Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

118-rasm.  Stolga  egalik  huquqini  bildirmoq. 
143

---

A g a r   b o s h liq n in g   stulid a  lirsak  q o 'y g ic h   b o 'l m a s a  
( b u n d a y   bo'lLshiga  ish o nish   q iyin ),  u  bir  yoki  ikkala 
o y o g 'in i  stol  ustiga  q o ’yishi  m u n ik in  
(llS -ra sm ).
  Agar 
x o n a g a   u n in g   u s tid a n   b o s h lig 'i  kirsa  boshliq   xususiy 
n iu lk c h ilik n in g   u s h b u   o c h iq   h a r a k a ti n i   q o 'l la y d i   d e b  
ish o n is h   qiyin.  u  n o z ik ro q   h o la tn i  la n la s h   bilan  c h e k -  
i a n a d i   —  y o z u v   s t o l i n i n g   p a s tk i  y a s h ig ig a   o y o g 'i n i  
Lshonch  bilan  q o 'y i b   m u lk   h u q u q in i  d a 'v o   qilaveradi.
Bu  h a r a k a t l a r   m u z o k a r a l a r   v a q lid a   jud a  g ‘a s h g a  
le g a d i  va  b u n d a y   h o l a l d a ,   a l b a t t a ,   u n i  o ‘z   h o l a l i n i  
oV .gartirishga  m a jb u rla s h   k erak ,  c h u n k i   u  bu  « oyoq 
kreslo  lirsak  q o 'y g ic h id a »   yoki  « o y o q la r  slol  u slida» 
h o latid a   q a n c h a   k o 'p   tursa,  u  s h u n c h a   u zo q  o 'z in in g  
befarq  yoki  d u s h m a n o n a   m u n o s a b a t in i   s a q la b   qoladi. 
B u n d a y   qilingan  vaqlda  o d d iy   —  unga  biro r  p r e d m e ln i 
s h u n d a y   u z a t i n g k i .   u n i n g   q o ' l i   y e t m a s i n   va  u s h b u  
p r e d m e tn i   k o 'ris h   u c h u n   o ' m i d a n   turishi  yoki  e n g a -  
shlshiga  to*g‘ri  kelLshi  kerak.  A g ar  ikkovingizda  hazilga 
moyillik  hlssi  b o ‘Isa,  siz  su hb atd o sh in gizga  shim ing izning 
c h o k i   so'kilibd i  deyishingiz.  m u n ik in   va  bu  o rqali  h o la tn i 
oV.gartirishga  erishasiz.
ХП1  BOR.  BIR-BIR1N1NG  HARAKATINI 
AKS  m
 IR ISH
Biron  rasm iy  qabul  yoki  k c c h a d a   m u lo q o t  qilay otg an 
o d a m l a r   bir  xil  h o la ld a   oMirib  yoki  turib  bir-birlarinin g 
h a r a k a tl a r i n i   t a k r o r la s h a y o i g a n ig a   e ' t i b o r   b e rin g .  Bu 
b ir-b irin in g   h a ra k a tin i  qa ytarish  s h u n d a y   vosita  rolini 
bajaradiki,  u  y o rd a m id a   bir  o d a m   boshqasiga  u nin g  fikri 
va  q a ra s h larig a   q o 's h ilis h in i  bildiradi.  Bu  vosita  y o r ­
d a m id a   boshqasiga  «k o ’ryapsizki,  m e n   siz  o 'y la g a n d a y  
o 'y l a y m a n ,  s h u n in g   u e h u n   sizning  h o lalin g iz   va  h a ra -  
katlaringizni  a y n a n   q a y ta ry a p m a n »   d e m o q e h i.  Bu  ongsiz
144

---

ravishda  sherigining  h a ra k a tin i  tak ro rla s h n i  (q aytarish ) 
k u /n tis h   j u d a   qiziq,  m a s a la n ,  119 -n ism d a  b a r  yonida 
(urgan  ikki  crkakka  q a ra n g .  U l a r   bir-b irin ing   h a ra k a tin i 
t a k r o r la s h y a p ti  va  ta x n iin   qilish  m u m k i n k i.  u la r n in g  
likri  va  h is - tu y g “ulari  bir-birlariga  ju d a   m o s  keladi.  Biri 
q o 'l i   yoki  o y o g 'in i  c h a lis h tirs a ,  ikkincliisi  h a m   xuddi 
s h u n d a y   h a r a k a t n i   b a ja r a d i.  Biri  q o ' l i n i   c h o 'n t a k k a  
solishi  bilan  ikkincliisi  h a m   bu  h a ra k a tn i  tak ro rla y d i  va 
shu  holat  u larning  bir-biriga  bir  xil  m o s   tushishi  su h b a t 
o x i r i g a c h a   d a v o m   e t i s h i   m u m k i n .   Bu  b i r - b i r i n i n g  
h a r a k a t i n i   t a k r o r l a s h   k o ’p  h o l l a r d a   b ir   xil  ijtim o iy  
d a ra jad a g i  o d a m la r,  yaqin  d o 's tla rn in g   m u lo q o t  ja r a y o -  
n id a   b a ja r ilis h i  m u m k i n   va  a s o s a n   e r - x o t i n   j u f t l i k -  
larining   bir  xilda  y u ris h la ri,  tu rish la ri,  o 't ir is h l a r i   va 
h a ra k a t  qillshlarini  ko*rish  m u m k in .  N o t a n is h   o d a m l a r  
m u lo q o t   j a r a y o n i d a   b ir  xil  h a r a k a t l a r d a n   q o c h i s h g a  
in tilis h la rin i  b i r i n c h il a r d a n   b o 'l i b   S h e fle n   a n iq la g a n .