P. I. Ivanov m. E. Zufarova umumiy psixologiya


Eslash  narsani,  uning  o ‘zini  shu  paytda  idrok  qilmay  turib,  esga  tu-



Download 25,74 Mb.
Pdf ko'rish
bet154/542
Sana03.09.2021
Hajmi25,74 Mb.
#163650
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   542
Bog'liq
hjacki 342 Umumiy psixologiya (Ivanov P.I.)

Eslash  narsani,  uning  o ‘zini  shu  paytda  idrok  qilmay  turib,  esga  tu- 

shirishdir. 

E slag an d a  x o tira d a   q olgan  o b raz,  his  va  fik rla r  sh u   p a y td a  

sezgi  o rg a n larin in g   ish tiro k id a n   tash q ari  esga  tu sh a d i.  M a salan ,  b iz  b o ‘lib 

o 'tg a n  v o q ealam i,  o 'rg a n ib  olgan s h e ’m i  an a sh u n d ay  esim izga tu sh ira m iz . 

T an ish   singari,  eslash  h a m ,  to 'la lik   va  an iq lik   jih a td a n   h a r  xil  b o 'lm o g 'i 

m u m k in .  E sda  q olgan  narsa  q ism an   esga  tu sh sa,  b u n i  y a rim -y o rti  eslash 

deym iz.  A m m o   esga  tu sh g a n   m a te ria ln in g   m a z m u n i  esd a   q o lg a n   m a te ri­

alga  m a ’lum   d a ra ja d a   m uvofiq  b o 'lm a s a ,  b u n i  n o a n iq   eslash  d e y m iz .

B a’zan  esda  q o lg an   b iro n ta   m a te ria ln in g   m a z m u n i  m u k a m m a l  esga 

tu sh a d i-y u ,  a m m o   shu  m a te ria l  q a c h o n ,  q ay erd a,  q a n d a y   s h a ro itd a   esd a 

olib  q o linganligini  yoki  b irin c h i  m a rta ,  b o sh im iz d a n   k e c h irilg a n   p ay tin i 

eslay  olm aym iz.  M a sa la n ,  biz  s h e ’rni  yod  aytib  b e ra   olsak  h a m ,  u n i  q a ­

ch o n   va  q ay erd a  o 'rg a n ib   o lg an im izn i  eslay  olm asligim iz  m u m k in .

K o m p o z ito r  Ip p o lito v   —  Ivanov  o 'z in in g   x o tira n o m a la rid a   k o m p o z i- 

to r   N a p ra v n ik n in g   « R u slan   va  Lyudm ila»  o p e ra sid a n   F a rla f  (R a n d o   — 

m usiqa  asarida  asosiy  te m a n in g   q ay tarilib   aytilishi.  —  R ed)  ro n d o sin i  b ir 

k u n i  aytib  b e rg a n d a ,  bu  o p e ra g a   b ir  em as,  k o 'p   m a rta   d irijo rlik   qilg an  

b o 'ls a   ham ,  a n a   shu  k u y n in g   qaysi  o p e ra d a n   o lin g a n in i  x o tirlay   o lm a - 

g an in i  g apiradi.  B a’zan   sh u n d a y   h o lla r  h am   b o 'la d ik i,  biz  b o s h q a   b ir 

k ish ilarn in g   fikrini  uqib  o la m iz   va  k eyinchalik  bu   fikr o 'z im iz   o 'y la b   t o p ­

g a n   fikrdek  his  q ilin a  b o shlaydi.  A na  shu  ta riq a   « b o sh q a la rn in g   fikrini 

o 'z in ik i  qilib  olish»  b o la la rd a   k o 'p   u ch rab   tu ra d i.

M a te ria ln in g   m u a y y an   m a z m u n i  b ila n   birga,  b u   m a te ria l  q a c h o n , 

q ay erd a   va  q a n d a y   sh a ro itd a   esda  olib  qolinganligi  h a m   an iq   esga  tu sh sa

—  xotirlash  m u k a m m a l  va  to 'la - to 'k is   b o 'la d i.  M asala n ,  s h e ’rn i  y o d d a n  

aytib b e ra r e k a n m iz ,  bu  s h e ’m i  y o d d a n   bilib  o lishni  kim   b u y u rg a n in i,  u n i 

q a y erd a  va  q a n d a y   qilib  o 'rg a n ib   o lg an im izn i,  bu  v a q td a  q a n d a y   q iy n a l- 

g an im izn i,  b u n g a c h a  va b u n d a n  s o 'n g  n im a la r q ilg an im izn i  va  h o k a z o la rn i 

h a m   eslashim iz  m u m k in .  B a’zan   esa  s h e ’m in g   m a z m u n in i  y o d im iz d a n  

ch iq azg an   b o 'ls a k   h a m ,  uni  q a c h o n   va  q ay erd a  o 'rg a n ib   o lg a n im iz n i  an iq  

eslay o lam iz.  E sda  q o ld irilg an   m a te ria ln in g   m u ay y an   m a z m u n i,  b u   m a te ­

rialn in g   q a c h o n   va  q a n d a y   sh a ro itd a   esda  olib  q o lin g an lig in i  a n iq   esga 

tu sh irish   bilan  birga,  shu  m a te ria l  esda  olib  q o lin g a n d a n   o ld in   va  keyin 

n im a la r b o 'lg an lig i  va h o k a z o la r h a m   esga  tush irilsa,  x o tirlash   t o 'la - to 'k is  

va  m u k am m al  b o 'la d i.



E slash ja ra y o n i  ta n ish   b ilan   m a h k a m   b o g ‘lan g an .  K u n d alik   faoliyati- 

m izd a,  ay n iq sa ,  o 'q u v   ishida,  esga  tu sh irish  ja ra y o n i  k o 'p in c h a   ta n ish d a n  

b o sh lan ad i  va  s h u n d a n   keyin  esga  keladi.  K o 'p   h o lla rd a   b iro n ta   n arsan i 

m u m k in   q a d a r  a n iq   va  to 'la   eslash  u c h u n   ta n ish   m o m e n tla rd a n   fo y d ala­

nish  kerak  b o 'lib   qoladi,  o 'q ilg an n i  y o d d an   aytib  b erg an d a  kitobga  ah y o n - 

ah y o n   k o 'z   ta sh la sh ,  o 'q itu v c h in in g   y o rd a m c h i  savoli  shu  ju m la d a n d ir. 

O 'rg a n ib -b ilib  o lish  ja ra y o n id a   ta n ish   —  esga  o lin a d ig a n   m a te ria ln i  ta k ro r 

idrok  qilish  vositasi  b ilan   m u sta h k a m la n ish id ir.




Download 25,74 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   542




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish