M. Y. Ayupova


 -B O B .  N U T Q   BUZILISH ILA R 1N I  TAHLIL  Q IL ISH



Download 12,49 Mb.
Pdf ko'rish
bet22/98
Sana25.07.2021
Hajmi12,49 Mb.
#128615
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   98
Bog'liq
Logopediya Ayupova

4 -B O B .  N U T Q   BUZILISH ILA R 1N I  TAHLIL  Q IL ISH  

TAM OYILLARl

N u t q   b u z i l i s h l a r i   t a h l i l i n i n g   m a q s a d i   —  n u t q   p a t o l o g i y a l a r i  

t n d q i q o t l a r i n i n g   m a z m u n i ,  yo 'n a lish in i  ilm iy asoslash va n u q s o n  tuzilishini 

o c h i b   k o ‘r s a t i s h d a n   ib orat.  N u t q   b u z ilish la rin i  tahlil  qilisli  ta m o y ill a r i,  

n u t q   b u z i l i s h l a r i   t a s n i f m i n g   as o sin i  va  u l a r n i n g   o ldini  o lis h ,  b a r t a r a f  

e t is h   va  k o r r e k s i y a l a s h n i n g   ilm iy  a s o s l a n g a n   usul  va  y o 'l l a r i n i   ishlab 

c h i q i s h n i   t a s h k i l   qiladi.

N u t q   b u z i lis h l a r in i  tahlil  qilish  ta m o y ill a r ig a   t a ’rif  b e r g a n   d as tla b k i 

t a d q i q o t c h i l a r d a n   biri  R .Y e.  L e v in a   h is o b l a n a d i .   U  u c h t a   t a m o y i l n i  

a j r a t a d i :   r i v o j l a n i s h ,   t i z i m l i   y o n d a s h u v   va  n u t q n i n g   b o l a   p s i x i k  

r i v o j l a n i s h i n i n g   b o s h q a   t o m o n l a r i   biinn  o ‘z a r o   aloqasini  k o ‘ rib  c h iq ish . 

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i   tahlil  q ilish d a   bu   t a m o y i l l a r   l o g o p e d iy a d a   y c ta k c h i 

o ' r i n d a   q o l a d i l a r .

R i v o jla n is h   ta m o y ili  n u q s o n   kelib  c h i q is h in i n g   e v o l u t s i o n - d i n a m i k  

ta h lili n i  k o ‘z d a   tu ta d i.

N u t q   k a m c h il ig in i  statistik t a ’riflashdan tashqari,  lining kelib chiqishin i 

d i n a m i k  ta h lil  qilish  h a m j u d a   m u h im d ir .   N erv -p s ix ik   funksiyalari  uzluksiz 

riv o jla n ish   v a   s h a k lla n is h  j a r a y o n i d a   b o l g a n   b o la la r d a   n a fa q a t  b ir la m c h i 

n u q s o n n i n g   b e v o s i t a   n a tija larin i  b a h o l a s h ,   balki  lin ing  n u t q i y   va  bilish 

f u n k s i y a l a r i n i n g  sh a k lla n is h ig a   u z o q   n u i d d a t   t a ’sir etishin i  h a m   b a h o l a s h  

m u h i m d i r .

B o l a n i n g  y o s h g a   oid  riv ojlanish  d i n a n i i k a s i d a   n u tq iy   n u q s o n n i   tahlil 

qilish,  u n i n g   k e lib   c h i q is h   m a n b a l a r i n i   b a h o l a s h   va  lining  o q ib a tla rin i 

o l d i n d a n   a y t i b  b e r i s h ,   h a r  bir  y osh  d a v rid a   n u t q   rivojlanish  q o n u n i y a t l a r i  

va  x u s u s i y a t l a r i n i   b i l i s h n i ,   u n i n g   r i v o j l a n i s h i n i   t a ’m i n l o v c h i   s h a r t -  

s h a r o i t l a r n i   bilish ni  ta la b   e tad i.

M a s a l a n ,   b o l a d a   m a rk a z iy   nerv  s is t e m a n i   j a r o h a tla n is h i  n atija sid a 

n u t q  a p p a r a t i   nuiskullari  innervatsiyasi  buziladi  va bu  artik u latsio n  o rg a n la r  

h a r a k a t c h a n l i g i n i n g   c h c g a r a l a n g a n lig id a   n a m o y o n   boMadi.  Bu  c s a   o ‘z 

n a v b a t i d a   t u r l i   o g ‘ irlik  d a r a j a s i d a g i   t a l a f f u z   k a m c h i l i k l a r i n i   k e l tir ib  

c h i q a r a d i .   B i r o q   n u t q   n u q s o n i  b u   bila n  c h e g a r a l a n m a y d i .   N u t q n i   idrok 

q ili s h d a   u n i n g   m o t o r   k o m p o n e n t i   (tn k ro r la b  g a pirish)  k a t t a   rol  o 'y n a y d i .  

T o v u s h l a r n i   t a k r o r l a b   g a p irish d a g i  q i y in c h ili k   n u tq n i  idrok  q ilis h n in g  

a r t i k u l a t s i o n   t a y a n c h i n i   b uza di.

S h u n i n g d e k ,   n u t q   h a r a k a t  va  c s h itu v   a n a liz a t o r la r i n in g   is hida  o ‘z a r o  

a l o q a d o r l i k   m a v ju d lig i  sa b ab li  u  b u n d a y   h o lla r d a   k e c h ik ib   s h a k lla n a d i. 

T o v u s h l a r n i   a n i q   id r o k   qilm a slik   s o ' z n i n g   to v u sh   ta rk ib in i  e g a lla s h n in g  

k e c h ik ib ,   o r q a d a   q o lis h ig a  h a m   s a b a b c h i  b o ‘ladi  va  o ‘z  n a v b a t i d a   bu 

y o z u v d a g i   q i y i n c h i l i k l a r n i   k e l t i r i b   c h i q a r a d i .   B o l a l a r   y o z i s h n i  

o ‘z l a s h t i r i s h d a   q iy in c h ili k la r g a   u c h r a y d ila r .

P o ‘ s t l o q   n u t q   z o n a l a r i n i n g   r i v o j l a n i s h i d a   k a t t a   r o l   n u t q i y



k i n c s t e z i v a l a r g a   t c g i s h l i d i r   ( n u t q   v a q t i d a   a r t i k u l a t s i o n   o r g a n l a r  

h a r n k a t l a n i s h i   n a t i j a s i d a   v u z a g a   k e l u v c h i   i m p u l s l n r g a ) .   N u t q i y  

k i n e s t e z i y a l a r   a r t i k u l a t s i y a   k a m c h i l i k l a r i d a   b u z i l a d i .   P o ' s t l o q   n u t q  

z o n a l a r i g a   keluvchi  aíTerent  im p u l s l a r  o q i m i   k a m a y a d i ,   n a t i j a d a   u la rn itig  

yctilishí  k cc h ik a d i,  b u   esa  n u t q   r iv o jla n is h id a   u i n u m i y   o r q a d a   q o lis h n i 

k e ltirib   c h iq a r a d i.

N u tq iy  kinesteziyalar yetishm ovchiligi  bilan  birga  k e l u v c h i  artikulatsiya 

b u z i l i s h l a r i d a   l u g ‘a t   b o y i s h i n i n g   o r q a d a   q o l i s h i ,   n u t q i y   x o t i r a n i n g  

y e tish m a slig i  va  h o k a z o l a r   n a m o y o n   b o ‘ladi.

Bu  h o ld a ,   m u r a k k a b l a s h g a n   ta la f f u z n i n g   o q i b a t i ,   b o l a   faol  n u t q i n i n g  

c h e g a r a l a n g a n lig i  b o ‘lishi  m u m k i n .   S o ‘z  b o y lig i n in g   y e t is h m a s lig i ,   to v u sh  

t a r k i b i n i   e g a l l a s h d a g i   q i y i n c h i l i k l a r   t i l n i n g   g r a n i m a t i k   q u r i l i s h i n i  

e g a l l a s h n i n g   n o r m a l   y o ' n a l i s h i n i   iz d a n   c h i q a r a d i ,   y a ’ni  b o l a d a   n u tq iy  

r i v o j l a n m a g a n l i k   b e l g i l a r i   k u z a t i l a d i .   B u n d a   a r t i k u l a t s i o n   o r g a n l a r  

h a r a k a t c h a n l i g i n i n g   c h e g a r a l a n g a n l i g i   n a t i j a s i d a   t o v u s h   ta la f T u z n in g  

b u z ilis h i  y etak c h i  n u q s o n   b o ‘lsa,  b u n g a   n is b a t a n   n u t q i y   r iv o jla n m a g a n lik  

ik k i l a m c h i   b o ‘lib  h is o b l a n a d i.

N u t q   b u z ilis h la r n in g   tahlili  riv ojla nish  n u q t a y i   n a z a r i d a n   y e t a k c h i 

n u q s o n   va  u n g a   b o g ‘liq  ik k il a m c h i  b u z ilis h n i  a j r a t i s h   i m k o n i n i   b e r a d i. 

Bu  n u t q   buzilishlari  ta sh x isid a  n i u h i m   a h a m i y a t g a   e g a d i r .

Z a m o n a v iy   neyrofiziologiva  nuqta yi  naz arida  n u t q   buzilishlari  tahlili, 

shunin gdek,  nutq  rivojlanishint  n o m ia   va  patologiyada  o'rg a n ish ,  organizm 

funksional  sistemasi  shakllanishining  u m u m i y   q o n u n i y a t l a r i g a   as oslanadi 

(sistemagenez).  Funksional sistema haqidagi ta’limotni, iniyaningtiiiii stmkturalarini 

keng  funksional  birlashishi  sifatida  s o ‘nggi  nat ¡jalar  olishi  asosida  P.K.  Anoxin 

(1978)  ishlab chiqdi.  Bu  yangi  metodologik  nuqtayi  n a / a r d a n   nutq  rivojlanishini 

n o r m a   va  patologiya sharoitida  ko‘rib  chiqish  imkoniyati  mavjuddir.

S i s t e m o g e n e z   n a z a r i y a s i   a s o s i d a   —  n u t q   f u n k s i o n a l   s i s t e m a s i  

riv o jla n ish in in g   keskin   d av r la rin i  e ’tib o r g a   o lish  m u h i m d i r .

Z a m o n a v i y   psix o lo g iy a  e r is h g a n   y u tu q la r i  a s o s i d a   n u t q   b u z ilishlari 

ta h lili  ta m o y ili  y o n d a s h u v   faoliyati  ta m o y ili  b ila n   o ‘z a r o   a l o q a d o r l i k d a  

b o ' l a d i .   Bola  faoliyati  u n i n g   k a t t a l a r   b ila n   o ‘z a r o   a l o q a s i   j a r a y o n i d a  

sh a k lla n a d i  va  h a r b i r d a v r   u c h u n   n u t q   rivojlanishi  b i l a n   b e v o s ita   b o g l i q l i k  

x a r a k t c r l i d i r .   S h u   s a b a b li  n u t q   b u z i l i s h l a r i   t a h l i l i d a   b o l a   f a o li y a tin i 

b a h o l a s h   in u h im   a h a m i y a t g a   ega.

B ola  h a y o t in in g   b ir i n c h i   yilida  y e t a k c h i  fao liy a t  s h a k l i   u n i  k a t t a l a r  

b i l a n   h i s s i y - i j o b i y   m u n o s a b a t i   h i s o b l a n a d i .   B u   d a s t l a b k i   n u t q i v  

m u l o q o t n i n g   s h a k lla n is h i  u c h u n   a s o s   b o ‘lib  x i z m a t   q ila d i.   F a q a t  u n i n g  

a s o s id a  b o la d a   k attalar b ila n   m u lo q o t g a  ta lab  s h a k l l a n a d i ,   o v o z   reaksiyalari 

k o ‘ r i n i s h i d a   u n i n g   d a s t l a b k i   s h a r t - s h a r o i t l a r i   r i v o j l a n a d i ,   u l a r n i n g  

if o d a lilig i,  s e n s o r   f u n k s iy a l a r i,  y a ’ni  k o m m u n i k a t i v - b i l i s h   k o m p l e k s i  

r i v o j l a n a d i .   Bu  b o l a n i n g   k e y i n g i   p s ix ik   r i v o j l a n i s h i d a   h a l   q i l u v e h i  

a h a m i y a t g a   ega.



F a o l i y a t n i n g   b u n d a y   t u r i  z a i f   r i v o j l a n u v c h i   b o l a l a r d a   ( m n s a l a n ,  

k a s a lx o n a d a  u z o q   m u d d a t   y otishni  ta lab  qila d ig a n   kasallik yoki a t ro fd ag ilar 

bilan  m u l o q o t n i n g   k a m lig i)  n u t q   r i v o jla n is h in i n g   dastlabki  s h a r t - s h a r o i t i  

y etarli  s h a k l l a n m a y d i   va  b u n d a y   b o la  h a y o t i n i n g   dastla bki  yillarida  n u t q  

r i v o jla n is h id a n   o r q a d a   qolishi  m u r n k in .

B o la   h a y o t i n i n g   ik k in c h i  y ilid a ,  n u t q   riv o jla n ish in i  s t i m u l l o v c h i ,  

k a t t a l a r   b i l a n   p r e d i n e t l i   h a r a k a t   m u l o q o t i   y e t a k c h i   fa o li y a t  s h a k l i  

h is o b l a n a d i .   F a q a t   k a t t a l a r   b ila n   b ir g a l ik d a   o d d i y  p r e d m e t l i   h a r a k a tla r n i 

b a ja r is h   j a r a y o n i d a   b o la  p r e d m e t l a r n i n g   a s o siy   b e lg ila rin i,  x u l q - a t v o r  

ta jrib asin i  o ‘z l a s h t i r a d i ,   m u h i m   b ili in la r   za xirasi  va  a t r o f   o l a m   iia q id a  

t a s a w u r l a r n i   t o ‘p la y d i,  faol  va  passiv  lu g 'a t i n i   b o y ita d i va  n u tq iy   m u l o q o t  

s h a k l l a r i d a n   f o y d a l a n a   b o sh la y d i.  A g a r b u   y o s h   d av r id a   ye ta k c h i  faoliyat 

shakli a l m a s h m a s a ,   hissiy -ijo biy   m u l o q o t   d a v o m  eta v e rsa ,  u  h o ld n   b o la d a  

n u tq iy   r i v o j l a n i s h n i n g   o r q a d a   q olishi  y u z a g a   keladi.  S h u n g a   o ‘xsh a sh  

h o la t  s e r e b r a l  p a r a l i c h   b o la la r d a   h a m   k u z a tila d i.

3  y o s h d a n   b o s h l a b   o ‘yin  y e t a k c h i  f a o liy a tg a   aylanndi.  Bu j a r a y o n d a  

n u t q n i n g   i n t e n s i v   (jadal)  rivojlanishi  a m a l g a   osh a d i.  M a x su s t a d q iq o tla r d a  

k i c h i k   m a k t a b   y o s h i d a g i   b o l a l a r d a   b e l g i l i   o ' y i n l a r   b i l a n   n u t q  

r i v o jla n is h in i n g   a l o q a s i  o c h i b   b erilg an .  S h u   b ila n   b o g ‘!iq  ravishda  b ir  

q a t o r   xorij  m u a l l i f l a r i   o ' v i n n i   n u tq iy   r iv o jla n is h n i  b a h o l a s h   va  o l d i n d a n  

a y tib   b e r is h   u su li  sif a tid a   tavsiya  q i l a d ila r   ( F e r r e l l  B.  I.  et  al,  1984).  Va 

n ih o y a t,  m a k t a b  yoshidagi  yetakc hi  o 'q u v   faoliyati  b o l a n i n g y o z m a   n u tq in i 

r iv ojlantirish  v a  o g ‘zaki  n u tq in i  t a k o m ill a s h ti r i s h n in g  asosini  tashkil  qiladi.

T i z i m l i   y o n d a s h u v   f a o l i y a t i   t a m o y i l i   m u l o q o t   j a r a y o n i d a   n u t q  

buzilishlarini  ta h lil  qilish  u c h u n ,   u l a r g c n e z i n i   tu s h u n is h  u c h u n   va ayniqsa, 

u la rni  b a r t a r a f  e t i s h  va  korreksiyalash  y o 'lla rin i  a n iq la s h   u c h u n   m u h i m d i r .

Tizim li  y o n d a s h u v   ta m oyili  n u t q n i n g   tu rli  k o m p o n e n t l a r i n i   o ‘z a r o  

sis tc m a li  a l o q a s i   v a   sistem a li  qurilishiga  a s o s la n a d i:  u n in g  to v u s h ,  ta laffu z 

t o m o n i ,   f o n e m a t i k  ja r a v o n l a r ,   le k s i k - g r a m m a t i k   qurilish.

N u t q   bu z ilish la ri turli dara jada u  yoki  bu   k o m p o n e n t g a  t a ’sir k o ‘rsatishi 

m u m k i n .   A y r i m   h o lla r d a   k o ' p r o q   u n i n g   t o v u s h   ta laffuz  t o m o n i   b u z i la d i , 

n u t q   an iq lig i  a z i y a t   c h c k a d i  -   fo n c tik  b u z ilis h la r:  b o s h q a   h o lla rd a   to v u s h  

t a la f f u z in i n g   b u z i lis h i  s o ' z n i n g   to v u sh   ta r k i b in i  ega lla shdagi  k a m c h il ik  

b ila n   u y g ‘u n l a s h a d i   f o n c ti k   —  f o n e m a t i k   bu zilish lar.  B u n d a y   h o lla r d a ,  

o ' q i s h   va  y o z i s h n i   o ‘zlashtirislu la gi  q iy in c h iii k la r   m u q a rr a r d ir.

B u z ilish  f o n e t i k - f o n e m a t i k   va  l e k s i k - g r a m m a t i k   tiz im n i  o ‘z   ic higa 

o ig a n   h o l l a r d a   n u t q n i n g  toMiq  riv o jla n m a g a n lig i  n a m o y o n  b o l a d i .   Blin da 

l e k s i k - g r a m m a t i k ,   f o n e ti k - f o n e m a tik   b u z i lis h l a r y a g o n a  o ‘z a r o  a lo q a d o rlik  

k o m p l e k s i n i   o ‘z i d a   ifodalaydi.

N u t q   tu r l i   k o m p o n e n t l a r i n i n g   o ‘z a r o   b o g ‘liqligini,  s o ' z n i n g   to v u s h  

t o m o n i ,   u n i n g   le k sik  va g r a m m a t i k   a h a m i y a t i n i n g  o ‘z a r o  aloqasi  m is o lid a  

k o ‘rish  m u m k i n .   S o ‘z l a r d a   to v u s h   m i q d o r i ,   x ar a k te r i  va j o y la s h u v in i n g  

o ‘z g a r is h i,  u n i n g   leksik ,  k o ' p i n c h a   g r a m m a t i k   a h a m i y a t i n i   o ‘z g a rtira d i. 

42



N u t q   k o m p o n e n t l a r i n i n g   o ' z a r o   a l o q a s i  n u t q   r iv o jla n is h i  j a r a y o n i d a  

y aq q o l  n a m o y o n  boMadi.  F o n e tik   rivojianish  lu g 'a t  b o y is h ig a   va g r a m m a t i k  

v o s it a la rn i n g   k en g a y ish ig a   y o r d a m   b e r a d i.

Y u q o r i d a   q a y d   e t ilg a n id c k ,  n u t q   r ivojla nishi  s i s t e m o g e n e z   ta m o y ili 

b o ‘y i c h a   a m a l g a   o s h a d i .   Bu  o r g a n i z m   r i v o j l a n i s h i n i n g   o ‘z i g a   x o s  

q o n u n i y a t i   h iso b la n a d i  va asosiy x u su siy a ti  f u n k sio n a l  s i s t e m a n i n g   n o te k is  

( g c t e r o x r o n )   rivojlanishidan  iborat.  Bu  a t r o f - m u h i t   s h a r t - s h a r o i t i g a   t o ‘g ‘ ri 

m o s l a s h u v n i   va  m o s l a s h ib   k e t is h n i  t a ’ m in l a y d i  ( P . K .   A n o x i n ) .

F u n k s io n a l  sistem a  t o ‘la  d a r a j a d a   h ir d a n i g a   s h a k l l a n m a y d i .   D a s tla b  

o r g a n i z m n i n g   y a s h a b   ketishi  u c h u n   b i n n u n c h a   m u h i m   b o l g a n ,   ti z i m n i n g  

a l o h i d a  k o m p o n e n t l a r i n i n g  s t r u k t u r a   ( tu zilish )  qism lari  b ir la s h a d i.   S h u n g a  

b o g l i q   h o ld a   funksio nal  s is te m a la r o r g a n i z m   h a y o t id a   m o s l a s h u v c h a n l i k n i  

e r ta ro q ,  ularning t o ‘la va  t a m o m il a  yctilishiga q a ra g a n d a  e r t a r o q  cgallaydilar. 

N u t q   riv o jla n ish in in g   m u h i m   asosi  n u t q - e s h i t u v   t i z i m i d a ,   s o ‘n g   n u t q -  

h a r a k a t  a n a liz a t o rid a   n u tq n in g   i n t o n a t s i y a - o h a n g   t o m o n i n i   sh a k lla n tir ish  

h i s o b l a n a d i .   B u   b o l a   h a y o t i n i n g   d a s t l a b k i   o y l a r i d a   i n s o n   o v o z i d a g i  

t o v u s h l a r g a  sezgirligi  singari  m u h i m   m o s l a s h u v  t a ’siriga  c g a d i r  va g o ‘d a k n i 

o ‘ziga  x os  in soniy,  ijtim oiy   m u h i t d a   y a s h a b   k etishini  t a ’m in l a y d i.

S i s t e m a   f a o liv a tin in g   a n i q   n a t ija la r i  ta sh k il  q i l u v c h i   m u h i m   o m il 

h iso b l a n a d i.  N u t q n i n g  asosiy  funksiyasini  tashkil  qiluvchi  k o m m u n i k a t s i y a  

n u t q   tiz im i  u c h u n   s h u n d a v   fovdali  n a t ija   h is o b l a n a d i   (V .A .  A r t y o m o v ,  

N . I .   J i n k i n ,   A.A .  L e o n t e v   va  b o s h q a l a r ) .

N u t q n i n g   fiziologik  m e x a n i z m i   u s t i d a   o lib   b o r i l g a n   t a d q i q o t l a r n i n g  

k o ‘rs a ti s h ic h a ,   m i n i m a l   t a ’m i n l a s h   t a m o y i l i   b o ‘y ic h a   n u t q i y   s i s t e m a n i n g  

s c m a n t i k   dara jasi  b o s h q a l a r d a n   ilgari  ishlaydi.  S h u   s a b a b li  b o l a   n u t q n i  

e r t a r o q   t u s h u n a   b o sh la y d i,  s o ‘n g r a   e s a   g a p i r a d i.

E k s p r e s s i v   n u t q n i n g   s h a k ü a n i s h i   j a r a y o n i d a   b o l a   s o ‘z - g a p l a r n i  

g a p i r i s h n i   b o s h la y d i.  B u n d a   yaxlit  s o ‘z l a b   b e r is h   m u j a s s a m l a s h a d i ,   uni 

i f o d a l a s h d a   in to n a ts i y a   yetakc hi  rol  o ‘y n a y d i .   S h u n i n g d e k ,   b u   f u n k s io n a l 

n u t q   tiz im i  o ‘z i n in g   t a m o m i l a  v e t ilis h ig a   e r i s h m a y   h a r a k a t g a   k irish is h ig a 

g u v o h lik  b e r a d i,   b u   h a m   s i s t c m o g e n e z n i n g   asosiy q o n u n i y a t i   h is o b l a n a d i.

Bu  h o l d a   tizimli  y o n d a s h u v   t a m o m i l a   n u t q   b u z i lis h l a r i  ta h l i l i d a   til 

k o m p o n e n t l a r i   o r a sid a   tizim li  o ‘z a r o   a l o q a d o r l i k   sif a t id a   a s o s l a n a d i .

Bu  ta m o v i l   n u t q   b u z ilishlari  p e d a g o g i k   ( a s n i f i n i n g   a s o s i n i   ta s h k il 

q i l a d i ,   n u t q   b u z i lis h l a r ig a   ega  b o l a l a r   u c h u n   m a x s u s   m u a s s a s a l a r n i  

k o m p l e k t l a s h n i ,   s h u n i n g d e k ,   n u t q   b u z i lis h l a r i  o ld in i  o l i s h   va  b a r t a r a f  

e t i s h n i n g   usul  va  yoMlarini  a n i q la y d i .   R .Y e.  L e v i n a   t o m o n i d a n   ilgari 

s u rilg a n ,  u c h i n c h i   ta m o y il,   b o la  p s ix i k   riv o jla n ish in in g   b o s li q u   t o m o n l a r i  

bilan  n u tq n in g   a l o q a s i  h is o b l a n a d i.   L .S .  V igotskiy,  A . N .   L e o n t e v ,   A . R .  

L u riy a   va  b o s h q a   o l i m l a r   ishining  k o ' r s a t i s h i c h a ,   i n s o n i y   x u lq   s h a k lla ri,  

n u t q   psixik  f u n k s iy a t a r v a   qobiliyat  b o l a d a   t u g ‘m a   b o ‘lm a y d i.  U l a r   m a q s a d  

sari  y o 'n a l t i r i l g a n   t a ’lim   va  ta rb i y a ,   j a m i y a t   h a y o t i n i n g   s h a r t - s h a r o i t l a r i  

t a ’siri  o s t i d a   s h a k lla n ad i.



B o l a n i n g   b a r c h a   psixik ja r a y o n l a r i   “   id ro k ,  x o tir a ,  d i q q a t ,   ta savvur, 

t a f a k k u r   m a q s a d   s a r i  y o ‘n a l t i r i l g a n   x u l q   b e v o s i t a   n u t q   ï s h t i r o k i d a  

riv o jla n a d i  ( L .  S.  V igotskiy,  A.  R.  L uriya,  A.  V.  Z a p o r o j e t s  va b o s h q a la r ) .

N u t q   buzilishlariga eg a b o l a d a   m u v o fiq   kcluvchi  ko rre k sio n  ta d b ir la m i 

o ‘t k a z m a s l i k ,   u n i n g   i n t e l t c k t u a l   riv o jla n is h   t e m p i n i   s e k i n l a s h t i r i s h i  

m u m k i n .   N u t q   n u q s o n i   k u c h i  tu fa y l i  u   a t r o f d a g i la r  b ila n   k a m   m u l o q o t g a  

k i r i s h a d i ,   b u n g a   b o g ‘liq  r a v i s h d a   t a s a v v u r   d o ir a s i  m a ’l u m   m i q d o r d a  

t o r a y a d i ,   t a f a k k u r   rivojlanishi  t e m p i   se k in la sh a d i.

N u t q n i n g   p s i x i k   r i v o j l a n i s h n i n g   t u r l i   t o m o n l a r i   b i l a n   a l o q a s i  

d i f f e r e n s ia ts iy a la s h g a n   va  n u t q   k o m p o n e n t l a r i n i n g   h a r b i r i   u c h u n   o 'z ig a  

x os  a m a l g a   o sh ir ila d i.  M a s a l a n ,   to v u s h   ta la f fu z in i n g   t o ‘g ‘ri  rivojlanishi 

n u t q   a p p a r a t i   h a r a k a t - k i n e s t e l i k   fu n k siy a s in in g   sa q la n g a n lig ig a ,  es h itu v  

id r o k i  v a   u l a r  o rasid a g i  a l o q a d o r ü k n i n g   rivojlanganli gig a  b o g ‘liq boMgani 

sin g a ri  t n i y a n i n g  a n a l i z - s i n t e z   f a o liy a tig a   h a m   bogMiqdir.  Bu  faoiiyat  o ‘z 

t a l a f f u z i n i   é t a l o n   b ila n   ( t o ‘g ‘ri  ta la f fu z )  d o i m o   ta q q o s la s h   im k o n i y a ti n i 

b e lg ila y d i  v a   b u   e t a l o n g a   i n ti lis h n i  n a z o r a t   qiladi.  M iy a   a n a l i z - s i n t e z  

f a o l i y a t i n i n g   y e t is h m a s lig i d a   b o l a   o ‘z i n in g   n u q s o n li  to v u sh   ta laffu zin i 

t o ‘g ‘risi  b i l a n   t a q q o s l a m a y d i ,   u  o ‘z  n u tq i  u s ti d a n   o ‘zini  o ‘zi  n a z o ra t 

q il o l m a y d i .

A n a l i z - s i n t e z   faoliyati  n u t q n i   idrok  qilish,  to v u s h   ta hlili  ja r a y o n i d a  

k a t t a   roi  o 'y n a y d i .  A n a li z - s in te z   faoliyati  tufayli b o la bir f o n e m a  belgilarini 

u m u m l a s h t i r a   b o s h la y d i  va  u l a r n i   b ir -b i r i d a n   farqlaydi.

N u t q n i n g   l e k s i k - g r a m m a t i k   v a   m a ’ n o - m a z m u n   t o m o n i n i n g  

r iv o jla n is h id a   ta f a k k u r  j a r a y o n l a r i   m u h i m   o ‘rin  egallaydi.  L u g 'a t  boyligini 

v a g r a m m a t i k   qurilishni  o ‘zla sh tirish ,  q a c h o n  b o la eshitgan  s o ‘zini  p r e d m c t 

va  h a r a k a t   a h a m i y a t i   b ila n   b o g ‘lasa  va  ta q q o s la s a g in a   m u v a fïa q iy a tli 

a m a l g a   o s h a d i .

B u   h o l d a ,   n u t q   t a f a k k u r   j a r a y o n l a r i n i n g   s h a k lla n is h i  b ila n   uzviy 

a l o q a d a   riv o jla n a d i.  N u t q   y o r d a m i d a   b o l a   n a f a q a t  yangi  a x b o r o t n i   o la di, 

b alki  u n i  y a n g i c h a  o ‘z la sh tirish   im k o n i y a ti n i  egallaydi.  B o lala r h a y o t in in g  

b ir i n c h i   y illarid a  n u t q   sezgi  va  i d r o k  rivojlanishiga, g n o s ti k  j a r a y o n l a r n i n g  

s h a k l l a n i s h i g a   m u h i m   t a ’s i r   k o ‘ r s a t a d i .   A . A .   L y u b l S n s k i y n i n g  

k o ‘r s a t i s h i c h a ,   h a y o t i n i n g   d a s tla b k i  ikkinchî  yilida  h a t t o   passiv  n u tq n i 

e g a lla s h   h a m   b o la d a   u m u m l a s h g a n   id r o k n in g   riv ojlanishig a  t a ’sir  e tad i, 

u n i n g   b a r c h a   s e n s o r   f u n k s iy a l a r ig a   faol  iz lanish  x a r a k te r in i  b era di.

N u t q   b o l a n i n g  b a r c h a  a s o s i y   psixik j a r a y o n la r in i  q a y t a   q u r a d i:  u n i n g  

i s h t i r o k i   b i l a n   i d r o k   u m u m l a s h g a n   x a r a k t c r   e g a l l a y d i ,   t a s a v v u r l a r  

r i v o j l a n a d i ,   m e n e s t i k   faoiiyat  t a k o m ill a s h a d i.   N u t q n i n g  l e k s ik - g r a m m a tik  

t o m o n i n i n g   rivojlanishiga q a r a b ,   b o la d a   ta q q o s la s h ,  an a liz  va s in te z   qilish 

k a b i  i n t e l l e k t u a l   o p e r a t s i y a l a r   h a m   yaxshila nadi.

B u   q u y id a g i  h o l a t l a r   k u c h i  b ila n   a m a lg a   osh a d i:  u  yoki  b u   s o ‘z n i n g  

m a z m u n i d a   b i r   v a q t n i n g   o ‘z i d a   p r e d m e t l a r n i n g   u m u m i y   va  a l o h i d a  

b e l g i l a r i   i f o d a l a n a d i .   S o ‘z  t i z i m i n i n g   a n a l i z a t o r l a r g a   t a ’sirini  m a x s u s



o 'r g a n i s h   sln in i  k o ‘rsatd iki,  n u t q i y   t a ’s ir la r   ( k o ’r s a t m a l a r   h a m )   ijobiy 

s h a r t l i   r c a k s i y a l a r n i   is h l a b   c h i q i s h n i   t e z l a s h t i r g a n i   s i n g a r i   u l a r n i n g  

d if fc r e n s iro v k a s in i  h a m   y e n g i lla s h tir a d i .

X ulqni  ta rtib g a solishda n u t q q a   k a t t a   a h a m iy a t beriladi  ( L . S .   Vigotskiy, 

A .R .   L u riy a ,  V .l.  Lubovskiy ).  X u l q n i   ta rt ib g a   solish  s i f a t i d a   n u t q n i n g  

o n t o g e n e t i k   e r t a   t a ’siri  aytib  o ' t i l g a n   ( V . l.   Lubovskiy ).

T a r t i b g a   soluvc hi  n u t q   r i v o j l a n i s h i d a   b o s h l a n g ‘ic h   d a v r l a r d a n   biri 

d e b   L.S.  V ig o tsk iy   e g o t s e n t rik   n u t q n i   h iso b la g a n .

E g o t s e n t r i k   n u t q   d a v r id a   b o l a   o ‘z   h a r a k a tla r in i  s h a x s iy   n u t q i   b ila n  

k u z a tis h n i  b o sh la y d i.  Bola  f a o l i y a t i n i n g   bajarilishi  q a n c h a l i k   m u r a k k a b  

b o ' l s a ,   n u t q   s h u n c h a l i k   ifodali  b o ' l a d i ,   b u   h o ld a   n u t q   b o l a n i n g   m a q s a d  

sari  y o ' n a l g a n   faoliyatiga  t a ’sir  e t a d i .

N u t q n i n g   ta rtib g a   soluvc hi  f u n k s i y a s i n i n g   s h a k l l a n i s h i   b o s h   niiya 

p o ‘s tl o g ‘i  p c s h a n a   qism i  yctilishi  b i l a n   b e v o s ita   b o g ‘liqdir.

B o la  h a y o t i m n g ,   birin c h i  y i l i n i n g   ox irig a  kelib  h a r a k a t l a r n i   n u t q i y  

ta rt ib g a  solish  asoslari o ‘rn atilg an.  B u   b o l a n i n g  od d iy  s o ‘z   in s t ru k s i y a la ri n i 

b a j a r i s h i d a   a m a l g a   o s h a d i:  " Q a l a m n i   b c r " ,   " K o ' z i n g n i   k o ‘ r s a t ”,  a g a r  

p r c d m c t n i   ifodalovchi  s o ‘z  o ‘z g a r t i r i ! g a n d a   h a r a k a t l a r   o ‘z   a d e k v a t l i g i n i  

s a q la s a ,   y a ’ni  b o la   k a t t a l a r   k o ‘r s a t m a s i   b o ‘v ic h a   q a l a m n i ,   q a v c h i n i ,  

q o ‘g ‘ir c h o q n i  berishi  m u m k i n   ( V . l .   L u b o v sk iy ).  B u n d a y   h o l l a r d a   f e ’l 

o tg a  n is b a ta n   e r ta r o q   u n u i m l a s h g a n   x a r a k tc r g a  egadir. V . l .   L u b o v s k i v n i n g  

m a 'l u m o t i g a   k o ‘ra,  ichki  nutqiy  b o s h q a r u v g a  o ‘tish,  b o la   q a c h o n   s ig n a lla r  

a l o q a s i n i  va  o ‘z i n in g   j a v o b   h a r a k a t l a r i n i   u m u m l a s h t i r a   o lis h   h o l a t i g a  

y e t g a n d a g i n a   b o s h l a n a d i .   V . l .   L u b o v s k i y   n u t q i y   b o s h q a r u v   va 

v e r b a liz a ts i y a   b u z i lis h i n i,   p s ix i k a n i  a n o m a l   r i v o j l a n i s h i n i n g   u m u m i v  

q o n u n i y a t i   sifatida  k o ‘radi.  Bu  d e g a n i ,   riv o jla n ish id a   tu r li  k a m c h i l i k l a r g a  

e g a   b o l a l a r d a   h a r a k a t l a r n i   n u t q i y   b o s h q a r i s h   va  o ‘7.ini  t u t i s h   y e t a r li 

b o ‘lm a y d i.   B u n d a y   b o l a l a r n i n g   k o ‘p c h i l i g i d a   f aoliyat  h a r   d o i m   h a m  

m a q s a d   s a r i   y o ‘n a l m a y d i ,   g o h i d a   i m p u l s i v   k e c h a d i ,   u l a r   s o ‘z 

k o 'rs a tm a la rig a  d a r r o v b o ‘y s u n m a v ,  q iy in c h ilik  bilan  b o ‘y s u n a d ila r .   U la r d a  

k o ‘p i n c h a   h a r a k a t n i n g   t o r m o z l a n g a n l i g i   kuzatiladi.

B o la la rd a   n o rm a l  nerv-psix ik   r iv o jla n is h   fo n id a   n u t q   b u z i l i s h l a r i   kclib 

c h iq ish i  m u m k i n   va  y u q o r id a   k e l t i r i l g a n   b a r c h a   x u s u s i y a t l a r   i k k i l a m c h i  

x a r a k t c r g a   e g a   boM adi  va  n u t q   n u q s o n i n i n g   o ' z i d a n   k e l i b   c h i q i b  

s h a r tl a n a d i.

M a r k a z i y   n e r v   tiz im i  o r g a n i k   j a r o h a t l a n i s h i   b i l a n   b o g ‘ liq  n u t q  

buzilishlari  k o ‘p in c h a  bola  nerv -p six ik   rivojlanishidagi  tu rli  xil  k a m c h i l i k l a r  

b ilan  u y g 'u n la s h a d i.  Bu  k o ‘p ro q  i n t e l l e k t u a l ,  g o h id a   h is s iy -iro d a v iy  s o h a d a  

n a m o y o n   boMadi.  M a s a la n ,  n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   b a r c h a   k l i n i k   s h a k lla ri 

in te lle k ti  n o r m a d a   b o ‘lg an  b o l a l a r d a   k u z a t i l g a n i d e k ,   r u h i y   riv o jla n ish i 

s u s t l a s h g a n   va  o lig o fr e n   b o l a l a r d a   h a m   k u z a til is h i  m u m k i n .   N u t q i y  

n u q s o n n i n g   n a m o y o n   b o 'lis h   x u s u s i y a t i ,   u n i  b a r t a r a f   e t i s h   d i n a m i k a s i ,  

k o r re k s io n   ish  usullari  va  y o ‘llari  f a q a t   n u t q i y   n u q s o n   h a r a k t e r i g a   q a r a b



a n i q l a n m a s d a n ,   b a l k i   b o l a   n e r v - p s i x i k   r i v o j l a n i s h i   u n n u n i y   fo n i

x u s u s i y a t l a r i   b ila n   h a m   a n i q l a n a d i .

N u t q  b u z ilishlarining k o ‘p g i n a   k o ‘rinishi  m in im al  iniya  disfunksiyasiga 

e g a   b o l a l a r d a   k u za tilad i.  B u n i n g   as o sid a  m iy a   a l o h i d a   f u n k s io n a l  tiz im i 

y e t i l i s h i n i n g  buzilishi va s i n a p s l a r a r o  alo q a ia rn in g  toMa sh a k lla n m a g a n lig i 

y o t a d i .   B u n d a y   b u z i lis h l a r   n a t i j a s i d a   tu rli  xil,  n e i ^ - p s i x i k   fa o liy a tin in g  

y a q q o l   i f o d a l a n m a g a n   b u z i l i s h l a r i   ku z a tila d i va  b u l a r l i a r a k a t   n o tin c h lig i, 

x o t i r a  b u z ilis h i,  d iq q a t, x u lq  b u z i lis h i ,   turli  n u t q  k am ch ilik la ri  ko   rin ishid a 

k u z a t i l a d i .

N u t q   buzilish larin i  ta h li!  q i l i s h d a   lo g o p c d   b o l a n i n g   u m u m i y   s o g ‘lig‘i 

h o l a t i n i ,   u n i n g  harakat  s o h a s i n i n g   h o la tin i,  k o ‘rish,  e s h itish  va  in te llektni, 

t e m p e r a m e n t   x u su siyatla rini  h i s o b g a  olishi  m u h i m .   N u t q  b u zilish la r in in g  

k o ‘p g i n a   k o ‘rinishlari, a y n i q s a ,   n e v r o ti k   xarakterga ega b o ‘lg an buzilishlar, 

t u g ‘ m a   b o l a l a r  asabig a  u c h r a g a n   b o la la r d a   kelib c h i q a d i  ( n e v ro p a ti y a la r). 

B u n d a y  b o l a l a r e r t a  y o s h l a r d a n o q   b a r c h a  tashqi  q o ‘z g ‘a tu v c h ila r g a   yuqori 

d a r a j a d a   t a ’sirchanligi  b i l a n ,   e m o t s i o n a l   q o ‘z g ‘a lu v c h a n lig i  b ila n   ajralib 

t u r a d i l a r ,   u l a r n i n g   n e r v   t i z i m i   o s o n   j a r o h a t l a n a d i ,   a r a z c h i ,   yig  lo q i, 

q o ' r q u v g a   m o y il d ir la r ,  u l a r d a   q o n - t o m i r   vegetativ  b u z ilis h i  t o ‘s a td a n  

q i z a r i b   k e t i s h   yoki  t e r i   q o p l a m i n i n g   o q a r i b   k e t i s h i ,   k u c h l i   t e r l a s h  

k o ‘r i n i s h i d a   ku z a tila d i,  b i r   q a t o r   h o lla r d a   o s h q o z o n - i c h a k   t r a k t id a   h a m

k a m c h i l i k l a r   a n iq la n a d i.

N u t q  buzilishlarini  tahli!  q i l i s h d a  b o la  yoshini  u n i n g   ijtim oiy va  oilaviy 

m u h i t i n i ,   n u t q   bu ziiish in i  k e l t i r i b   chiqarishi  m u m k i n   b o ‘lgan  e tiologik 

va  p a t o g e n e t i k   o m illa r n i  e ' t i b o r g a   olish  m u h im .

B u  h o l d a ,   n u t q n i n g   b a r c h a   psixik  j a r a y o n l a r   b i l a n   b o g ‘liqligiga 

a s o s l a n i b ,   n u t q   b u z i lis h la rin i  t a h l i l   qilish  u c h u n   b o l a n i   o ‘r g a n is h d a   h a r  

t o m o n l a m a   ( k o m p le k s )  y o n d a s h u v   m u h im d ir .

M i y a   tu n k siy ala rin i s t r u k t u r a - t i z i n i l i   tashkil  etilishi  v c rti k a l- u y n s h g a n  

( p o ‘s t l o q   o s t i - p o ‘s t ! o q )   v a   g o r i z o n t a l   ( p o ‘s t l o q a r o )   t i z i m l a r n i n g  

k o ‘p q a t l a m l i   o ' z a r o   b i r - b i ri g a   t a ’sirini  k o ‘zlaydi.

H a r   b i r   f u n ksional  s i s t e m a   o ‘z i n in g   shaxsiy  riv ojlanish  d a s tu rig a   ega 

boM ishiga  q a r a m a y ,   m iy a   b o l a   h a y o t i n i n g   b a r c h a   d a v r la rid a   yaxlit  bir 

b u t u n l i k d e k   ishlaydi.  Bu  in te g r a t i v l i k  m iy a   p o ‘sl!og‘i  s o h a la r i  (g o riz o n ta l 

t i z i m l a r )   k ab i,  p o ‘s tl o q n in g  e n g  avvalo   p o 's tlo q   osti s o h a la r i  bilan  (vertikal 

t i z i m l a r )   b e v o s ita   o ‘z a r o  b i r - b i r i g a  t a ’siri va a loqadorligi b ila n   belgilanadi.

N u t q   f a o l i y a t i n i n g   m i y a   s t r u k t u r a s i   b i l a n   b o g M i q l i g i ,   m i y a  

f u n k s i y a s i n i n g   d i n a m i k   l o k a l i z a t s i y a l a n i s h i   h a q i d a g i   z a m o n a v i y  

m a t e r i a l i s t i k   t a s a v v u r l a r g a   a s o s l a n a d i .   Bu  t a s a v v u r l a r   I .P .   P a v lo v  

t o m o n i d a n   ifo d alab   b e r il g a n   v a   k cy in ch a lik   A .R .  L u ri y a   ta d q iq o tla r i d a  

r i v o j l a n t i r i l g a n .   M i y a   f u n k s i y a s i n i n g   d i n a m i k   l o k a l i z a t s i y a s i ,   m iy a  

f a o l l i g i n i n g   is t a l g a n   s h a k l i g a   m i y a n i   yaxlit  v a   b i r   v a q t n i n g   o ‘z i d a  

d i f fe r e n s i a t s i y a l a s h g a n  j a l b   e t i s h n i   ko'zla ydi.

I n s o n n i n g   oliy  psixik  f u n k s iy a l a r i,   s h u   j u m l a d a n ,   n u t q   h a m   yaxlit,



b i r b u t u n   m iya  ishining  natijasi  h is o b l a n a d i,   birocj lining a l o h i d a   boMimlari, 

x u su sa n   p o ‘stloq  n u tq   z o n a la ri  n u t q   faoliyatini  a m a l g a   o s h i r i s h d a   m u h i m ’ 

o   ziga  x o s   hissa  q o 's h a d i.

E r t a   b o l a h k   y o s h i d a   p o ‘s t i o q n i n g   f u n k s i o n a l   s o h a l a r i   b i r - b i r i n i  

q o p l a y d i ,   u la r n i n g   c h e g a r a l a r i  b i r - b i r i g a   a r a la s h i b   k e t g a n   va  f a q a N i n a  

a m a h y   faoliyat ja ra y o n id a g in a  f u n k s io n a l s o h a n in g  b i r - b i r i d a n   u z o q l a s i g a n  

m a r k a z l a r i n i n g   a s ta - s c k in   t o ' p l a n i s h i   s o d i r   b o ‘Iadi  ( L . O .   B a d a l y a n ) .

N u t q   b u z ilis h la r in in g  ta h lili d a   m o ti v a ts iy a ,   m a q s a d   sa ri  y o ' n a l g a n l i k  

o p e r a ts iy a la r in in g  buzilishiga  d i q q a t   qa r a tila d i.  Bu  n u t q   k a m c h i l i k l a r i n i n g  

tashxisi  u c h u n   va  ula rni  k o r r c k s i y a l a s h n i n g  y o ‘llari  va  u s u lh i r in i  a n i q la s h  

u c h u n   m u h i m   a h a m iy a tg a   ega.

N u t q   b u z  i 1 ish lari ni  b a h o l a s h d a   b i r  t o m o n d a n   n u t q   m e x a n i z m l a r i n i n «  

s h a k lla n g a n lig in i  -  d a s tu rla s h  va  n u t q i y  o p c r a ts iy a la r ,  i k k i n c h i   t o m o n d a n  

n u t q i y   m a l a k a l a r n i n g   s h a k l l a n g a n l i g i n i ,   y a ’ni  m u l o q o t n i n g   tu r li  xil 

m a q s a d l a n   u c h u n   b o la n in g   n u t q   m c x a n i z m l a r i d a n  t o ' g ' r i   f o y d a l a n a   olish 

m a la k a s in i  ajratish  m u h i m d i r .

Bu  h o l d a ,   n u tq   b uzilishlarini  k o m p l e k s   h a r t o m o n l a m a   ta h lil  qilish, 

t u r n   xil  n u t q   k a m c h il ik la r id a   n u q s o n   tu z ilis h in i  t u s h u n i s h   u c h u n ,   u la rni 

tashxisi  u c h u n ,   ula rni  o ld in i  olish  va  b a r t a r a f  e t i s h n i n g   i l m i y   a s o s l a n g a n  

tiz im i  u c h u n   m u h i m   a h a m i y a t g a   c g a .




Download 12,49 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   98




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish