Protocol de prevenció I atenció a la violència de gènere

PROTOCOL DE PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina.

ABRIL 2011


Índex de continguts

1. Justificació 3

2. Marc legal 4

3. Marc conceptual 6

3.1 Definició de la violència de gènere 6

3.2 Formes i àmbits 7

3.3 Situacions específiques 9

3.4 El cicle de la violència 10

4. Àmbit territorial d’aplicació del protocol 12

5. Objectius 13

6. Agents implicats 14

6.1 Comissió de seguiment del protocol 15

7. Tipus d’intervenció 17

7.1 Intervenció primària: prevenció 17

7.2 Intervenció secundària: detecció i atenció 19

7.2.1 Detecció 19

7.2.2 Atenció de casos 21 7.2.2.1 Funcions de l’Hospital de Sant Celoni 22

7.2.2.2 Funcions de les Policies Locals de Sant Celoni

i de Santa Maria de Palautordera 25 7.2.2.3 Funcions dels Mossos d’Esquadra de Sant Celoni 28

7.2.2.4 Funcions dels Serveis Socials dels Ajuntaments

del Baix Montseny 31

7.2.2.5 Funcions de l’Àrea Bàsica de Salut de Sant Celoni 35

7.2.2.6 Funcions de Diversitat (Immigració) 37

7.2.2.7 Funcions del psicòleg i de l’advocat del Servei

a la Dona 38

7.2.2.8 Circuit d’atenció 42

7.2.2.9 Acolliment d’urgència 46

7.3 Intervenció terciària: seguiment 49

8. Annexos 51

• 
  Fitxa de derivació al Servei a la Dona 52
  
• 
  Gabinet de crisi en casos de violència de gènere extrema 53
  
• 
  Mapa de recursos de violència de gènere 60
  
• 
  Dades de contacte dels recursos municipals 71
  
• 
  Bibliografia consultada 73
  

1. Justificació
L’any 1998 l’Ajuntament de Sant Celoni, junt amb una part dels municipis del Baix Montseny (Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina) van signar el protocol d’adhesió al Servei a la Dona establint, així, el primer circuit d’atenció i coordinació davant de situacions de violència de gènere. D’aquest protocol s’han anat fent periòdicament propostes de millora en el circuit d’atenció.
El maig de 2006, una dona de Sant Celoni va ser assassinada. Fruit d’aquest cas de violència de gènere extrema, es va crear un protocol d’actuació per aquells casos en què la dona víctima hagués resultat morta o greument ferida i requerís hospitalització (ella o els seus fills i/o filles). Aquest protocol es va signar el 30 de juliol de 2007. El desembre de 2010 es va tornar a produir un cas de violència de gènere extrema i va morir una dona de Santa Maria de Palautordera.
El novembre de 2007 es va realitzar la I Jornada de professionals del Baix Montseny entorn a la violència de gènere. Una de les conclusions d’aquesta jornada va ser la incorporació dels centres educatius al protocol.
L’any 2010 s’ha acordat efectuar una actualització del protocol de prevenció i atenció a la violència de gènere, incorporant les novetats legislatives, la més rellevant de les quals és la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
La metodologia de treball per a l’elaboració d’aquest protocol ha estat la constitució de diferents subcomissions de treball formades per representants de tots els agents implicats que s’han portat a terme de novembre de 2010 fins a febrer de 2011.
La proximitat a la ciutadania de l’administració local junt amb la interacció de tots els potencials agents socials i professionals implicats en l’abordatge del fenomen de la violència, que afecta les dones per una qüestió de discriminació de gènere, són el marc sobre el que es fonamenta el present document, amb el què es vol optimitzar els recursos (humans i materials) existents, per a una actuació basada en la tolerància zero davant la violència de gènere i en l’atenció a les persones que se’n veuen perjudicades per aquesta xacra social.
2. Marc legal
La normativa internacional, europea, estatal, nacional i local ha desenvolupat un ampli conjunt de drets i mesures per a eradicar les violències contra les dones.
En tant que aquest protocol és un instrument interadministratiu de coordinació davant de situacions de violència de gènere, cada àmbit administratiu, ens local, agent social i professional adherit es regeix per una normativa específica.
No obstant, a continuació es relacionen succintament diversos reglaments, lleis i normatives rellevants, referents a la violència contra les dones:
D’àmbit internacional:

• 
  La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), del 1979, i el Protocol facultatiu corresponent, del 1999.
  
• 
  La Declaració de Beijing del 1995.
  
• 
  La Resolució de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides del 1997.
  
• 
  La Resolució de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides 2001/49
  

D’àmbit europeu:

• 
  La Resolució del Parlament Europeu del setembre de 1997, coneguda com a «Tolerància zero davant la violència contra les dones», desenvolupada l’any 1999.
  
• 
  La Decisió marc del Consell d’Europa del 15 de març de 2001, sobre l’Estatut de la víctima en el procés penal.
  
• 
  La Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de juliol de 2006.
  

D’àmbit estatal:

• 
  La Llei orgànica 11/2003, del 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers.
  
• 
  La Llei orgànica 15/2003, del 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal.
  
• 
  La Llei 27/2003, del 31 de juliol, reguladora de l’Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica.
  
• 
  La Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
  

D’àmbit autonòmic:

• 
  La Llei 11/1989, del 10 de juliol, modificada per la Llei 11/2005, del 7 de juliol, crea l’Institut Català de les Dones.
  
• 
  L’Estatut d’Autonomia de Catalunya : arts. 19, 41.3, 153
  
• 
  La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista: La Llei estableix que totes les actuacions que es duguin a terme per a garantir els drets i les mesures que regula tinguin en compte les particularitats territorials, culturals, religioses, personals, socioeconòmiques i sexuals de la diversitat de les dones a les quals van destinades, amb el ben entès que cap particularitat no justifica la vulneració dels drets fonamentals de les dones.
  

En l’àmbit de la detecció, la Llei obliga totes les persones professionals, especialment les de la salut, dels serveis socials i de l’educació, a intervenir quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència de gènere, d’acord amb els protocols específics, com el present.

• 
  Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials: A l’article 17 es descriuen les funcions dels serveis socials entre les quals destaquem l’apartat n) “Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables”.
  

3. Marc conceptual
La violència de gènere està profundament arrelada en les estructures socials, per aquest motiu cal partir de la consideració del caràcter estructural i de la naturalesa multidimensional d’aquesta violència.

Les violències exercides contra les dones han estat anomenades amb diferents

termes: violència sexista, violència patriarcal, violència viril o violència de gènere, entre altres. En tots els casos la terminologia indica que es tracta d’un fenomen amb característiques diferents d’altres formes de violència. És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.

La Llei 5/2008 utilitza l’expressió violència masclista perquè “el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. Per això el dret no pot tractar aquest problema social des d’una perspectiva falsament neutral, sinó que els instruments legals han de reconèixer aquesta realitat per a eliminar la desigualtat social que genera. Per a aconseguir la igualtat material i no provocar una doble discriminació, s’ha de partir de les desigualtats socials existents” (Preàmbul I).

3.1 Definició de la violència de gènere
A la IV Conferència Mundial de les Dones celebrada l’any 1995 a Beijing es va definir el que és «violència de gènere» (article 113):

«L’expressió “violència contra les dones” significa qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada».

3.2 Formes i àmbits (d’acord amb Títol I, arts. 4 i 5, Llei 5/2008)
Tot i que aquest protocol se centra en la violència contra les dones en l’àmbit de la parella, és important tenir en compte les formes i àmbits en els quals es pot manifestar la violència masclista, segons la llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Les formes de violència de contra les dones són múltiples i aquesta es pot exercir d’una manera puntual o d’una manera reiterada.
Es pot exercir d’alguna de les formes següents:
a) Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d’una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.

b) Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.

c) Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.

d) Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada

de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.

Àmbits de la violència masclista
La violència de gènere es pot manifestar en alguns dels àmbits següents:
Primer. Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que

n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.

Segon. Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual,

psicològica o econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat primer.

Tercer. Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual o

psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral,

o fora del centre de treball i de l’horari laboral si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:

a) Assetjament per raó de sexe: el constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en ocasió de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

b) Assetjament sexual: el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
Quart. Violència en l’àmbit social o comunitari: comprèn les manifestacions

següents:

a) Agressions sexuals: consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida contra les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per a demostrar poder i abusar-ne.

b) Assetjament sexual.

c) Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.

d)Mutilació genital femenina o risc de patir-la: inclou qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona.

e) Matrimonis forçats.

f) Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes de violència contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals.

g) Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.
Cinquè. Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.
3.3 Situacions específiques
El Capítol 5 de la Llei 5/2008 preveu algunes situacions específiques.

D’acord amb la declaració de l’Ajuntament de Sant Celoni com a municipi respectuós amb la diversitat sexual, s’inclou dins aquest protocol el que preveu la Llei 5/2008 en l’ esmentat capítol 5, art. 70, en referència a la transsexualitat:

1. Totes les mesures i el reconeixement de drets que aquesta llei assenyala han de respectar la diversitat transsexual.

2. Les transsexuals que pateixen violència de gènere s’equiparen a les dones que han patit aquesta violència, als efectes dels drets establerts per aquesta llei, sempre que se’ls hagi diagnosticat disfòria de sexe, acreditada per mitjà d’un informe mèdic o psicològic elaborat per una persona professional col·legiada, o s’hagin tractat mèdicament durant almenys dos anys per a acomodar-ne les característiques físiques a les que corresponen al sexe reclamat, acreditat per un informe mèdic elaborat per una persona col·legiada sota la direcció de la qual s’ha efectuat el tractament.
Els serveis adherits al present protocol també donaran cobertura a les persones homosexuals, transsexuals i als homes heterosexuals que pateixen maltractaments, tot i que cal tenir present que els homes no poden tenir accés als recursos que la Generalitat desplega a partir de la Llei 5/2008.

3.4 El cicle de la violència
Amb l’objectiu que professionals i persones perjudicades puguin abordar els casos de violència de gènere, és de gran utilitat conèixer l’ anomenat “cicle de la violència” per poder detectar com està afectant a la dona en el seu procés personal i la seva influència en la relació d’ajut i acompanyament que es mobilitzi:
Fase d’acumulació de tensió: acostuma a produir-se un abús verbal continuat, on augmenten tant la tensió com la irritabilitat. La perjudicada percep com l’agressor es torna cada vegada més susceptible, responent amb més agressivitat i trobant motius de conflicte en cada situació.
Fase de l’esclat de la violència: es produeix una agressió violenta dirigida cap a la persona que l’agressor percep com a més indefensa, amb menys poder. Acostuma a ser la dona contra qui es dirigeix l’agressió de manera directa, però també poden ser agredits els fills i les filles, persones grans amb qui es convisqui, animals domèstics, o pot llençar objectes, trencar el mobiliari, etc.
Fase de penediment o de “lluna de mel”: aquesta és la fase de manipulació emocional. L’agressor demana perdó a la perjudicada, li fa regals, tracta de mostrar el seu penediment.

Aquest cicle, on després de l’agressió segueix el penediment que manté la il·lusió de canvi , pot ajudar a explicar la continuïtat de la relació per part de la dona.
Quan el cicle es repeteix, aquesta fase es va reduint en el temps, tendint a desaparèixer en casos de maltractaments continuats. En aquests casos a les dones els resulta extremadament difícil poder identificar i abordar la situació. Desenvolupen el que es denomina la síndrome de la dona maltractada, que inclou l’autoestima negativa, la indefensió apresa, la manca de recursos personals, familiars i socials, la por a l’agressor i que no la creguin (degut a què l’agressor acostuma a tenir un comportament totalment diferent davant la societat), la tolerància a la violència i el desenvolupament d’una sèrie de quadres i símptomes patològics amb diferents manifestacions psicosomàtiques.


Escalada i repetició del cicle: en moltes situacions, el perdó de la dona reforça l’actitud de l’agressor i el cicle de la violència es torna a repetir, de manera que anirà augmentant la periodicitat i el seu perill amb les reincidències i la cronicitat de la situació.



El cicle de la violència


4. Àmbit territorial d’aplicació del protocol
L’àmbit d’aplicació d’aquest protocol, pel que fa referència a l’atenció, és una part del Baix Montseny, que comprèn els següents municipis: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina.
En relació a la tasca de prevenció, des del Centre d’Informació i Recursos per a la Igualtat de Gènere es coordinaran les campanyes i accions que es realitzin al municipi de Sant Celoni.
En el cas de Santa Maria de Palautordera es farà una tasca de prevenció i sensibilització de manera transversal des de la Regidoria de Benestar Social, Igualtat i Educació.
En la resta de municipis del Baix Montseny es treballarà la prevenció i sensibilització des dels diferents àmbits.


5. Objectius
General: l’objectiu del protocol és prevenir i sensibilitzar sobre la violència de gènere i garantir l’atenció coordinada dels diferents agents implicats.
Específics:

• 
  Disposar d’un circuit d’actuació i assistència coordinada davant d’una situació de violència.
  
• 
  Establir mecanismes de coordinació entre els diferents agents socials implicats.
  
• 
  Consolidar la creació d’un sistema de resposta urgent, fora dels horaris habituals dels serveis, per a les persones que es troben en situacions de violència i que precisen d’una resposta immediata.
  
• 
  Promoure estratègies de prevenció i sensibilització (treball comunitari) en tots els àmbits, per tal de transmetre models de relació entre homes i dones basats en la igualtat, el respecte mutu i el diàleg, com a via de solució dels conflictes.
  
• 
  Impulsar accions formatives especialitzades per a tots els agents que actuen a la xarxa.
  
• 
  Ser eficaços en l’atenció als casos de violència de gènere.
  
• 
  Establir un circuit d'actuació i atenció específic per als infants que hagin viscut en la seva família violència de gènere.
  

6. Agents implicats
ÀMBIT SANITARI

Hospital de Sant Celoni

Àrea Bàsica de Salut de Sant Celoni
ÀMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA

Mossos d’Esquadra de Sant Celoni

Policia Local de Sant Celoni

Policia Local de Santa Maria de Palautordera

Vigilants dels municipis del Baix Montseny

ÀMBIT DE SERVEIS SOCIALS

Serveis Socials dels Ajuntaments de:

Campins

Fogars de Montclús

Gualba

Montseny

Sant Celoni

Sant Esteve de Palautordera

Santa Maria de Palautordera

Vallgorguina

ÀMBIT DE SERVEI A LA DONA

Assistència psicològica

Assessorament jurídic

ALTRES SERVEIS DE L’ÀREA DE COMUNITAT DE L’AJUNTAMENT DE SANT CELONI I DE L’AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

CIRIG- Centre d’Informació i Recursos per a la Igualtat de Gènere

Diversitat i Ciutadania

Salut Comunitària de Sant Celoni

Salut Comunitària de Santa Maria de Palautordera

El Tritó del Baix Montseny

ÀMBIT EDUCATIU

Centres educatius de Sant Celoni

Tècnica d’educació de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Educadores socials de la UBAS Baix Montseny

6.1 Comissió de seguiment del protocol
La comissió de seguiment és l’òrgan que ha de garantir la implementació del protocol. Ha d’estar formada per representants de tots els serveis integrants del protocol.
Per avaluar l’efectivitat del protocol es pot valorar la realització de simulacres.
Els càrrecs electes i les persones responsables tècniques dels serveis han de vetllar perquè tots els i les professionals dels seus serveis coneguin el protocol i compleixen les funcions acordades.
Amb una periodicitat anual es pot convocar una comissió de seguiment informativa, amb representants de tots els serveis, amb l’objectiu de fer una avaluació global de la implementació del protocol; però es valora més operatiu que, tenint en compte la multiplicitat d’agents i perfils d’intervenció implicats, es treballi per subcomissions de seguiment que es defineixen a continuació.
1. Subcomissió d’atenció urgent
Periodicitat i objectius: es reunirà amb freqüència semestral amb l’objectiu d’avaluar les funcions dels serveis que intervenen en casos d’urgència i el funcionament del recurs d’acolliment d’urgència.
Serveis que l’integren: Hospital de Sant Celoni, Mossos d’Esquadra, Policies Locals i Serveis Socials.
Liderada per: la treballadora social referent de violència de gènere de l’Ajuntament de Sant Celoni.

2. Subcomissió d’informació, detecció, atenció i seguiment
Periodicitat i objectius: es reunirà amb freqüència semestral amb l’objectiu d’avaluar les funcions dels serveis que intervenen en les fases de detecció, atenció i seguiment.
Serveis que l’integren: Àrea Bàsica de Salut, Serveis Socials, Servei a la Dona i Diversitat.
Liderada per: la treballadora social referent de violència de gènere de l’Ajuntament de Sant Celoni.
3. Subcomissió de sensibilització i prevenció
Periodicitat i objectius: es reunirà amb freqüència bimensual amb l’objectiu d’elaborar un pla de prevenció comú. Un cop estigui elaborat aquest pla de prevenció (previst per a gener 2012) la periodicitat de seguiment serà semestral.
Serveis que l’integren: tots els agents implicats en aquest protocol poden participar en campanyes de prevenció i sensibilització. No obstant, al municipi de Sant Celoni els serveis que integraran aquesta subcomissió són: CIRIG, Salut Comunitària, Àrea Bàsica de Salut, Diversitat, el Tritó del Baix Montseny i els centres educatius de Sant Celoni.
Liderada per: l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Sant Celoni ubicada al CIRIG.
Des de Santa Maria de Palautordera es realitzaran activitats de prevenció i sensibilització amb la col·laboració de la comunitat educativa i de manera transversal a les diferents àrees.

7. Tipus d’intervenció
L’abordatge de la violència de gènere requereix d’una intervenció integral en la qual es poden identificar tres nivells i no tots els agents implicats en el present protocol intervenen de la mateixa manera.
7.1 Intervenció primària: prevenció
Tots els serveis poden intervenir en aquesta fase però, especialment, tenen un paper rellevant els àmbits d’Educació, Serveis Socials, Sanitat, Salut Comunitària, CIRIG (Igualtat), el Tritó del Baix Montseny i Diversitat.
Prevenció: educació per a la no-violència: sensibilitzar la població perquè rebutgi tota forma de violència com a via de resolució de conflictes, especialment els familiars; proposar models de relació més democràtics i promoure canvis encaminats a considerar el respecte per l’altre i l’autonomia com a pilars en les relacions afectives, en contraposició a les relacions de dependència.
FUNCIONS DELS AGENTS IMPLICATS EN LA PREVENCIÓ

• 
  Serveis Socials - Servei a la Dona
  
  • 
    Participar i col·laborar en iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
    

• 
  CIRIG - Centre d’Informació i Recursos per a la Igualtat de Gènere
  
  • 
    Portar a terme campanyes conjuntes de sensibilització segons estudi de la realitat.
    
  • 
    Commemorar el 25 de novembre, Dia contra la Violència vers les Dones.
    
  • 
    Incidir a les escoles, a través de tallers de prevenció de les relacions abusives.
    
  • 
    Potenciar la coeducació a les escoles com a estratègia més eficaç per a l’educació en la no violència i en el respecte a les diferències.
    

• 
  Donar suport a professionals d’atenció (formació sobre el fenomen i l’atenció)
  

• 
  Educació (centres educatius)
  

• 
  Educar per a la no violència com un eix del currículum de cada centre.
  

• 
  Promoure i col·laborar en campanyes i iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
  

• 
  Sanitat – ABS
  

• 
  Detectar i prevenir les diferents formes de violència vers les dones des de l’Atenció Primària de Salut.
  

• 
  Incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions del servei.
  
• 
  Promoure i col·laborar en campanyes i iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
  

• 
  Salut Comunitària
  
  • 
    Incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions del servei.
    
  • 
    Promoure i col·laborar en campanyes i iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
    

• 
  Diversitat
  
  • 
    Tractar d’una manera més explícita el tema del paper de la dona en la nostra societat, drets, etc, en els cursos d’ acollida en llengua d’origen.
    
  • 
    Portar a terme accions de sensibilització per a col·lectius d’immigrants.
    
  • 
    Promocionar la participació de dones immigrades en altres plataformes participatives.
    
  • 
    Incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions del servei.
    
  • 
    Promoure i col·laborar en campanyes i iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
    

• 
  El Tritó del Baix Montseny
  
  • 
    Incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions del servei.
    
  • 
    Promoure i col·laborar en campanyes i iniciatives comunitàries de prevenció i sensibilització de les violències envers les dones.
    

7.2 Intervenció secundària: detecció i atenció
7.2.1 Detecció
Tots els serveis integrants del protocol poden detectar una situació de violència de gènere. Qualsevol contacte amb la dona pot possibilitar la detecció davant dels primers abusos i la identificació de la problemàtica. La detecció precoç de la situació de violència de gènere permet iniciar un procés de recuperació per evitar l’agreujament de la problemàtica i la cronificació de la situació, ja que quan la situació es perllonga el perill augmenta i hi ha un major dany físic i emocional per a la dona i els seus fills/es.
A continuació es descriuen els efectes que la violència produeix en els diferents membres de la família que són indicadors de detecció.
Nens i nenes:

1. 
   En l’àmbit educatiu
   

• 
  Dificultats d’aprenentatge.
  
• 
  Trastorns de conducta escolar.
  

2. 
   En l’àmbit social
   

• 
  Reproducció dels models de relació violents apresos a casa.
  
• 
  Interiorització de la violència com a forma vàlida per resoldre els conflictes, la qual cosa augmenta la probabilitat de conductes delictives.
  
• 
  Conductes autodestructives i/o agressives.
  
• 
  Excessiva desconfiança i/o por de les persones adultes.
  
• 
  Por o rebuig als contactes físics no agressius.
  
• 
  Dificultats de relació amb altres nens.
  

3. 
   En l’àmbit sanitari
   

• 
  Alteracions físiques.
  
• 
  Problemes alimentaris.
  

• 
  Trastorns del son.
  
• 
  Patologies psiquiàtriques.
  

Joves

1. 
   En l’àmbit escolar
   

• 
  Baix rendiment escolar.
  
• 
  Passivitat en qualsevol tipus d’activitat.
  
• 
  Dificultat per a no transgredir les normes socials i de conducta fixades en el centre.
  

2. 
   En l’àmbit sanitari
   

• 
  Alteracions físiques.
  
• 
  Trastorns alimentaris.
  
• 
  Alteracions del son.
  
• 
  Alta probabilitat de consum de drogues, alcohol i/o substàncies psicotròpiques.
  

3. 
   En l’àmbit social
   

• 
  Probabilitat de fugides de casa.
  
• 
  Probabilitat d’embarassos no desitjats.
  
• 
  Probabilitat d’accions delictives.
  
• 
  Problemes de relació amb el grup de la seva edat.
  

Dones

1. 
   En l’àmbit sanitari
   

• 
  Increment general de problemes de salut:
  

• 
  Freqüència en l’atenció sanitària (cops, fractures...)
  
• 
  Malalties psicosomàtiques
  
• 
  Depressions
  
• 
  Trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia....)
  
• 
  Trastorns del son
  

• 
  Consum elevat de fàrmacs (calmants...)
  
• 
  Alta probabilitat en el consum d’alcohol, drogues o substàncies psicotròpiques
  

2. 
   En l’àmbit laboral
   

• 
  Absentisme
  
• 
  Baixes freqüents
  
• 
  Baixa puntualitat
  
• 
  Baix rendiment
  
• 
  Dificultats en la concentració
  

3. 
   En l’àmbit social
   

• 
  Aïllament social
  
• 
  Baixa implicació en les normes comunitàries d’actuació
  

7.2.2 Atenció de casos
A continuació es descriuen les funcions dels diferents agents del protocol en l’atenció als casos de violència que detectin. Ens podem trobar diferents tipologies de casos:

1. 
   Dones que demanen informació i no expliciten maltractaments, però els professionals perceben la seva existència.
   
2. 
   Dones que expliciten la situació de maltractaments en qualsevol de les seves formes i requereixen una atenció coordinada.
   
3. 
   Fills i/o filles que han presenciat o patit maltractaments arran d’haver estat maltractada la seva mare.
   

7.2.2.1 Funcions de l’Hospital de Sant Celoni
Serveis implicats: Urgències, (metge i infermeria) i Unitat de Treball Social

Dies laborables (dins l’horari de la Unitat de Treball Social):
La dona arriba a urgències sola, per iniciativa pròpia o acompanyada dels Mossos d’Esquadra, la Policia Local, la família o amics. Primer la visita l’equip sanitari i, després, la Unitat de Treball Social. Mentre es realitzen les valoracions pertinents, els Mossos d’Esquadra marxen i esperen la dona a la comissaria per realitzar la denúncia per escrit.

Funcions de la Unitat de Treball Social:

• 
  Entrevista d’ acollida i recull d’informació social i sanitària.
  
• 
  Escolta, contenció, suport, orientació i informació del pla de suport a la dona existent a la comunitat.
  
• 
  Valoració i activació de l’acolliment d’urgència, quan no hagi estat possible contactar amb els Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament i els Cossos de Seguretat no tinguin disponibilitat per fer-ho. Es diferencien dues situacions d’acolliment d’urgència:
  

1. 
   Acolliment de 24 hores, si cal que la dona i els seus fills/es passin la nit a l’establiment.
   
2. 
   Acolliment per unes hores, si és necessari que facin algun àpat i romanguin unes hores a l’establiment, si es troben en una situació de risc i encara no tenen mesures de protecció.
   

• 
  Excepcionalment, en els casos que es valori necessari, quan la dona no té ni capacitat per fer-ho ni suport familiar, acompanyar-la a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a presentar la denúncia (es farà amb alternança amb els Serveis Socials de l’Ajuntament).
  
• 
  Informar la dona del Servei a la Dona facilitant-li un tríptic del servei i omplir la fitxa de derivació.
  
• 
  Derivació als Serveis Socials.
  

Dies festius i nits (fora de l’horari de la Unitat de Treball Social):
Es diferencien dues situacions: la dona manifesta violència de gènere o bé refereix agressió però no verbalitza el motiu.

Funcions equip sanitari d’urgències

• 
  Atenció mèdica.
  
• 
  Realització de l’informe de lesions i enviar el parte judicial al Jutjat.
  
• 
  Comunicar el cas als Mossos d’Esquadra (trucar al telèfon 112).
  
• 
  Informar a la dona del Servei a la Dona facilitant-li un tríptic del servei.
  
• 
  Informar, el primer dia hàbil, a la Unitat de Treball Social de la intervenció realitzada perquè derivin el cas als Serveis Socials.
  

7.2.2.2 Funcions de les Policies Locals de Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera

1. Rebre i atendre a la víctima amb la màxima discreció i privacitat. Valoració/tipificació.

2. Informar

2.1 A la víctima de:

• 
  Procediment i protocol a seguir.
  
• 
  Mesures de protecció.
  
• 
  Suport i assistència psicològica professional (informar-la del Servei a la Dona i facilitar-li un tríptic informatiu).
  
• 
  Servei d’acolliment urgent (veure supòsits d’activació).
  

2.2 Als Mossos d’Esquadra

3. Acompanyar-la al centre sanitari (Hospital de Sant Celoni).
4. Traslladar-la a la comissaria dels Mossos Esquadra per iniciar les diligències.
5. Determinar - detectar la necessitat de l’acolliment d’urgència.

• 
  Supòsits en els què s’activa l’acolliment d’urgència:
  

a) Quan la dona explica que no pot tornar al domicili familiar per por a les represàlies del seu agressor i no se li ha concedit l’ordre de protecció.

b) Quan la dona té ordre de protecció amb la mesura d’allunyament del seu agressor i la concessió de l’usdefruit de l’habitatge conjugal, però té por a les represàlies de la família extensa del seu agressor.

c) Quan els agents que intervenen en el cas valoren que la situació de la dona i els seus fills/es, si en té, és d’alt risc per a la seva integritat física.

d) Excepcionalment, dones en trànsit (dones no empadronades als municipis del Baix Montseny, però que l’agressió s’ha produït al territori i cal un acolliment).
6. Realitzar la fitxa de derivació al Servei de la Dona.
7. Comunicar el cas als Serveis Socials del municipi corresponent, amb còpia a la referent de violència de gènere dels Serveis Socials de Sant Celoni.
S’informarà d’aquest protocol als vigilants dels municipis que no tenen Policia Local perquè tenen una funció de detecció i primera atenció. Posteriorment hauran de derivar els casos als Serveis Socials dels ajuntaments o als Mossos d’Esquadra.


7.2.2.3 Funcions dels Mossos d’Esquadra de Sant Celoni
Les intervencions de les primeres 72 hores (o el temps mínim imprescindible) es fan des de la comissaria de Sant Celoni però, posteriorment, el seguiment del cas es farà des del grup especialitzat de Granollers.
1. Coneixement de la situació
La situació es pot conèixer per diferents vies: la víctima s’adreça personalment a presentar denúncia, trucada al telèfon d’urgències per part d’ella, familiars, veïns, actuació d’ofici, ordre judicial...

2. Valoració policial de la situació, saber prioritzar :

a) Assistència immediata a la víctima
Cal crear una atmosfera d’empatia amb la víctima, ja que moltes vegades s’adreçarà a la comissaria molt alterada, enfonsada anímicament, amb sensació de vergonya, atemorida, etc. S’han d’evitar posteriors victimitzacions.

Se l’ha d’acompanyar a l’Hospital o ABS per tal de ser assistida, sempre i quan es tinguin efectius per fer-ho; primer és la seva integritat física.

b) Diligències policials, recollida de la denúncia, bé per :

• 
  Declaració de la víctima
  
• 
  Declaració de terceres persones (familiars, amics...)
  
• 
  D’ofici, per iniciativa policial
  

A la víctima/denunciant se la informa que pot:

1. 
   Ser assistida per l’advocat/da del torn de violència de gènere i fer-ho constar en la seva declaració. Aquest advocat/da, a part d’assistir-la en seu policial, també ho farà en la seu judicial.
   
2. 
   Sol·licitar ordre de protecció: la pot sol·licitar la pròpia víctima, un familiar, els Serveis Socials...
   

3. 
   Adreçar-se al Servei a la Dona per rebre assistència psicològica, jurídica i social i se li entregarà un tríptic informatiu.