M. Y. Ayupova


-rasm.  Artikulatsiya  a ’zolarining  yon  tomonilan  ko‘rimshi



Download 12,49 Mb.
Pdf ko'rish
bet18/98
Sana25.07.2021
Hajmi12,49 Mb.
#128615
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   98
Bog'liq
Logopediya Ayupova

3-rasm.  Artikulatsiya  a ’zolarining  yon  tomonilan  ko‘rimshi:

/   -  


lablar;  2   -   tishlar;  3   -   olveolalar;  4  -   qattiq  ta n g la y;  5   -  yum shoq 

tanglay;  6

  “  


ovoz  boylom lari;

  7  — 


til Udizil  8  ~  

orqa  q ism i;  9  —  til  olrfi (¡ismi.

p n y c h a l a r i g a   b e r a d i g a n   b o s i m i g a   va  u l a r n i n g   c h o ‘z i l i s h   d a r a j a s i g a  

b o g ‘liqdir.

A rtik u la tsio n   b o ‘l i m .  A r t ik u la ts io n   b o l i m n i n g   a s o s t y   a ’z olari:  til, 

la b lar,  j a g ‘  ( y u q o ri  va  p a s tk i) ,   q a t tiq   va  y u m s h o q   t n n g l a y ,   alv eo la la rd ir. 

U l a r d a n   til,  lab,  y u m s h o q   ta n g la y   va  pastki  j a g ‘  f a o l,   q o lg a n la r i  passiv 

o r g a n l a r   h is o b l a n a d i  ( 3 - r a s m ) .

A rtik u la ts io n   b o ‘l i m n i n g   asosiv   a ’zosi  tildir.  T i l   —  s a l m o q l i   m u sk u t 

a ’z osidir.  Yig ‘ilgan  j a g ' d a   (jng*tar  b ir -b irig a   t e g i b   t u r g a n d a )   u  deyarli 

b u t u n   o g ‘iz  b o ‘sh!ig‘ini  t o ‘ldiradi.  T i l n i n g   o l d i n g i   q i s m i   h a r a k a t c h a n ,  

o r q a   q ism i  h a r a k a ts i z  b o ' l i b ,   til  ildizi  n o m i n i   o i g a n .   T i l n i n g   h a r a k a t c h a n  

q i s m i n i n g u c h i ,  o ld  y o n   va  o r q a  to m o n l a r i   farq  q i l i n a d i .   T iln i n g   m u r a k k a b  

m u s k u l l a r   t i z i m i ,   u l a r n i n g   k a t t a   k e n g l i k d a   s h a k l i n i   o ' z g a r t i r i s h  

im k o n i y a ti n i  y a ra ta d i.  Bu  j u d a   k a t t a   a h a m i y a t g a   c g a ,   c h u n k i   u  h a m m a  

un li  va  deyarli  h a m m a   u n d o s h   t o v u s h l a r n i  ( l a b   t o v u s h l a r i d a n   ta s h q a r i)  

hosil  boMishida  q a t n a s h a d i .   N u t q   t o v u s h l a r i n i n g   h o s i l   b o ‘lis h id a  p a s tk i 

ja g ‘ ,  lablar,  tis h ,  y u m s h o q   va  q a t tiq   t a n g l a y ,   a l v e o l a l a r   h a m   ish tiro k  

etadi.


N u t q   t o v u s h l a r i n i n g   b a la n d lig i  va  aniqligi  r e z o n a t o r l a r   tufayli  hosil 

qilin a d i.  R e z o n a t o r l a r   n a d s t a v   n a y i d a   jo y la s h g a n .




N a d s t a v   n a v i   -   b u   h i q i l d o q d a n   y u q o r i d a   jo y la sh g a n :  h a l q u m ,   o g ‘iz 

b o ’shlig'i  v a   b u r u n   b o ‘shl¡g‘i  h iso b l a n a d i.

O d a m d a   o g ‘iz  v a   h a l q u m   b i r   b o 's h l i q n i   hosil  qiladi.  B u   h a m m a  

t o v u s h l a m i   t a l a f f u z   e t i s h g a   i m k o n i y a t   y a r a t a d i .   H a y v o n l a r d a  

( i n a y m u n l a r d a )   h a l q u m   va o v o z   b o ‘shlig‘i j u d a   t o r t e s h i k  bilan  bogMangan. 

Bu  n u t q   r e z o n a t o r i n i n g  z a r u r   funksiyasini  b aja r a d i.  N a d s t a v   nayi  o d a m d a  

e v o lu tsiy a   d a v o m i d a   hosil  b o ‘!gan.

