Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet42/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   38   39   40   41   42   43   44   45   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

(Y. Sulaymon.

Q o'g'irch oq“ she'ri.)
A yni qs a, kichik g u r u h d a g i m a s h g ‘u l o t l a r d a t o kg ‘r i d a n t o ‘g ‘ri 
ku z a ti s h m a s h g ' u i o t i n i n g m a v z u s i g a t aal l uql i b u y u m n i k o ' r sa -
tish u suJ i dan f oy d a l a n i l a d i . T a r b i y a c h i b o l a l a r g a o v o z t on i n i
b i r oz b a i an d l a b, s h o ‘x o v o z d a , i n t on a t si ya b i la n: „ M e n sizlarga 
b i r nar s a olib keldim! Siz u n i ko 'r is hn i i s t a y s i z m i ? “ d e b aytadi. 
U s h b u g u r u h l a r d a k u z a t i s h j a r a y o n i d a o ‘yi n u s u l l a r i d a n keng 
foydalani ladi. Ul ar ga t n a y d o n b o ' y l a b y u g u r i s h g a r uxsat ctiladi 
( „ Q a n d a y u z u n y o ‘lak!“ ). M a s h g* u l o t n i n g b o s h i d a t ar bi y a ch i
bol al ar ga k o ‘r s at ma l a r b c r a d i ( t i n c h q u l o q so l i b o ‘tiring; kiri- 
s hi ngi z bilan s al om bcr i ng; s h o v qi n q i l m a n g v a h. k.)-
M a s h g ' u l o t n i n g b o s h l a n i s h q i s m i ( k o ‘r s a t m a l a r b c r i s h ,
kirish su hb at va h o k a z o l a r ) b ol a l a r n in g y o s h i g a q a r a b h a r xil 
d a v o m ctadi: kichik g u r u h l a r d a bir d a qi q a , k a t t a g u r u h l a r d a esa 
be s h- ye t ti daqi qa.


T a r b i y a c h i b u y u m n i , h a y v o n n i . o ‘s i ml i k va b o s h q a l a r n i
k o ' z d a n k c c h i r i s h v a q t i d a b o l a l a r g a k u z a t i l a y o t g a n o b y e k t n i
y axs hi lab k o ' r i b , bir-bi rl ari b i l a n fikrlashib olishlari u c h u n bir 
n c c h a d a q i q a v aqt beradi. S o ‘n g r a kuzati shga rahbarlik qila b o s h -
laydi, y a ' n i k uz a ti l ay ot g a n o b y e k t b o ‘yi cha savollar ber a b o s h -
laydi: Bu n i m a ? Bu ki m? U q a n d a y ? N i m a d a n yas a l ga n? N i m a
u c h u n k e r ak? Q a n d a y ? Q a n c h a ? v a hokazo. Agar obyekt bolalarga 
ilk b o r t ani sht ir i l ayot ga n b o i s a , s a v o l g a j a v o b berishda qiynalishsa, 
u v a q t d a k u z a t i s h o b y e k t i n i n g n o m i n i , u n i n g s i f a t i ni yoki
xususi yat l ari ni bildiruvchi s o ‘zni a yt ib berish usulidan foydalanadi .
S o ' z b o l a l a r i dr ok i n i o ks t i r ad i , b u y u m l a r va u l a r o krtasidagi 
b o g l i q l i k n i ani ql aydi . Ma s al an , c h o y idishlarini k o ‘z d a n kcchirish 
v a q t i d a t a r b i y a c h i s h u n d a y i z o h ber adi : ,,Bu q ul oql i pi yol a 
( c h a s h k a ) , u n i n g d a s t a s i o ‘n g t o m o n d a , tagi d u m a l o q , bu 
d u m a l o q c h i z i q c h a quloqli p i yol ani l i kopcha ichiga q o ‘yish u c h u n
q i l i n g a n , q u l o q l i pi yol ani l i k o p c h a d a g i d u m a l o q c h i z i q c h a ichiga 
s e k i n g i n a , t a q i l l a t m a s d a n q o ‘y i s h k e r a k “ . K u z a t i s h v a q t i d a
t ar bi y a ch i b u y u n i n i n g vazifasini, uni ki m t ayyorlaganligini,

