V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр


X orijiy d a v la tla r n in g



Download 4,06 Mb.
Pdf ko'rish
bet45/65
Sana31.07.2021
Hajmi4,06 Mb.
#134067
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   65
Bog'liq
Koreya tarixi

X orijiy d a v la tla r n in g  
B oshqa to m o n d a n ,  za iflash g an   va eskir-
b o stir ib   k ir is h i 
g an   izo ly atsio n izm   tizim in in g   tu g ati-
lish ig a va  xorijiy  d a v la tla r  va  u la r  bilan 
birg a  k a p ita listik   m u n o s a b a tla r  tizim in in g   kirib  kelish ig a  sh a ro it 
y arag an lig in i  h a m  a lo h id a   e 'tiro f etish   m a q sa d g a   m u fo v iq d ir.  XIX 
a s rn in g  ik k in ch i y a rm id a   K oreya tu rli  m a m la k a tla rn in g  x o m ash y o  
b o zo rig a  va  a rz o n   ish ch i  k u c h ig a   eg a  o 'z ig a   xos  m a y d o n g a   a y la n ­
di.  V a q t-v aq ti  b ilan   inglizlar,  ru slar,  fra n su z la r,  a m e rik a lik la r  va 
y a p o n la r  K oreya  h u d u d id a   p a y d o   b o 'la   b o sh la d i.  U la rn in g   h a r a ­
katlari  K oreya  b ila n   m u n o sa b a tla rn i  o 'rn a tis h   o rq a li  m am lak at- 
d a g i  ichki  z id d iy a tla rd a n   fo y d a la n ib ,  K oreya  h u k u m a tin i  q aram  
q ilish g a  q a ra tilg a n  edi.


9 0
V I  B o b .  C H O S O N   S U L O L A S I.  2  §. S o 'n g g i C h o s o n
Bu d a v r d a  u c h  fra n su z  m issio n e ri y a sh irin  h o ld a  K oreya  h u d u ­
d ig a   kirib  kelg an lig i u c h u n  1839 y ild a  o 'lim  jazosiga h u k m  q ilin d i.
1846  yili  K oreya  h u d u d id a   fra n su z la rn in g   u c h ta   h a rb iy   kem asi,
1847  y ild a   esa  y an a  ikkita  h a rb iy   k em asi  p a y d o   b o 'ld i.  U la r  ko­
re y s h u k u m a tid a n   m issio n e rla rn in g   qatl  q ilin ish   sab a b la rig a  izo h  
b e rish n i  talab   qiladilar.  K oreys  a m a ld o rla rin in g   tu sh u n tirish ic h a , 
m issio n e rla r o g o h la n tirish la rg a   q a ra m a s d a n   k o 'p  b o ra   K oreya  qo- 
n u n la rin i  b u z g a n la r.  1866  yili  y an a  9  ta  fra n su z   m issio n e ri  va  10 
m in g g a   y a q in   k o re y s  k ato lik la ri  qatl  q ilin ad i.  Bu  sa fa r  7  ta  h a rb iy  
k e m a d a  fra n su z  e sk a d ra si jo 'n a tila d i. A vvaliga fr a n s u z la r K anxva­
d o  o ro lid ag i  K anxva  sh a h rin i  eg a lla g an   b o 'lsa,  k ey in ch a lik   k o rey s 
q u ro lli k u c h la ri to m o n id a n  to r - m o r  etiladi.
A y n an   sh u   yili  K oreya  h u d u d ig a   a m e rik a lik la rn in g   "G en eral 
S h erm an "  no m li  h a rb iy   d e n g iz   k em asi  keladi.  U lar  K oreyani  ta rk  
e tish n i ista m a g a n la ri u c h u n  yoqib y u b o rila d i.  1868 yili ikk ita A m e- 
rik a  h a rb iy   k e m asid a  k e lg a n   d e s a n t  T e v o n g u n   o ta sin in g   q ab rin i 
ta lo n -ta ro j  qiladi.  A m m o ,  u la r  m ah alliy   ah o li  to m o n id a n   h a y d a b  
y u b o rila d i.  A m e rik a lik la r  h a m   o 'z   h a ra k a tla rid a n   v oz  kechm ay, 
1871  y ild a  y an a 5 ta h a rb iy  k e m a  va  floti b ila n  K oreya q irg 'o q la rig a  
k eladi. K a n x v ad o  o ro lid a  k a tta  q a rsh ilik k a  u c h ra g a n   a m erik alik la r 
o ro ln i ta sh la b  chiq ish g a  m a jb u r b o 'lad ilar.
M ah alliy  ah o lin i chet ellik la rg a q a rsh i q o 'y is h  m a q sa d id a  T evon­
g u n   m a m la k a tn in g   tu rli  h u d u d la rig a   y o d g o rlik   to sh lari  o 'rn a tib , 
u n g a   " g 'a rb   v a rv a rla rin i  iliq  k u tib   olish,  m a m la k a tn i  so tish   b ilan  
b a ro b a rd ir" ,  d eb   yozib  q o 'y is h   h a q id a   b u y ru q   b e ra d i.  S h u n in g ­
d ek,  u  Y aponiya  b ila n  6 0 -y illa rd a   u z ilg a n   d ip lo m a tik   m u n o s a b a t­
larni  q a y ta   tik la sh g a q a rsh i chiqadi.
1873 yil Kojon  te v o n g u n n i  m a m la k a t b o s h q a ru v  h o k im iy a tid a n  
c h e tla td i va  h o k im iy a t u n in g  x o tin iq a rin d o sh la rid a n  b o 'lg a n   qiro- 
licha M in  M yon  Son q o 'lig a   o 'td i. O 'z   v a q tid a   u  h a m   c h e t  m a m la ­
k a tla r  b ila n   s a v d o   m u n o sa b a tla ri  olib  b o rish   va  p o rtla rn i  xorijlik- 
larg a o ch ish  ish la rid a n  c h e td a  tu rd i. Yangi h u k u m a t Y aponiya b ilan  
m u n o sa b a tla rn i q a y ta  tik la sh g a ta y y o r edi, lek in  o x ir-o q ib a td a  u n i 
ten g  alo q ala r qon iq tirm ay , ek sp a n siy a   siy o satin i ish lab  chiqdi.
1875  y ild a   y a p o n la rn in g   "U n y o "  n o m li  h a rb iy   k em asi  K anxva 
k o 'rfa z ig a   kird i.  K an x v ad o   o ro lid ag i  k o rey s  g a rn iz o n i  o g o h lan ti- 
ru v c h i  o 't  ochdi.  B unga  jav o b an   y a p o n la r  d e s a n t  tu sh irib ,  qal'an i


V I  B ob.  C h O S O N   S U L O L A S I.  2  §. S o 'n g g i  C h o s o n
9 1
(fort)  egallab,  k o re y s  b a ta re y a la rin i  y o 'q   qildi.  K oreyslar  o ro l­
n i  ta rk   e td i,  lekin  1876  y ild a  q a y ta   ja n g   qilib  y a p o n   flotiliyasini 
o ro ld a n   siqib  ch iq ard i.  F ev ra ld a  K oreya  sh a rtn o m a   im zo lash g a 
m a jb u r  q ilin d i,  a v g u s td a   esa  m a z k u r  s h a rtn o m a g a   q o 'sh im c h a   si­
fa tid a   q a to r  y an g i  ta la b la r  k iritildi.  U n g a  k o 'ra ,  k o re y sla r  y a p o n  
k e m a la ri u c h u n   p o rtla rin i  ochishi,  y a p o n   sa v d o g a rla rig a  im tiyozli 
sh a ro itla rd a   s a v d o -so tiq n i  a m alg a  o sh irish   im k o n iy a tin i  yaratib  
b e rish   talab lari  q o 'y ild i.  S h u n in g d e k ,  y a p o n   sa v d o g a rla ri  bojxona 
to 'lo v la rid a n   o z o d   qilinib,  u la rn in g   K o rey ad a  s u d   q ilinishi  ta q iq ­
la n d i. S h artn o m a b a n d la rig a  k o 'ra , K o re y ad a y a p o n  p u l b irlig in in g  
am al  q ilin ish ig a ru x s a t b erildi.
K o re y ad ag i m a v ju d  ta'sirin i y o 'q o tis h d a n  x av fsira g a n  X itoy y a­
p o n   e k sp a n siy a sig a   q a rsh ilik   qilish g a  h a ra k a t  qildi.  U n in g  y o rd a - 
m i b ila n  K oreya 1882 y ild a  d a stla b  A Q Sh, s o 'n g ra  A ngliya, G erm a- 
niya,  R ossiya,  Italiya,  F ransiya,  A vstriya,  B elgiya  va  D aniya  b ilan  
s a v d o   s h a rtn o m a la rin i  im zo lad i.  K o re y an in g   z a if  iq tiso d iy o ti  va 
h im o y a la n m a g a n   b o zo rig a  xorijiy  k a p ita l  va  m a h s u lo tla rn in g   k i­
rib   k elishi n a tu ra l  xo'jalik k a  p u tu r  y etk az d i.  N atijad a, K o re y an in g  
q ish lo q   xo'jaligi  m a h su lo tla ri,  ch a rm   m o llari  va  q im m a tb a h o   m e- 
tallari c h e t m a m la k a tla rg a  ch iq arib  y u b o rild i. Bu h o la t esa d e h q o n ­
la r va  h u n a r m a n d la rn in g  x o n a v a y ro n  b o 'lish ig a  olib keldi.
Y uqoridagi h o la tla r chet ellik la rg a q a rsh i k ay fiy a tn i k eltirib  chi­
q a rd i  va  1879  y iln in g   13  a p re lid a   P u s a n  sh a h ri  ah o lisi y a p o n  h a r ­
b iy   k em ala ri  g u ru h in i  s h a h a rd a n  h a y d a b   ch iq arad i. A m m o   keyin- 
gi  k u n i y a p o n   h a rb iy la ri  a h o lin i  o 'q q a   tu tg a n .  1881  yil  In c h x o n  va 
lyju  s h a h a rla rid a   isy o n la r ro 'y  b e rd i.  1882  y iln in g   iy u lid a   p o y ta x t 
g a rn iz o n i  so ld a tla ri  13  o ylik  q a m a ld a n   s o 'n g   o ylik  m a o sh   o 'rn ig a  
q u m g a  a ra la sh g a n  g u ru c h  b e rilish id a n  n o ro z i b o 'lib ,  n a m o y ish   qi- 
lish d i.  Q o 'z g 'o lo n c h ila r  o z iq -o v q a t o m b o rin i  v a y ro n   qilgach,  ofit- 
se r  (zo b it)lar  m a k ta b ig a   h u ju m   qilib,  y a p o n   ofitserin i  qatl  qildilar. 
S o 'n g ra ,  u la r y a p o n  v ak o latx o n a sin i  yoqib  y u b o rib ,  b u   y e rd a g i b ir 
n e c h ta   x o d im la rn i  o 'ld iris h d i  va  v a n la r  q al'asi  to m o n  y o 'l  olishdi. 
H o k im iy a t  te v o n g u n la rg a  q ay tarilg a ch ,  qiro lich a  qochib  k e ta d i va 
X ito y d an   y o rd a m   so 'ra y d i.  X ito y d an   y u b o rilg a n   3  m in g   a s k a r  va 
q iro lich ag a  so d iq   b o 'lg a n   q o 's h in   q o 'z g 'o lo n n i  b o stira d i.  T evon­
g u n   X itoyga jo 'n a tib  y u b o rilad i.
Q o 'z g 'o lo n d a n  s o 'n g  Y aponiya K oreyani y an g i Inchxon sh artn o -