N a d s t a v   n a y i   o ‘z i n i n g   tu z ilis h i,  k a tta l ig i,  sh a k li  b o ‘y ic h a   o ‘zgarishi 

m u m k i n .   N a d s t a v   n a y i n i n g   k a t ta l ig i  va  s h a k l i n i n g   o ‘z g a r i s h i   n u t q  

to v u s h l a r in i  h o s i l   q ili s h d a   k a t t a   a h a m i y a t g a   egadir.

N a d s t a v   n a y i n i n g  shakli  va  k a t ta l ig in in g  o ‘zgarishi  r e z o n a n s n i  keltirib 

c h i q a r a d i.   R e z o n a n s   n a tija s id a   n u t q   t o v u s h l a r i  o b c r i t o n l a r i n i n g   birlari 

k u c h a y a d i ,   b o s h q a l a r i   e s a   p a s a y a d i.  S h u n d a y   qilib,  t o v u s h l a r n in g   m a x s u s  

n u tq   t e m b r i   v u j u d g a   keladi.  M a s a la n ,  a  t o v u s h i n i  talaffuz:  e t g a n d a   o g ‘iz 

b o ‘sh lig ‘ i  k e n g a y a d i ,   h iq i l d o q   e s a   t o r a y a d i  va  c h o 'z ila d i .   I  t o v u s h i n in g  

ta la ff u z id a   e s a ,   a k s i n c h a ,   o g ‘iz  b o ‘shlig‘ i  t o r a y a d i ,   h iq il d o q   k en g a y a d i.

M axsus n u t q  to v u sh lari  faqatgina h iq il d o q d a  e m as,  balki  r e z o n a to r la rd a  

( h a l q u m ,   o g ‘iz  v a   b u r u n   b o ‘shliqlari)  h a m   hosit  b o ‘ladi.

N a d s t a v   n a y i   n u t q   to v u s h l a r in in g   h o sil  boMishida  ikki  funksiyani: 

r e z o n a t o r l i k   v a   s h o v q i n l i   t e b r a t g i c h   f u n k s i y a s i n i   b a j a r a d i   ( t o v u s h  

tebratgichlarining funksiyasini hiqildoqda joylashgan ovoz paychalari bajaradi).

Lablar, til  va  tish orasidagi, til va qattiq tanglay o'rtasidagi, til  va alveolalar 

orasidagi, lab va tish orasidagi teshiklarshovqinli tebratg ichlarbo‘lib hisoblanadi.

S h o v q i n l i   t e b r a t g i c h   y o r d a m i d a   j a r a n g s i z   u n d o s h l a r   hosil  b o ‘ladi. 

Bir v a q t n in g  o ‘z i d a   o h a n g li  te bratg ic h  (ovoz  p ay c h alarin in g  te b ra n is h i) n in g  

t e b r a n i s h i d a n   j a r a n g l i   va  s o n o r   u n d o s h l a r   hosil  b o ‘ladi.

O g ‘iz  b o ‘s h l i g ‘i  va  h a l q u m   o ‘zb o k   tilid a g i  h a m m a   t o v u s h l a r n i n g  

ta la f f u z id a   i s h t i r o k   e t a d i.  A g a r d a   kishi  t o v u s h l a m i   t o ‘g ‘r¡  talaflu/.  qilsa, 

b u r u n   r e z o n a t o r i   faqa t  rn  va  n  to v u s h l a r in in g   ta laffu zid a  ish tiro k   etad i. 

Q o l g a n   t o v u s h l a r n i n g   ta la f fu z id a   y u m s h o q   t a n g la y   va  k i c h k i n a   tilc h a  

hosil  q ilg a n   t a n g l a y   p ard a si  b u r u n   b o ‘s h li g ‘i  yoMini  b e r k itib   q o ‘yadi.

S h u n d a y   q ili b ,   p e r if e r ik   n u t q   a p p a r a t i n i n g   b ir in c h i  b o ‘lim i  h a v o  

y e t k a z is h   u c h u n ,   ik k in c h is i  o v o z   h o sil  b o ‘lishi  u c h u n   x iz m a t  q ila d i, 

u c h i n c h is i  e s a   r e z o n a t o r   h iso b la n a d i.  A r t i k u l a t s i o n   a p p a r a t n i n g   a l o h i d a  

a ’z o l a r i n i n g   faol  faoliyati  natija sid a   n u t q i m i z d a g i   t o v u s h l a r  hosil  b o 'l a d i .

0 ‘y l a n g a n   i n f o r m a t s i y a g a   b in o a n   t o v u s h l a m i   talaíTuz  e t is h d a ,   n u tq iy  

h a r a k a t l a r n i   t a s h k i l   e t i s h   u c h u n   b o s h   m i y a   p o ‘s t l o g ' Í d a n   k e r a k l i  

k o ‘r s a t m a l a r   a j r a t i b   o lin a d i.  Bu  k o ‘r s a t m a l a r   a r ti k u l a t o r   d a s tu ri  d e g a n  

n o m   o ig a n .   A r t i k u l a t o r   das ttir  n u tq   h a r a k a t   a n a liz a t o r in i n g   b a ja r u v c h i 

q is m i,  y a ’ni  n a f a s   f o n a t o r   va  r e z o n a t o r   t iz im i d a   a m a lg a   o sh irila d i.

N u t q   h a r a k a t l a r i   s h u n d a y  a n iq lik d a  s o d i r  b o 'la d i k i,   n a tija d a   n u t q n i n g  

a l o h i d a   t o v u s h l a r i   h o s il  b o ‘la d i   v a   o g ‘z a k i   ( y o k i  e k s p r e s s i v )   n u t q  

s h a k lla n a d i.



Q a y t a   a l o q a   tu s h u n c h a s i .   Y u q o r i d a   a y t ib  o ‘ti l g a n i d c k ,   m a r k a z i y   n u tq  

a p p a r a t i   t o m o n i d a n   k c l a d ig a n   non-'  im p u ls la ri  p c r i f e r i k   n u t q   a p p a rn ti 

a ' z o l a r i n i   h a r a k a tg a   ke ltira d i,  Ickin  s h u   b ila n   b ir g a l ik d a   q a y t a   a l o q a   h a m  

m a v ju d .  U  q a n d a y a m a l g a   osh irila d i?  Bu  a l o q a   ikki  y o ‘n a ! is lu la :  k in c ste tik  

va  e s h itu v   y o ‘li  o rqali  o ‘z  funksiyasini  b ajarad i.

N u t q   ak tin i  t o ‘g ‘ri  a m a l g a   o s h i r i s h d a   u n i  n a z o r a t   q il i s h   z a r u r .   Bu 

n a z o r a t   e s h itish   va  k in c s te tik   sczish  o r q a li  a m a l g a   o s h i r i l a d i .

B u n d a   n u t q   a ’z o l a r in in g   b o s h   m i y a   p o ‘s tlo g ‘iga  k c l u v c h i   k in e ste tik  

sczgilarasosiy  roi o ‘ynaydi.  A ynan  k in c ste tik  n a z o r a t qilish x a t o l a m i   b a r ta ra f  

e tis h g a   va  to v u s h   talaffuzig a  q a d a r   tu z a t i s h l a r   kiritish  im k o n i y a t i g a   ega.

E s h itu v   n a z o r a ti  c s a   faqa t  t o v u s h   ta laffu zi  v a q t i d a   a m a l g a   o sh ir ila d i. 

E s h itu v   n a z o r a t i   o rqali  in s o n   o ‘z  ta la ff u z id a g i  k a m c h i l i k l a r n i   se z a d i.  Bu 

k am c h ilik la rn i  b n ita r a f e ti s h   u c h u n   artik u lats iy an i  t o ‘g ‘rila sh v a  u n i  n az o rat 

qilish  kerak.

Q a y ti s h   im p u lsla ri  n u t q   o r g a n l a r i d a n   n u t q  o r g a n l a r i n i n g  q a v  h o la tid a  

x a t o   ( k a m c h i l i k )   s o d i r   boMganligini  n a z o r a t   q ilu v c h i  m a r k a z g a   b o r a d i. 

S o ‘ng   m a r k a z d a n   a n i q   a r tik u la ts iy a n i  hosil  q ilu v c h i  i m p u l s l a r n i   y u b o ra d i. 

S h u n d a n   s o ‘n g   y a n a   hosil  q ili n g a n   n a tija   h a q i d a   i m p u l s   s o d i r   b o l a d i .  

E s h i t u v   n a z o r a t i   a r t i k u l a t s i y a   b i l a n   k c l i s h m a g u n g a   q a d a r   b u   d a v o m  

e ta v e ra d i.   Q a y ta   a l o q a   x u d d i  d o i r a   b o ‘y i c h a   o ‘z  f u n k s i v a s i n i   bajaradi 

d eyish  n u im k i n .   B u n d a   im p u lsln r  m a r k a z d a n   p c rif e riy a g a  va  p e r if c r iy a d a n  

m a r k a z g a   t o m o n   intilish d a  d a v o m   c t a d ila r .

S h u n d a y   qilib,  q a y t a   a l o q a  a m a l g a   o s h ir ila d i  va  i k k i n c h i   sig n a l  tiz im i 

s h a k lla n a d i.

Q a y t a   a l o q a   tiz im i  n u t q   o r g a n la r i  ¡shilling  a v t o m a t i k   b o s h q a ri l u v i n i  

t a 'm i n l a y d i .




Download 12,49 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   98




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish