Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet122/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

2 0 -ra s m .
M io k a rd in fa rk tid a
l a s h a d i , b a ’z a n g a l o p r i t m i ( o t t u y o g ‘ i 
o g 'r i q l a r ta r q a lis h i.
195


t o v u s h i) p a y d o b o i i s h i e h tim o l. M io k a r d n e k r o tik o ‘c h o g ‘i y u ra k
r itm i b u z i l i s h in i n g m a n b a y i b o i i s h i m u m k i n ( e k s tr a s is to liy a ,
p a r o k s iz m a l, ta x ik a rd iy a , titr o q a ritm iy a ).
H a r o r a t reaksiyasi m io k a r d in f a r k tin in g d o i m iy a l o m a t i h i s o b ­
la n a d i. T a n a h a r o r a t i n i n g k o i a r i l i s h i ( 3 8 ° C a t r o f i d a ) , o d a t d a ,
3 — 7 k u n s h u h o l d a s a q l a n a d i . T e z l a s h g a n E C h T 3 — 6 k u n
a n iq la n a d i va u 30—40 k u n g a c h a s h u n d a y lig ic h a q o ladi.
N e k r o t i k o ‘c h o q n i n g su rilish i le y k o s ito z g a o lib k eladi va te z
o r a d a e r i t r o t s i t l a r n i n g c h o ‘k is h r e a k s i y a s i t e z l a s h a d i . L e y k o -
s i t o z — q o n d a le y k o ts itla r 1 m m 3.da 10000— 15000 ( 1 0 - 109—
1 5 - 109 /1) b o l a d i , in fa rk t p a y d o b o l g a n d a n s o ‘ng 1 s u tk a d a ,
b a ' z a n b u n d a n h a m k o ‘p b o i i b , s h u h o l d a b ir n e c h a k u n g a c h a
s a q l a n i b q o la d i. L e y k o s ito z , o d a t d a , n e y tr o f illid ir ( n e y tr o f ille r
7 5 — 80 % g a y e ta d i).
Keyingi y illarda m io k a r d infarkti borlig in i ta s d iq la y d ig a n bir 
q a n c h a yangi tekshirish usullari tak lif etilgan. F a q a t n e k ro tik o ‘c h o q -
d a hosil b o l a d i g a n va q o n g a o l a d i g a n C -re aktiv oqsilni a n i q l a s h
s h u n d a y u s u l l a r j u m l a s i d a n d i r . S o g l o m k i s h i l a r d a C -re a k tiv
oqsilga m a n fiy reaksiya b e ra d i. M i o k a r d in farkti b o r b o l g a n d a
oqsilning b u turi infarkt p a y d o b o l g a n d a n keyin d astlabki 29 s o a td a
q o n d a to p ila d i. Q o n n i n g oqsil spektri te k s h irilg a n d a L , - g lo b u lin la r 
va fib rin o g e n m iq d o ri k o ‘payganligi a n iq la n a d i. Q o n d a q o ld iq az ot 
va q a n d m i q d o r in in g k o ‘payishi o r g a n iz m d a m i o k a r d in fa rk tid a
k o ‘rila d ig a n u n c h a lik d o im iy b o i m a g a n o ‘zg a rish la rd ir.
E lektro k o rd io g rafiy a m a ’lu m o tla ri m io k a r d infarkti d ia g n o stik a - 
sida j u d a m u h i m a h a m iy a tg a ega, c h u n k i E K G te k sh iris h in fark t 
o l n i n i a n i q b e lg ila s h g a , d i n a m i k a d a b a j a r i lg a n t a s v i r l a r e sa , 
k a sa llikning k e c h ish i h a q id a ta s a v v u r hosil q ilishga im k o n b eradi. 
Y angi r o ‘y b e rg a n m io k a r d in fark tid a c h a p q o r i n c h a n i n g o ld devori 
s o h a s id a E K G d a I u l a n is h d a
S — T
o r a l i g l k o r o n a r tish g a 
T
ga 
o l a d i g a n izo c h iz iq u stid a y u q o rig a s u rilg a n , III u l a n is h d a
S — T
o r a l i g l n i n g fa q a t p a stg a surilishi k o l i l a d i . C h a p q o r i n c h a d e v o ri 
III u la n ish d a Q tishga kattalashishi va k o r o n a r tishga 7 g a o l a d i g a n
5 — T o r a li q n i n g y u q o rig a s u rilg a n , I u l a n is h d a
S — T
o r a l i g l pastga 
suriladi.
M io k a r d in fa r k tin in g gastra lik xili — q o r in b o ‘s h lig ‘i a ’zolari 
faoliy a tin in g o ‘zgarishi kasalligiga xos b o l g a n b e lg ila r — q o r in n in g
y u q o ri q is m id a o g ‘riq , k o ‘ngil a y n ish i, q u sish , k ek irish , h iq ic h o q
tu tish i, q o r i n n i n g d a m b o i i s h i , ich ketish b ila n k e c h a d i. Q o r in
196


s o h a s id a p a y d o b o i g a n o g ‘riq k o ‘k r a k k a , k o ‘k ra k la r o r a l i g i g a ,
t o ‘sh o ld i q is m ig a ta r q a la d i, b e m o r n i n g u m u m i y ahvoli y o m o n -
lashadi. Q o r i n p a y p a s la b k o ‘rilg a n d a , old in g i d e v o r in in g yu q o ri 
q ism i q a ttiq la s h ib o g ‘riydi.
M io k a r d infark tin in g a s tm a tik xili nafas yetishm asligi, hansira sh 
b ila n b o s h la n a d i. C h a p q o r i n c h a n i n g o ‘t k i r y e tis h m o v c h ilig i b u
holga olib keladi. Y ura k astmasi, o ‘pka shishi rivojlanadi. Kasallikning 
a s t m a t i k xili n i h o y a t d a o g i r k e c h ib , y u r a k - t o m i r l a r tiz im in in g
s u ru n k a li y e tish m o v c h ilig ig a olib keladi.
M i o k a r d in fa r k tin in g a r itm ik xili — y u r a k n in g m a r o m s i z urishi 
b ila n ifo d a la n a d i. T itr o q a r tim iy a q o r i n c h a ekstrasistoliyasi, turli 
d a ra ja d a g i b lo k a d a la r , p a r o k s iz m a l ta x ik a r d iy a , k o ‘p r o q q o r i n c h a
xili rivojlanishi m u m k i n . M io k a r d in farkti b o sh la n is h i b ila n xavfli 
a r itm iy a la r b o i i b , b e m o r n i n g a h v o lin i ta n g qilib q o ‘yadi va k o ‘p in -
c h a oNim ga olib keladi. Y u ra k n in g n otekis u rishini b e m o r tez sezadi. 
U y u r a k u rish i, h a n s ira s h , h o lsiz lik d a n sh ik o y a t qiladi. K a rd io g e n
s h o k riv ojlanadi. B a ’z a n b e m o r l a r h u s h d a n ketishadi.
M i o k a r d i n f a r k ti n i n g s e r e b r a l t u r i — m i o k a r d in f a r k tin in g
m i y a d a q o n a y l a n i s h i n i n g b u z ilish i b ila n k e c h a d i g a n x ilida — 
b e m o r n i n g psixikasi o ‘z g a rad i, b o s h i a y la n a d i, h u s h i d a n ketishi 
m u m k in . M iy a d a q o n a y la n is h in in g b u zilish ig a m io k a r d infarkti 
tufayli yu ra k q o n n i h a y o t u c h u n z a r u r a ’zolarga yetkazib b e r o lm a s - 
ligi s a b a b b o l a d i .
M io k a r d in fa r k tin in g asoratlari:
1. S h o k kuzatiladi.
2. Y u ra k urishi m a r o m i n i n g buzilishi.
3. Y u ra k astm asi yuz berishi.
4. Y u ra k d ev o rid a g i a n e v r iz m a p a y d o b o i i s h i.
5. Y u ra k d a g i q o r i n c h a l a r a r o d e v o r in in g teshilishi.
6. T r o m b o e m b o l i k a so r a t b o i i s h i .
7. M e ’d a - i c h a k n i n g sh ish ib ketishi, m e ’d ao sti b e z in in g yallig6- 
lanishi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish