Qaraqa-2014-128-bet

§ 43. Tuwrà gà’ptin’ irkilis belgileri
167-shi’ni’g’i’w
. Berilgen gà’plerdi di’qqàt penen woqi’n’. Tuwrà gà’ptin’
wornàlàsi’w tà’rtibin hà’m woni’n’ irkilis belgilerin àni’qlàn’.
— Gà’p bi’lày Anàtày,‚ sen de à’ken’ ushi’n diyqànshi’li’q
yetiwge bàràsàn’. Mu’mkin, sàg’àn bir ji’l, bà’lki wonnàn dà
ko’birek mektepten qol u’ziwge tuwrà keler ...
— Men de bàràmàn! Men de bàràmàn! Men de! — desip,
geypàrà bàlàlàr wori’nlàri’nàn tu’rgele bàslàdi’.
— Yàq, toqtàp turi’n’làr! — dep bàsli’q wolàrdi’
ti’ni’shlàndi’rdi’.
— Men de bàràmàn! — dedi bir qàptàldàn A’jimuràt. Anàsi’
wog’àn:
— Sàbàg’i’n’di’ woqi’di’n’ bà? — dep soràdi’ qàtàlli’q penen.
— Awà, woqi’di’m, — dedi A’jimuràt.
— Bàr worni’n’à bàri’p uyqi’là, sestin’di shi’g’àrmà! Tu’sin–
din’ be? —dedi. Anàsi’ Sultànmuràtqà hesh nà’rse demedi.
— Alà berin’, bàlàlàr, zà’ru’rli kerek nà’rselerin’izdi tàwi’p
berip tà’miyinleymiz! — dedi bàsli’q.
— Mine, mi’nàn’ qàràn’làr, mine bizin’ àg’àmni’n’ àtlàri’! —
dep dàwi’slàdi’ Sultànmuràt bàsli’q penen brigàdirge qàràp.
— Duri’s! Duri’s! Bulàr Bekbàydi’n’ àtlàri’! — dep tàsti’yi’q–
làdi’ Shekish g’àrri’. 
(Sh.A.)
Bàyànàtshi’ ko’pshilikke qàràp: «Biz, jàslàr, bilimdi teren’
iyelewimiz kerek», — dep bàslàdi’ so’zin. Hà’zir, — dedi wol
woqi’wshi’làrg’à qàràp, —mà’mleketimiz woqi’wshi’làrdi’n’ bilimdi
ti’yànàqli’ u’yreniwine u’lken à’hmiyet berip àti’r. 
(J.S.)
Tuwrà gà’pler jàzi’wdà, ko’binese ti’rnàqshàg’à àli’ni’p
jàzi’làdi’. Biràq bul jàg’dày bàrli’q wàqi’ttà shà’rt yemes.
Ti’rnàqshà, ko’binese citàtàlàrdà, monologli’q tekstlerdegi

---

109
tuwrà gà’plerde qollàni’làdi’. Al,‚ ko’rkem shi’g’àrmàlàrdàg’i’
diàlog tu’rindegi gà’plerde tuwrà gà’p ti’rnàqshàsi’z jàzi’làdi’.
Tuwrà gà’pler qàysi’ wori’ndà kelse de‚, bàs hà’ripten
bàslàni’p jàzi’làdi’. Mi’sàli’: U’yge qàyti’p kelip kiyinip
àti’rsàm, à’kem uyqi’si’nàn woyàni’p ketip:
— Hàw‚ bàlàm, jà’ne qàydà àtlàndi’n’, — dep soràdi’.
— Men’limuràtti’n’ u’y betine.
(W.X.)
Tuwrà gà’p penen àvtor gà’pinin’ àràsi’nà wolàrdi’n’
wori’n tà’rtibi hà’m tuwrà gà’ptin’ àyti’li’w màqsetine qàrày
to’mendegi irkilis belgileri qoyi’làdi’:
1. Tuwrà gà’p àvtor gà’pinen buri’n kelse, tuwrà gà’pten
keyin mà’nisine qàrày‚ u’tir, soràw yàmàsà u’ndew belgisi
qoyi’làdi’ dà, àvtor so’zinen àldi’n si’zi’qshà qoyi’làdi’.
Mi’sàli’: «Bàlàm, miynet àdàmdi’ hu’rmetke bo’leydi», —
dedi Nà’zigu’l. 
(W.A.)
«Qi’zlàrdi’n’ àti’zdà ulli’ ku’sh
yekenin ne menen ko’rsete àlàsi’z?» — dedi Gu’ljàmàl. 
(J. S.)
A’ne, qàrà, bizin’ torg’ày sàyràdi’! — dedi Subànqul. 
(Sh.A.)
2. Tuwrà gà’p àvtor gà’pinen keyin kelse, àvtor gà’pinen
son’ qos noqàt qoyi’làdi’. Mi’sàli’: Xàli’q bi’lày deydi:
«Miynettin’ ko’zin tàpqàn bàxi’tti’n’ wo’zin tàbàdi’».
3. Tuwrà gà’p àvtor gà’pinin’ wortàsi’ndà kelse, àvtor
gà’pinin’ dà’slepki bo’leginen keyin qos noqàt, tuwrà
gà’pten son’ mà’nisine qàrày, birinshi qàg’i’ydàdà
ko’rsetilgen irkilis belgilerinin’ biri qoyi’làdi’. Mi’sàli’: I’zàm
kelip, qàni’m qàynàp: «Sizin’ ni’zàmg’à jàtpàytug’i’n
hà’reketlerin’iz tuwràli’ hà’kimlerge shàg’i’m yetemen!» —
dep bàqi’ri’p jiberdim. 
(Z.V.)
4. Tuwrà gà’ptin’ wortàsi’ndà àvtor gà’pi kelse, àvtor
gà’pi yeki jàg’i’nàn u’tir hà’m si’zi’qshà àrqàli’ bo’linip
jàzi’làdi’. Mi’sàli’:
«Bizin’ brigàdàmi’z, — dep Aygu’l àpày u’lken isenim
menen so’yledi, — bi’yi’lg’i’ ji’li’ 80 gektàr pàxtà mày-
dàni’ni’n’ hà’r gektàri’nàn 30 centnerden zu’rà’à’t jetistir-
mekshi». 
(K.S.)
5. Tuwrà gà’p diàlog tu’rinde kelgende, tuwrà gà’ptin’
àldi’nà si’zi’qshà qoyi’làdi’ d‚à, keyninen tuwrà gà’ptin’
mà’nisine qàrày birinshi qàg’i’ydàdà ko’rsetilgen irkilis
belgilerinin’ biri qoyi’làdi’. Mi’sàli’:

---

110
— Apà, iyttin’ dàwi’si’ qàrày g’oy, — dedi To’resh
juwi’ri’p ànàsi’ni’n’ àldi’nà shi’g’i’p betine qàràdi’.
— Qàyàqtà yesitiledi? — dedi ànàsi’.
— Anàmàndà, àpà! — dep àldi’nà qàrày qoli’n sozdi’.
— Awi’lg’à jàqi’nlàg’àn yekenbiz, hà’zir àwi’lg’à
jetemiz, — dep ànàsi’ ju’risin ku’sheytin’kiredi. 
(N.D.)
168-shi’ni’g’i’w
. Tuwrà gà’p penen àvtor gà’plerinin’ àràsi’ndàg’i’ tu’si-
rilip qàldi’ri’lg’àn irkilis belgilerin tuwrà gà’ptin’ mà’nisine qàrày wo’zlerin’iz
qoyi’p, ko’shirip jàzi’n’. Tuwrà gà’ptin’ ti’rnàqshàg’à àli’ni’w hà’m àli’nbàw
sebeplerin tu’sindirin’.
1. — Woni’n’ worni’nà meni jàz, men bàràmàn dedi Sàdullà.
(N.D.)
2. Qàràqàlpàq nàqi’l-màqàllàri’ndà bi’lày deydi. «Jàqsi’li’q
jerde qàlmàs». 3. Bizler dedi wol tek miynette g’ànà yemes, àl
gu’llàn iste de bàsqàlàrg’à u’lgi ko’rsetiwimiz kerek. 
(A’.T.)
4. Wol juwi’ri’p bàràti’ri’p, izine buri’li’p shofyorg’à sen nege
tursàn’ dep bàqi’ràdi’‚. 5. Ju’rsen’-à’, tezirek degen àshshi’ dàwi’s
shofyordi’n’ àdi’mi’n tezletti. (
I.Q.)
6. Jàqsi’ so’z jàn àzi’g’i’
degen gà’p bàr. — Hà’zir bàràmàn, ju’re berin’iz dep u’yine
qàrày juwi’ri’p ketti. 
(N.D.)
7. Ju’dà’ bà’rekellà, bàlàm, qàri’w
sàlà berin’ler dedi Atàjàn àtà tegislenip àti’rg’àn jerlerge bir qàtàr
ko’z sàli’p. 
(J.S.)
169-shi’ni’g’i’w
. Woqi’n’. Tuwrà gà’p penen àvtor gà’pinin’ wori’n tà’rti–
bin, wolàrdi’n’ bir-birinen wo’zgesheligin, irkilis belgilerinin’ hà’r tu’rli boli’p
qoyi’li’w sebebin àyti’n’.
1. Bàsli’q Ti’nàliyev wolàrdi’n’ bà’rin de Ergàshti’n’ àtlàr
qosi’wli’ turg’àn gu’ndesinin’ qàsi’nà shàqi’ri’p àldi’ dà:
— Qà’ne, mi’nà àtlàrdi’n’ qosqà qàlày qosi’lg’àni’nà min
tàg’i’n’làr! — dedi. 2. — Sultànmuràt, — dep woni’ u’lgi tuti’p
so’yledi bàsli’q Ti’nàliyev, —sen komàndir retinde hà’r sàpàri’
jumi’s bàslànàr àldi’ndà àtlàrdi’n’ kim qàlày yetip qosqà
qosàtug’i’ni’n biliwge minnetlisen’. 3. — Qà’ne, màg’àn àyti’n’làr,
jumi’stàn son’ tu’nde àtlàrdi’n’ àbzi’ràylàri’n qày jerge tàslàp
ketesizler? — dep soràdi’. 4. — Moyi’nlàytug’i’n hesh nà’rsesi
joq, — dedi Pàlwàn, —i’ràsi’n àytsàm, pàxtàshi’li’qqà qi’zi’g’àmàn.
5. Jumàgu’l bi’lày dedi: «Sen hàqi’yqàt àdàm‚sàn’, Pàlwàn!».
6. Sàyi’mbetke qàràp wol: «Ju’r, àwqàtqà bàràyi’q»‚, — dedi.
7. — Hàw‚, mi’nàw Mu’shiriptin’ bo’rki yemes pe? —dedi. 
(K.S.)

---

111
8. Shi’ràqlàri’m, — dedi Serimbet àg’à àràg’à tu’sip, — zàmàn
tiregi sol jàslàr. 
(W.A.)