap d an   M irvali  pinagini  h am  b u zm ad i.  Q aytaga u n i erm ak  
qilib  kula boshladi.
—  K ek ird ag in g d an   o ta m a n !  K im lig im n i  b ilm as ek an san .
—  M eni sen lam an g ,  — ded i h a m o n  sovuqqonlik bilan  M irvali. 
—  Siz b ilan   o fto b d a   q a tiq   y a la m a g a n m an .  B eshigim ni  te b ratg an  
b o ‘lsangiz  h a m  sen lam an g .  D ip lo m a td a  ikki  yuz  m in g  b o r.Q a n i, 
h u ijatlam i  c h o ‘zing.  A na  u n d a n   keyin  savdosini  b itish g an im iz  — 
kekirdagim dan otadigan aybim  to ‘g ‘risida gaplashamiz. A na o ‘shanda 
u c h   y u z  m in g n i  q a c h o n   o lg a n in g iz n i  a y ta m a n .  A g ar  o lg an  
q arzin g izn i  isbot qilib b e ro lm a sa m ,  u c h  yuz  m in g  tayyor.  H o z ir- 
n ing o ‘zida b eram an .  K elishdikm i?
2 0 3


L u q m o n o v   u n in g  sh artlarig a  no ilo j  k o ‘ndi.
—  G u g u rl b o rm i?  — d eb  so ‘radi  L u q m o n o v .
M irvali  m a sh in a d a n  g u g u rt oldi.
—  M e n  sizga b ittalab  u z a ta v e ram a n , siz yondiraverasiz.
L uqm onov to ‘rt sahifali qog‘o z uzatdi.  S o‘nggi to ‘rtinchi sahifa
tagini  y irtib   o lib   qoldi.
—  Bu  keyingi  t o ‘rt  yil  ic h id a   d o v o n d a n   o sh irilg an   e c h k ila r 
h aq id a.  K im ga, q a n c h a d a n  so tg an in g iz a n iq  k o ‘rsatilgan.
Mirvali shoshib, qog‘ozga ko‘z yugurtira boshladi. U nda  Rasulbek 
b ilan   R a v sh a n b e k la r  o lib  o ‘tg a n   e c h k ila r  so n i,  k u n   va  oylari 
an iq   k o ‘rsatilg an  edi.
—  B uni  k im la r  y o zg an i  m a n a   b u   yerda.  B uni  o ‘zim   kuydi- 
ram an.  — S h u n d ay  deya boya yirtib olib qolgan b ir burda q o g ‘ozni 
k o ‘rsatdi.  —  K im   yo zg an in i  bilish in g iz sh a rt  em as.
Mirvali gugurt chaqib qog‘ozlam i tutdi. Y arm i yonguncha ushlab 
tu rd i-d a ,  keyin  tash lad i.
L u q m o n o v   m a sh in k a d a   yozilgan  e k sp ertiza  xulo sasin i  unga 
uzatdi.
—  Bu  c h o ‘p o n   b o la n in g  o ‘lim i  t o ‘g ‘risida.  R av sh an b ek   ism li 
c h o ‘p o n   e k a n in i  ta sd iq la g a n .  Y o n d irasizm i  yo  esd alik k a  o lib  
q o la s iz m i,  ix tiy o r  siz d a .  M a n a v ila r  sizn i  R a v sh a n b e k   b ila n  
Z a m b u ru g ‘q o y a  tagidagi  k a m a rd a   g ap lash ib   tu rg a n   p ay tin g izn i 
k o ‘ig an  ikki guvohning k o ‘rsatm asi.  Bular tojik ch o 'p o n la ri.  X otir­
ja m  b o ‘ling,  b u  h u jjatlard an   nusxa  k o ‘ch irilm ag an .  K o ‘ryapsizm i, 
registratsiya  h a m  q ilin m a g a n ,  raq am   h a m  q o ‘y ilm agan.  Bir o ‘qib 
c h iq in g -d a ,  k uydirib  tashlang.  E k sp ertiza  xulosasini  k u y d irm a - 
d in g iz-k u .
—  E sd alik k a o lib q o lm o q c h im a n ,  —  d e d i x o tiija m   M irvali.
L u q m o n o v   e n d i  M irv a li  e s a n k ira b   q o la d i,  o ‘z in i  u n in g
o y o q lari  ostiga  ta sh la b   y o lv o rad i,  d e b   o ‘ylagan  ed i.  A jab,  aksi 
boMyapti.  D ovdiram ayapti h am .  Q o ‘yib bersa, h a tto  u n d a n  baland 
kelm oqchi.  N im asiga ishonyapti?
L uqm onov  p ap k ad an  sahifalari  i p   bilan chatilgan daftarch an i 
oldi.
—  B u la r  u stin g iz d a n   tu sh g a n   a n o n im   x atlar.  H a m m a sin i 
o q ib a ts iz   q o ld irg a n m a n .  B iro n ta si  d a f la r d a n   o ‘tk a z ilm a g a n . 
K o n te y n e rla rd a   Sibirga  j o ‘n atila d ig a n   q u ru q   m eva  o ‘rniga  tivit 
jo y lag an in g iz...
2 0 4


L u q m o n o v   b ir  d a m   g ap irish d a n   t o ‘xtadi.  K o ‘zlarin i  qisib, 
M irvaliga,  e n d i  q alay san ,  dey a tiija y ib  tu ra rd i.
—  M a n a   sh u   xatni  ishga  solib  y u b o rsam ,  bilasizm i,  n im a  
boMardi?  S o ‘zsiz otuvga h u k m  qilinardingiz.  Bu xat bo sh q a birov- 
n in g   q o ‘liga  tu sh sa ,  y o ru g 1  d u n y o d a   b ir  m in u t  h a m   tu ro lm a s- 
dingiz.  B unaqa jin o y atn i davlat kechirm aydi.
M irvali  u n in g  bu gaplariga parvo qilm adi.
—  S h u n a q a   d eb  o ‘ylaysizm i? V o y -b o ‘,  q o ‘rqitib yub o rd in g iz-
ku!
M irvali q o g ‘o z la m i g ‘ijim lab,  yerga q o ‘ydi, g ugurt ch aq d i.  T o 
yonib tu g ag u n ch a q arab  turdi.
—  M a n a ,  e n d i  tam o m !  X o tirjam   uxlashingiz  m u m k in .  Bu 
n a rsa la m i faqat tu sh in g izd a  k o 'rasiz,  — ded i general.
— A n o n im   y o z g a n la r y a n a   bo sh   k o ‘ta rm ay d im i?
G e n e ra l  p ic h in g  qildi:
—  Boshi o m o n  b o ‘lsa k o ‘ta ra d i-d a .
—  J a y ro n a n in g   b oshi  o m o n -k u ?
—  U n d a n   x o tiijam  boMing.  Y aqin  o ra d a   uni  b iro n   m a m la k a t- 
dagi  elc h ix o n a g a   ta ijim o n   qilib  y u b o ram iz.  X o 'sh ,  en d i  q a rz d a n  
gaplashaylik.  Q a c h o n   q a rz d o r b o ‘lib q o lg an  e k a n m a n ?
T a n ta n a   qilish,  ezg‘ilash  n avbati  en d i  M irvaliga  kelgandi.  U 
k ostu m in in g  yon ch m tagidan b ir konvert chiqazdi.  U ni o chm ay, 
q o ‘lid a o ‘y n a b  tu rib  g ap  boshladi:
—  M ashinadagi d ip lo m a tn i olib,  ichidagi  p u ln i sanab  ko'ring. 
K o ‘c h a d a n   to p sa n g   h a m   san ab   o l,  d eg an   g ap   bor.
L u q m o n o v   m a sh in a  y u k x o n asid an  d ip lo m a t  olib to sh   ustiga 
q o ‘ydi,  o c h ib ,  p u lla m i  san ay   b o sh lad i.  T o ‘p p a - to ‘g bri  ikki  yuz 
m in g  s o ‘m   ch iq d i.
—  E n d i  m anavi  k o n v ertn i  oching!  —  ded i  M irvali  b u y ru q  
ohan g id a.
L u q m o n o v  k o n v ertn i  o lib o c h d i.  Ic h id a n  b e sh ta su rat  chiqdi. 
G e n e ra ln in g   qoN lari  d ir-d ir  titra y   b o sh lad i.  K o ‘zo y n ag in i  olib 
a rtm o q c h i  boN di,  y o n in i  izlab  d a s tro ‘m o l  to p o lm a d i.
—  0 ‘zingizni q o ‘lga oling, g en eral,  — d ed i  soxta  m e h rib o n lik  
b ila n   M irvali.
L u q m o n o v   qoMidagi  su ra tla rd a   R av sh an b ek n in g   o ‘lim i,  m i­
litsiya k a p ita n in in g  pu llarn i olay o tg an i,  x urjunni o rq alab  k etayot- 
gan i ju d a  an iq  aks etg an  edi.
2 0 5


R asu lb ek   p ro fessio n al  fo to g ra f  e k a n lig in i  y a n a   b ir  m a rta  
n am o y ish   qilg an   edi.
—  X o ‘sh,  q alay?  Q ay n in g izn i  tan iy ap sizm i?
—  S en provokatorsan!
—  S e n la m a n g ,  d e g a n d im -k u   sizga.  A g ar  bu  isb o tla r  h am  
sizni q an o atlan tirm asa, yan a u n d a n   h am  z o ‘rini o ‘rtaga q o ‘yam an. 
Yoningizdagi  m agnitofoningizni oling.  Bitta antiqa lenta bor, q o ‘yib 
eshitasiz.
L u q m o n o v   u n g a  yeb q o ‘y g udek b o ‘lib  q a ra b  tu ra rd i.  M irvali 
sh im in in g  c h o ‘ntagidagi  m ag n ito fo n   kassetasini  olib,  oldiga ta s h ­
ladi.
—  Q a y n in g izn in g   o v o zin i  eshiting.
L u q m o n o v  kassetani  m ag n ito fo n g a q o ‘ydi.
...  R av sh an b ek n in g  oM im idan o ‘n  besh  k u n la r o ‘tib ,  L u q m o - 
novning qaynisi, militsiya kapitani toqqa o ‘rtoqlari bilan ovga keladi. 
M irvali  xuddi  sh u n d a y   q u lay   fursatni  k u tib   y u rard i.  U  L u q m o - 
n o v n in g   q ay n isin i  tu sh lik k a  ta k lif qiladi.  O v q at  u stid a  R asulbek 
o lg a n   s u r a tla r n i  o ld ig a   q o ‘y a d i.  A g a r  b o ‘lg a n   v o q e a n i  o ‘z 
o g ‘zi  b ilan   aytib  b e rm a sa ,  h o z iro q   o rg a n d a n   o d a m   c h a q irib , 
q a m a tish in i,  ishini  trib u n a lg a   o sh irish in i  a y tad i.  O z ro q   ichib 
d ovdirab qolgan  k apitan h a m m a  gapni aytib beradi.  M irvali  uning 
gaplarini  m agnitofon  lentasiga tushirib oladi.  K ap itan  o ‘sh an d a bu 
ishni  p o c h c h a m n in g   to p sh irig ‘i  b ilan   q ilg a n m a n ,  u  bilib  q o ‘y, 
senga  q o 'lim d a n   pul  b e rm a y m a n ,  m e n   y o ‘l  k o ‘rsa ta m a n ,  o ‘zin g  
pul  to p a sa n ,  d eg an in i  ay tad i.  X u rju n d ag i  u ch   yuz  m in g   s o ‘m n i 
oborib,  L uqm onovga berganini b o ‘yniga oladi.  0 ‘sha g ap lar m ana 
shu len tag a yozilib qolgan.
L u q m o n o v  
o v o z  yozilg an   le n ta n i  e s h ita r  e k a n ,  q o sh lari 
c h im irild i,  k o ‘zlari  a la n g -ja la n g   b o ‘lib  ketdi.
— X o‘sh,  qalay? — dedi  M irvali  istehzo bilan.  —  Bu to g ‘lam ing 
chum olisidan tortib ch u m ch u g ‘igacha sanog‘li.  Bitta begona kapalak 
u c h ib   kelsa  h a m   b ilam iz.  Birov  kelib,  o d a m   oMdirib,  p u lin i  olib 
k e ta d i-y u   bilm aym izm i?!
L u q m o n o v   in d a m a d i.  U n g a  yeb  y u b o rg u d ek  b o ‘lib  b ir q a ra b  
q o ‘ydi.
—  C h o ‘p o n n in g   x u rju n id a n   olgan  u c h   yuz  m in g n i  b e rish in - 
giz shait.  Bu pul b o ‘yningizda osilib yotgan qarz.  Sen o d am  o ‘ldir- 
g a n s a n ,  sh u   g u n o h in g   u c h u n   u c h   y u z   m in g   b e r a s a n ,  d e b  
sav d o lash g an   edingiz.  E n d i  sh u   fak tn i  o 'z in g iz g a   so ta m a n .  Y ana
2 0 6


uch   y u z  m in g  b o ‘yningizga  tu sh a d i.  O lti y u z  m in g  toMaysiz.  Ikki 
yuz  m in g   s o ‘m n i  qoyil  qilib  olgan  ed in g iz.  —  U   sh u n d a y   deb 
to sh   ustidagi d ip lo m a tn i  o lib ,  o ‘z m a sh in asin in g  o ld   o ‘rin d ig ‘iga 
tashladi.  —  Bu pul sizniki edi.  Endi  m eniki b o ‘ldi, deb hisoblaym an. 
0 ‘zingiz,  bugungi  ishni ertaga q o ld irm ay m an ,  deb aytgan edingiz. 
Ik k o v im iz  b ir  xil  e k a n m iz .  M en   h a m   erta g a   q o ld irm a y m a n . 
Y oningizda olti yuz m ing borm i? T oshkentga borib olib kelasizm i? 
S h u n d a y   qila  q o ling.  M en   sizga  o ‘xshagan  x u d b in   em a sm a n . 
R aq ib im g a  ish o n a m a n .  M anavi  su ra tla rn i  h a m ,  kassetani  ham  
a w a l qoMingizga berib q o ‘yib,  keyin  h aq im n i o lam an .  BuyogMdan 
k o ‘ng lim   t o lq.  S u ra tla rn in g   n eg ativ i,  m a g n it  le n ta sin in g   asli 
ish o n c h li jo y d a.
L uqm onovdagi a w a lg i g ‘uru r, g ‘o ‘dayish,  o ‘ziga ish o n ch  alla- 
q a c h o n  g ‘oyib boM gandi.  U  en d i  ta m o m a n  taslim   boMib,  a fto d a - 
hol  b ir alp o z d a   b o sh in i  egib  o ‘tirard i.
B u tu n   respublika  m ilistiyasini  o y o q q a  tu rg ‘izad ig an ,  y o m o n  
k o ‘rgan  o d a m id a n   ayovsiz  q aso s  o la d ig a n   gen eral  en d i  n o c h o r 
b ir a h v o ld a  edi.
—  M u n d o q  qilaylik,  — d e d i  M irvali.  —  Siz T o sh k e n tg a  borib 
ovora b o ‘lib yurm ang. Yaxshisi,  B ulung‘urga boring. Axir,  h a m m a  
to p g a n -tu tg a n in g iz  b efa rz an d   xolan g iz q o ‘lid a-k u .  S h u n d a y  qila 
qo ling.  H a m   y aq in ,  h a m   naq d .  S h o fy o rin g iz  shu  y erd a  garovga 
qoladi.  Sizni  m en in g  sh o fy o rim   ikkita a d ’y u ta n tim  b ilan  oboradi. 
Pulni  shofyorim ga b erib ,  o ‘zingiz qay tib   kelm asangiz  h a m   m ayli. 
M ash in a n g iz  pul  k elg a n d a n   keyin  ketadi.
L u q m o n o v n in g   ran g id a  rang q o lm ad i.  Q oshlari  b ir k o ‘tarilib, 
b ir  tu sh a rd i.
—  H a y ro n   b o ‘lyap siz-a?  P u lim n i  q ay erd a  saq lash im n i  bu 
q a y o q d an  biladi,  d eb  o ‘ylayapsiz.  0 ‘lm ang.  Siz b u tu n   respublika- 
ning sirini  bilasiz.  M en   sizn in g  siringizni  b ilam an .
O d am larg a zu g ‘u m   qilib y ashagan,  q a n c h a la b   kishilarga ja b ru  
sitam   o ‘tk azg an   bu  z o ‘rav o n ,  en d i  b ir sovxoz  d irek to rig a  o ‘yin - 
c h o q   boMib o ‘tirip ti.
—  S h o fy o rim   m a sh in a n i  sam o ly o t qilib u c h irib  o b o rad i.  Q irq 
m in u td a   B u lu n g ‘urga  yetasizlar.  Q irq   m in u td a   q ay tib   kelasizlar. 
X o lan g izd an   p u ln i  sa n a b   olishga  b ir  so at  k etsin.  Ja m i  b ir  yuz 
q irq  m in u t.  Y a’ni  ikki  soatu yigirm a  m in u t vaqt  ketadi.  Sizga besh 
so a t  m u h la t b e ra m a n .  Siz qay tib   k elm asan g iz  h a m   m ayli.
2 0 7


L u q m o n o v  kalovlab,  ovsarlarga o ‘xshab,  n im a  boM ayotganini 
b ilm ay ,  an g ray ib   q a ra b   tu ra rd i.
M irvali  uni yan a avrashga tushdi.
—  M enga q aran g , g en eral, shu arzim agan olti y u z m ing  so ‘m 
u c h u n   b ir-b irim iz   b ilan   s e n -m e n g a   b o rib   o ‘tirm ay lik .  0 ‘zingiz 
bilasiz,  m en   b ir d ev o n a  fe 'l o d a m m a n .  Siz u c h u n   shu arz im a g a n  
p u ld an   kechib yu b o rish im   h a m   m um kin.  A m m o  atigi  b ir k ungina 
«g‘alaba»  n a sh ’asini  su rm o q c h im a n .  K eling,  d iq q at boMmang.  Bu 
pul sizniki edi, endi  m eniki b o ‘ldi.  Ertaga yana o ‘zingizniki boMadi. 
M en   saxiy  o d a m m a n .  H a  d eb   p u ln i  o ‘ylayverm aylik.  U zo q   y o ‘l 
yurasiz. J a ’far qovurdoq qilgan.  H ozir ikkovim iz suv b o ‘yiga tushib 
p icha xashaklanib olam iz. YoMga q u w a t b o ‘ladi.
L u q m o n o v d a   M irvali  p u ld a n   k ech ad ig an g a o ‘x shaydi,  d eg an  
ilinj  p ay d o   b o ‘ldi.
Ikkovi  suv b o ‘yid a yaxshilab q o rin  t o ‘yg‘izib olishdi.
—  O ziq lik  o t  h o rim a s,  d ey d ilar,  e n d i  B u lu n g ‘urg a b o rsan g iz 
b o ‘ladi.
—  M ash in an g g a  b e n z in n i  k o ‘p ro q   quyib  o l,  —  ded i  M irvali 
shofyoriga.
L u q m o n o v   d a rm o n siz   su d ralib ,  ic h id a   J a ’fa r  b ilan   N asim  
p o lv o n   o ‘tirg an   m a sh in a   old ig a  keldi.  B o r-y o ‘g ‘ini  sh ilib   olgan 
M irvaliga  nafrat bilan qaradi.
—  Sen  o d a m   em as,  q a sh q ir  ekansan!
— T o ‘g ‘ri aytasiz,  —  dedi  M irvali.  —  Ik k ovim izning tuprogM - 
m iz  b ir jo y d a n   o lingan.
«Volga»  yeldek u ch ib   ketdi.  O rq asid an  q a rab  qolgan  M irvali:
—  S h o ‘ring  q u rsin ,  —  d ey a  kulib  q o ‘ydi...
*  
*  
*
YigNlish  ahli  le y te n a n tn in g   h ik o y asid an   h ay ro n u   lol  b o ‘lib 
q o ld i.  H a m m a n in g  gapi  b ir jo y d a n   ch iq d i.
—  L u q m o n o v g a  te z d a   e h tiy o t  ch o rasi  k o ‘rish  k erak,  —  ded i 
yig‘ilishni  b o sh q aray o tg an   O qsoqol.  — 0 ‘rtoq  p ro k u ro r,  sh u n d ay  
qilsak q o n u n iy  b o ‘ladim i?
