O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

N e r v m a r k a z la r in in g c h a r c h a s h i.
N e r v t o l a l a r i n i s b a t a n
ch a rch am ay d i. N e rv m a rka zla ri esa j u d a te z c h a r c h a y d i. A g a r uzoq 
vaqt bitta hara k atn i t o ' x t o v s i z takrorlasak, h ara k a tla n ish kuchi asta- 
sekin susayib oxiri t o 'x ta b qoladi, y a ’ni harakatni am alga oshirayotgan 
m u sk u llar q isq a rm a y qoladi. Shu holatda m u s k u l n in g o 'z i n i bevosita 
yoki u n g a k e l a y o tg a n h a ra k atla n tiru v ch i nerv q o ' z g ' a t i l s a m uskul 
qisqaradi. S h u n d a n m a ’lum b o 'la y a p tik i refleks y o y id a cha rchash 
nerv markazida yuzaga keladi. Charchashni kelib chiqishini markazdagi 
sinapslardan q o 'z g ' a l i s h o 'tis h in i n g qiyin lashishi bilan tushuntiriladi. 
Bunga sabab m ediator zaxiralarining ozayishi, hujayralarining energiya 
r e s u r s l a r i n i k a m a y i s h i v a p o s t s i n a p t i k m e m b r a n a n i m e d i a t o r g a
se z g irligining p a sayishi deb k o 'r s a tis h m u m k in .
Turli nerv m a rk a z la r in in g ch a rch as h tezligi h a r xil b o 'la d i . Tana 
holatini b elg ila y d ig an tonik reflek s larn in g nerv m a rk a zla ri e n g sekin 
charchaydi. Ix tiy o riy te z hara katla rni b o sh q a ru v c h i nerv m a rkazlari 
nisba ta n tez c h a rch ay d i.
N e rv m a r k a z la r in in g to n u si.
K o ' p c h i l i k r e f l e k s l a r n i n g nerv 
markazlarini elektrofiziologik o'rga nish natijalariga k o 'r a tinch holatda 
ham markazning ayrim neyronlari q o 'z g 'a lg a n holatda bo'ladi. Bunday 
holatn i nerv m a rk a z la rin in g to nusi deb ataladi. N e r v m a rka zi bilan 
b o g 'liq ijrochi a ' z o l a r g a efferent to la la r orqali siyrak im pulsla r borib 
turadi va ularni h a m tonusi t a ’m inlanadi.
N erv m a rka zla ri to n u s in in g periferik a ’zo larg a t a ’sirini baqala rda 
o so n k uza tiladi. O r q a m iy a n in g oldingi ildizlari kesilsa b a q a n in g
oyoqlari ip ga o ' x s h a b osilib qoladi, m u sk u lla r i b o 's h a s h g a n holatga 
tu shadi. Bu o r q a m iy a n i m u s k u l la rg a t a 's i r i y o 'q o l g a n i d a n darak 
beradi. N e r v m a rk a z l a r i n i n g to n u si o ' z n a v b a t i d a re se p to r la r d a n
b o r a y o tg a n a f f e r e n t im p u l s la r t a ’sirid a y u z a g a k elad i. Buni ham
baqa da k u z a tis h im iz m u m k in . A g a r b aqa o r q a m iy a s in in g oldingi 
i l d i z l a r i n i b u t u n q o l d i r i b , o r q a il d i z l a r i q i r q i l s a p e r i f e r i y a d a n
77

---

b o ra y o tg a n a ffe re n t im pulsla rni t o ‘xtab qo lis h sa babli m uskul tonusi 
y o ‘q o la d i. D e m a k , a f f e r e n t im p u l s la r n e r v m a r k a z i n i n g ton u sin i 
t a ’m in la b , ijrochi a ’z o la rn in g to nusini h am u sh la b turadi.
U z u n c h o q m iy a , o 'r t a m iya va oraliq m iy a d a g i m a rk a z la r in in g
m u sk u larn i to n u sig a ta 's i ri ay n iq sa sezilarli. M u s h u k l a r d a bosh m iya 
t o ' r t te p a lig in in g o ldingi d o ‘m boqlari s o h a sid a n qirqilsa yozuvchi 
m u sk u l la r n in g to nusi k e skin ortib ketadi.
Oraliq miyani butun qoldirib, miyayarim sharlari olibtashlansa, hayvon 
muskullarining «m umga» o ‘xshash holati yuzaga keladi. Hayvonlaming 
oyoq va qo'llarini istalgan holatga solib, shu holatda soatlab charchamay 
turishini kuzatish mumkin. Bunday holatni plastik tonus deb ataladi.
Ayrim za h a r la r ta 's i r i d a g ip n o z va k a s a llik la r d a v r id a plastik t o ­
nus kelib chiqadi. O d a m d a p la stik tonus n e r v tiz im in in g katale psiya 
dega n m a x s u s h o la tig a xos. Bu holatda o d a m q a n d a y d ir g 'a y r i tabiiy 
ta na h o la tid a bir ne c h a soa tla b qotib qoladi.
T o n i k r e f l e k s l a r h a r a k a t l a n i s h n i a m a l g a o s h i r i s h d a m u h i m
ah a m iy a tg a ega.