“Pragmatika’’ (pragma – ish, harakat) aslida falsafiy tushuncha bo’lib, u Sokratdan oldingi davrlarda ham qo’llanishda bo’lgan va keyinchalik uni J

,”Choy  tugabdi”,”Sovuq”

ju mla la r in i 

“Choy

 

damla”,  “ 

Issiqroq  kiyin”

  yo k i 

“Eshikni    yop”

  ka bi  ma z mu n la r id a   a ng la s h  u c hu n  J.  S er l 

ayt gan  shared  background  info rmat io n,  ya’ni  “o ’zaro  umu miy  va  o ld inda n 

ma’lu m  bo ’lgan  ma’lu mot ga” ega  bo ’lish kerak. Ammo   bunday  ho lat da  va  “orqa 

fo n”da turadigan ma’no o ’z-o ’zidaan paydo bo ’lma yd i.  

As o s iy  mu lo qo t   bir lig i  bo ’lg a n  ma t nn ing   u mu miy  t u z ilis h i,   ma z mu n i y 

mu ndarijasi  liso niy  bir lik lar  ko mmunika t iv  ma’no sini  shak llant iruvchi  t ajriba  

ma ydo nid ir.  Yaxlit   ko mmunikat iv  liso niy  t uzilma  bo ’lgan  mat nning  semant ik  

mu nd a r ija s i  d e no nat iv  va   s ig n ifik a t iv   q is mla r d a n  t ar k ib  t o p ad i.   B u la r d a n 

bir inc hisi  mat n  maz munining  vo qelikda  kechayot gan  hodisa lar  bilan  bo g’liq  

t o mo nla r ig a   is ho r a  q ils a ,   i k k inc h is i  e s a   ma t n  yo k i  nut q  ijo d ko r in ing   nut q i y 

tafakkur  fao liyat i  bila n  bo g’liqd ir.Tver  pragma lingvist ika  maktabining  vakili 

M.L.Makaro v  mat n  mazmu ni  t avsifiga   “ko mmunikatoro sent rik”  yo ndashuv 

t ar a fd o r la r id a n  b ir id ir .   M ixa il  Lvo v ic h  o ’z  u st o z i  pro fe s so r  I.P.S u so v  iz id a n  

bo r ib  ma t n  ma z mu n in ing   d e no nat iv  v a   s ig n ifik a t iv  xu s u s iya t la r i  q at o r ig a  

p r o po z it s i ya,  r ef e re n si y a,  e k sp li ka t u ra,  i nf e r e n si y a,  i m pli k at u r a,  r el e va nt li k,  

p r e s u pp o zi t si y a

  k a bila r n i  k ir it a d i.  

Propozit siya  axborot ni  to ’plash  va  saqlashning  kogn it iv  strukturalari 

q at o r ig a  k ir a d i.  Ammo   p ro po z it siya   ho d isa s i  t a hlil id a   u ning   a xbo ro t   t a s his h  

xu s u s iya t i  b ila ng ina   c he g ar a la n ib  q o lma slik   d a r ko r.  Zero ,  bu   ho ld a   u s hbu  

ho d is a n ing   ko mmu n ik a t iv  be lg ila r i  na z a rd a n  c het d a  qo la d i.   M a s a la n,   qu yid a g i 

nu t q iy  t u z il ma la r n i  o la ylik :  

a )  Anva r   me ng a   k it o bni  be r d i.  

b)   Anva r   me ng a   k it o bni  be r a d imi?  

v)   Anva r ,  me ng a   k it o bni  be r ! 

g ) I s ho na ma nk i,   An va r   me ng a   shu  k it o bni  be ra d i.  

d) Anvar menga shu kito bni bergan bo ’lishi kerak.   

B u 

q at o rda g i 

t uz ilma la r  

ya go na  

pro po z it s iya g a  

e g a, 

ya’ni 

“k ito b”,”Anvar”,”men” term  va  akt ant lari  hamda  “bermo q” predikat i  vo sit asida 

t u z ila yo t g a n  u s hbu  t u z ilma la r n ing   s e ma nt ik   st ru kt ur a s i  ya g o na,  a mmo   u s hbu  

p ro po z it s iya   mu lo qo t   mat nid a   fa o lla s h ib  t ur li  p r a g mat ik   ma z mu n  b ila n  bo yiyd i.  

Ma z mu n n ing   ko mmu n i k a t iv  ma q sa d ig a   bino a n  bu nd a y  k e ng a yt ir u vc h i  vo s it a la r  

qatoriga modallik va zamo n aspekt ko’rsatkichlar i ha m kiradi.   

Referensiya  liso niy  no mni  vo qelik  bilan  bo g’lashda  so ’zlo vchining  

maqsad i, liso niy  fao liyat  niyat i mu him o ’rin egalla yd i.   

R e le va nt lik  

nut q iy 

mu lo qo t ning  

mu va ffa q q iya t li 

k e c his h in i 

ha md a  

mu lo qot mat nining maz mu ndor shakllanishini ta’minlo vchi ho disa.