Yadrîning kàttàligi. Yadrîning ràdiusi tàjribà nàtijàsi àsîsidà
yozilgàn
=
1
3
0
R
R A (33.1)
fîrmulà bilàn àniqlànàdi. Bu yerdà R
0
= (1,2–1,7) · 10
-15
m.
Shuni tà’kidlàsh zàrurki, àtîm yadrîsining ràdiusi dågàndà,
yadrî kuchlàrining tà’siri nàmîyon bo‘làdigàn sîhàning chiziqli
kàttàligi tushunilàdi. Yadrîning hàjmi ungà kiruvchi nuklînlàr
sîni À gà bîg‘liq bo‘lsà-dà, bàrchà yadrîlàrdà nuklînlàrning
zichligi bir õil. Yadrîning zichligi judà kàttà bo‘lib, r = 2 · 10
11
kg/m
3
àtrîfidà. Bîshqàchà àytgàndà, 1 m
3
yadrî màtåriàlining màssàsi
200 milliîn tînnà bo‘làdi. Bu qàdàr kàttà màssà qàndày qilib
bîg‘lànib turàr ekàn?
Do'stlaringiz bilan baham: |