P. I. Ivanov m. E. Zufarova umumiy psixologiya

Esda  qoldirish

Unutish

1-tip.  T ez

S ekin

2 -tip .  S ekin

Sekin

3 -tip .  T ez

T ez

4 -tip .  S ekin

T ez

X o tira n in g  a n a  shu  xillarini  o 'q u v c h ila rd a   h a m   k o 'ris h   m u m k in .  B a’zi 

o 'q u v c h ila r birinchi tip g a k irad ilar,  b u n d a y  o 'q u v c h ila m in g  xotirasi  ku ch li, 

a y n iq sa,  sam arali  b o 'la d i;  u la r m a te ria ln i,  darsn i  te z   bilib  o la d ilar,  b u n in g  

u c h u n   ularga  m a te rialn i  b ir  m a rta   esh itish   yoki  b ir  karra  o 'q ib   ch iq ish  

kifoya,  shu  b ilan   birga,  m ate rial  b o ra -b o ra   esd an   ch iq a d i  va  m a te ria ln i  bu 

o 'q u v c h ila r to 'la - to 'k is   h a m d a   y a n g lish m asd an ,  raso  esga  tu sh ira d ila r.  Bu 

tip d ag i  o 'q u v c h ila m in g   xotirasi  y aqqol  sezilib  tu ra d i.

X otirasi  ikkinchi  tip d ag i  o 'q u v c h ila r  m a te ria ln i  se k in ro q   bilib  o la d i­

lar,  lekin  uzoq  esdan  ch iq arm a y d ilar.  U la r m a te ria ln i o 'rg a n ib   olish u c h u n  

k o 'p ro q   k u ch   s a rf qilib,  u n i  m axsus  u su lla r  y o rd a m i  b ilan  ta k ro rla y d ila r, 

q a y ta -q a y ta   o 'q iy d ila r,  esh ita d ila r,  yozib  o la d ila r,  sxem asini  c h iz a d ila r va 

h o k azo ;  m aterialn i p u x ta bilib o la d ila r va shu  sababli,  u n i tez esd an   c h iq a r­

m a y d ila r.  X o tir a n in g   n a tija li  b o 'lis h i  jih a tid a n   u la r   b irin c h i  tip d a g i 

o 'q u v c h ila rd a n   q o lish m a y d ila r.

U c h in c h i  tip   —  te z   bilib  olish  va  te z   u n u tish   xususiyati  b ila n   ajraladi. 

Bu  tip g a   kirgan  o 'q u v c h ila r  m a te ria ln i  k o 'rish ,  esh itish ,  o 'q itu v c h in in g  

o g 'z id a n   chiqishi  b ila n o q   ilib  o lg a n d ay   d arro v   bilib  o la d ila r  va  k e y in ro q  

u n i  to 'la - to 'k is   aytib  b e ra   o lad ilar.  A m m o   b u   ta riq a   bilib  olish  va  esga 

tu sh irish   u zo q q a  b o rm ay d i.  B ir  n e c h a   vaqt  (o d a td a ,  ikki  yoki  u c h   k u n ) 

o 'tg a n d a n   keyin  m a te ria ln i  u n u tib   q o 'y a d ila r:  ju d a   qiy n alib ,  y arim   yorti 

esga  tu sh ira d ila r.  S h u n d a y   qilib  u la r  tez  bilib  o lsa la r  h a m ,  natijasizd ir, 

ch u n k i  u la r  m ate ria ln i  te z   u n u ta d ila r.  B u n d ay   o 'q u v c h ila rg a   m a te ria ln i 

te z -te z   ta k ro rla b   tu rish n i  m aslah at  berish ,  in d iv id u al  to p sh iriq la r  b e rib , 

u larn i  te z -te z   tek sh irib   tu rish   lozim .

T o 'rtin c h i  tip   x o tira n in g   z a if  tip id ir.  Bu  tip d ag i  o 'q u v c h ila r  m a te ria l­

ni ju d a   sekinlik  b ilan   bilib  o la d ila r va  te z   u n u ta d ila r.  Bu  o 'q u v c h ila r  m a ­

te ria ln i  o 'rg a n ib   olish  u c h u n   k o 'p   k u c h ,  vaqt  s a rf qilad ilar,  le k in   u la m in g  

m e h n a ti  kam   n atija  b e ra d i,  u la r  m a te ria ln i  y a rim -y o rti  va  c h a la   esga  t u ­

sh ira d ila r h a m d a   u ni  te z  esd an   ch iq arib   q o 'y a d ila r.  X o tira n in g   b u   tip i  o 'z  

v aq tid a  b iro n ta   sabab  b ilan   m ak tab g a  q a tn a m a g a n   va  o 'q is h d a n   o rq a d a  

q o lib   k etg an   b o la la rd a   u c h ra y d i.  U lard ag i  x o tira n in g   z a if  b o 'lis h ig a   b i­

ro n ta   n e rv -m iy a   kasalin in g   aso rati  t a ’sir  qilgan  b o 'lis h i  h a m   m u m k in . 

B u n d ay   o 'q u v c h ila r  a n c h a g a c h a   individual  y o rd a m g a   m u h to j  b o 'la d ila r.

---

U larga  d a rsla rn i  q an d ay   o ‘qish  to 'g 'r is id a   tegishli  m aslahat  va  a lo h id a  

to p sh iriq la r  b e ris h   lo zim ,  ularni  faq at  n a z o ra t  qilib  q o 'y a   q o lm ay ,  balki 

ularga  m a te ria ln i  o 'rg a n ib   o lish d a  b ir  n e c h a   vaqt  d av o m id a  b evosita  y o r­

d am   ham   b e rib   tu rish   kerak.  T a jrib a  k o 'rsa tg a n id e k ,  to 'g 'r i  ta rb iy a   n a ti­

jasida,  b ir  n e c h a   vaqt  o 'tg a n d a n   k eyin,  b u n d a y   o 'q u v c h ila m in g   xotirasi 

tu z a la d i  va  u la r   h a m   ikkinchi  tip d ag i  o 'q u v c h ila rd a n   q o lish m ay ,  m a te ri­

alni  m u staq il  o 'rg a n ish g a   qobil  b o 'lib   q o la d ila r.  A m m o   b u n d ay   h o i  kasal- 

lik o q ib a tid a   ro 'y  b erg an   b o 'lsa ,  tegishli  d av o lash   ch o ralarin i  k o 'ris h   z a ru r 

b o 'la d i.

X otiraning naq ad ar kuchli bo'lishi xotira m azm uniga qarab bilinadi. X otira 

m azm unsiz b o 'la  olm aydi.  Biz h am isha m uayyan bir narsani esda qoldiram iz, 

m uayyan  b ir  narsani  xotirlaym iz  va  m uayyan  bir  narsani  unutib  q o 'y am iz.

X otira  ilm n in g   h am m a  sohalarida  b a ro b a r  kuchli  bo'laverm aydi.  Bir  xil 

o d am lar adabiyotga d o ir m aterialni,  b ir xil  o d a m la r m atem atikaga  oid  m a te ­

rialni va h o k azo n i yaxshiroq esda olib qoladilar.  Bu xususiyatni o 'q u v ch ila rd a 

ham  ko'rish m u m k in . X otiraning shu  xususiyati k o 'p  darajada o 'q u v ch ilam in g  

ishga  m unosabati,  o 'q u v   fan lan d an   b a ’zilariga  qiziqishi  va  k o 'p ro q   e ’tib o r 

berishi  bilan  belgilanadi.  S huning  u c h u n   h a m   o 'q u v ch ilam in g   xotirasini 

o'stirish  va  boyitish  m aqsadida  ularda  m ak tab d a  o'tiladigan  h a r  b ir  fanga 

qiziqish-havas  uyg'otish  lozim .  Faqat  b ir  xil  m ashg'ulotga  b ir  xil  fanga  q i­

ziqish  xotiraning  b ir to m o n lam a  o'sishiga  sabab  bo'ladi.

Esda  olib  qolinadigan  m aterial  qaysi  b ir  an alizato r  vositasi  b ilan  idrok 

qilinishiga  q arab   h am   xotira  xillari  b ir-b irid an   farq  qiladi.  B a’zi  kishilar  h a r 

narsani  k o 'rib   idrok  qilsalar,  m asalan,  o 'z   kuchlari  bilan  o'q isalar  tezro q   va 

puxtaroq  esda  qoldiradilar.  Bu  y o'l  ular  u c h u n   eng  qulay  va  natijali  yo'ldir. 

Boshqa b irovlar eshitib  idrok qilsalar,  m asalan,  m aterialni  o'zlari  em as,  balki 

boshqa birovning o 'qiganini, so'zlab berganini eshitib tursalar, yaxshiroq uqib 

oladilar.  Ba’zi  kishilar  esa  m aterialni  yozib  olish,  rasm ini  chizish,  m eh n at 

harakatlari  vositasi  bilan  tezroq  va  p u x taro q   esd a   olib  qoladilar.

A n a  sh u   xusu siy atlarg a  q arab ,  x o tira n i  k o 'ris h ,  esh itish ,  h a ra k a t  (m o ­

to r)  tiplariga ajratiladi.  Lekin xotiraning a n a  sh u n d ay  s o f tiplari  kam   uch ray ­

di.  K o 'p   k ish ila rn in g   xotirasi  ara lash   tip d a g i,  y a ’ni  k o 'ris h -h a ra k a t  (b u n i- 

si  e n g   k o 'p   u c h ra y d i),  h a ra k a t-e s h itish   yoki  k o 'rish -e sh itish   tip d a g i  x o ti- 

radir.  S h u n g a   m u v o fiq   k o 'rish ,  esh itish   yoki  m uskul  h arak at  ta s a w u rla ri 

h a m   b ir-b irid a n   farq   qilinib,  b a ’zi  k ish ilard a  shu  xil  ta s a w u rla rd a n   biri 

u stu n lik   q ila d i.  X o tira n in g   y ana  n ey tral  (b efarq )  tip i  ham   ajratilad i.  X o ­

tirasi  shu  tip d a   b o 'lg a n   o d a m   farq  q ilm a sd a n   k o 'rish   orqali  h a m ,  esh itish  

orq ali  va  m u sk u l  h a ra k a ti  orqali  h a m   id ro k   qilingan  n arsalarn i  b em alo l 

esida  q o ld ira v e ra d i.

X o tira n in g  a n a  sh u   individual  x u su siy atlari  tu g 'm a  va o 'z g a rm a y d ig a n , 

b a rq a ro r  q a ttiq   o 'r n a s h ib   q olgan  n a rsa  em a s.  Bu  xususiyatlar  h a m   tu r-

---

m ush  tajribasida  va  t a ’lim -ta rb iy a  ja ra y o n id a   v u ju d g a  keladi.  T a ’lim - ta r ­

biya  ishining  vazifa larid an   b iri  o 'q u v c h ila rd a   x o tira n in g   h a m m a   x illarin i, 

y a ’ni  k o 'rish ,  esh itish ,  h a ra k a t  tip la rin i  h a m   b a ra v a r  o 'stiris h d a n   ib o ra t 

b o 'lm o g 'i  kerakki,  n a tija d a   o 'q u v c h ila r  o 'z la r i  o 'q ig a n ,  e sh itg an ,  yozib 

olgan,  rasm ini  ch iz g an  narsalarini tez  va p u x ta  u q ib  olishga qobil  b o 'lsin la r.

L ekin  ay tilg a n la rd a n ,  h a m m a   o 'q u v c h ila rd a   ney tral  x o tiran i  p a y d o  

qilish  m u m k in ,  d e g an  xulosa ch iq arish  y a ra m a y d i,  ch u n k i xotira x ususiyat­

lari  faqat  o 'q u v -ta rb iy a  ja ra y o n id a   ta rk ib   to p ib   q o lm a y ,  balki  m a k ta b d a n  

tash q i  am aliy  ja ra y o n d a   h a m   ta rk ib   to p a d i.  S h u   sababli,  o 'q u v c h ila rd a  

hosil  b o'lgan xotira xususiyatlarini u la m in g  x otirasini o 'stirish  ishida nazarga 

olish  talab   q ilin ad i.

X otiraga  oid  in d iv id u al  x u su siy a tla rn in g   v u ju d g a   kelishiga  o d a m n in g  

k asb -k o ri  h a m   a n c h a   t a ’sir  k o 'rsa ta d i.  C h u n o n c h i,  rasso m lard a  k o 'ris h  

xotirasi,  m u siq a c h ila rd a   eshitish  xotirasi  va  h o k a z o   k o 'p ro q   ta ra q q iy   q il­

gan  b o 'lad i.