Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

5. B olalar tomonidan asarni qayta hikoya qilib berish.
Misol 
ta riq a s id a o ‘z b e k xalq e r ta k l a r i d a n „ U c h tu lk i“ ertagini qayta 
hik o y a q ilish m a s h g 'u l o t i n i k eltiram iz.
T a r b i y a c h i e r t a k n i o ‘q i b b e r i s h d a n (y o k i h i k o y a q i l ib
b e r is h d a n ) a w a l b o la la rg a q u y o n , q o ‘n g ‘iroq, esh a k va u n i n g
bolasi x o ‘t i k n i n g , t u lk in in g ( o n a tulki, o t a tulki, b o la tulki) 
ra s m la r in i k o ‘rs a ta d i va b o l a l a r d a n u l a r n i n g n o m i n i s o 'ra y d i. 
T a r b iy a c h i b o l a l a r d a n tulki q a n d a y h ay v o n ekanligini, esh a k , 
u n in g b o las i x o ‘tik, q u y o n q a n d a y h a y v o n e k a n lig in i s o ‘rab 
oladi. S o ‘n g r a t a rb iy a c h i b o la la r g a m a n a shu h a y v o n lar, „ U c h
tu lk i“ e r t a g i d a u c h r a s h in i a ytadi va bo lalarg a bu e rta k n i hik o y a 
qilib b e r a d i (y oki o ‘q ib b era d i). S h u n d a n s o ‘ng asar m a z m u n i
y u z a s id a n s a v o l l a r berad i: „ H o z i r m e n sizlarga qaysi e r ta k n i 
hikoya qilib b e rd im ? Bu ertak qaysi hiylagar hayvon haqida yozilgan? 
E rtak d a g i t u l k i l a r q a n d a y ? R a h m d i lm i yoki hiylagarm i? U la r
q a n d a y q ilib q u y o n n i a ldashdi? E rtak oxirida tulkining bolasi 
Q a s h q a n i ( q u y o n n i ) q a n d a y qilib aldaganini kim eslab qoidi?
T a r b i y a c h i b o la la rg a savollarga h a m m a la r i t o ‘g'ri va a n iq j a -
vo b b c r g a n l a r i n i , a s a r m a z m u n i g a yaxshi t u s h u n ib olgan larin i 
ay tib , „ H o z i r m e n b u e r ta k n i y a n a b i r m a r t a h ik o y a qilib 
b e r a m a n , s i z l a r e s a u n i d i q q a t b ila n t in g la n g la r, k e y in uni 
m e n g a q a y t a h i k o y a qilib b e r a s i z l a r , — deydi.
A s arn i i k k i n c h i m a r t a h ik o y a qilib b erg ach , 5 — 6 b o lan i 
e rta k n i q a y t a h ik o y a qilib b e r is h g a c h iq a r a d i. H a r b ir b o la n in g
qayta h ik o y a qilib bcrishlari b a h o la n a d i. M asalan: „ B eh z o d ertakni 
j u d a q iz iq a r li, ifodali qilib aytib b erdi, a m m o u n i n g hikoyasi 
t o ‘liq boM m adi. U o n a tulki q u y o n n i q a n d a y ald ag a n in i hikoya 
qilib b e r m a d i “ .
K a t t a g u r u h b o ta la rin i q a y t a h i k o y a q ilishga o ‘rg a tish d a turli 
u s u lla rd a n fo y d a la n ila d i:

---

a) ta rb iy a c h i t o m o n i d a n t u z i l g a n reja asosida q a y t a h ik o y a
qilish;
b) b o la la r g a tan ish b o 'l g a n i k k i t a - u c h t a a s a r l a r d a n b irin i o ‘z 
x o h is h -is ta k la ri b ilan qayta h i k o y a qilish;
d ) a sa rn i sa h n a la s h tirib , q a y t a h ik o y a qilish.
K a t t a g u r u h bolalari o ‘r t o q l a r i n i n g hik o y alarin i b a h o l a s h g a
ja l b etiladi.
B u n d a y m u h o k a m a n i u y u s h t i r i s h m e t o d i k j i h a t d a n j u d a
m u r a k k a b b o l i b , u t a r b i y a c h i d a n k a tta m a h o r a t n i , h a r b ir
b o l a n i n g shaxsiy x u su siy atlarin i bilish n i talab e ta d i. Y a n a bu 
i s h n i n g m u r a k k a b l i g i
s h u n d a n
i b o r a t k i , b o l a l a r h a m m a
h ik o y a la r n i eslarid a saq lash lari l o z i m b o 'la d i, s h u n i n g u c h u n
b o l a l a r n in g hikoyasini y o z ib b o r g a n i m a 'q u l , s o ‘n g r a u l a r n i n g
b a ’zilarin i m u h o k a m a d a n avval o ‘q i b berishi kerak. M u h o k a m a n i
tashkil etish bolalarn i q ay ta h i k o y a qilishdagi yaxshi v a y o m o n
t o m o n l a r n i seza olishga, o 'r t o q l a r i g a n isb a ta n x a y r ix o h l ik b ila n
m u n o s a b a t d a b o l i s h n i ta rb iy a la s h g a y o r d a m b eradi.
4 - §. B olalarni ra sm g a q arab hikoya qilishga 
o ‘rgatish
R a s m g a q a r a b hikoya q ilish illustratsiyali m a te r ia ll a r ta rk ib ig a
kiradi. T a r b iy a c h i ra sm lar y o r d a m i d a b o la la r n in g t e v a r a k - a t r o f
t o ‘g ‘risid a g i ta s a v v u r la rin i k c n g a y t i r a d i , t a f a k k u r l a r i n i riv o j- 
lantiradi, xotirani m u stah k am lay d i va n u tq n i boyitadi. S lu m in g d e k , 
k o ‘rish im k o n iy a ti b o 'l m a g a n n a r s a va h o disaiar bilan t a n i s h t ir a d i , 
ular t o ‘g ‘risidagi bilinilarini a n i q l a y d i va t o l d i r a d i , y u q o r i ax loqiy 
sifatlarni ( m e h n a t g a qiziqish, o n a ta b ia tg a m u h a b b a t , o ‘z o ' r t o q -
lariga s a d o q a t va h o k a z o la r ) s h a k l l a n t i r i s h g a y o r d a m b e r a d i . 
B o la l a r n i h i k o y a qilishga o ‘r g a t i s h u c h u n n a r s a - b u y u m l a r n i
tasvirlovchi p rc d m e tli 
r a s m l a r d a n , sujetli r a s m l a r d a n , r e p r o -
duksiyalardan, pcyzaj va n a t u r m o r t , etud rasmlardan foydalaniladi.
M. M. K o n i n a b o la la r n i r a s m l a r g a q a r a b h i k o y a q i l is h g a
o ‘rg a ti s h n in g quy id ag i m a s h g ‘u l o t t u rla rin i a jra tib k o 'r s a t a d i :
1) n a r s a - b u y u m l a r n i tasvirlovchi ra s m l a r b o ‘y ic h a tasv iriy h i k o y a
tuzish ; 2) v o q e a b a n d ra s m l a r b o ‘y i c h a tasviriy h i k o y a tu z is h ;
3) v o q e a b a n d ra s m la r a so sid a m a z m u n l i h ik o y a t u z i s h ; 4 ) v o - 
q e a la r k e t m a - k e t keladigan r a s m l a r t o ‘plami asosida h ik o y a tuzish;
5) p eyzajli ( m a n z a r a li ) , n a t u r m o r t r a s m l a r b o ‘y i c h a ta sv iriy
h ik o y a tuzish.

---

T a r b i y a c h i h ik o y a q il is h u c h u n ra sm t a n l a s h d a quyid ag i 
t a l a b l a r g a a m a l qilishi k e r a k : a ) v o q ea la r o d d i y b o l i s h i , b o la n in g
y o s h i g a q a r a b v o q e a n in g m u r a k k a b l a s h ib b o rish ta m o y ilig a am al 
q ilish i; b ) m a z m u n i j i h a t i d a n b o la la rn in g y o sh ig a va n u tq in in g
r i v o j l a n i s h d a r a j a s i g a m o s b o l i s h i ; d ) b o l a n i n g x a y o l i n i ,
t a f a k k u r i n i , estetik h i s - t u y g ‘u la rin i, k u z a tu v c h a n lig in i, n u tq in i 
riv o jla n tiris h g a y o r d a m b e r is h i; e) ra sm d a ta sv irla n g a n n a rsa - 
b u y u m n i n g k o 'r in is h i y o k i v o q e a n in g b i r o r - b ir q i s m id a h a q iq a tn i 
b u z i b tasvirlash h o llari b o 'l m a s li g i.
T urli yosh g u ruhlarida rasm g a qarab hikoya tuzishga 
o 4r g a t i s h uslubiyoti
Kichik guruh. 
Bu g u r u h d a rasm ga q a r a b h ik o y a qilishga 
o 'r g a t i s h g a tay y o rg a rlik b o s q i c h i am alga o shiriladi. Bu g u ru h
b o l a la r i hali o ‘z fikrlarini b i r - b i r i g a b o g l a b b a y o n e t a olm aydilar. 
U l a r n i n g nutqi dialog k o ‘rin ish ig a ega b o l a d i . Bu yoshdagi bolalar 
r a s m d a g i n a r s a - b u y u m l a r n i n g n o m i n i, u la rn in g a y r im sifatlarini 
va h a r a k a tla rin i aytib b erish bilan g in a kifoyalanadilar, bu bolalarda 
i d r o k n i n g yaxshi riv o jla n m a g a n lig i, s o ‘z t o ‘p i a m i n i n g kamligi, 
g a p l a r n i t o lg ‘ri tu za olish m a l a k a s in i n g s h a k lla n m a g a n lig i bilan 
bogM iqdir. R a s m b o 'y i c h a i s h l a s h d a ta rb iy a c h in in g asosiy vazifasi 
q u y i d a g i l a r : 1) r a s m n i k o ' r i b c h iq ish g a, u n d a g i e n g m u h i m
n a r s a n i s ez a olishga o ‘rg a tish ; 2) ra sm d a ta sv irla n g a n narsa- 
b u y u m l a r n i n g n o m la rin i a y t i s h d a n sekin-astalik b ila n bogMangan 
n u t q u s t id a (savollarga j a v o b berish va u n c h a k a tta b o l m a g a n
h i k o y a l a r tu zish ) m a s h q q il is h g a o'tish.
B olalarni rasmlar bilan tanishtirish m ashg‘uloti turli xilda olib 
b o rilis h i n u im k in . M a s h g 'u l o t aso s a n ikki q i s m d a n iborat b o l a d i :
1. S a v o lla r y o r d a m i d a r a s m n i ko‘rib chiqish.
2. T a r b iy a c h i n i n g n a m u n a - h i k o y a s i bilan y a k u n la s h .
M a s h g ‘u io t u n c h a k a t t a b o 'l m a g a n kirish s u h b a t i bilan
b o s h l a n i s h i m u m k i n . L i n in g m a q s a d i ra s m d a t a s v i r l a n g a n la r
t o ‘g ‘ri s id a b o l a la r n in g t a s a w u r i n i a n i q l a s h d a n va e m o ts io n a l 
k a y f iy a tn i vujudga k e l t i r i s h d a n iboratdir. T a r b iy a c h in in g savollari 
m a s h g * u l o t d a g i a s o s iy m e t o d i k u s u l l a r d a n b iri h i s o b l a n a d i ,
s h u n i n g u c h u n savollarni o l d i n d a n puxta o 'y la b olish m u h im d ir. 
B o l a l a r g a berila d ig a n s a v o l la r tush u n arli b o l i s h i va u n g a javob 
b e r i s h d a qiyin ch ilik t u g 'd i r m a s l i g i kerak.
K i c h i k yoshdagi b o l a l a r r a s m asosida ik k i-u c h s o ‘z d a n iborat 
b o ‘lgan g ap lar y o rd a m id a h ik o y a qilib berishga o'rganadilar. Rasmni

---

k o ‘z d a n k e c h ir ish bo lalar n u t q i n i n g t o ‘g ‘ri va a n i q ri v o jla n ish ig a
y o r d a m b eradi. Tarbiyachi, r a s m d a tasvirlangan n a r s a - b u y u m l a m i
va v o q e a la r n i t o ‘g lri a y ti s h l a r i n i n a z o r a t qilib b o r i s h i k erak . 
T a r b i y a c h i o ‘z n u t q n a m u n a s i , sav o llari, k o 'r s a t m a l a r i b il a n
b o l a l a r g a r a s m d a t a s v i r l a n g a n n a r s a - b u y u m l a r n i n g s i f a t va 
b elgilarini a n i q belgilovchi s o kz la r n i t a n l a y o l is h la rid a y o r d a m
beradi.
K ic h ik g u r u h l a r d a d a s tla b k i r a s m l a r a l o h id a n a r s a - b u y u m l a r
( o ‘y i n c h o q l a r yoki tanish u y j i h o z l a r i ) , uy h a y v o n i a r i, b o l a l a r
h a y o t i d a n o lin g a n m u ra k k a b b o l m a g a n v o q e a la r ta s v irid a n ib o ra t 
b o ‘ladi. M a s h g 'u lo td a n s o kng r a s m g u r u h x o n a s id a b i r n e c h a
k u n g a qoldiriladi. Bolalar y a n a b i r m a r t a rasm ni k o ‘z d a n k e c h ir ib
c h iq a d ila r . Ilgari k o ‘r m a g a n n a r s a l a r i n i k o ‘ra d ila r, b ir - b i r l a r i g a
fikrlarini a y tis h ad i. T a r b iy a c h i b u n d a y k o ‘z d a n k e c h ir is h l a r g a
ra h b arlik qiladi, y a ’ni u la rn in g a y ta y o tg a n fikrlarini a n i q l a s h t i r a d i, 
q o ' l l a b - q u w a t l a y d i , r a g 'b a t l a n t i r a d i .
0 ‘r t a g u ru h . Bu g u r u h b o l a la r in i n g n u tq i t a k o m i l l a s h a d i ,
fikrlashi fa o lla sh a d i, lin c h a k a t t a b o ‘lm a g a n h ik o y a t u z a o la d ila r.
D a s tl a b b o la la r t a r b i y a c h i n in g savollari y o r d a m i d a h ik o y a
qilib b eradilar. Bu b o lalarning j a m o a b o l i b tu z g a n y o k i t a rb iy a c h i 
va b itta b o l a n i n g h a m k o r l i k d a t u z g a n hikoyasi b o ‘lishi m u m k i n .
M a s h g ‘u lo t o x irid a tarb iy a ch i b o l a l a r n i n g b a r c h a a y t g a n fikrlarini 
u m u m l a s h t i r i b , o ‘zi t o ‘liq h i k o y a q ilib beradi.
S o ‘n g ra b o l a la r t a r b i y a c h i n i n g n a m u n a - h i k o y a s i n i t a k r o r -
laydilar. Bu g u a i h d a t a r b i y a c h i n in g n a m u n a hikoyasi b o l a l a r n i n g
u n d a n n u s x a olishlari u c h u n b e r ila d i. „ X u d d i m e n d e k h i k o y a
qilib b e r i n g " , „Y ash a, m e n i n g h i k o y a m n i eslab q o l i b s a n “ , — 
d c b t a rb iy a c h i bolalarni r a g ‘b a t l a n t i r a d i , y a 'n i u s h b u g u r u h d a
bolalardan m avzudan chetga c h iq ib ketm aslik talab etiladi. N a m u n a -
h ík o y a m a ’l u m b ir talablarga j a v o b b erishi kerak.
0 ‘rta g u ru h bolalarini n a r s a - b u y u m la r n i tasvirlovchi va voqeali 
r a s m l a r b o 'y i c h a tasviriy h i k o y a t u z is h g a o 'r g a t i s h m u m k i n .
T a r b i y a c h i b o l a l a r n i o ‘z h i k o y a s i d a l u g ‘a t i d a g i s o ‘z l a r d a n ,
s i f a t d o s h l a r d a n , a n i q l o v c h i d a n , h o l d a n va b o s h q a l a r d a n k e n g
f o y d a la n is h g a o ‘rgatishi k erak . B o l a l a r ra s m la r b o 'y i c h a tasviriy 
h ik o y a t u z is h g a (bir yoki b i r q a n c h a n a r s a - b u y u m l a r n i n g yoki 
o b y e k t l a r n i n g s ifatlari, x u s u s i y a t l a r i , x a r a k t e r l a r i t o ‘g krisid ag i 
h ik o y a ) o 'r g a n i b o lg a n la r id a n s o ' n g v o q e a b a n d s u r a t l a r b o ‘y i c h a
v o q e a b a n d h i k o y a l a r t u z i s h g a o ‘rg a tila d i. B o l a l a r t a r b i y a c h i
y o r d a m i d a tasviriy x a r a k te rg a e g a b o ‘lgan b o g l a n g a n h i k o y a

---

t u z a d i l a r . Bu s c k i n - a s t a l i k b i l a n bolalarn i m u s t a q i l ra v ish d a 
v o q e a b a n d h ik o y a la r t u z is h l a r i g a y o rd a m bcradi.
K a t t a guruhda 
b o l a l a r n i n g faolligi o ‘sadi, n u tq i t a k o m i l-
lashadi, turli rasm lar b o ky i c h a m ustaqil hikoya tu za oladilar. R a s n v
l a r d a n fo y d a la n ilg a n m a s h g 'u l o t l a r d a u larning m a z m u n i g a q a ra b
h a r xil v az ifalar q o 'y ila d i: 1) bolalarn i ra s m ia r n i n g m a z m u n i n i
t o ‘g kri t u s h u n i s h g a o ' r g a t i s h ; 2) h i s - t u y g 'u l a r n i t a r b i y a la s h
( r a s m i a r n i n g m a z m u n i g a q a r a b a n iq re ja la sh tirila d i: t a b ia tg a
m u h a b b a t , k a s b - h u n a r g a h u r m a t va h o k a z o l a r ) ; 3) r a s m l a r
b o ‘y i c h a bogMangan h i k o y a tu z is h g a o ‘rgatish; 4) lu g ‘at to 'p la m in i 
k e n g a y ti r is h va fa o lla sh tirish (b o la la r x o tira d a s aq lash lari lozim
b o ‘lg a n y angi s o ‘z l a r y o k i a n i q la n i s h i va m u s t a h k a m l a n is h i lozim
b o ‘l g a n s o ‘z l a r o l d i n d a n a n i q rejalashtiriladi). K a tt a g u ru h d a
b o l a l a r n i h i k o y a q i l is h g a o ‘rgatish j a r a y o n i d a t a r b i y a c h i n i n g
r a h b a rlig i o ‘zgaradi. E n d i u sh a x s a n is h tiro k c h ilik d a n kuzatuvchi 
r o l i g a o ‘t a d i , z a r u r b o i g a n d a g i n a a r a l a s h a d i . K a t t a g u r u h
b o l a l a r i n i n g h ik o y alarig a k a t t a ta la b la r q o'yiladi: v o q e a la rn i uzviy 
b o g ‘l a n g a n ho ld a, g r a m m a t i k ji h a t d a n t o ‘g ‘ri j u m l a l a r tuzib bayon 
q ilish ; til v o s ita la rin in g ( h a r a k a tl a r n i, sifatlarni, h o la tla rn i va 
b o s h q a l a r n i a n iq b elgilash) m ustaqilligi, obrazliligi, b ir m aq s a d g a
q a r a tilg a n lig i, to p s h ir iq n i b o l a to m o n i d a n ongli t a r z d a anglash 
u n i t o kg ‘ri b a ja r ish n in g a s o s iy sh artlarid an biri h is o b la n a d i. Bu 
j i h a t l a r g a ta r b i y a c h i n in g r a h b a r l i k qilishi j u d a k a tta a h a m iy a tg a
ega, u to p s h iriq n i t u s h u n i s h g a va t o ‘g‘ri bajarishga y o r d a m beradi. 
T a r b i y a c h i n i n g n a m u n a - h i k o y a s i , ayniqsa, m a k ta b g a tayyorlov 
g u r u h i d a u la rn in g h i k o y a qila* oiish m alakasini y a n a d a yuqori 
d a r a j a d a rivojlanishi u c h u n asosiy vosita b o 'l i b x iz m a t qiladi. 
T a r b i y a c h i b o la d a n n a m u n a - h i k o y a n i n g a y n a n o 'z in i takrorlashni 
t a l a b q ilib q o l m a s d a n , b a lk i tak o m illa s h tirib , o ‘zga rtirib , u n i u m -
l a s h t ir g a n h o ld a , a d a b iy o b r a z l a r d a n foy d a la n ib h ik o y a qilishni 
t a la b e tadi. N a m u n a k o ‘p i n c h a ra sm ning bir qism i u c h u n taalluqii 
b o ‘Iib, u b o s h q a q i s m l a r y u z a s id a n m u s t a q i l h i k o y a tu zish
i m k o n i n i b eradi. M a k t a b g a tayyorlov g u r u h i d a ta rb iy a c h in in g
n a m u n a - h i k o y a s i , g u r u h d a ra sm d a g i m a z m u n n i b o g l a n g a n holda 
b a y o n ctishga q iy n alad ig an b o la la r b o ls a g i n a tak lif etiladi. B unday 
m a s h g ‘u l o t la r d a h ik o y a rejasini berish, h ik o y a m a z m u n i n i va 
i z c h illig in i aytib t u r i s h d a n fo yda la nish yaxshi n a tija la r beradi.
K a t t a g u r u h d a r a s m g a q a r a b h ik o y a t u z i s h n i n g h a m m a
t u r l a r i d a n f o y d a l a n i l a d i : n a r s a - b u y u m l a r n i t a s v i r l o v c h i va 
v o q e a b a n d ra s m la r b o 'y i c h a tasviriy hikoya tu z ish ; peyzajli va

---

n a t u r t m o r t l i r a s m l a r b o 'y i c h a tasv iriy h i k o y a t u z is h ; r a s m l a r
seriyalari — t o ‘p l a m l a r i b o ‘y ic h a , m a s a l a n , „ B i z n i n g y e r m a y -
d o n c h a m i z q i s h d a va y o z d a “ ) h ik o y a tu z is h .
R a s m l a r t o ' p l a m i b o ‘y i c h a h i k o y a t u z i s h m a l a k a s i n i
ta k o m illa s h tiris h d a quyid ag i u su llar y o r d a m b e ra d i: j a m o a b o l i b
hik o y a tuzish — avval b o sh la n is h in i t a r b i y a c h i t u z a d i, b o l a l a r
tugallashadi; b i r b o la bosh lay d i, b o s h q a s i d a v o m ettiradi.
Q u y id a m iso ! t a r i q a s i d a b o g ‘l a n i s h l i n u t q n i riv o jla n tirish
b o 'y i c h a m a s h g 'u l o t ishlan m asin i k e l t i r a m iz . Bu m a s h g 'u l o t d a
n u t q n i n g turli vazifalari ha! etiladi.