9 2
VI  B o b .  C h O S O N   S U L O L A S I.  2  §. S o 'n g g i C h o s o n
m asin i im zo lash g a  m a jb u r qildi.  U sh b u   sh a rn o m a g a   m u v o fiq   K o­
rey a  o 'ld irilg a n   y a p o n   o ilalari  u c h u n   to v o n   p u li  to 'la d i.  S h u n in g ­
dek ,  y a p o n   q o 'sh in la rin in g   S eulga  kirish i  (m issiyani  q o 'riq la sh i 
u c h u n )g a   va  m issiy a  ish tiro k c h ila rin in g   m a m la k a t  b o 'y la b   erk in  
y u rish la rig a  ru x sa t b erildi.
O 'z   n a v b a tid a ,  X itoy  o 'z in in g   3  m in g   kish ilik   ask a rin i  S eulda 
q o ld ird i.  1882 yil  s e n ty a b rid a   K oreya  va  X itoy o 'r ta s id a   s a v d o   b i­
tim i  im zo lan ib ,  u n g a   k o 'ra   xitoylik  s a v d o g a rla rg a   im tiy o zla r  b e­
rildi.  X itoy  o fitserlari  K oreya  arm iy a sin i  q a y ta   tash k il  e tish g a  ki- 
rish d i.  K orey ad ag i  h a rb iy   m a sa la la r  xitoylik  g en e ral  Y uan  Shikay, 
tash q i  ish la r  esa  m illati  asli  n em is  b o 'lg a n   P.  M y u lle n d o rf  (Xitoy 
h u k u m a tid a   ish lag an ) z im m a sig a  y u k latild i.

Download 4,06 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   65




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish