V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр

K o reyslar 
K oreyslar q a d im g i  x a lq la rd a n  biri  h iso b lan ad i.
e tn o g e n e z i 
O lim la r  b u   b o ra d a   fikr  b ild irg a n d a ,  k o 'p ro q
k o re y sla rn in g   irsiy  x u su siy a tla rid a g i  q a d im ­
gi  a so sla r  b ilan   b irg a   u la rn in g   e tn o s  sifatid a  sh a k llan ish ig a  h a m  
e'tib o r q aratad ilar.
D u n y o n in g  k o 'p la b  h u d u d la r id a  a srla r d a v o m id a  b ir xalq  b o sh - 
q asi  b ilan   q o 'sh ilib ,  q o 's h n i  x alq lar  yoki  b o sq in c h ila r  b ila n   arala- 
sh ish i  n atijasid a  y an g i  e tn ik   k o m p o n e n tla rn in g   p a y d o   b o 'lish i 
yoki  tra n sfo rm a tsiy a la sh u v i  so d ir  b o 'lg a n .  Bir  nech a  q a b ila la r  va 
x alq larn in g  b o sh q a  x alq lar y o k i e tn ik  g u ru h la r b ilan   q o rish u v i  n a ­
tijasida  key in g i  a v lo d la r  u z o q   a jd o d la r b ila n   tash q i  a n tro p o lo g ik  
qiyofasi,  tili  va  m a d a n iy a tid a g i  u m u m iy lik n i y o 'q o tg an .
Bu  b o ra d a   k o re y sla rn in g   o 'z ig a   xos  x u su siy ati  s h u n d a k i,  u la r 
u z o q   v a q t  K oreya  y arim   o ro lid a   d u n y o d a n   u z ilg a n   h o ld a   y a sh a ­
g anlar.  Shu bois y arim   orol e tn ik  jih a td a n  b ir x a lq d a n   ib o rat bo 'lib , 
u la rn in g   e tn o g e n e z i  q a d im g i  d a v rla rd a   y a k u n la n g a n .  B u n d an  
ta sh q a ri, K o re y an in g  m illiy d a v la t sifatid a sh ak llan ish i h a m  Yevro- 
p a  va O siy o n in g  b ir q a to r d a v la tla rig a  q a ra g a n d a  b irm u n c h a  av v al

---

1 2
1  Bob.  Q A D IM G I DAVR
so d ir  b o 'lg a n   b o 'lib ,  b u n g a   h a m   k o re y sla rn in g   izo ly atsiy alash g an  
h u d u d d a   y ash a sh i h a m d a  e tn ik  b ir xilligi  sab a b  b o 'lg a n .
U m u m a n   o lg a n d a ,  k o re y sla r  etn o g en e zi  m u a m m o si  b o ra sid a  
q u y id a g ila rn i  ta 'k id la b  o 'tish   m u m k in :
a) k o re y s x alq in in g  e tn o g e n e z i jaray o n i q a d im g i d a v r d a  (tax m i­
n an   n e o lit d a v rid a   b o sh lan ib ,  b ro n z a   va  te m ir  a srid a   tu g a lla n g a n ) 
y u z  berg an ;
b)  b u   ja ra y o n d a   O siy o n in g   tu rli  h u d u d la rid a   y a sh a g a n   q a b ila ­
lar ish tiro k  etgan;
v)  m a z k u r  q a b ila la r  tu rli  k o 'c h ish la r  v a q tid a   ta rq o q   q ab ilalar 
sifatid a y arim   oro lg a kirib kelg an lar;
g)  k o re y sla rn in g   etn o s  sifa tid a   sh ak llan ish ig a  q a b ila la rn in g  
o 'z a ro   q o rish u v i  ta'sir qilgan;
d)  tu rli  q a b ila la rn in g   k o re y sla r  e tn o g e n e z id a g i  o 'rn in i  b ir  xil 
ta rz d a  b a h o la b  b o 'lm a y d i.
K oreyslarning  q ay e rd an   kelib  chiqqanligini b ilish u c h u n ,  avvalo 
u larn in g   an tro p o lo g ik   qiyofasi,  tili  va  m ad an iy a tig a  e'tib o r  qaratish  
lozim .  Til  tasnifi  bo'yicha,  koreys  tili  oltoy  tillari  oilasiga  m a n su b  
bo'lib, b u   oilaga  turk, m o 'g 'il,  tu n g u s -m a n ju r bo'lim i, sh u n in g d ek , 
y a p o n   tillari  kiradi.  B a'zi  a d a b iy o tlard a  esa  b u   tilni  o 'ro l-o lto y   til- 
lar oilasi  d eb h a m   yuritiladi. A n tro p o lo g ik   tasnifga  k o 'ra,  k o reyslar 
m ongoloid  irqin in g  S harqiy  O siyo  shoxobchasidagi  m a n ju r-k o re y s 
tipiga kiradi.  Bu  irq n eo lit d a v rid a  m a n ju r-k o re y s tipi, paleoosiyolik- 
la m in g  Tinch o k ean  (avstroneziyaliklar)  va k o n tin en tal h u d u d la rd a  
yashovchi m o n g o lo id lar bilan  q orishuvi  natijasida p a y d o  b o 'lg an .
P aleoosiyoliklar  S him oliy  va  S h im o li-S h a rq iy   O siy o n in g   q a ­
d im g i  a b o rig e n   x alqlari  bo 'lib ,  u la r  S him oliy  va  S h im o li-S h arq iy  
Sibir,  K uril  orollari,  Saxalin  va  Y aponiyada  y ash a g an lar.  U larg a 
nivxlar,  eskim oslar,  y u k ag irla r,  ketlar,  a le u tla r  va  a y n la r  kirad i. 
S hu  b ilan   b ir q a to rd a   chukch alar,  ko ry ak lar,  ite lm e n la r  h a m   m a z ­
k u r  g u ru h g a   m a n su b   b o 'lib ,  u la r  sh im o li-s h a rq iy   paleo o siy o lik  
g u ru h in i tashkil  etadi.
Avstroneziyaliklar  -   Ja n u b i-S h a rq iy   O siy o   (In d o n eziy a,  M alay- 
ziya,  Bruney,  S h arq iy   T im o r  va  F ilippin),  O k ean iy a,  M a d a g a sk a r 
va  T ayvan  h u d u d la rid a   ta rq a lg a n   tillard a  s o 'z la sh u v c h i  xalqdir. 
A v stro n e ziy alik la rn in g   ilk  a jd o d la ri  X itoyning  sh a rq iy   va  ja n u b i- 
sh a rq iy  h u d u d la r id a   y ash ag an lar. A v stro n e z iy a lik la rn in g  m in ta q a

---

I Bob.  Q A D IM G I DAVR
1 3
b o 'y la b   ta rq a lish i  m il.avv.  V -IV   m in g in c h i  y illa rd a   y o k i  u la rn in g  
ilk  va  s o 'n g g i m ig ra tsiy a si ja ra y o n id a   so d ir b o 'lg a n .
Bir  q a to r  o lim la rn in g   fikricha,  k o re y sla r  e tn o g e n e z id a   O ltoy 
to g 'la ri  h u d u d la ri  va  M ark aziy   O siy o g a  tu ta s h   h u d u d la r d a   y a­
sh o v ch i  q a b ila la r  h a m   ish tiro k   etg an lar.  U la r  b ir  n ec h a  m in g   yil- 
lar ilg ari M an ju riy a va X ito y n in g  b a 'z i h u d u d la ri,  Sibir va P rim o re 
o 'lk a la rig a   q a ra b   siljiganlar.  K oreya  y arim   o ro lig a  k e lg a n   q ab ila­
la rn in g  b a 'z ila ri m a h a lliy  x alq larn i siqib  ch iq a rg a n  b o 'lsa la r, b o sh - 
q a la ri esa m a h a lliy  ah o li b ilan   q o rish ib  k etg an lar.  Siqib c h iq arilg a n  
a h o lin in g   k a tta   q ism i  Y aponiya,  S axalin,  S h arq iy   Sibir  va  A rk tik a 
h u d u d la rig a  к о 'chib o 'tg a n .
K o 'p la b  q a b ila la rn in g  kirib kelishi y a rim  orol x alq in in g  m o d d iy  
m a d a n iy a tid a ,  x u su sa n ,  k u lo lc h ilig id a  ak s  etg an .  O lim la rn in g   fik­
richa, silliq so p o l b u y u m la r S ibir m o n g o lo id la rin in g  (m il.avv. V -IV  
m in gyillik) B aykal sh o x o b ch a si orqali,  ta ro q sim o n  so p o l b u y u m la r 
sh im o li-s h a rq iy  p a le o o siy o lik la rd a n  (m il.avv.  I V -  III m in g y illik lar 
atro fid a),  b o 'y o q li  k u lo lch ilik   n a m u n a la ri  esa  m o n g o lo id   irq in in g  
S h arq iy   O siyo  tip i  orq ali  kirib  k elgan.  K o re y ad ag i  d o lm e n la r  m a ­
d a n iy a ti J a n u b i-S h a rq iy  O siy o d a ilk d a fn  m a ro sim la ri b ila n  b o g 'liq  
a n 'a n a la rg a  sezilarli  ta 'sir k o 'rsa tg a n . K oreya y arim   o ro lig a b ro n z a  
d a v ri  m a d a n iy a ti  M an ju riy a  i S ib ird an  k irib   k elg an  b o 'lib ,  m a z k u r 
m a d a n iy a tn in g   u z a tu v c h ila ri  tu n g u s -m o n g o lo id   (oltoy)  g u ru h i 
b o 'lg an .
E ra m iz g ach a b o 'lg a n  I m in g  y illik d a K oreya y arim  oroli va u n g a  
tu ta sh   h u d u d la r d a   k o re y sla rn in g   ilk  a jd o d la ri  va  q a d im g i  k o rey s 
q ab ilalari  sh a k lla n g a n   b o 'lib ,  u la r janubiy  va  shim oliy  g u ru h la rg a  
b o 'lin g a n .  S him oliy  q a b ila la r  y o z m a   m a n b a la rd a   tu n - i  (" sh a rq iy  
v a rv a rla r"  y o k i "sh a rq iy  k am o n ch ilar") n o m in i o lg a n  b o 'lib , u la rg a  
tu n g u s -m a n ju r q ab ilalarig a y aq in   b o 'lg a n  q a b ila la r va p aleo o siy o ­
lik lar  kirg an .  A y n an   m a z k u r g u ru h g a   K oreya  yarim   o ro lin in g  shi- 
m oli va X ito y n in g  s h im o li-s h a rq id a  jo y lash g an  choson, yemek, puyo, 
okcho,  koguryo  va  b o sh q a   q a b ila la r  k irg an .  Ja n u b iy   q a b ila la rg a   esa 
"u c h   x o n "  (maxan,  chinxan,  pyonxan)  va  kaya,  saw   h a m d a   b o sh q a  
q a to r q a b ila la r m a n su b  b o 'lg a n . U lar a v stro n e z iy a  x alq larig a yaqin 
xalq lar  b o 'lib ,  y arim   o ro ln in g   m a rk a z iy   h a m d a   ja n u b iy   q ism id a 
yash a g an lar.  K o rey slar e tn o s  ta rz id a   shimoliy va janubiy  q ab ilalar­
n in g  q o 's h ilish id a n  p a y d o  b o 'lg an lar.

---

1 4