b i l a n q a n d a y m u n o s a b a t d a b o ' l i s h n i b o l a l a r b i lan bi rgal ikd a 
a n i q l a y d i . A g a r j on l i o b y ek t k u z a t i l a y ot g a n bo' l sa, t ar bi ya chi
b ol al ar ga u n i n i m a bilan o v qa t l a n t i r i s h . q a n d a y parvari sh qilish 
kerakligi h a m d a ul arga n i s b a t a n g ka m x o krIik qilish l ozimligini 
t u s h u n t i r a d i . Ku za t i s h m a s h g ' u l o t i n i m av zu va u n i n g m a z m u n i g a
m o s s h e ' r a y t i b b e r i s h , t o p i s h m o q a y t i s h , q i y i n s o ‘z l a r n i
m u s t a h k a m l o v c h i t a ’Ii mi y ( d i d a k t i k ) o ‘yi nIar o ' t k a z i s h bi l an 
y a k u n l a y d i .
K u z a t i s h n at i j al ari d o i m o m u s t a h k a m l a n i b bor i shi shar t .
K u z a t i s h j a r a y o n i d a o l g a n b i l i m l a r i n i m u s t a h k a m l o v c h i
m a s h g ' u l o t l a r u c h - t o ‘rt k u n d a n k eyi n o kt k a z i li sh i m u r n k i n .
M a s a l a n , k a t t a g u ruhda gi m a s h g ‘u l o t d a bol al ar m e v a - s a b z a v o t -
l arni k o ‘z d a n kechir adi l ar. U c h - t o krt k u n d a n keyin csa „ Q a y e r d a
o ‘sishini a y t “ t a ’Iimiy o kyinni o ktkazi!adi. B u n da n t as hqar i, ushbu 
g u r u h l a r d a s u h b a t l a r u y u s h t i r i s h d a , m a y d o n c h a d a , g u l z o r d a ,
b o g ‘d a v a h o k a z o l a r d a m e h n a t n i t a s h k i l c t i s h d a , q u s h va 
h a y v o n l a r n i p ar va r i s h q i l is h d a , k i t o b o ‘qib ber ish, d i a f i l m l a r
k o 'r i s h, illustratsiyalarni k o' r ib c h i q i s h va b os hqa faoliyat t urlarida 
m u s t a h k a m l a n i b boriladi.
Y u q o r i d a g i fikrlarni a m a l i y flkrlar bilan tasdiqlash m a q s a d i d a 
t e v a r a k - a t r o f d a g i nar sa va b u y u m l a r bilan t ani sht irish b o kyiclva 
m as hg * ul o t i s h l a n m a l a r i d a n n a m u n a l a r keltiramiz.


0 ‘RTA G U R U H
M a v z u : Q u y o n n i kuza t i sh.
M a q s a d : b o l a l a r n i q u y o n n i n g t a s h q i k o ' r i n i s h i h aq i d a g i
t a s a w u r l a r i n i a ni q l a s h , m o m i q , y u m s h o q , j u n i q a l i n , kalta d u m ,
o r q a oyoql ar i oldi ngi o y o q l a r i d a n u z u n r o q k abi s o ‘z l a r hisobiga 
b o l a l a r l ug' at i ni boyi t ish v a faollashtirish. Q u y o n n i parvari sh- 
l ashga qizi qi shni s hakl l ant i ri sh.
M a s h g ‘ulot u c h u n k c ra k li m a t c r ia lla r . S a v a t g a s ol inga n Tirik 
q u y o n , silliq t ax t ac h a l a r , sabz i , q o t g a n n o n , o ‘t, kar am.
M a s h g ‘ulotn in g b o rish i. B o l al ar y a r i m d o i r a b o l i b o ‘tirishadi. 
X o n a n i n g o krtasida q u y o n u c h u n j o y aj rat il gan, b u j o y n i n g atrofi 
q u y o n ch i q i b ketmasligi u c h u n qurilish m a t e r i a l l a r i yoki g ‘ishtlar 
b i l a n t o ‘r t b u r c h a k s h a k l i d a o ‘rab q o ‘yi l adi . X o n a n i n g eshigi 
y op i b q o kyiladi. T a r b i ya ch i savatdagi q u y o n n i ust i y o pi l ga n hol da 
ol i b kiradi. „ B ol al ar , h o z i r m e n sizlarga b i r t o p i s h m o q a y t a m a n .
Sizl ar u ni n i m a eka nl i gi ni t o p as i zl a r v a b u g u n g i m a s h g ' u l o t i -
m i z d a n i m a n i k u za t i s h i m i z n i o ' z i n g i z aytasiz: qul o q l a r i u zun ,
yun gl ar i y u m s h o q , r a ng la ri o q , q o r a , k u l r a n g , t e z yu gu ra di ,
sabzi ni yaxshi k o 'r a d i . T o ‘g ‘ri, bu q u y o n . H o z i r bi z q u yo n n i
k u za t a m i z . Biz n i m a q i l am iz ? M e n q u y o n n i s il ab k o ‘rishingizga 
r uxsat b e r a m a n . Lcki n q u y o n n i j u d a e h t i y o t k o r l i k b i lan silang, 
u n g a o z o r ber ma ng . Yaxshisi, uni q ul o g ‘i dan d u m i t o m o n g a qarab 
silash kerak: yengil, j u d a yengi l silash kerak. K o ‘rs ati ngl ar -chi ,
q a n d a y silaysiz?“
B o l al ar h a r a k a t n i qi l i b k o krsa t a di l ar. T a r b i y a c h i q u y o n n i
s avatdan oladi va tizzasiga q o ‘yadi, bol al ar d an s o 4raydi: U qanday? 
(Ka t ta . O q junli, j un i y u m s h o q . Qul oql ari y u m s h o q va boshqalar.) 
S o ‘ng b o l al ar j av ob i n i u m u m l a s h t i r a d i : „ T o kg kri, q u y o n katta, 
o q , m o m i q q i n a , u n i n g j u n i y u m s h o q v a q a l i n “ . T a r b i y a c h i
bol al ar ni ol di ga ch a qi ra d i . U l a r q u y o n n i s i l aydi lar, u n i n g j un i n i
si l ab k o ' r a d i l a r . T a r b i y a c h i b o l a l a r g a q u y o n q a n d a y h a r a k a t
qi layot gani ni k uz a ti shn i t a k l i f ctadi. U n i p o l ga q o ‘yib yuboradi.
„ Q u y o n s a k r a y a p t i “ , — d e y i s h a d i bolalar. T a r b i y a c h i bol al arga 
savol l ar beradi: „ N i m a u c h u n q u y o n sak r ay o l a d i ? U n i n g o y o q ­
lari q a n d a y ? “ T a r b i y a c h i b o l a l a r n i n g j a v o b l a r i a s o s i d a xul osa 
c h i qar adi : „ Q u y o n s h u n i n g u c h u n h a m s a k r a y ol adi ki , u n i n g
o r q a oyoql ari , oldi ngi o y o q l a r i g a q a r a g a n d a u z u n r o q b o l a d i “ . 
S o ‘ngra tarbi yachi b o l a l ar ga q u y o n n i n g b a r c h a h a r a k a t i n i di qqat
b i l a n k u z a t i s h n i va bu h a r a k a t n i i fo d al a sh n i a y t a d i . Bolalar:


, , 0 ‘t irdi. s a k r a d i , o r q a o y o q l a r i d a t u r d i “ , — deb j a v o b bcradilar.
T a r b i y a c h i b o l a l a r n i n g d i q q a t i ni q u y o n n i n g q u i o g i g a qar at adi :
„ Q u y o n q u l o q l a r i n i h a r a k a t l a n t i r y a p t i : bi r q u l o g ‘ini k o ' t a r i b ,
a t rof ga q u l o q sol yapt i , t in g la y a p t i , q ul o q l ar i n i o r q a t o m o n g a
c h o ‘z y ap ti , i kkal a q ul o g 'i n i k o ' t a r y a p t i , qul oql ari u z u n , u z u n -
l i g i d a n k u r a g i n i e g a l l a y d i , b i r t o m o n i o q , b o s h q a t o m o n i
q o r a m t i r , u z u n va c n s i z “ . K e yi n t arbi ya chi bolalarga q u y o n q a n -
d a y o v q a t l a n i s h i n i kuzati shni ayt adi : „ Q u y o n j u d a t ez c h a y n ay d i .
l i n i n g t ish l a r i j u d a o ‘t ki r ‘‘.
E r t a l a b ( ku z a t i s h u c h u n o li b k e l is hdan ol di n) q u y o n g a ovqat
b e r ma s li k k e r ak. U n i n g u c h u n sabzi, q o t g a n n o n , o “t, k a r a m
t a y y o r i a b q o ‘y i s h k e r a k . Q u y o n n i n g e g a s i d a n ( a g a r q u y o n
b o g ‘c h a n i n g o ‘z i d a b o ‘l masa) u k o ' p r o q n ima ni yoqtirishini s o ‘rab 
olishi ker ak.
S o ‘n g r a t ar bi y a ch i bol al ar ga y a n a bi r b o r q u yo n ni kuzatishlari 
u c h u n i m k o n b e r a d i , q u y o n n i n g q a n d a y x u l q l a r i n i a n i q l a -
g a n l i k l a r i n i , y a n a n i m a l a r i h a q i d a g a p i r m a g a n l i g i n i s o ‘ra b,
j avo b l a r in i t i ngl a ydi va u m u m l a s h t i r a d i : „ B u katta q u y o n . U n i n g
j un l ar i m o m i q q i n a ( y u m s h o q) . 0 ‘zi ni ng u z u n va ens i z q u l o q l a ­
rini o rq a s i t o m o n c h o ' z a d i . B a ' z a n avval bi r q u l o g l n i k o' ta r adi , 
b a ’z a n e s a i kk al a q ul o g ' i n i b i r d a n i g a k o ' t a r a d i va t e va r ak- a tr of n i
t i nglaydi. Ti n g l ay d i - t i n g l a y d i v a bi r o r t o m o n g a sakraydi! Q u y o n ­
ni n g o r q a o y o q l a r i oldingi o y o ql ar i g a q a r a g a n d a u z u n r o q . U s a k ­
raydi. T e z s akr aydi . U s h u n d a y t e z sakr aydi ki, b u n i n g natijasida 
u n i n g d u m i b o r e k a n l i g i n i s e z m a y h a m q o l a s a n . T o lg kri, 
q u y o n n i n g d u m i j u d a kalta, s h u n i n g u c h u n da r r ov uni payqa s h 
qiyin. 0 ‘z i n i n g o ‘t ki r tishlari b il an u j u d a tez c h a y n a y d i , sabzini 
d a r r o v y e b q o ' y a d i . K a r a m b i lan o ' t n i esa sabz i da n h a m t ezroq 
yeb q o ‘y a d i " .
\ l a s h g ‘ulotn i y ak u n la s h .
T a r b i ya ch i bol al ar dan q u y o n haqi da ilgari yod ol gan she'rlarini 
s o ‘rab o l a d i va sayr ga c h i q i b , „ Q u y o n i m ” har akat li o ' y i n n i
o ' y n a s h l a r i n i aytadi.
KIC1IIK GURU1I
M a v z u : Qa fa s da gi q u s h n i ( S n e g i r n i ) kuzatish.
M a q s a d : b ol al ar ga q u s h n i k o ‘z d a n kechir i shl ari da y o r d a m
b c r i s h ; q u s h n i n g suv i c h i s h i n i , d o n c h o ‘qi shi ni k u z a t t i r i s h ;
d i q q a t l a r i n i q u s h n i n g chi royl i pat l ariga qarat i sh; faol l ug ‘atini 

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   38   39   40   41   42   43   44   45   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish