Ichki kasallikiar

9 .1 2 . Surunkali leykoz
S u ru n k a li le y k o z n in g q u y id a g i tu rlari ta fo v u t q ilinadi:
1. S u ru n k a li m iyeloz.
2. S u ru n k a li lim f a d e n o z .
3. S u ru n k ali retikuloz.
Klinikasi.
B u kasallik le y k o z la r ic h id a k o ‘p r o q u c h r a b tu ra d i. 
2 5 — 4 0 y o s h d a g i h a r ik k a la j i n s g a m a n s u b b o ‘l g a n l a r b i r xil 
o g ‘rishadi. Kasallik asta-sekin rivojlanadi. B em orlarda saiga c h a rc h a b
q o lish , d a r m o n s iz lik , lo h aslik va c h a p q o v u r g ‘a l a r o s tid a o g 'irlik
sezgisi p a y d o boMadi. B a ’z a n , g o ‘yo s o p p a - s o g ‘ y u r g a n , h e c h
q a n d a y sh ik o y a t q ilm a g a n o d a m d a ta s o d ifa n ta l o q n i n g kattaligi 
m a ’lu m boN adi, k e y in c h a lik jig a r h a m k a tta la s h a d i, o g ‘riq p a y d o
boMadi.
T a n a h a r o r a ti k o T arilib , b a d a n te ris id a p a p u l y o z t o s h m a l a r
k o 'r i n i s h i d a le y k e m ik in f i l tr a t l a r p a y d o b o ‘la d i, b e m o r o z a d i.
3 9 -r a s m .
O ' t k i r l e y k o z d a p e r if e r ik
q o n n i n g k o ‘rin ish i.
278

---

Periferik limfa tugunlari kattalashadi. A n iq yuzaga kelgan a n e m iy a d a
taxikardiya, yurak u c h id a va asosida sistolik shovqin eshitiladi. B a’zan 
g e m o r r a g ik ekssu d a tli plev rit, p n e v m o n i y a , b ro n x it q a y d qilin a d i. 
Kasallik t o l q i n s i m o n , v a q t- v a q tid a q o ‘zib tu rish i va remissiya bilan 
k e c h a d i . A y o l l a r d a h a y z q o n i j u d a o z , b a ’z a n b u t u n l a y h a y z
k o lrish m a y d i. N e r v siste m asi t o m o n i d a n aksari ru h iy q o ‘z g ‘alish, 
b a ’z a n esa a k s in c h a , d e p re ssiy a k u za tilad i. T o ‘sh suyagi va b o s h q a
s u y a k la r u rib k o ‘rilg a n d a o g ‘riq seziladi.
Bir xil v a q td a kasallik a s ta - s e k in k e c h a d i, o g i r l a s h i s h davrlari 
tu z a lish davrlari b ila n a lm a s h in a d i. B o s h q a h o lla r d a b e m o r n i n g
u m u m i y a h v o l i t o b o r a y o m o n l a s h a d i , l e y k o t s i t l a r m i q d o r i
t o ‘xtovsiz o s h a b o ra d i, g e m o g lo b in va eritrotsitlar m iq d o ri kam ayadi. 
Q o n a y la n is h y e tish m o v c h ilig i y u z b e ra d i. D a r m o n n i q u ritu v c h i 
ic h k e t a d i , t a l o q i n f a r k tl a r i b o ‘la d i. Q o n o q i s h i n i n g t e z - t e z
t a k r o r la n is h i b e m o r n i za ifla sh tira d i, turli a s o r a tla r q o ‘shiladi.
Laboratoriya tahlili.
S u ru n k a li m iy e lo z — k a sa llikning b o s h -
la n is h id a qizil q o n t o m o n i d a n h e c h q a n d a y o ‘zg a rish la r b o ‘lmasligi 
m u m k in , keyinchalik gip o x ro m a n e m iy a rivojlanadi. O q q o n d a uning 
le y k e m ik , a le y k e m ik ta rk ib i to p ila d i. M iy e lo b la s tla r p r o m i y e l o ­
tsitlar, m iy e lo ts itla r u c h r a y d i. L im fo tsitla r j u d a k a m , 1—2 % t r o m ­
botsitlar, eritrotsitlar, g e m o g lo b in m iq d o ri pasayadi. T r o m b o ts itla rn i 
k a m a y tiris h tufayli g e m o r r a g ik d ia te z la r — q o n o qishi rivojlanadi. 
S u r u n k a li lim f a d e n o z , q o n d a d o n a d o r le y k o tsitla r m iq d o ri k a ­
m a y a d i, n a tija d a o r g a n iz m n in g infeksiyalarga qarshiligi pasayadi.
S u ru n k a li r e tik u lo z d a periferik q o n d a k o ‘m ik p u n k ta tid a g i kabi 
r e ti k u lo - e n d o te lia l e l e m e n t l a r k o ‘p b o ‘ladi. S iy d ik d a fa qat u ra tla r 
m i q d o r i n in g k o ‘p ay g a n lig i to p ila d i.
Davolash va profilaktikasi.
L ey k o z kasalligining h a m m a turlarini 
davo lash d a o ‘rta tibbiyot x o d im in in g roli katta. O 'r t a tibbiyot xodim i 
b e m o r l a r b ila n m u lo y im , s h ir in s o ‘z b o l i s h i kerak. Iloji b o r ic h a ,
b e m o r tash x isin i o s h k o r e tm a slig i lo z im . B e m o r o ‘z ta sh x isin i 
bilg an h o l a t d a h a m u n in g s o g ‘ayishiga b o ‘lg an is h o n c h i n i o rttirish 
k erak .
B e m o r n i p a r v a r is h q i l is h d a b a d a n te ris ig a , o g ‘iz b o ‘s h lig ‘i 
h o la tig a a lo h i d a e ’t i b o r b e rish lozim . O g ‘iz b o lsh lig ‘ini n a m t a m ­
p o n b ila n a r tis h , t e z - t e z c h a y is h in i te k sh irib tu rish kerak. Y o to q
y a r a la r p a y d o boM ishining o ld in i olish c h o r a - t a d b i r l a r i n i k o ‘rish 
kerak . B e m o r n i n g o v q a tla n is h i y u q o ri kaloriyali b o ‘lishi d a rk o r.
279

---

B e m o r y o tg a n p a la ta n i d o im o z o d a sa q la sh , s a n ita riy a -g ig iy e n a
q o id a la r ig a rioya qilish, b e m o r k iy im - b o s h la ri va o ‘r i n - k o ‘rp a la rin i 
o ‘z v a q tid a a lm a s h tir ib tu rish lo zim . P a la ta g a b e g o n a shaxslarni 
q o ‘y m aslik , tib b iy o t x o d im la ri p ala ta g a m a x su s xalat va n iq o b la r d a
kirishi lozim .
S h if o k o r k o ‘rsa tm a sig a b i n o a n , g o r m o n a l va sito sta tik te ra p iy a
( p r e d n i z o l o n , a n ti m e t a b o l i t la r , v in k ristin , v in b la s tin , siklofosfan, 
s a r a to n g a q a rsh i a n tib io tik la r , r u b o m its in , k a r m i n o m i t s i n ) q o l l a -
niladi. S h u n in g d e k , d e z in to k s ik a ts io n te r a p iy a , i m m u n o t e r a p i y a
( in te r f e r o n , r e a f e r o n ) , k in d ik q o n i b ila n d a v o la s h , a y r im h o lla r d a
su y a k k o ‘m ig in i tr a n s p la n ta ts iy a qilish a m a lg a oshiriladi.