—  M en sanksiya b eram an.  Shu bugunoq qam oqqa olinadi.  U ni 
en d i o ch iq d a qoldirib b o ‘lm aydi.
S h u   b ilan   z o ‘ravon  L u q m o n o v n in g  taq d iri  hal  boMgan  edi.
20 8


XIX
M irvali n o t in c h  edi.  B ugun  u suyangan to g ‘larn in g  biri  quladi 
—  L u q m o n o v   x iz m a t  v a z ifa sin i  s u iis te ’m o l  q ilg a n i  h a m d a  
p o ra x o ‘rligi  u c h u n   ish d a n  o lin d i,s h u  k u n iy o q   u n i  q a m o q q a  olish 
to ‘g ‘risida sanksiya berildi.
P o ra olganligi  isbot qilin g an  o d a m n in g  ahvoli  n im a boMishini 
M irvali yaxshi biladi.  L u q m o n o v  tiliga  pishiq o d a m m id i?   Boshiga 
q ilich   kelg an d a  h a m   su k u t saqlay o lad im i?
K ech a g in a   M irvali  o ‘zi  t o ‘g ‘risida  tu sh g a n   h u jjatlarn i  u n d a n  
sotib olgan,  k o ‘zi o ld id a yondirgan edi.  Bir bob o y  h u k u m at tilidan 
s h u n d a y   d e g a n   ed i:  « Y iq q a n d a n   q o ‘rq m a ,  y e g a n d a n   q o ‘rq. 
Y iq q a n in i  o la m iz ,  y e g a n in i  o lo lm ay m iz» .  A m m o   L u q m o n o v  
y em ag an , y iq q an  edi.  O ldirishi  aniq.
O d a m   b o la sin in g   ishi  b ir  y u rish m a sa ,  k e tm a -k e t  y u rish m as 
e k a n .  M irvali  L u q m o n o v   b ilan   so ‘nggi  m a rta   u c h ra sh g a n d a   u, 
x o tiijam  boMing,  u stingizdan  m anavi xatlarni y o zg an lar bu yoru g ‘ 
ja h o n d a  tirik  y u rm ay d i,  d eg an d i.  L u q m o n o v  v a ’d a sin i bajarishga 
u lg u rm ad i.  M irv alin in g   raqiblari ja z o siz   q oldi.  U la r  k im la r edi? 
Bu  b ir  L u q m o n o v g ag in a  m a 'lu m .  U la rn in g   y a n a   b o sh   k o ‘ta r- 
m asligiga e n d i  kim   kafil  boMadi?
M irv a lin in g   d a r d i- d u n y o s i  q o r o n g ‘u  b o ‘lib  y u rg a n   sh u  
k u n la rd a ,  sa ra to n d a   c h a q m o q   c h a q q a n d e k ,  y a n a   b ir  v o q ea  u n i 
ta m o m a n  gan g itib  q o 'y d i.
U  telev izo r o rqali b eriladigan  k o ‘rsatuvlarni  u n c h a  xush lam as 
edi.  H am m asi o ‘zim  bilgan gaplar,  deb o ‘ylardi. A m m o  «Vremya» 
in fo rm a tsio n   p ro g ra m m a sin i  a lb a tta   k o ‘rardi.  M a m la k a tn in g  b ir 
k u n lik  siyosiy  h ayoti  sh u   e sh ittirish d a   aks e tad i.  M irvali  q ay erd a 
b o ‘lsa  h a m   —  to g ‘u  to sh la rd a   y u rg an   p a y tla rid a   h a m   c h o 'p o n la r  
o ‘toviga kirib,  «V rem ya»ni  k o ‘rardi.
Bugun u to g 'd a  xum orbosdiga ov qildi. Aksiga olib na bir qush, 
na b ir quy o n  ura oldi.  Bekorga o ‘q sa rf qilib b oqqa qaytib keldi-yu, 
y e c h in m a y   k arav o tg a  o ‘zin i  tash lad i.  U y q u   k elm ad i.  K o ‘ziga 
L u q m o n o v  k o ‘rinaverdi.  U   y o q q a ag ‘darild i,  bu  yoqqa ag ‘d arild i, 
oxiri  ta ja n g  b o ‘lib  o ‘rn id a n   tu rd i.
Y o z  k u n la ri  u z u n ,  k e c h   k irish i  q iy in .  U   s o a tig a   q a ra b , 
tele v iz o r  tu g m a sin i  b o sd i.  «V rem ya»  b o sh la n d i.  A n a  sh u n d a n  
k eyin...
14—   S .  A h m a d .   J i m j i t l i k
2 0 9


M irvali  u c h u n   d a h sh a tli  v o q ea y u z b erdi.  X u d d i  yong in asid a 
b o m b a  p o rtlag an d ek  g a ran g  b o ‘lib qoldi.  D ik to r q iz  p axtachilikni 
riv o jlan tirish d a en g  yuqori  k o ‘rsatk ich larg a erish g an lik lari  u c h u n  
0 ‘zb ek isto n   S S R d an   p a lo n c h i  va  p a lo n c h ila rg a   ik kinchi  m a rta  
S o tsialistik   M e h n a t  Q a h ra m o n i  u n v o n i  b erish   t o ‘g brisida  SSSR  
O liy  Soveti  P re z id iu m in in g   F a rm o n in i  o ‘q ib   e sh ittird i.  E k ran d a 
«olisni  k o ‘zIagan»  m c x a n iz a to r ayol  su rati  p ay d o   b o ‘ldi.  M irvali 
sh u  d aq iq alard a m u tla q o   nafas h a m  o lm ag an d ir.
M irv alin in g   raqibi,  h a m m a  vaq t yoMiga  t o ‘g ‘a n o q  boM adigan 
rais k o ‘rindi.  M irvali  u ch in ch i o d a m n in g  n o m i ch iq ish in i k utardi. 
Bu odam   M irvalining o ‘zi b o ‘lishi kerak edi.  U n in g  nom i chiqm adi. 
S u rati  h a m   k o 'r in m a d i.  H a m m a m iz   u c h u n   h u rm a tli  o ta x o n , 
ilg arilari  M irv ali  b ila n   k o 'r is h g a n d a ,  u n in g   « O ltin   Y u ld u z»  
taq ilg an   k o ‘kragiga  b a rm o g ‘ini te k k izib  turib:  sh u   b itta  jo y  b o ‘sh 
tu rsin ,  y u ld u z n i  ik k ita  q ila m iz ,  d c rd i.  M irv ali  ik k in c h i  «O ltin  
Yulduz»ga olib boradigan so ‘q m o q la m in g  an ch asid an  o m o n -e so n  
o ‘tg a n   e d i. 
Bu  s o ‘q m o q la r d a   q a n c h a   x a v f - x a ta r ,  q a n c h a  
t o ‘q n ash u v larg a d u c h   keldi.  Bu  so ‘q m o q la rd a  q a n c h a  q u rb o n la r 
q o lg an .  Ik k in c h i  «yulduz»  s o ‘q m o q la ri  b o rsa   k e lm as,  q ay tish  
g u m o n   s o ‘q m o q la r  ed i.
S h u   to p d a   M irv alin in g   v u ju d id a   v ah sh iy   b ir  k u c h   g ‘alay o n  
q ila rd i.  K im n id ir  o tib   tash la g isi,  k im n id ir  q o ‘llari  o g ‘rig u n c h a  
d o ‘pp o slag isi,  n im a la rg a d ir o ‘t q o ‘yib  yu b o rg isi  k elard i.  M irvali 
y eru   k o ‘kka  sig ‘m asdi.  B aqirgisi,  y ugurgisi,  b o s h in i  d ev o rla rg a  
urgisi  k elard i.  U m r  b o ‘yi  a y tg a n in i  q ild irg a n ,  b ir  o g ‘iz  s o ‘ziga 
o ‘ n la b   o d a m l a r   b a b - b a r a v a r   la b b a y   d e b   t u r g a n ,  e r t a l a b  
uyg‘o n g a n d a   k ek sad ir,  y o s h d ir salo m g a  k e la d ig a n ,  suv d e g a n d a  
d a ry o n i b o sh lab   k elad ig an lar o ld id a  b e b u rd  boNib q o lav erad im i? 
M irvalining u m rid a b irin c h i  m a rta  sh u n d a y  ta n g  ahvolga tushishi 
ed i.  D e m a k ,  d u n y o d a   u n d a n   h a m   q u d ra tli,  z o ‘r  o d a m la r  b o r 
ekan.  Bittasi o tax o n n in g  q ilo ‘tm a s d o ‘sti, bittasi  «olisni k o ‘zlagan» 
an av u ...
M irvali b o g ‘d a dam  o lay o tg an d a tiq etgan tovush eshitilm asdi. 
M e h m o n x o n a g a  b iro v   k irm a sd i  h a m ,  c h iq m a sd i  h a m .  B og‘dagi 
d a s ty o rla r o y o q  u c h id a   y u rish a r,  sh iv irlab  g a p la sh ish a rd i.
U  k ec h a la ri  yolgMz  y o tish d an   q o ‘rq ard i.  T u n la ri  b iro n  joyga 
b o rad ig an  b o ‘lsa,  m ash in a d a  o yog‘ining tagiga q irq m a  q o ‘sh o g ‘iz 
m iltiq  ta sh la b  q o ‘y ardi.  U x la y o tg an d a te z -te z  c h o ‘ch ib  uyg‘o n ib
2 1 0


k etardi-da, shoshib yostiq tagiga q o ‘ygan pistoletini ushlab k o ‘rardi. 
N a z a rid a   k im la rd ir  u n i  t a ’q ib   q ilay o tg an g a,  d a ra x tla r  p an asid a 
k im lard ir u n i  nish o n g a o lib  tu rg an g a o ‘xshayverardi.
U n in g   n o tin c h   u x la sh i,  k e c h a la ri  d o v d ira b   o ‘rn id a n   tu rib  
ketib,  q o ‘lida pistolet bilan d eraza oldiga kelib tash q arin i kuzatishi 
bejiz em asdi.  O blast  p ro k u ro ri,  m ilitsiya organlari  n ech a  m artalab 
uni  q a m o q q a  olishga c h o g ‘lanishdi.  H a r gal orderga  im zo chekib, 
en d i  q o ‘lga  o la m iz ,  d e b   tu rg a n la rid a ,  a lb a tta ,  Ittifo q n in g   eng 
m o ‘ta b a r g a z e ta larid a n   b irid a u  t o ‘g ‘rida  —  «ajoyib tash k ilo tch i»  
M irvali  t o ‘g ‘risid a  b ir  sahifa  m a q o la   b o silard i.  P ro k u ro r  h a m , 
m ilitsiya organlari h a m  d o g ‘da qolaverardilar.
Q o n u n  organlari bu ishlam i yashirin tayyorlashardi.  U n i q o ‘lga 
o lib ,  jin o y a tin i  b o ‘yniga  q o ‘yib,  keyin  y u q o rig a  x a b ar  q ilish n i 
m o ‘ljallashardi.
O b la st  p ro k u ro ri  q a m o q q a  o lish   t o ‘g ‘risid a  k e c h a si  o rd e rg a  
im z o   c h e k a rd i.  T e rg o v c h ila r,  m a s h in is tk a la r,  se k re ta rla r,  h a tto  
k a b in e tn i  y ig ‘is h tira d ig a n   fa rro s h   h a m   k e tib   b o ‘lg a n d a n   k ey in  
o rd e rg a   im z o   c h e k a rd i.  O p e ra tiv  g r u p p a n i  t o ‘p la b ,  e rta la b   u n i 
q o ‘lga olish t o ‘g ‘risida o ‘ta   m axfiy b ir sh a ro itd a  to p sh iriq  b erardi.
Bu  x a b a r  o ‘sh a   z a h o tiy o q   M irv a lin in g   q u lo g ‘iga  y e ta rd i. 
T o s h k e n t  yoMiga  t o ‘rt  y engil  m a s h in a  j o ‘n a tib ,  p a n a  jo y la rd a  
p usib tu rish n i  to p sh irard i.  0 ‘zi to n g  sah arlab  sovxoz m ash in asid a 
d o v o n   o rq a li  S a m a r q a n d ,  J iz z a x   o ra la b   y o ‘lga  c h iq a rd i.  U 
o rq a s id a n   m ilitsiy a   m a s h in a s i  k u z a tib   k e la y o tg a n in i  b ila rd i. 
K e sk in   q a y rilis h la rd a   to s h la r   p a n a s id a   p u sib   tu rg a n   b o s h q a  
m a sh in a g a  o ‘tib   o lg a n in i  m ilitsiy a  x o d im la ri  b ilm a y  q o la rd ila r. 
U la r   a w a lg i  m a s h in a   o rq a s id a n   q u v ib   k e ta v e ra rd ila r.  Y etib  
o lg an larid a ad ash g an lik larin i bilib,  M irvali  alm ash tirg an  m ash in a 
iziga tu sh ish ard i.  U   esa to  T o sh k e n tg a  y etg u n ch a yan a u c h ta  m a ­
s h in a   a lm a s h tiris h g a   u lg u ra rd i.  K a tta   id o ra   o s to n a s id a n   o ‘tish i 
b ilan   q u d asig a  ro ‘b a r o ‘  k e lard i.  Q u d asi  k a tta   a k a n in g  o ‘ng q o ‘li 
ed i.  A n a   s h u n d a n   k e y in   M irv a lin i  b e z o v ta   q ilg a n   m a s a la   o ‘z- 
o ‘z id a n   tin c h ib   k e ta rd i.
M irvali  sovxozga  q ay tib   kelib,  o b last  p ro k u ro rin i  te le fo n d a  
«S alom   b e rd ik ,  aka»,  d e b   e rm a k   q ilard i.  L ek in   M irvali  u la r  b ir 
kun suiqasd uyushtirishlari  m um kin, d eb  kechalari bezovta yotardi.
T elefon zarb  b ilan  jiringladi. A bdulaziz M irvaliga,  n im a  qilay, 
n im a d eb  ja v o b  beray , d eg an d ek  qaradi.
211


—  Avval  k im lig in i  b il-c h i,  k ey in   sh u n g a   q a ra b   m u o m a la  
q ilasan ,  —  ded i  M irvali.
A bdulaziz tru b k an i k o ‘tarib,  kim  b ila n d ir o d o b  bilan gaplashdi. 
K eyin,  h o z ir  o ‘zlariga  tru b k a n i  b e ra m a n ,  dedi.
—  Q u d a  bu v a,  sizni s o ‘rayaptilar.
H ali  ham  u n c h a  o ‘ziga kelm agan,  bosh o g ‘rig‘i qilishdan o ‘zini 
tiyib o ‘tirgan M irvali gandiraklab borib, telefonga javob qildi.  U n in g  
sa lo m -a lik d a n   keyin  ay tg an  gap i  sh u   boMdi:
—  E ndi  k echirasiz-da,  quda.  K echa p ich a b eodobchilik boNdi. 
0 ‘zim dan o ‘tganini o ‘zim  bilam an.  Itd an  b a tta r x o r b o l i b  k etd im - 
ku!
—  M enga qaran g ,  qu d a.  B irovdan gin a qilishga asosingiz y o ‘q. 
A yb  o ‘zin g izd a,  u stin g izd an   tu sh g a n   x a tlarn i  o ‘qisangiz,  te p a  
so ch in g iz tik  b o ‘lib  k etard i. AygMrlik  h a m   evi b ila n -d a ,  togM arni, 
u m u m a n , b irlash m an i  nas bostirib yuboribsiz.  N o m u sid an  ayrilib, 
erg a  te g o lm ay   y urgan  q iz larn in g   o n a la ri  yigMab  yozgan  x atlarn i 
o 'q is a n g iz ,  h a tto   o 'z in g iz d a n   o ‘z in g iz   jir k a n ib   k e ta rd in g iz . 
K a tta m iz n i  s a l- p a l  y u m s h a tg a n d e k   b o 'l d i m .  B u g u n   q o ‘sh 
q a h ra m o n n in g   uyiga  tab rik lag an i  u z o q -y a q in d a n   k elg an lar  k o ‘p 
b o ‘ladi.  U larga ranjiganingizni sezdirm ang.  A kaga g in ax o n lik  qila 
k o ‘rm ang.  U stin g izd an  tushgan  o ‘sha x atlarn in g  h a m m asin i o ‘q i- 
g an.  C h a p a q a y  ja h li  c h iq ib   tu rib d i.  K o ‘p ch ilik   o ld id a   s h a rm a n - 
d an g izn i  c h iq a rish i  m u m k in .  Sizga  o ‘rgatgulik  e m a s,  buyogMni 
o ‘zingiz ep lash tirasiz...
M irvali b ir o g ‘iz ham  g ap irm ad i.  H a m m a  gapni q u d a n in g  o ‘zi 
aytdi.
Shu  g ap la rd a n  Tceyin  M irvali  q o ‘sh  q a h ra m o n n i  tab rik lash g a 
borm asa bo'lm aydi.  H am m a unga qaraydi. «Yulduz» ololm ay qolgan 
z o ‘ra v o n n in g   ic h id a   n im a la r  b o 'la y o tg a n   e k a n ,  d eb   u n i  k u zatib  
o ‘tirish ad i.  M irvali  o ‘zini  h e c h   g ap   b o ‘lm a g a n d e k   tu tish i  kerak. 
A lb atta,  b u   q iy in   ish.  A m m o   M irvali  b u   m a salad a artist  edi.  0 ‘z 
rolini o ‘zi a ’lo d arajad a ijro eta olardi.
«L uqm onovning shunday nozik paytda qam alishi  ishning beliga 
te p d i» ,  d eb  o ‘ylardi  M irvali.  B ir h iso b d a  u n in g  ta x m in la ri t o ‘g ‘ri 
edi.  U   o ‘ziga q arash li  kishilar to ‘g ‘risida yozilgan xatlarni  poytaxt 
to m o n g a  o ‘tk azm asd i.  R aqiblarini yoMdan olib ta sh la m o q c h i edi. 
U lg u ro lm ad i.  E n d i  shikoyat xatlari  po y tax t to m o n  d a ry o d ek  o q ib  
ketyapti.
2 1 2


M irv a li  s h u   p a y tg a c h a   ra q ib   d e b   ta x m in   q ilib   y u rg a n  
h am q ish lo q la rin in g  t a ’zirin i  b erish n i  diliga tu g ib  q o 'y d i.
Q o ‘sh  q a h ra m o n n i  ikkinchi  «Y ulduz»  b ilan  tab rik lash   u ch u n  
b o rish i  kerak.  0 ‘ziga  q o lsa,  aslo  b o rm a sd i.  U n in g   rizqini  yulib 
ketgan  bu ay y o m i  k o ‘rarga k o ‘zi  y o 'q  edi.  E ndi  b o rm ay   ilojsiz...
N im a   qilsin?  Q u ru q d a n -q u ru q   b o rav ersin m i?  H a r  kim   o 'z  
o b ro ‘siga  y arasha  ish  tu tish i  kerak.  G ila m   o b o rsa,  ch o l  nazariga 
ilm aydi.  M a g n ito fo n   o b o ray   d esa,  ch o l  o d a m   u n i  n im a   qiladi? 
T illa so atm i?  U   h a m  boMmaydi.  A rzim agan  narsa.  S h u n d ay  narsa 
o b o rsin k i,  ra h b a rn in g  qulogMga  y etsin.  Y aqin  o d a m la rim n i  ham  
q a d rla y a p ti,  d esin .  E gasini  siylasang,  itiga  suyak  ta sh la ,  d eb   b e- 
koiga aytishm agan.
Ikkinchi «Yulduz»ga a w a l o ch g an  so 'q m o q lam i o ‘t bosdi.  Endi 
yangi so 'q m o q lar ochish kerak. Q o 'sh  q ah ram o n  —  «kattam iz»ning 
e n g   y aq in   kishisi.  U  n im a   desa,  sh u n i  qiladi.  S o 'q m o q n i  uning 
o sto n a sid a n   b o sh lash   kerak.  S h u n d a   y o ‘l  u n i  t o 'p p a - to 'g 'r i  q o ‘- 
shaloq «Yulduz»ga oboradi.
M irvali  o ‘y la b -o ‘ylab,  a n c h a g in a   m u sh k u l,  a m m o   ep lasa 
b o ‘ladigan  b ir  y o ‘l  to p d i...
M irv alin in g  buyrugN  d eb   E ralin i  o ti  b ilan   c h a q irib   kelishdi.
E rali,  q a n d a y d ir  m aro sim   b o 'ls a   k erak ,  M irv alin in g   m an a 
sh u n a q a   o tla rim iz ,  m a n a   sh u n a q a   c h a v a n d o z larim iz   b o r,  deb 
m aq tan g isi  kelgan  b o 'ls a   k erak,  d eb   o 'y la g a n d i.  S h u n in g   u c h u n  
k o ‘ksiga  h a m m a   o rd e n -m e d a lla rin i  ta q ib ,  b o sh id a   yangi  gilam  
d o ‘p p i,  egniga o h o rli o la c h a  to ‘n  kiyib kelgan  edi.
L ekin  Q o ra   B axm al  n e g a d ir  o 'y n o q la m a s ,  b o sh in i  xo m u sh  
egganicha b itta-b itta bosib kelardi.  C havandozlar, ot sezgir jonivor, 
o ‘zini  n im a d ir ku tay o tg an in i bilib tu ra d i,  deyishadi.  O t x o 'rsin sa, 
fa lo k a t  y u z   b e ra d i,  b a h rid a n   o ‘tish   k e ra k ,  d e y ish a rd i.  B a ’zi 
c h a v a n d o z la r so ‘yib  y u b o rish ad i.
Q o ra   B axm al  x o ‘rsingani  y o 'q .  F a q a t  u  x o m u sh .  Q a n d a y d ir 
k o ‘ngilsiz h odisani sezib turganga o 'x sh a rd i.  O tin in g  bu  h o latid an  
E ralin in g   ru h i  tu sh d i.
M irv ali  m a sh in a g a  s u y a n ib ,  q o ‘lidagi  n o v d a n i  p ic h o q  b ila n  
k e rtib ,  o ‘y o ‘ylab   tu ra rd i.  E rali  u n g a  y a q in   k elib ,  o td a n   tu sh d i. 
U   b ila n   ikki  q o ‘llab   k o ‘ris h m o q c h i  b o ‘ld i.  Bu  n im a   q ilg a n i?  
C h a v a n d o z n i  p is a n d   q ilm a g a n im i  yo  k allasi  n ih o y a td a  jid d iy  
b i r   g a p   b ila n   b a n d l i g i d a n m i ?   E r a l i n i n g   k o ‘n g li  o ‘k s id i.
2 1 3


D a v ra la rd a   b iro v g a  g a p   b e rm a y ,  o ‘z  t a ’b iri  b ila n   a y tg a n d a , 
b o sh id a g i  d o ‘p p isi  tu s h ib   k e tsa ,  p u l  b e rib   b iro v g a   o ld ira d ig a n  
yakkakift ch a v a n d o z g a  sh u n a q a   m u o m a la  q ila d im i?   B olasi tengi 
g o 'd a k  sh u   ish n i  q ila d im i?
Erali  o ‘ziga  yetgulik  m a g ‘ru r  edi.  B ir  k o lngli  u n in g   qoMini 
silta b   ta s h la b ,  s h a rtta   o rq a sig a   o ‘g irilib ,  o tg a   q a m c h i  b o sib  
k e tv o rsam m ik an ,  d eb  o ‘yladi  h a m .  S h ay to n g a  hay b erd i.  «B ir sir 
b o rd irk i,  M irvali  b u n a q a   m u o m a la   qilyapti.  Q a n i,  k o ‘ra y -c h i, 
buy o g ‘i q a n a q a  k o ‘c h a rk in » ,  d eb  o ‘yladi  Erali.
—  K eldingizm i?  —  d e d i  M irvali  u n in g   fe ’li  ay n ib   tu rg a n in i 
sezib.  —  Biz  b ilan   b iro n   piy o la  c h o y   ichishga  h a z a r  qilm assiz, 
chavandoz.
«Bu  q a n d o q   g ap   b o ‘ldi?  G ‘a la ti-k u » ,  d e b   d ilid a n   o ‘tkazdi 
Erali.
—  G a p  b u n d o q ,  ch a v a n d o z .  S izni  h u rm a t  q ilish im n i  bilasiz. 
Q ayerga  b o rsam   sizni  p ro p a g a n d a   q ila m a n .  P en siy an g izn i  ham  
o rag a  tu sh ib   h a m m a n ik id a n   b a la n d   qilib  b e rg a n m a n .  T o m o r- 
qangizni  sovxoz tra k to rid a  h ay d atib  b e ry ap m an .  Q an d o q k i  m ajlis 
b o ‘lsa frontovik, deb prezidium ga chiqazam an.  Edgorlik ochilishida 
sizni el ta n isin ,  k a tta la r nazariga tushsin,  d eb  atay in  o tla r parad in i 
tash k il q ild im .  S h u larn i bilasizm i?
—  B ilam an ,  b ila m a n ,  a k an g   aylansin.
—  M e n ,  b ilm aysiz,  d eb   y urgan  e d im .  R a h m a t,  bilarkansiz. 
N e c h a  yoshga kirdingiz, oqsoqol?
—  B ir  k am   e tm ish g a,  —  d e d i  E rali  h a y ro n   b o ‘lib.
— Y oshingiz ham   ketib qopti.  Y igitlarga o ‘xshab jikillab yurish 
en d i yarash m ay d i.  Y oshingizga yarashiqli  ish  qiling.  E n d i  b o 'ld i, 
o td a n  lu sh in g ,  o q soqol.
—  H ali k o ^ k a rig a  yaraym iz,  ukaginam .  U n c h a -m u n c h a  yigitga 
b elim izn i  b erib   q o ‘y m ay m iz,  —  d ed i  Erali  yerga  q arab .  —  A gar 
x o ‘p   desang  sh u  jo y d a ,  h o z im in g   o ‘zid a  b ir  b e llash m ay m izm i?
—  U n aq a qu ru q  gapni q o ‘ying.  BoMadigan gapdan gaplashaylik. 
Bola boMib sizdan b iro n   narsa so ‘rag an m an m i?
— Y o‘q.  H am m a narsasi but, to ‘kis, badastir odam san.  M endan 
n im an iy am   so ‘rarding?!
—  B o rd i-y u ,  s o ‘rasam ,  y o ‘q   d e m a y   b erasizm i?
Erali  o ‘ylan ib  q o ld i.
2 1 4


—  B eram an .  J o n im n i  so lrasan g ,  ol.  U y im n i  so ‘rasan g ,  ol. 
F a q a t  belim d ag i  p ic h o g ‘im n i,  n ik o h im d ag i  x o tin im n i,  m in g an  
o tim n i  s o ‘ram a.  Q o lg an   n im a m   b o ‘lsa,  bari  —  seniki.
M irvali  u n in g   s o ‘nggi  so ‘zid a n   keyin  a y ta r  gap in i  y o ‘q o td i. 
E n d i o ch iq c h a sig a  g ap lash ish  p ayti  keld i,  d eb  o ‘yladi.
—  B o rd i-y u ,  sh u   m in g an   o tin g izn i  so ‘rasam -ch i?!
E rali  b o sh in i sa ra k -sa rak  qildi.
— O d a m  bolasi o ‘z farzan d in i birovga b erad im i? T o ‘g ‘ri,  k o ‘p 
b o la lila r b a ’z a n  b efarzan d larg a  rah m i  k elg an id an ,  shu g ‘arib n in g  
x o n ad o n ig a h a m  g o ‘d ak  ovozi kelsin, deb beradi. Jo n id a n  sug‘urib 
beradi. A m m o  yakka farzandlilar oMaqolsa bunga ko‘nm aydi.  Q ora 
B axm al  m en in g  bittayi b itta  farzandim .  B unaqa gapni  b ir aytding, 
ikkinchi o g ‘zingga olm a.
—  B o rd i-y u ,  m a jb u r  q ilsa m -c h i?
Erali  isteh zo   b ilan  kuldi.
—  G itle r tirilib   kelg an d a  h a m   o lo lm ay d i.
—  E ,  G itle rn i  q o ‘ying!  U  y o ‘q  b o ‘lib  ketg an   narsa. 
M en 
m ajb u r q ilam an .
—  U n d a ,  — ded i  Erali g ‘azab bilan,  — o 'rta g a  p ich o q  tushadi.
K o ‘ch an in g  narigi betida u ch  yigit b o ‘layotgan voqeani  kuzatib
tu rard i.  B u lar  M irv alin in g  yigitlari edi.  U la r d ire k to m in g  so ‘ziga 
k irm ag an ,  h a r  xil  «ig‘vo»  g ap   ta rq a ta d ig a n la rn i  u n in g   b u y in g 4i 
b ilan   to g 4  o ralarig a  o b o rib   kaltak lab ,  c h a la   o 4lik  qilib  tash lab  
k elishardi.  U la rn in g   biri  N a sim   p o lv o n ,  biri  J a ’far,  biri  ish to n  
p olvon  laqabli  R ajab  polvon.
M irvali  o 4rn id a n   tu rib ,  b o sh   egib  o 'tirg a n   E ralin in g   tepasiga 
keldi.
—  P ichog4ingiz yoningizda tu ra  tursin.  B odring archib yeyishga 
kerak b o 4ladi.  Siz hali  m ening sovunim ga kir yuvm absiz.  M en bitta 
g a p ira m a n .  Ik k ita  g ap irish g a  m ajb u r  qilm an g .  Y o ru g 4  d u n y o n i 
ko'zingizga zim isto n  qilib q o ‘yam an.
M irv a li  s h u n d a y   d e y a   tu r ib ,  k o 4c h a n in g   n a rig i  b e tid a g i 
y ig itlard an   biri  —  N a sim   p o lv o n g a  im o   qilib  q o 4ydi.  U c h   yigit 
un in g  q o 4lini qayirib  M irvaliga qaratdi.  Erali  ingrab yubordi.  Q arib 
k u c h d a n   q o lg an   b u   o d a m   u c h   d av an g irg a  b as  kelo lm asd i.  Erali 
J a ’farga g ‘azab bilan qichqirdi:
—  N o m a rd !  B ir  g a d o d e k   n o c h o r  b o la   eding.  O ta n g n i  o 4ligi 
uyda y o tg an d a q o 4s h n im a -q o 4shni  izg4ib,  q a rz  so 4rab yurganding.
215


S h u n d a o tan g n i  m e n  o ‘zim   k o ‘m gandim .  M a’rakalarida kadboni* 
b o ‘lib xizm atini  qilganm an.  B or b u d -sh u d im n i sarflaganm an.  H oy, 
N a sim ,  senga  n im a b o 'ld i?   K im ga  ityaloqlik  q ily ap san ?  D ad an g  
o n an g g a  u y la n g an d a  h ech   k im   o ‘g ‘riga  m iy o n a  rav**  b o ‘lishga 
u n a m a g a n .  M en   o ‘sh a n d a   m iy o n a  rav  b o ‘lg an m an .  Q oM im ni 
q ay irm a,  n om ard!
C hinorga bog‘lab q o ‘yilgan Q ora  Baxm al bezovtalanib,  Eraliga 
q a ra b   ta lp in d i.  O y o g ‘i  b ila n   y e r  tim d a la b   tu p ro q n i  o rq a g a   o ta  
b o sh la d i.
—  O bor!  — d e d i  M irvali  a m iro n a .  — Y o ‘qo t  k o 'z im d a n !
U ch   yigit  k u c h   b ilan   E ralin i  su d ra b   k etd i.  M irvali  ularga
qichqirdi:
—  U   y o q q a em as,  m an av i yoqqa!
XX
M irvalining *Volga»si T e m u r d arv o zasid an   o ‘tg a c h ,  S an g z o r 
soyini  y o q alab   b o ra rd i.  U   tezlik n i  p asaytirdi.  U n in g   o rq a sid a n  
kelayotgan yuk mashinasi bortida boshiga dasturxon yopib, b o ‘ynidan 
ta n g ‘ib q o ‘yilgan  Q ora  B axm alni  N asim   polvon b ilan J a ’far q o ‘sh 
jilo v d a  ikki  to m o n d a n   to rtib  ushlab kelishardi.
YoMga ch iq ish ay o tg an d a  k o ‘p n i  k o ‘rgan,  k o ‘p  teg irm o n lard an  
b u tu n   c h iq q a n   N a sim ,  o tn in g   k o 'z in i  bogMab  q o ‘yish  k erak, 
yoMni ko‘rsa qaytib keladi, deb aytgan edi.  S h u n d a M irvali yelkasiga 
q o q ib ,  «Y ashavor,  eski o ‘g ‘risan -d a, b ilasan,  — deg an d i. —  Biring 
o t o 'g 'risi, biring h o ‘kiz o ‘g ‘risisan. N asim , dadangga teng keladigan 
o ‘g ‘ri boMmagan. A zim  o ‘g ‘ri desa,  S am arq an d d an   D ushanbegacha 
h a m m a   ta n ird i.  H ozirgi  o ‘g ‘rilar  h am   o ‘g ‘rim i?  Z o ‘r   o ‘g ‘rilar 
o ‘tib  ketgan».
M irvalining b u  g a p larid an   ikkovlari  h a m  g ‘u ru rla n ib  ketdilar.
M akritlik N izom  polvon desa ham m a tanirdi.  U  U igutda boMgan 
katta b ir kurash d a nom ardlik q iladi-yu,  n azard an  qoladi.  M akritda 
bosh  koMarib  y u ro lm ay ,  D en o v g a  k o 'c h ib   ketdi.  U  y e rd a   h ech  
kim  u n i kurashga to rtm a d i,  to ‘rt oy o ‘tib yan a bosh egib,  M akritga


Download 7,39 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish