J. X. Ataniyazov, E. D. Alimardonov xalqaro moliya munosabatlari


Mamlakat tashqi iqtisodiy faoliyatining ustuvor



Download 11,55 Mb.
Pdf ko'rish
bet145/170
Sana28.04.2023
Hajmi11,55 Mb.
#932991
1   ...   141   142   143   144   145   146   147   148   ...   170
Bog'liq
Xalqaro Moliya munjsabatlari. Ataniyazov J.X

15.2. Mamlakat tashqi iqtisodiy faoliyatining ustuvor
yo‘nalislilari
K e y in g i y illa r d a C T zb e k is to n n in g x alq aro h a m j a m i y a td a
h a m d a iqtisod iy m a y d o n d a g i nul'nzi va mavqei o sh ib b o r m o q d a . 
B u n d a d a v la t im iz h u k u m a t i t o m o n i d a n m a m la k a t n i ijtim oiy- 
iq tis o d iy riv o jlanish s tr a te g iy a s in in g p u x ta islilab c h iq iIg a n lig i, 
iq tis o d iy is lo h o tla r m a q s a d i va v a /if a la ri, u l a m i a m a lg a o s h ir i s h
y o ‘l l a r i n i n g a n iq va t o ‘g ‘ri k o ‘rsatib bcrilg an ligi bu yo‘ldagi y u -
tu q h a m d a m a r r a l a r n i n g s a lm o q li b o l i s h i g a im k o n iy a t y a ra t- 
m o q d a .
M a ’lu m k i, tash q i iqtisodiy faoliyat m illiy iqtisodiyot rivojla- 
n i s h i n i n g m u h im vositasi b o ‘lib h iso b la n a d i. U m a m l a k a t n i n g
j a h o n h a m ja m iy a tig a b o ‘lgan a lo q a sin i ifodalab, u n in g istiqb o- 
lini bclgilab beradi. E k s p o rt s alo h iy atin i o sh irish orqali m a m ­
lakat ich id a ix tiso slashtirilg an ishlab c h iq a r is h n in g rivojlanishi- 
ga e rish ila d i. M a m l a k a t eksporti h a m d a im p o r ti n in g qiy m a ti 
o 'r ta s id a g i farq, ya ’ni saldo tash q i iqtisodiy faoliyat s a m a r a d o r -
lig in in g m u h i m iqtisodiy ko‘rsatk ich i b o l i b h iso blanad i. U sh b u
k o ‘rsa tk ic h m illiy d a r o m a d darajasiga k o ‘p t o m o n l a m a t a ’sir e ta -
di. Sababi, im p o r t va e k s p o rt hajm idag i sezilarli o ‘zgarish h a m
m a m la k a t d a g i d a r o m a d , b a n d li k va n a r x d a ra jala rid a m u a y y a n
te b r a n is h l a r n i keltirib c h iq a r is h i m u m k i n . Keyingi yillarda m a m -
l a k a t im iz d a k eskin raq o b a tla sh u v sh a ro itid a ishlab c h iq a rila y o t- 
gan m a h s u l o tl a r n i n g j a h o n va m in taq a v iy b o z o rla rd a x a rid o rg ir 
b o l i s h i va m u s t a h k a m o ‘rin e gallashi u c h u n bir qator c h o r a - t a d -
birlar a m a lg a o s h ir ilm o q d a .
H o z irg i k u n d a m a m la k a t im iz d a i m p o r tn i n g o ‘r n in i q o p lash
va e k s p o rtg a yo‘n a ltirilg a n ish lab c h iq a r is h n i q o ‘lla b -q u v v a tla s h
d a s tu r i a m a lg a o s h ir i lm o q d a . M a z k u r d a s t u r n i n g m aq sa d i, m av -
389


jiid resurs va ishlab chiqarisli sa lohiyatidan im k o n b o ric h a t o ‘liq 
va s a m a rali foydalanish h a m d a uni rivojlantirish asosida eksport 
h ajrn in in g b a rq a ro r o ‘sishi u c h u n qulay sh a rt-s h a ro itla rn i ya ra ­
ti shdir.
Tashqi iqtisodiy faoliyatni ya n a d a e rk in lash tirish uch u n xorijiy 
sa rm o y a la rn i ustuvor yo‘nalishlarga keng jalb qilish, ularga kafo- 
lat va im k o n iy a tla r berish, litsenziyalar, n o u -x a u la r sotib olishga 
qara tilg a n izchil siyosat olib b o rilm o q d a .
Tashqi iqtisodiy faoliyatni ta k o m illa s h tirish va rivojlantirishda 
quy id ag ila rn i ustuvor yo‘na!ishlar si fat id a keltirish m u m k in :
— R e sp u b lik a n in g eksport q u d ra tin i rivojlantirish va yanada 
m u s t a h k a m l a s h , eksportga yoMialtirilgan iqtisodiyotni sh a k lla n - 
tirish;
— ek sp o rt im k o niy atlarin i kengaytirish, ja h o n bozorlariga 
kirib borish u ch un , avvalo, q i m m a t b a h o xom ashyoni qayta ish- 
lash ncgizida tayvor m ahsulot ishlab ch iq a ru v ch i q o 's h m a kor- 
x o n a la rn i rivojlantirish zarur. E ksp o rtn i kengaytirishga q aratilgan 
strategiyani faol qo'llash bilan bir q a to rd a i m p o r tn i n g s a lm o g ‘ini 
qisq a rtirish g a qaratilgan siyosatni izch illik bilan o ‘tkazish, 
o 'z im i z ishlab c h iq a r is h im iz m u m k i n b o ‘lgan tovarlar va m a h s u -
lo tla r n in g c h e td a n keltirilishini o q ilo n a d a ra ja d a k a m a y tirib b o ­
rish lalab qilinadi;
— tashqi iqtisodiy faoliyatni y a n a d a e rk in lash tirish , xo‘jalik 
ish la rin i yu rituvchi subyektlarga xorijiy s h e rik la r bilan bevosita 
a lo q a lar o ‘rn atish d a , o ‘z m ah s u lo tin i chet ellarda sotishda ko‘proq 
e rk in lik la r berish, tovarlani eksport va im p o r t qilishda b irm u n -
c h a imtiyozli tartib n i joriy qilish b orasid a a n iq m aq s a d n i ko‘zlab 
siyosat o ‘tkazish;
— xorijiy investitsiyalar jalb qilish orqali a m a lg a oshirilayot- 
gan s a n o at lo y ih a la rn in g bir-biriga b o g liq lig in i t a ’m in la s h , ular 
o ‘rtasidagi o ‘z aro iqtisodiy va ishlab c h iq a rish h a m k o rlik va in- 
fra tu z ilm a n i rivojlantirish va bu orqali im p o r t o ‘r n in i bosuvchi 
va e k sp o rtg a m o ‘ljallangan tayyor m a h s u lo t ishlab c hiqarish va 
yetishtirishga erishish;
390


— olib b o rila y o tg a n islo h o tla rd a h u d u d iy diversifikatsiya siyo- 
satini y a n a d a k u c h a y tiris h , n afaqat m a rk a z iy h u d u d la rd a , balki 
c h e k k a t u m a n l a r d a h a m yirik s an o at o bycktlari q u r is h n i keng 
y o‘lga q o ‘yish;
— ta s h q i iqtisodiy faoliyat tarkibiy qism lari m ajm u in i ixtisos- 
lash tirilg a n tashq i savdo, lizing, k on sa lting va sug ‘u rta firm a la ri, 
ta s h q i a lo q a la r n i rivojlantirish m anl'aatlari va s h a rtla rig a m os ke- 
lad ig a n t r a n s p o r t , a lo qa va k o m n u in ik a ts iy a la r ti/.im larini vujud- 
ga keltirish;
— x a lq a ro h u q u q va tashqi iqtisodiy faoliyat, ban k t i / i m i , hi- 
so b -k ito b va statistik hisob sohasida m ala k ali k a drla r tayy orlash ni 
ta s h k il qilish.
Tashqi iqtisodiy faoliyatning m a z k u r yo ‘n a lish la rin i izchil 
t a r z d a a m a lg a o s h irish orqali m a h s u lo tla r r a q o b a tb a rd o s h lig in i 
o s h irish m a m l a k a t i m i z iq tiso d iy o tin in g j a h o n iqtisodiy h a m j a m i -
y a tid a m u n o s ib o ‘rin egallashiga i m k o n beradi.
0 ‘z b e k isto n R e s p u b lik a s in in g e k sp o rt salo hiyatini rivojlanti- 
rish b o ‘y ich a yaqin kelajakka m o i j a l l a n g a n strateg iyasining asosiy 
yo‘n a lish la ri q u y id a g ila r d a n iborat:
b irin c h id a n , e k s p o rtn i rag‘b a tla n tiris h u c h u n avvalo, b a rq a - 
ror m a k r o iq tiso d iy sharoit yaratish, inflyatsiya s u r ’atini pro gn oz 
d a ra jasid a u sh la b tu ris h , valuta a lm a s h tiris h k u rs la rin in g kcskin 
teb ra n is h la rig a y o ! q o ‘ym aslik;
i k k in c h id a n , xo‘j a lik y u ritu v c h i s u b y e k tla rn in g m u lk shakli- 
d a n q a t ’i n a z a r, im p o r t q ilin ay o tg a n ish la b c h iq a ris h vositalarini 
olish u c h u n bir xil im k o n iy atg a ega b o ‘lis h la rin i t a ’m in la s h ;
u c h in c h i d a n , y e tu k m u ta x a ssisla rn i tayy o rlash va q a y ta tay- 
yorlash b orasid agi islo hotlarn i d a v o m ettirish ;
t o ‘r ti n c h id a n , e k sp o rt salo hiy atini r a g ‘b a tla n tirish m a q s a d id a
ishlab c h iq a r is h ta r m o q la r i d a yu q o ri te x n o lo g iy a la rd a n foydala- 
nish k o ‘l a m in i keng ay tirish;
b e s h in c h i d a n , m a m l a k a t d a e rk in iqtisod iy z o n a la rn i tash kil 
etish va rivojlantirish asosida e k sp o rt sa lo h iy a tin i oshirish.
391



Download 11,55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   141   142   143   144   145   146   147   148   ...   170




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish