Ichki kasallikiar

9 .1 6 . Trom botsitopenik purpura (V erlgof kasalligi)
B u k a s a l l i k g e m o r r a g i k d i a t e z l a r g u r u h i g a k i r i b , q o n d a
t r o m b o t s it l a r y etish m aslig i b ila n x a r a k te r la n a d i. K asallik b irin c h i 
m a r t a 1735-yilda V e rlg o f t o m o n i d a n tasvirlangan. Bu xastalik bilan 
e r k a k la rg a n is b a ta n a y o lla r k o ‘p kasa lla n ish a d i.
Etiologiyasi
n o m a ’lum .
Klinikasi.
K a sa llik n in g asosiy belgilari tcriga q o n quyilishi va 
sh illiq p a r d a l a r n i n g q o n a b tu ris h id ir . B u n d a y o bz g a ris h la r o ‘z- 
o ‘z i d a n yoki a r a n g sez ila d ig a n j u d a a r z im a s s h ik a s tla r t a ’sirida 
p a y d o boN averadi. K o ‘p i n c h a b u r u n yoki b a c h a d o n d a n q o n ketishi 
h a m d a a y o lla r d a h a y z k o ‘ris h d a n b o s h la n a d i. С о ‘у о h e c h q a n d a y
asossiz k o ‘p q o n ketadi. K e y in c h a lik h a y z k o ‘rish aksari k e c h ik a d i, 
v a q t- b e v a q t m u d d a t l a r d a y u z b e r a d i, к о ‘р va d a v o m li q o n ketadi.
T eri g e m o rr a g iy a la r i h a r xil k a tta lik d a — p e te x iy a la r d a n to rtib , 
k a t t a - k a t ta d o g N a rd ek boMadi. U la r , o d a t d a , g a v d a va q o ‘l-o y o q -
la rn in g o ld in g i y u z a s id a n j o y o lad i. Q o n t a l a s h l a r n i n g nechogMiq 
eskiligiga q a r a b , tusi avval jig a rra n g -q iz il b o ‘lsa, k eyin a s ta - s e k in
h a r xil - k o ‘k, yashil, sariq tu sg a kiradiki, b u teriga xarakterli 
k o T in is h b e ra d i. « Q o p lo n terisi» k a sa lla rn in g t a x m i n a n u c h d a n
b ir q is m id a ta lo q k a tta la s h g a n boMadi.
V e rlg o f kasalligi a y r im h o lla rd a q iz la r d a h a m u c h r a b tu rad i. 
Inye ksiya q ilin g a n j o y la r d a q o n q u yilishi p a y d o boMadi. 0 ‘t k ir va 
su ru n k a li turi farq qilinadi. 0 ‘tk ir turi a u t o i m m u n tro m b o s ito p e n iy a
283

---

n atijasid a kelib c h iq a d i. S u r u n k a li tu ri q a y ta la n g a n v a rem issiya 
d a v r in in g a lm a sh in ish i bilan ifodala nadi. V e rlg o f kasalligi infeksiya, 
j a r o h a t l a r , h o m i l a d o r l i k , o p e r a t s i y a l a r n a t i j a s i d a q a y t a l a n i s h i
m u m k i n .
Laboratoriya tahlili.
T ro m b o tsitla r m iqdori 1 m m '. d a 5000— 10000 
g a t u s h i b q o l a d i ( m e ’y o r d a 2 5 0 0 0 0 — 3 5 0 0 0 0 ) , 1 m m 3 q o n d a
( 2 5 0 • 109— 1 5 0 0 • 109/1 ). Q o n k e t a y o t g a n v a q t d a n e y t r o f i l l i
ley k o sito z k u z a tila d i, g o h i d a le y k o p e n iy a , c h i m c h i l a s h ( ш ч и п к а )
va jg u t a lo m a ti m u s b a t. K o ‘p q o n y o ‘q o tilishi sababli n o r m a x r o m
tipli k a m q o n lik p a y d o b o ‘ladi. Q o n ketish u z o q d a v o m e tib va 
q a y ta la n is h sababli g ip o x r o m t e m i r y e tis h m o v c h ilig id a n k a m q o n lik
riv o jlan ad i.
D avolash.
S h i f o k o r k o T s a t m a s i g a b i n o a n , v i t a m i n l a r d a n
a s k o r b in a t kislota - С va / f v ita m in la ri b u y u rila d i. Q o n ketishi 
b o s h l a n g a n d a , t r o m b o t s it m assasi y oki q o n q u y is h h a m m a d a n
k o ‘ra, te z r o q natija beradi. K asallikning i m m u n xilida g lukokortikoid 
g o r m o n l a r , a y n iq s a , p r e d n iz o l o n , g id r o k o r t i z o n , m e r k a p t o p u r i n
beriladi. Q o n t o ‘xtatuvchi sifatida q u r u q t r o m b in va q o n t o ‘xtatuvchi 
t o ‘siq lar (g e m o s ta tik yoki fibrinli g u b k a la r ) q o ‘llan ila d i. Q o n a ­
y o tg a n y u z a y oki j a r o h a t n i suv, steril su y u q lik b ila n yuviladi va 
m a h k a m l a b ta m p o n l a n a d i .
O g ‘ir h o lla r d a t a l o q olib t a s h l a n a d i , s h u n d a n k e y in q o n d a
tr o m b o t s it l a r m iq d o ri sezilarli d a r a ja d a o s h a d i va q o n o q ish i a n c h a
k a m a y a d i.
284

---

10-bob.