V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр


Ijtim o iy -iq tis o d iy



Download 4,06 Mb.
Pdf ko'rish
bet40/65
Sana31.07.2021
Hajmi4,06 Mb.
#134067
1   ...   36   37   38   39   40   41   42   43   ...   65
Bog'liq
Koreya tarixi

Ijtim o iy -iq tis o d iy  
Y aponlar  b ila n   b o 'lg a n   Im jin  u ru s h i  va
r iv o jla n ish  
m a n ju rla r  b o sq in i  K oreyani  h a lo k a t  yo-
qasiga  olib  keldi.  Ishlab  ch iq arish   va  iq- 
tiso d iy o td a   in q iro z  ro 'y   b erd i.  F o y d a la n ila d ig a n   y e r  m a y d o n la ri 
2/3  q ism g a q isq ard i.  N atijad a  hosil  m iq d o ri  h a m   h alo k atli  h o latg a 
kelib  qoldi:  x u su san ,  1670-1671  y illa rd a  m a m la k a td a   1  m ln .d a n  zi- 
y o d ah o li  ochlik  n atijasid a  qirilib  ketdi.  Yana  b ir  o fat  m a m la k a tg a  
ta rq a lg a n  e p id e m iy a   (1699 ,1 7 0 8  ,1 7 1 8  y illa rd a ) edi.
H o k im iy a tn in g   zaifligi  y erla rg a  o 'z b o sh im c h a lik   b ila n   eg alik  
q ilin ish ig a olib keldi. Yerga shax siy  eg alik  q ilish  o 'sib  b o rd i. A m al- 
d o rla rg a   in 'o m   e tilg a n   y e rla r  so liq la rd a n   o z o d   q ilin d i.  M am lak a t 
g 'a z n a sin i  to 'ld iris h   m a q sa d id a   h u k u m a t d v o ry a n lik  u n v o n la ri  va 
q u y i  ta b a q a   lav o zim larin i  so ta  b o sh lad i.  S hu  tu fay li  sa ro y   am al- 
d o rlig ig a  o 'tk a z ila d ig a n   im tih o n la rg a c h a   a m a ld o rla rn in g   n o m lari 
m a 'lu m   b o 'lib   u lg u rg a n d i.  U larn i  h a rb iy   x izm atg a  ola  b o sh lash -


V I  B ob.  C H O S O N  S U L O L A S I.  2  §.  S o 'n g g i  C h o s o n
8 1
gan.  T o'lov  ev azig a  n o b ila rg a   o zo d lik   v a'd a  q ilindi.  S hu  b ila n  b ir­
ga  k o n fu tsiy lik n in g   ta b a q a la sh u v ig a   aso sla n g a n   ja m iy a t  yem irila 
bosh lad i.
U ru sh siz   d a v o m   e tg a n   u z o q   v a q t  m o b a y n id a   iq tiso d iy o t,  ish ­
lab  ch iq arish   va  to v a r- p u l  m u n o sa b a tla ri  jo n lan d i.  H u k u m a t 
y an a  "D eh q o n ch ilik n i  ra g 'b a tla n tirish "   siy o satig a  q ay td i.  1608 
y ild a   tu rli  xild ag i  to 'lo v la m in g   o 'rn ig a   y ag o n a  soliq  tizim i  joriy 
etild i.  S oliqlar  fa q at  y e r  e g a la rid a n   olina  b o sh lad i.  M a z k u r  h o la t 
d a stla b   K yongi  v ilo y a tid a   joriy  etildi,  a m m o   b u n d a n   m a n fa a td o r 
b o 'lm a g a n   m a n s a b d o rla r  va  y er  eg a la ri  n o ro z ilik   b ild ira   b o sh la ­
di.  M a m la k a td a   fo y d a la n ila d ig a n   y er  m a y d o n la rin in g   k en g a y ish i 
s u g 'o ris h   tizim in in g   h a m   tak o m illa sh u v ig a  olib  keldi.  A n 'a n av iy  
m a d a n iy a tn in g  b ir b o 'la g i sifatid a m a m la k a td a  je n sh en  yetish tirila 
b o sh lan d i,  sh u n in g d e k ,  Y aponiya  va  X itoydan  tam aki,  qalam p ir, 
qovoq,  p o m id o r va  b a ta t  y etish tirish   o 'z la sh tirild i.  P axta  y etish ti- 
rishva  b o g 'd o rc h ilik  rivojlana bosh lad i.
Yersiz  d e h q o n la r  o 'z ig a   xos  "o lo v li  m a y d o n " n i  tash k il  qilib, 
to g 'la rd a g i  o 'sim lik la rn i  yoqib,  d a ra x tla rn i  kesib,  o 'rm o n la rn i 
o 'z la sh tirish  b ila n  sh u g 'u lla n ish g a n .
H a rb iy  jih a td a n  q u ro lla n ish g a  alo h id a  e 'tib o r b erild i. K a m o n  va 
n a y z a la r  o 'q o ta r  q u ro lla r  o ra sid a n   siqib  chiqarila  b o sh la n d i.  T o'p 
va fugaslar, sh u n in g d e k , b ir v a q tn in g  o 'z id a  50 ta m iltiq  o 'm a tilg a n  
(10  ta  m iltiq d a n   b ir  v a q tn in g   o 'z id a   o 'q   u zilg an )  xvachxa  ("olovli 
arav a")  -   ara v a   ta y y o rla n a   b o sh lan d i.  B uni  o 's h a   d a v m in g   b ird a - 
n ig a o 'q  u z a d ig a n  z a m o n a v iy   tizim i  d ey ish  m u m k in  edi.  S h u n in g ­
d ek,  " T o sh b a q a -k e m a "   va  y engil k e m a la r yasala b o sh lad i.
Y a p o n larn in g   b o sq in i  n atijasid a  b ir  q a to r  b o sm a x o n a la r  v ay ­
ro n  q ilin g a n  edi.  K eyin ch alik  Y aponiyada k ito b  b o sish n in g  asosini 
tashkil  e tg a n   m e ta lld a n   y asa lg a n   h a rfla r  olib  k e tilg a n   b o 'ls a - d a , 
XVII  a srn in g   o 'rta la rig a   kelib  b ir  q an ch a  y u z   m in g lab   b o sm a   bel- 
g ilar  ish lab   chiq arild i.  N a tija d a   k ito b la r  Im jin  u r u s h id a n   oldingi 
d a v rd a g id a n   k o 'p ro q  n a s h r etila b o sh lan d i.
M etalld an  fo y d a la n ish  n a fa q a t q o 's h in  u c h u n , balki u ru sh g a c h a  
ta ra q q iy   e tm a g a n   iq tiso d iy o td a   h a m   k a tta   ah a m iy a tg a   eg a  b o 'ld i. 
X ususan,  k u m u s h   q azib   olish   rivojlandi.  Q o 'rg 'o sh in ,  o ltin   ko n la- 
rini  izlash,  m is  va  te m ir  q azib   ochish  ish lari  y a n a d a   jad allash d i. 
H u k u m a t  k o n ch ilik   ish larig a  e'tib o r  q a ra ta   b o sh lad i.  K on ishi  b i­


82
V I  B ob.  C h O S O N   S U L O L A S I.  2  §. S o 'n g g i  C h o s o n
lan  s h u g 'u lla n is h   o d a m la m in g   d e h q o n c h ilik d a n   ch e k in ish   xavfini 
p a y d o  qildi. S h u n in g  u c h u n  XVIII a s r o 'rta la rid a  k o 'p la b  k o n ch i va 
q a z u v c h ila r o 'z la rin in g   to p g a n  m etallarin i  y ash irish g an .
Ish lab   c h iq a rish n in g   riv o jlan ish i  s a v d o - s o tiq  jo n la n ish ig a   olib 
keldi.  S h a h a rd a   y a sh o v c h ila r  (x u su san ,  Seul  va  K e so n d a )  d e h ­
q o n c h ilik d a n   s a v d o -s o tiq   b ilan   s h u g 'u lla n is h g a   o 'td ila r.  S avdo- 
g a rla r  q a tla m i  sh a k lla n d i.  Bu  h o la t m a m la k a t  m iq y o sid a g i  s a v d o  
m u n o s a b a tla rig a   k esk in   ra q o b a t  ru h in i  o lib   k ird i.  S av d o   aylan - 
m asi  y e rla rg a   h a m   kirib  keldi.  S a v d o g a rla r  X itoy  va  Y aponiya 
b ila n   faol  s a v d o   a lo q a la rin i  olib  b o ra   b o sh lad ilar.  A g a r  XVII  asr 
o 'r ta la rid a  s a v d o d a  aso siy  rolni d a v la t o 'y n a g a n  b o 'lsa , e n d ilik d a , 
u n in g   o 'm in i  x u su siy   ta d b irk o rla r  va  n o q o n u n iy   s a v d o   a lo q a la ri 
egallad i.
S a v d o -so tiq   m u n o sa b a tla ri  o 'sib   b o rish i  p u l  m u o m alasiriv o jla - 
n ish ig a  tu rtk i b o 'ld i.  O m m av iy   ra v ish d a   p u l z a rb   qilina  b o sh lad i. 
M a 'lu m   m iq d o rd a g i  m a b la g '  ev azig a  y o llan ib   ish lo v ch ila r  p a y d o  
b o 'ld i.  Bu  esa s u d x o 'rlik n in g  k en g a y ish ig a  olib keldi.
T o v a r-p u l  m u n o sa b a tla ri  rivojlanishi  h a m d a   y irik   y er  egaligi- 
n in g   o 'sib   bo rish i,  d e h q o n la r  va  m a y d a   ish lab   c h iq a ru v c h ila rn in g  
o m m a v iy  n o ro z ilig in i  keltirib  ch iq ard i.  S h u n in g d e k ,  u la r  M anjuri- 
y a n in g  q a to r sh a h a rla rig a   к о 'chib ketib,  u  y e rd a  y o lla n m a   m e h n a t 
b ilan   s h u g 'u lla n a  b o sh lash d i.

Download 4,06 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   36   37   38   39   40   41   42   43   ...   65




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish