“Pragmatika’’ (pragma – ish, harakat) aslida falsafiy tushuncha bo’lib, u Sokratdan oldingi davrlarda ham qo’llanishda bo’lgan va keyinchalik uni J

---

 

1 

O’ZBEKISTON RESPUBLIKASI 

OLIY VA O’RTA MAXSUS TA’LIM VAZIRLIGI 

Z.M. BOBUR NOMIDAGI 

ANDIJON DAVLAT UNIVERSITETI  

 

FILOLOGIYA FAKULTETI 

TILSHUNOSLIK KAFEDRASI 

 

3-BOSQICH “A” GURUH TALABASI  

QODIROVA AROFATNING 

 

 

MATNNING PRAGMATIK XUSUSIYATLARI

 

MAVZUSIDAGI 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ILMIY RAHBAR:  F.F.D. D.NABIYEVA  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANDIJON 2011Y. 

---

 

2 

 

 

 

 

M A V ZU : M AT N N I NG  PR AGM AT IK   XU S US I Y AT L A R I

 

 

 

 

R E J A:  

 

I.

 

KI R IS H :   

 

PRAGMATIK TAHLILNING TILSHUNOSLIKDAGI O’RNI  

 

II .

 

AS O SI Y  QIS M : 

 

1 .

 

M AT N  V A  UN IN G  XU S USI Y AT LAR I  

2 .

 

M AT N  ST R U KTU R ASI  

3 .

 

M AT N NI N G  M AZM U NI Y  X US USI Y AT LAR I  

4 .

 

MATN TAXLILIDA PRAGMENTNING O’RNI  

5 .

 

MATNDA TAGMA’NO VA PRESUPPOZITSIYA 

 

II I.

 

X U LO S A 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

---

 

3 

 

“Pragmat ika’’    (pragma  –  ish,  harakat)  aslida  fa lsa fiy  tushuncha  bo ’lib,  u 

So kr at da n  o ld ing i  d a vr la r d a  ha m  qo ’lla n is hd a   bo ’lg a n    va  k e yinc ha lik   u n i 

J . Lo k k    E. Ka nt   k a bi  fa yla s u fla r   Ar is t o t e ld a n   o ’z la s ht ir g a n la r .  S hu  t ar iq a  

fa ls a fa d a   pr ag ma t iz m  o q imi  yu z a g a   k e lg a n.  B u  o q imn ing   a so s iy  t ar a qq iyo t  

d a vr i  XI X- X X  a s r la r d ir .  Ayn iq s a ,   XX  a sr ning   20 -3 0-  yilla r id a   pr a g mat iz m 

g’o ya lar ining  ke ng  targ’ibi  aniq   sezila  bo shlad i.  Amеr ika  va  Yevropada  bu 

targ’ibot ning  keng    yo yilishida   Ch.Pirs,  R.Karnap,   Ch.Morris,  L.Vit gensht eyn  

k a bila r n ing   xiz ma t la r in i  a lo h id a   qa yd   et mo q  k er a k.  

XIX    asrning    o xiri    XX    asr    bo shlar ida    Amerikada    hukmro n    bo ’lgan  

fa ls a fiy    p ra g ma t iz m    yo ’na lis h in ing     a so sc hila r id a n    b ir i    C ha r lz     P ir s     ed i.   

Ushbu    fa lsa fiy    t iz imning    aso siy    g’o yasi    semiot ik    belg ining    ma’no -

ma z mu n in i    u s hbu     be lg i    vo s it a sid a     ba ja r ila yo t g a n    har ak at ning     s a ma r a s i,   

nat ija lari,    muvaffaqq iyat i    bila n    bo g’liq    ho lda     o ’rganishd ir.    Bu    tamo yil  

mua llifi    Ch.    Pirs    bir inchilardan    bo ’lib,    belg i    nazariyasi    do irasida   

ko mmu n ik a t iv    fao liya t    s u bye k t i   o milin i    ino ba t g a  o lis h    lo z imlig in i    u qt ird i.                  

Pragma lingvist ika  t ilshuno slik ning  mustaqil  yo ’na lishi  si fat ida  o ’tgan 

a s r ning   6 0- 70 - yilla r id a   s ha k lla nd i.   1 97 0 -  yild a   Do r dr e xt   s ha hr id a   “T a b iiy  t illa r  

pragmat ikasi”(Pragmat ics 

o f 

nat ur a l 

la ng u a g e s) 

ma vz u s id a  

xa lq a ro  

ko nferensiya  bo ’lib  o ’tdi.  Ushbu  anju ma nda   o ’qilgan  ma’ruzalar  to’pla mining  

mu ha r r ir i,   T e ll- A v iv  u nve r sit et in ing   pro fe s so r i  I. Ba r  –   H ille ln ing   “S o ’z  

bo shi”da  qayd   qilishic ha,  anju man  isht irokchilar i  yakdillik  bilan  “Tabiiy  t il 

vo s it a s id a  

ba ja r ila d ig a n 

mu lo qo t ning  

pr ag ma t ik  

xu s u s iya t la r i 

u s hbu  

mu lo qo t ning   s int a kt ik   va  s e ma nt ik   xu s u s iya t la r i  k a bi  ling v is t ik   na z a r iya s i 

do irasida o ’rganilishi  lo zim”degan xulo saga  kelishd i (Vsr-Hile l 1971: V-VI ). 

Pragmat ikaning  “Qayt a  t uzilish  davri”   deb  e ’t iro f  et ilgan  xuddi  shu 

p a yt d a n  bo s hla b,   xo r ijiy  t ils hu no slik d a   ha q iq iy  p r a g mat ik   ko ’t ar ilis h  yu z a g a  

k e ld i.   B u  ma vz u g a  o id   qat o r  a nju ma n la r ,  yig ’ ilis h la r   o ’t k a z ild i,   c ho p 

q ilina yo t ga n  t o ’p la mla r ,  ilmi y  t ad q iq o tla r n ing   c he g ar a s i  yo ’q ,  Go ur na l  o f 

P ra g ma t ic s  t o m  ma ’no d a  xa lq a ro   na s hr ga a yla nd i.    

P ra g ma ling v is t ik a n ing     p re d me t in i    a niq la s hg a     ilk     bo r    a hd    q ilg a n la r d a n  

b ir i    G.    Kla u s    e d i.    U    pr a g mat ik a n i    ”be lg ila r     va    u s hbu     lis o niy    be lg ila r n i   

yaratuvchi,    uzatuvchi    ha mda    qabul    qilu vchi    shaxslar    o ’rt asidagi  

mu no sabat larni    o ’rganuvchi’’    fan    sifat ida    ta’rifla yd i.    Ushbu    ta’rifda n  

ko ’rinib    turibd ik i,    prag mat ikaning    predmet ini    aniq lashda    G.    Klaus    ha m  

bo s hq a    s e mio t ik la r     k a bi    be lg i    va    u ni    id ro k    et u vc hi    int er pr et at o r  

mu no sabat idan    uzoqlashma yd i,    hatto    uning  “pragmat ika    dast labk i    o ’rinda   

lis o n iy    be lg ila r n ing     p s ixo lo g ik     va     so t s io lo g ik     t o mo nla r in i    o ’rg a nu vc h i   

nazariyad ir”    degan    xulo sasi    ham    pragmat ika    tushunchasini    tor    ma’no da  

t a vsifla s hd a n    bo s hq a   nar s a   e ma s .              

J . La yo nz  t ils hu no s la r in ing  

12 - xa lq a ro   ko nfe r e ns iya s id a  

( Ve na ,1 9 77) 

p r ag ma ling v is t ik a n ing   pr e d me t in i  a n iq la s h  v a   u n ing   t a ’r ifin i  be r is hg a   ha r a k at  

qild i:”Pragmat ika  t inglo vchini  uzat ila yo tgan  axboro t ni  xuddi  so ’zlo vchi 

is t ag a nid e k   qa bu l  q ilis hg a   u nd a sh  ma q s a d i  u c hu n  mo s  k e la d ig a n  lis o n i y 

bir lik larning  ko mmunikat siyada  qo ’llanishini t avsifla yd i.Bu  pragmat ika  liso niy 

vo s it a la r ning   s ha xs la r a ro   mu lo q at d ag i  ro lin i  a n iq la s h  b ila n  s hu g ’u lla na d i,  

deyish  demakdir”  (Pro ceedings   1978:  26).  Ushbu    t a’rifning  aso sida  liso niy 

harakatdagi  ko ’zlana yot gan  maqsad  va  unga  erishish  vo sit asi  o ’rtasidagi 

mu no sa bat  t ur ibd i  .  

“Sabab  –  mot iv  –  maqsad” zanjir i  nutqiy  fao liyat rejasini  shak l la nt iradi  va 

uning  voqelanishini  ta’minla yd i.  Xuddi  shu  narsa  A.Kasherni  pragma lingvist ik  

tahlilning  aso siy 

maqsad ini 

“qo ’yilgan  maqsadga  e rishishda  liso niy 

---

 

4 

vo s it a la r d a n  fo yd a la n is h n i  t a ’ min lo vc h i  ins o ng a  xo s  bo ’lg a n  qo bili ya t  

qo idalar ini”  yo rit ish  va  t ushunt irish  deb  tasvir lashga  undayd i.  (Kasher  1979: 

3 8) 

P ra g ma ling v is t ik a n i  t ils hu no s lik n ing   mu s t a q il   s o ha s i  s ifa t id a   a jr at is h  va  

uning  o ’zgarish  o b’ekt i,  predmet ini  a niqlash  uchun  liso niy  bir lik lardan  turli 

ko mmu n ik a t iv  mu h it d a  pr a g mat ik   q iyma t i,   “ba ho s i” ,   mu nd a r ija s in ing   na mo yo n 

bo ’lishini  taminlo vchi  o millarni  iz la moq  darkor.  Liso niy  bir lik lardan  har 

qanday  sharo it da  namo yo n  bo ’ladigan  belg ilari  ularning  o nto logik  vazifa viy 

( fu nk s io na l)   xu s u s iya t la r i  na ’ mu na s id ir .  

S hu nd a y  q ilib,   pr a g mat ik a n ing   u mu miy  t a ’r ifin i  q u yid a g ic ha   t a s a vvu r 

qilish  mu mk in:  pragmat ika  t ilshuno slikning  alo hida  so hasi  bo ’lib  uning  

t a dq iq o t   do ir a s id a   mu lo qo t   ja r a yo nid a   lis o niy  b ir lik la r n i  t a nla b  o lis h,   u la r n i 

qo ’llash  hamda  ushbu    qo ’lla nish dagi  bir lik larning  mu lo qot  isht iro kchilar iga  

ta’sir i  masa la lari  o ’rganilad i.  Ushbu  qo idalar  ko mmunikat siya  shart -

s ha ro it la r ig a   nis ba t a n,  ke ng  ma ’no d a g i  ko nt e k st   s ifa t id a   o ’r g a nila d i.   Lis o ni y 

ho disalarning  bu  yo ’sindag i  t ahlili  u larning  qo ’llanishidag i  u  yo ki  bu  muhit da  

ma vjud  bo ’lgan  to ’siq lar,  chegara lanishlarni  ha m  aniq la shga  imko n  beradi. 

L ing v is t ik   t a hliln ing   a so s iy  g ’o ya s i  h a m  lis o nn ing   t a b ia t in i  u n ing   a ma li y 

fa o liya t d a  q o ’lla n is h ig a   n is ba t a n  yo k i  bo s hqa c ha   a yt g a nd a,  ba ja r a yo t g a n 

va z ifa s i  do ir a s id a   a n iq la s hd ir .   Ayna n  va z ifa   ( fu nk s iya )   t u s hu nc ha s i  lis o n 

t a hlil ig a  

p r a g ma lin g v is t ik  

yo nd a s huvn ing  

po yd e vo r id ir .  

Amin miz k i,  

pragma lingvist ikaning  xuddi  shu  yo ’nalishdagi  t araqqiyot i  nazariy  t ilshuno slik  

va  amaliy  ko mmunikat siya  o ’rtasida  mavjud  bo ’lib  t urgan  “u zilish” larni  bir  o z 

t o ra yt ir a d i.  

P ra g ma ling v is t ik a   t a d q iqo t   pr ed me t in ing   k e ng  miq yo s d a   t a s a vvu r   et ilis h i 

u s hbu   so ha n ing   t u r li  yo ’na lis h la r d a   t ar aq q iy  e t is h in i  t a qo zo   et a d i.   N at ija d a ,  

p r ag ma ling v is t ik a n ing   nut q iy  a k t   na z a r iya s i,   d e yk s is   na z a r iya s i,   d is k u r s 

nazariyasi  ,  pragmase mant ika,  pragmast ilist ika  kabi  o ’z  “ichk i”  so halar i 

yu z a g a   ke ld i.   Bu  s o ha la r n ing   fa r q i,   bir inc h i  n a v ba t da ,  pr a g ma ling v is t ik a n ing  

u mu miy  p r e d me t in i  a lo h id a   q is mla r g a   a jr a t is h  va   ha r  bir   q is mn ing   ba t a fs i l 

yo r it ilish i,   o ’r ga nilis h id a   na mo yo n  bo ’la d i.      

Av va lo   s hu ni  t a ’k id la s h  lo z imk i,   ma t n   t u s hu nc ha s in i  ma t er ia l  jiha t da n 

tayin  et ish  va  t a’riflashda  mut axassislar  o’rtasida  yago na  fikr  yo ’q,  aksincha,  

b ir - b ir ig a   q a ra ma - q ar s hi  bo ’ lg a n  ik k i  x il  q a r a s h  ma v ju d .   Ayr im  t ils hu no s la r  

fa q a t   yo z ma   s ha k ld a g i  ya x lit   n ut q  yo k i  nut q  p ar c ha s in i  ma t n  d e b  his o b la yd ila r .  

Masalan,  rus  t ilshuno si  L.M.Lo seva  “mat n”  tushunchasi  aniq lashda  barcha 

mat nlar  uchun  xo s  bo ’lgan  belg ilardan  kelib  chiq ish  lo zimlig ini  a yt adi  va  bu 

be lg ila r n ing   b ir inc h is i  s ifa t id a   u ning   yo z m a   s ha k ld a   bo ’lis h in i  a lo h id a   q a yd  

et a d i.

9 8

  M at nni  ling v is t ik   t a dq iq o t   o b’ekt i  s ifa t id a   ru s  t ils hu no s lig id a   ilk  

o ’laroq  bat afsil  o ’rganga nlardan  bir i  I.R.Gal’perin  “mat nning  o nto logik  va 

fu nk s io na l  be lg ila r in i  na mo yo n  et a d ig an  ye t ak c hi  jiha t la r ” d a n  bir i  s ifa t id a  

“yo zma  xujjat  tarzida  reallashadigan  tugallanganlik”ni  a lo hida  ta’kid la b 

ko ’rsat adi.  Uningcha,  mat n  yo zuvda  qayd  et ilgan  nut qiy  asardir.

9 9

  Ammo  

ma t nn ing   yo z ma   yo k i  o g ’z ak ilig i  u n ing   o nt o lo g iya s i  va   fu nk s iya s i g a  

necho g’lik  bo g’liq  yo ki  bo g’liq  emaslig ini  mua llif  to mo nidan  aniq -t iniq  

ko ’rsat ib  berilmagan.  Mat nning  mo hiyat i  va  ko mmunika t siya  jara yo nida   

ba r a d ig a n  va z ifa n i  fa q a t     yo zu v  b ila n   c he g ar a la na d ig a n  bo ’lsa ,     bu   yir ik  

ko mmunikat iv  bir likning  t ildagi  o ’rni  qanday  be lg ilanishi    haqidag i  masa la  

o c hiq   qo lg a n.    

O’zbek  t ilshuno slig idag i  bu  yo ’na lishdagi  ishlarga  e’t ibor  qilinsa,  ularda 

ha m  yuqoridagiga  o ’xshash  mu lo hazalar  yo ’q  emas.   Masalan,  M.Hakimo vning  

no mz o d lik   d isse rt a t siya s id a   ma na   bu nd a y  fik r la r n i  o ’q ish  mu mk in:   “. ...N ut q -  

---

 

5 

bu  so ’zlo vchining  nut qiy  jarayo ni  bilan  a lo qador     bo ’lgan  ho disa  sifat ida  ifo da 

et ilsa,  mat n  (tekst)  ham  mana  shu  nut qiy  ho disaning  yo zilgan  (“bo sma  harf 

orqali  aks  etgan”)  parchasidir....”Nutq”  o ’zining  yo zma  shaklida  “mat n” 

at a ma s ig a   t e ng  ke la d i. ... Ha r  qa nd a y  nu t q n ing   yo z ma   s ha k li  ma t n  t u s hu nc ha s i 

mo h iya t in i 

ifo d a  

et ad i. ...T e k st  

–  og’zaki  nut q,  ko ntekstga  nisbat an 

stabillashgan,  ma’lu m  qo ida,  qo nuniyat lar  adabiy  t il  me’yo rlari  aso sida  

shakllangan  yo zma  nutq....Mat n  bir  vaqtning  o ’zida  e mas,  balk i  bir  necha  asr 

a vva lg i  va   k e ying i    s ha xsla r   o ’rt a s id a g i  a lo q a  mu no s a bat in i    yu z a g a  

chiqaruvchi vo sit adir.”

1 0 2

 

Av va lo ,  a yt is h  jo iz k i,   k is h ila r    o ’rt a s id a g i    a lo q a   ko mmu n ik a t s iya   ma t nla r  

vo s it a s id a   a ma lg a   o s ha r  e k a n,  ma t nni  fa q a t   yo z ma   s ha k l  bila n  c he g a ra la s h  

shakllanib  u lgurgan  mavjud  mat n  nazariyasi  qo idalar iga  zid  bo ’lishi  t urgan 

gap.  Axir,  kishilar  o ’rtasidagi  har  qanday  ko mmu nikat siya  faqat  va  faqat  

yo zma shak lda ama lga o shishini t asavvur et ib bo ’lma yd i.   

 

_ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ _ _ __ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _

9 8

  Lo s e va    L. M.  

Ko ’rsat ilgan asar. 4-bet 

9 9

Gal’perin I.R Ko ’rsat ilgan asar. 18 -bet 

                             

Sint aksisning  aso siy  bir lig ini  gap  ekanlig i  ha misha  e’t iro f  et ilgan,  mat n 

yo k i  u n ing   b ir lik la r i  g a p d a n  yir ik ,   oli y  s int a kt ik -ko mmu n ik a t iv  b ir lik la r  

h is o b la n is h i    lo z imlig i  bu g u ng i  ma t n  ling v is t ik a s in ing   a so s iy  qo id a la r id a n  

b ir ig a   a yla n ib  u lg u r d i.   S hu nd a y  e k a n,  fa q at   yo z u vd a   a k s  et g a n  g a p nig ina   g a p  

d e b,  o g ’z ak i  nut q d ag i  g ap n i  g ap  bo ’lo lma yd i  d e yis h  t o ’g ’r i  bo ’lma s lig in i 

is bo t la b  o ’t ir is hn ing   ho jat i  yo ’q ,  a lba t t a.  Ag ar  fa q at   yo z u vd a  ifo d a la ng a n  

ya xlit   nut qnig ina  mat n  deyilad igan  bo ’lsa,  mant iq  gapni  ha m  faqat 

yo z u vd a g is in ig ina   t a n  o lis h  k e r ak lig in i  t a qo zo   et a d i.   Ammo   bu ning   mu mk in  

e ma s lig i  t a biiy.      

Og’zaki  nutqning  bir  yo ’nalishlilig i  yo zma,  (harflar  yo ki  magnit  

tasmasida) 

nutq 

(mat n)ning 

ko ’p 

yo ’na lishlilig i, 

og’zaki 

nut qning  

“qa yt ishsiz lig i”,   yo zma  nut qning  esa    “qayt ishlig i”,  ya’ni  uning  ist algan 

bo ’lag iga har qacho n  qayt ish  mu mk inlig i haqidag i da’vo -dalil  ha m aso sli emas.  

Chunk i  bu  “qayt ish”  tushunchasi  faqat  vizua l -ama liy  mo hiyat ga  ega,  nut qiy 

a s a r  ( ma t n) ning   mo h iya t ig a   a s lo   da hld o r  e ma s .   Ag ar   fa q at   yo z ma   nut qd ag i  na  

o ld ing i  q is mla r g a   q a yt is h  mu mk in - u   o g ’z a k i  nu t q iy  ya x lit lik d a   u n ing   o ld ing i 

qismlar iga  qayt ishning  imko ni  bo ’lmasa yd i,  unda  hech  qanday  og’zaki  nut qni  

tushunish, 

demakki,o g’zaki 

nutqiy 

ko mmunika t siya 

mu t la q o  

mu mk in  

bo ’lmasd i.   Chunki  so ’zlo vchi  mu a yya n  yaxlit   bir  fikr,  mavzuni  og ’zaki  bayo n 

q ila r     ek a n,  a yn i  ba yo n  ja r a yo n in ing   ha r  bir   o nid a  u ning   o ’z i  ha m,   xu dd i   

s hu n ing d e k ,  t ing lo vc h i  ha m  ma z k u r  nut qn ing   o ld ing i  is t a lg a n  p ar c ha s ig a   q a yt a 

o la d i,   ba lk i  o ld ing i  q is mla r  u la r n ing   xo t ir a s id a   t ur ad i.  Ag a r  s hu nd a y  bo ’lma s a ,  

ya ’ni  nutq  butunlig ic ha  ha m  so ’zlo vchining,  ham  t ing lo vc hining  xot irasida 

t ur ma s a ,   nut q ni  t uz is h  ha m,   u n i  ma z mu n in i  a ng la s h  ha m  imk o ns iz   bo ’la d i.  

Tabiiyk i,  so ’zlo vchi  ayni  t alaffuz  jarayo nidagina  o ’z  nutqiga  hokim  bo ’lsa,  

t ing lo vc h i  nut q ning   a yn i  e sh it ib  t ur ga n  o nid a g i  p a r c ha sin ig ina   t u s hu ns a , 

nu t q ning   o ld ing i  q is mla r i  u la r n ing     ha r   ik k is in ing   ha m  “e s id a n  c h iq ib  

qo laversa”,  ular  bir -bir lar ini  t ushunish  imo niyat idan  t amo mila  ma hrum  bo ’lib 

qo la ve r a d i.  

To ’g’ri, 

og’zaki 

nutqning 

esa          

_ _ __ __ _ __ __ _ __ __ __ _ __ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __  

1 0 2

X a k imo v  M. X  O ’z be k  ilmiy  ma t ning   sint a g ma t ik   va   pr a g ma t ik   xu su siya t la r i:  

F ilo l.   Fa n  n - d i  . ...d iss.  To s hk ae nt , 1 99 3.   17, 1 8,2 1 - bet la r.  

---

 

6 

 

z a mo n  nu qt a i  na z ar id a n  c he g ar a la n ma g a n lig in i  he c h  k im  ink o r  et ma yd i,   a mmo  

bu  o g’zaki  nut qni  eslash,  xot irada  saqlash,  umu m an,  uni  yo ki  uning  mua yya n 

p a rc ha la r in i  t ik la s h  ilo js iz   d e ga ni  e ma s .  

D u nyo d a  bir o n - bir ,  kat t a d ir -k ic h ik d ir ,  xa lq   yo k i  q a vm  yo ’q k i,  u ning   ne c ha  

asrlardan  beri  o g’zaki  shaklda  avlo ddan -avlo dga  o ’t ib  yashab  kela yot gan  rang -

barang  so ’z  san’at i  durdo nalari  bo ’l masin.  Masalan,  bir  qo ’shiq  yo ki  ert akni 

faqat qo g’ozga  yo ki  magnit  tasmasiga  (yoki  mu lt imed ia  shak liga) tushirilganda  

mat n,  ammo o g’zaki  shaklida  mat n  bo ’la o lma yd i  deyish  mat n tushu nchasini  t il 

do irasidan  tashqariga  chiqarib  yu borishi   tayin.  Og’zaki  nut qiy  asarni  mua yya n 

vo s it a la r   ( yo z u v,   ma g nit   t a sma s i,   mu lt ime d ia   k a bi)   yo r d a mid a   q a yd   et is h  

a xbo ro t ning   z a mo n  va   ma ko nd a     s a q la n is h in i  t a ’min la s h  imk o n iya t la r id ir ,  

le k in,   g ar c hi  yo z ma   nu t q   mu a yya n  t a yyo r g ar lik   b ila n  a ma lg a   o s h ir ila d i,  

s hu n ing   u c hu n  u   r a vo n  va  is h la ng a n  nu t q   d e yils a - d a,  bu n ing   t il  b ir lik la r in ing  

tabiat iga  bevo sit a  jidd iy  o ’zgart irish  kir it adigan  t a’siri   to ’g’risida  gapirib 

bo ’lma yd i.  

M at nn ing   s e ma nt ik - st r ukt ur  t u z ilis h in i  r u s   t ilid a g i  o g ’z a k i  va   yo z ma   nut q 

mis o lid a   bat a fs il  t a d q iq  et g a n  R. A. Ka r imo v  do kt o r lik   d is s e rt a t s iya s id a   ma t n 

fa q a t   g ra fik ,   yo z ma   s ha k ld a g ina   e ma s ,   ba lk i  o g ’z ak i  s ha k ld a   ha m  na mo yo n 

bo ’lad igan  nut qiy  asar  ekanlig ini,  bunda  og’zaki  shakl  genet ik  asos  ekanlig in i 

alo hida  t a’kidla yd i  va  fakt larning  tahlillaridan  ke lib  chiqqan  ho lda  “bir  

q a ra shd a  

mat n 

ma k o nin ing  

q a r a ma - q ar s hi 

nu q t a la r id a  

jo yla s hg a nd a y 

ko ’rinadigan  o g’zaki  spo nt an  mat n    va  yo zma  mat n  (badiiy  mat n)  umu miy 

xu s u s iya t - mu a yya n 

t uz i lis hg a  

ega”  degan  nazariy  xu lo saga  keladi.

1 0 3

       

Shubxasizk i,  o g’zaki  nutq  birla mc hi,  yozma  nut q  esa  ikkila mc hid ir,  shuning  

uchun  ham  yo zma  mat n  uchun  og’zaki  nutqning  “genet ik  asos”  bo ’lish i 

aksio mad ir.  Bu  o ’rinda  O.V.Do lgo vaning  quyidagi  fikr lari  diqqatga  sazo vor: 

“Inso n  nut qi  –  bu  eng  avvalo   t ilning  tovushli  shaklid ir….Fi lo lo g  uchun 

t o vu s hli  nu t q ni  o ’rg a nis h  z a rur lig i  ha q id a g i  fik r n ing   ba r q aro r la s hu v i  o g ’za k i 

va   yo z ma   nut q  mu no s a bat i  mu a mmo s in i   ha l  q ilis hd a g i  bir inc h i  q a d a m  bo ’lg a n.  

Til  yashash  shak lining  faqat   bir,  ya’ni  yo zma  shak lini  t adqiq  et ish  bila n 

o b’ekt ni  (…)cheklash  mu mk in  emas…  Fanning  ist iqbo ldag i  muva ffaq iyat li 

t ar a qq iyo t i  u c hu n  r ivo jla ng a n  a d a b iy  t ild a   yo z ma   va   o g ’z ak i  s ha k lla r   bir  

bu t u nlik d a lig in i  va   u la r   ic hk i  nu t q  o r qa li    b ir - bir i  b ila n  c ha mba r c ha s   bo g ’liq  

e k a nlig in i  a n iq la s ht ir ib  o lis h  mu h imd ir . Yo z ma   ma t nn i  o ’q ig a nd a   biz   u n i  f a q a t  

ko ’zimiz  bila n  idrok  et maymiz,  balk i  uni  ic hk i  nutqimiz  t arzida  “a yt amiz”  

ha m.   Yo zu vd a  bir   q at o r  e ng  so dd a    s int a kt ik   mu no s a bat la r  p u nkt u at s iya   o rq a li 

ifo d a la na d i.   H ar  q a nd a y  ma t nn ing   yo z ma   s ha k li,   u ning   o nt o lo g iya s i  t ir ik  

ins o n la r n ing   ma v ju d lig ig a   bo g ’liq , u la r   yo z ma   ma t ng a  qa ra b,  o ’z la r in ing   ic hk i 

nuqt alari  (….)da  uning  t alaffuz ini  aks  ett ira  o ladilar.  Ichki  nutq  haqidag i 

ta’limo t siz  mo hiyat an t ilshu no slik  umu man  mavjud  bo ’la o lma yd i.”

1 0 4

D e ma k k i,  

t o vu s hli  nu t q  d iq q at   ma r ka z id a   t ur ma s   e k a n,  ma t nni  ilmi y  o ’ra g a nis h,   mat n 

nz a r iya s in i  t a s a vvu r  et is h,  ma t n  ling v ist ik a s in i  r ivo jla nt ir is h  mu mk in  e ma s .         

M at nn ing   ha m  t il,   ha m  nut q   bir lig i  e k a n lig i  ha q id a g i  q ar a s h,  yu qo r id a 

ta’kid lab  o ’tkanimiz  kabi,  tadqiqotchilar ning   asosiy  ko ’pchilig i  to mo nidan  tan 

o lingan.  Gap  qo lip lari  t ilda  mavjud  bo ’lgani -singari  t il  sist emasida  mat n  

ya r a t ishn ing   ha m  u mu miy  q o id a la r i,   qo lip la r i,   “fo r mu la la r i”

1 1 0

bo r.  Ma zk ur  

qo lip la r   a so sid a   nut q d a  mat n  ya r at ila d i.   S hu n ing   u c hu n  ha m  g ap  qa nc ha lik   ha m 

t il,  ham  nut q  ho disasi  bo ’lsa,  mat n  ha m  shuncha lik  ha m  t il,   ham  nutq 

ho disasid ir.  To ’g’ri,  gapga  ho s  qo nuniya t lar,  qo idalar,  kategoriya larni  mat nga 

be vo sit a  t at biq   et ish   mu mk in  e ma s.   C hunk i  a yt ilg a n id a y,   ma t n  g a pd a n  yir ik ,  

o liy  ko mmu n ik a t iv  bir lik   va   u ning   ya r a t ilis h id a   mu t la qo   fa r q li  qo nu niya t la r  

---

 

7 

ama l 

qilad i. 

O.L.Kame nskaya 

jud a 

o ’rinli 

ta’kid laganidek, 

mat n 

s t ru kt ur a s in ing   t il  qo nu niya t la r i  b ila n  che g a r a la n is h i  b ir   q a da r  ku c hs iz ,   a yn i 

s hu   xs su s iya t   a nc ha   k at t a  ha jmd a g i  ma t nd a  e ng  m u r a k ka b  fik r -g ’o ya n i  ba t a fs i l 

ba yo n  q ilis hg a   imk o n iya t   be ra d i.   Lek in  ma t n  st r u kt ur a s in ing   t il  q o nu niya t la r i 

bila n 

kuchsiz 

chegaralangan 

bo ’lishiga  

_ _ __ __ _ __ __ _ __ __ __ _ __ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _  

1 0 3

Ka r imo va   R. A  S e ma nt ik o - st ru kt ur na ya   o rg a niz a s iya   t e k st a  ( na  ma t er ia le  

ust nih  spo nt annih  t eksto v):  Avtoref.  diss.  …d -ra  filo l.  Nauk.-M.,  1992.  S. 

6 ,2 7.  

1 0 4

  Do lgo va   O. V.  S int a k s is   k a k  na u ka   o   pos t ro e nii  r u c h i. -   M.:   V is ha ya   s hk o la ,  

1 9 80.  C. 4 0 -4 1.  

  qa ra ma s d a n,  u ning   u z vla r i   o ’rt a s id a g i  a lo q a  ma jbu r iyd ir ,   a yn i  p a yt da  bu  a lo q a  

o ’ziga  xo s  xarakt erga  ega.  Mat nlarni    tuzishning  umu miy  qo idalari,  albatt a, 

bo r,   bir o q  bu               qo id a la r n ing   t a bia t i  g ap   t u z is h  qo id a la r id a n  n is ba t a n  k uc hs iz  

qat ’iylig i  bilan  farq  qilad i.

1 1 1

  Ammo   t il  va   nut qq a   mu no s a bat i  ma s a la s id a   g a p  

va mat n o ’rtasida muayyan  o ’xshashlik ning bo rlig i t abiiy.  

Nemis  t ilshuno si  V.Dressler  t il  sist emasining  bir lig i  bo ’lgan  mat nni 

(“t ekstema”,  “potensia l  mat n”,  “ko nkret  tala ffuz  qilingan  mat n”,  “et ik  mat n” ) 

farqlash 

lo zimlig ini 

a lo hida  t a’kidlayd i.

1 1 2

 

M . Xe llid e y 

t iln ing  

ma t n  

ya r a t u vc h ilik   va z ifa s in i  t iln ing   bo s hq a  aso s iy  va z ifa la r i  q at o r id a  u ng a  o rg a nik  

xo s  bo ’lgan  vaz ifa  sifat ida  qaraydi  va  uni  faqat   nutq  do irasi  bilan  chegarala b 

bo ’lmaslig ini a yt adi.

1 1 3

   

 

 

  U mu ma n,   a yt is h,   mu mk ink i,   ma t n  

ha m t il  b ir lig i,   nut q  bir lig id ir   d e ga n  qa rash  bu g u n a nc ha   k e ng t ar q a lg a n.  

T ils hu no s lik d a   t il  s t ru kt ur a sin ing   sat hla r i  ma s a la s i  ha r  q a nd a y  t a dq iq o t 

uchun  muhim  ekanlig i  ma’lu m.  Til  ta dqiq i  jarayo nida  tahlilning  t urli 

bo s q ic h la r id a   fo no lo g ik ,  mo r fo lo g ik ,  sint a kt ik  va   le k s ik - s e ma nt ik   s at hla r  

fa r q la na d i.

1 1 4

M at n  ma z k u r  sat hla r  iye r a r xiya s id a   q a ye r d a n  jo y  o la d i  ?  

Umu ma n, mat n t il strukt urasinining alo hida sat hi bo ’la o la dimi?  

U zo q    vaqt la r,  ma t n  ling v is t ik a s i  k e ng  r ivo j  t o p gu ng a  qa d ar  t ils hu no s lik d a   bu  

ma s a la d a   bir   fik r   u st u vo r  e d i,  ya ’n i  t il  b ir lik la r in ing   iye r a r xik   (po g ’o na li)  

s t ru kt ur a s id a     o liy  b ir lik   s ifa t id a   g a p  e ’t iro f  et ilg a n.   M a s a la n,   ma s h hu r   fr a ns u z  

t ils hu no s i  E . B e nve n is t   g ap n i  s e g me nt la s h  ( bo ’la k la r g a   a jr at is h)   mu mk in lig in i,  

a mmo   u ni  b iro n - bir   bo s hq a  yu qo r i  s at h  bir lig in ing   t a s hk il  et u vc his i  s ifa t id a  

qarab  bo ’lmaslig ini  t a’kidla yd i  va  shunday  deb  yo zadi:  “Gap  faqat  biro n-bir  

_ _ __ __ _ __ __ _ __ __ __ _ __ __ __ _ __ __ _ __ __ _ _ _ __ _ __ __ _ __ __ _  

1 1 0

  B ar xu do v  L. S.  T ek st   k ak  e d in isa   ya z iq a   I   ye d in is a   p e re vo d a  //  Ling v is t ik a  

teksta. Material nauchno ’y ko nferensii. -M.,1974.S.40-41. 

1 1 1

Ka menska ya O.L. Ko ’rsat ilgan asar. 53 -bet. 

1 1 2

  B u  ha qa d a q ar :  Mo sk a ls k a ya   O .I. Ko ’r s atilg a n  a s a r 1 1 - bet .   

1 1 3

Xellide y  M.A.K.  Mesto  “funksio nalno y  perisvekt iv  predlo jeniya”  (FFP)  v 

s ist e mi  ling v is t ic he s q o go   o p isa n iya   / /   No vo e  v  z sru be jno y  ling v is t ik e .  V ip .  8 .  

L ing v is t ik a  t e k st a. - M,:  Pro jr e s s. 19 78 .C .14 3.  

1 1 4

Ko du xo v  V.I.  Uro vnik   ya z ik a   / /  Ru s s kiy  ya z ik .   E ns ik lo p e d iya . - M. :  So v.  

E ns ik lo p e d iya ,  1 97 9. S. 3 59 -3 60.  

bo shq a  g ap da  o ld in  yo k i  k e yin  k e li s h i,   u la r  bila n  k et ma - k et lik    

mu no sa bat i  bo ’lish i  mu mk in.   G a p la r  g uru h i  g a p  s at hig a   nis ba t a n  a lo hid a   s at h 

b ir lig in i 

s ha k lla nt ir a  

o lma yd i.  

Ka t ego r e ma t ik  

( g ap)  

sat hd a n 

yu q o r id a  

jo ylashgan t il sat hi  yo ’q. ”

1 1 5

   

R u s  t ils hu no s i  M. Y.  B lo x  t il  b ir lik la r i  va  t il  sat hla r i  mu no sa bat in i    ya x lit  

s ist e ma   t ar z id a  t ad q iq  et a r  e ka n,  t iln in g  e ng  k ic h ik   b ir lik la r id a n  t o rt ib,  e ng  

yir ik   b ir lig i  – ma t ng a c ha   bo ’lg a n  i ye r a rx iya n ing   mo h iya t ig a   a lo h id a   e ’t ibo r  

---

 

8 

be r a d i.  A yn iq s a ,   g a p  va  mat nn ing   t il  s at h la r ig a   mu no s a bat i  ma s a la s id a   a niq   va  

a so s li  fik r la r n i  ba yo n  q il a d i. U   g ap ni  sat h  s ha k lla nt ir a d ig a n  b ir lik   s ifa t id a  

“pro pozema” 

deb 

no mla yd i 

( g a p ning  

s e ma nt ik  

a so s in i 

i fo d a lo vc h i 

“pro pozeisiya”   so ’zidan)  va  propozematik   sat h  t il  be lg isi  propozemat ik  sat h 

u st id a   mu st a q il  g ap la r n ing   sin t a kt ik  bir ik u v i  na t ija s id a   s ha k lla na d ig a n  

“suprapropozet ik  sat h”  tuzilishini  a yt adi.

1 1 6

  M a zk ur  ik k i  s at hn i  no mla s hd a  

(“propozemat ik”  va   “suprapropozet ik”)  mua llifning  u mu mlasht iruvchi  jihat, 

ya ’ni  har  ikk isida  ha m  propozemani  nazardan  qo chirmaganlig i   d iqqatga 

s a zo va r.  

Ba’zi  tadqiqotchilar  mat nga  alo hida  sath  sifat ida  qarash  mu mk inlig in i 

ayt adilar,  ammo  ayni  payt da  mat n  t ilning  emas,  balki  nutqning  sat hi  bo ’la  

o lishini  t a’kidla yd ilar.  Bunda  mat nning  nutq  jaray o ni  hodisasi  sifat ida  

s is t e ma lil ig ig a   ur g ’u  be r ad ila r .  Bu nd a y  t a l q ind a n  k e lib  c h iq ila d ig a n  bo ’ls a ,  

t a biiyk i,   ma nt iq a n  ma t ng a  t il  ho d isa s i  e ma s ,  ba lk i  fa q a t   nut q   ho d is a s i  s ifa t id a  

q a ra s h  lo z im.   Ho lbu k i,   ma t nning   mo hiya t a n,  e ng  a vva lo ,  t il  ho d is a s i  e k a nlig i 

bugungi  mat n  lingvist ikasida  deyarli  e’t iro f  et ib  bo ’lingan  bir  h aqiqat dir. 

S hu n ing d e k ,  ma t nning   a so s iy  va   b ir la mc h i  t il  be lg is i  e k a n lig i  ha q id a g i  q a r a s h 

ha m  t ilshuno slikda  turg’unlashgan.  Shuning  uchun  ha m  mat n  faqat  nutq 

sat higa 

o iddir 

degan 

fikrga 

qo ’shilish 

q iyin. 

B u  

_ _ __ __ _ __ __ _ __ __ __ _ __ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ __ _ __ _ _ 

1 1 5

B e nve n is t   E. Uro vni  ling v ist ic he s k o go   a na liz a   / /   No vo e  v  ling v is t ik e .   V ip . 4. -

M. :I zd- vo   ino st r a nno y  lit -r i,  1 96 5.S . 4 46 - 44 7.  

1 1 6

B lo x  M . Y.T eo ret ic he c k iye   o sno bi  g r amma t ik i.   –  M. :  V is s ha ya   s hk o la ,  

1 9 86. S.4 7.  

 

mu no s a bat   bila n  O.  L.  Ka me ns k a ya n ing   “M at n  va  ko mmu n ik a t s iya ”   no ml i 

kito bida  t il  sist emasida  alo hida  mat n  sat hining  mavjud lig ini  ko ’rsat ish 

ma q s a d id a g i  b ir   q iyo s in i  shu   o ’r ind a   ke lt ir is h  jo iz .   U ning   fik r ic ha ,   t il 

b ir lik la r in ing   ko mmu n ik a t iv  va z ifa n i  ba ja r is hd a g i   is ht ir o k i  d ar a ja s i  ha m  t i l 

sist emasini  po g’o nalasht irish  uchun  aso s  hiso blanad i.  Ana  shundan  kelib 

c h iq q a n  ho ld a   u  t il  s is t e ma s id a g i  s at h la r ni  a jr at is h  va   a s o s la s hn ing   ma q bu l 

t a mo yilla r id a n  b ir i  t il  st r ukt u ra sin ing   bilim  s t ru kt ur a s i  bila n  q iyo s la s h  

mu mk in lig in i  a yt a d i.   U ning c ha   inso n iya t   t o ’p la g a n  bilim la r n ing   ha jm i 

fa vq u lo d d a  u lk a n  va   bu  bili m  mu a yya n  t a r k ib la n is hg a   eg a.  B ilim  s t ru k t ur a s i 

mo d e lid a   e ng  yu qo r i  u mu mla s hg a n  sat hn i  s ha rt li  ra vis hd a   du nyo   haq id a g i 

ja mi  b ili m  d e yis h  mu mk in .   D u nyo   ha q id a g i  ja mi  b il im  k o nkr et   fa n la r   bil i m 

so ha s ig a ,  s hu ning d e k  k u nd a lik   t u r mu s h  bili mla r ig a   a jr a la d i,   bu  e ng  yu q o r id a n  

keying i  quyi  sat h  bo ’lad i.  Har qanday  bilim  so hasidag i  ko nkret  bilim  ha misha  

tarkibla ngan  bo ’ladi.  U  ayr im  ilmiy  qo idalar  va  fakt lar -mazkur  mo delda  yana  

bir  sat hni  t ashkil  etuvchi  “bilim  fragme nt lari”  dan  t arkib  topadi.  Bilim 

fragme nt lari,  o ’z  navbat ida  mazkur  modelda  yana  bir  alo hida  sat hni  t ashkil 

et u vc hi  a yr im  hu k mla r - mu a yya n  o bye k t la r  va   u la r   o ’rt a s id a g i  mu no s a bat la r  

ha q id a g i  b ilim la r d a n  t u z ila d i.   H u k m la r    e sa  bili mn ing   ya na d a  q u yi  s at hin i 

yu z a g a   k e lt ir u vc hi  t u s hu nc ha la r -o bye k t la r   yo k i  u la r   o ’rt a s id a g i  mu no s a ba t la r  

haqidag i  ele me nt ar  bilimlardan  ho sil  bo ’ladi.  Tushunchalar,  o’z  navbat ida, 

k e ying i  s a t h  e lme nt la r in i  yu z a g a   ke lt ir u vc hi  t ug a lla n ma g a n  t u shu n c ha la r -

o bye k t   yo k i  mu no s a ba t la r   ha q id a g i  t u ga lla n ma g a n  b il imla r d a n  t a shk il  t o p a d i.  

Ke ying i,  ayt ish  mu mk in  bo ’lsa,  so ’ngi  sat h  esa  tushuncha larni  farqlaash 

sat hid ir .  

Ana   s hu   mu lo ha z a la r d a n  k e lib  c h iq ib,   ma t nn i  g a p la r   k et ma - k et lig in ing  

bo g’lanishlilik  aso sid a  og’zaki  yo ki  yo zma  shaklda  yuzaga  kelad igan 

st ru kt ur,   ma z mu n iy  va   k o mmu n ik a t iv  ya x lit lig i  t ar z id a g i  bu t u nlik   s ifa t id a ,  t i l 

---

 

9 

s int a kt ik  s at hin ing   o liy  d a r a ja d a g i  b ir lig i  s ifa t id a   t a lq in  et is h  ma q s a d g a  

mu vo fiq .  

B a d iiy  ma t nn ing   qu yid a g i  ma z mu n iy  t u r la r in i  be l g ila s h  mu mk in:   1. H ik o ya  

ma z mu n li  ma t n.  2 .Ta s v ir iy  ma t n.  3.I zoh  ma z mu n li  ma t n.  4. D id a kt ik   mat n.  

5 .X a ba r  ma z mu n li  ma t n.  6 .B u yr u q - is t a k  ma z mu n li  ma t n.   7. H is s iy  ifo d a  

ma z mu n li  ma t n.  

Le k in  s hu n i  ha m  t a ’k id la b  o ’t mo q    jo iz k i,   u s hbu   t u r la r ning   fa q at   bit t a s i 

a so s id a   s ha k lla nt ir g a n  ba d iiy  ma t nn i  k a md a n - k a m  ho lla r d a   u c hrat is h  mu mk in  

bo ’lad i.  Badiiy    asar    tarkibla nish  jihat idan  ham,  mazmun  jihat idan  ha m  o ’t a 

mu r a k k a b  t u z ilis hg a   e g a  bo ’lg a n lig in i  b o is ,   u nd a   mat nn ing     ba r c ha  ma z mu n i y 

turlarini  yo ki  ma’lu m  bir  turining  ayrim  xususiyat larinig ina  uchrat ish  mu mk in.  

S hu n ing   u c hu n  bir o r   a sa r ning   ma t n  t ur in i  a n iq la s hd a   a s ar ning   u mu miy  r u h ig a  

va  yo zuvchining  asl  maqsadiga  e’t ibo r  qarat ish  lo zim.  Yo zuvchi  ushbu  mat n 

o rq a li  n ima   d e mo q c hi  e k a nlig i,   qa nd a y  fik r n i  il g a r i    sur mo q c hi  e k a nlig i  va  

ma q sa d ig a   er is h is h  u c hu n  q a nd a y  ifo d a   ta r z in i  t a nla ng a n lig in i  a n iq la s h  ha md a  

q a nd a y  ma t n t u r la r id a n  fo yd a la ng a n lig in i o ’r ga n is h  z a r ur  h is o b la na d i.