O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov


Yorug‘lik bîsimini to‘lqin nazariya nuqtàyi nàzàridàn tushun-



Download 5,45 Mb.
Pdf ko'rish
bet67/174
Sana16.03.2022
Hajmi5,45 Mb.
#497419
1   ...   63   64   65   66   67   68   69   70   ...   174
Bog'liq
Fizika 2 qism A G\'aniyev, A Avliyoqulov

Yorug‘lik bîsimini to‘lqin nazariya nuqtàyi nàzàridàn tushun-
tirish.
 Yorug‘lik elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràt dåb hisîblànuvchi
nàzàriyagà muvîfiq bu bîsimning màvjudligigà sàbàb, elåktrîmàgnit
màydînning elåktr và màgnit tàshkil etuvchilàrining yoritilàyotgàn
jism elåktrînlàrigà ko‘rsàtàyotgàn tà’siridir.
Ìàksvåll nàzàriyasigà
ko‘ra, tushàyotgàn elåktrîmàgnit to‘lqin sirtgà
=
t
e
E
c
p
(21.1)
Quyosh
Kometa
44- rasm.
45- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi


81
bîsim ko‘rsàtàdi. Bu yerdà 
F
=
e
e
S
E
– sirtning yoritilgànligi, 
c

yorug‘likning vàkuumdàgi tåzligi. Shu bilàn birgà, tushàyotgàn
yorug‘likning bir qismi sirtdàn qàytàdi và bu qàytgàn to‘lqin sirtgà
=
r
q
e
E
c
p
(21.2)
bîsim ko‘rsàtàdi. Bu yerdà 
r
– sirtning qàytàrish kîeffitsiyånti
dåyilib, sirtdàn qàytàyotgàn yorug‘lik îqimining ungà tushgàn
yorug‘lik îqimigà nisbàti bilàn àniqlànàdi.
Àgàr elåktrîmàgnit to‘lqinlàrning sirtgà ko‘rsàtàyotgàn to‘là
bîsimi tushàyotgàn và qàytàyotgàn to‘lqinlàr bîsimlàrining yig‘in-
disidàn ibîràt, ya’ni 
p

p
t

p
q
ekànligini e’tibîrgà îlsàk, to‘là
bîsim uchun
=
+ r
(1
)
e
E
c
p
(21.3)
ifîdàni tîpàmiz.
Yorug‘lik bîsimini kîrpuskular nàzàriya nuqtàyi nàzàridàn
tushuntirish.
Yorug‘lik fîtînlàr îqimidàn ibîràt dåb hisîblànuvchi
nàzàriyagà muvîfiq yorug‘lik bîsimining màvjudligigà sàbàb,
tushàyotgàn yorug‘lik fîtînlàri o‘z impulslàrini yoritilàyotgàn jism
àtîmlàri yoki mîlåkulàlàrigà bårishidir.
S
yuzàli sirtgà hàr såkunddà 
n
chàstîtàli 
N
tà fîtîn tik tu-
shàyotgàn bo‘lsin. Bu fîtînlàrning 
=
= r
q
q
N
N
N
N
N
tàsi sirtdàn
qàytsà, 
æ
ö
=
-
=
-
=
- r
ç
÷
è
ø
yu
(
)
(1
)
q
q
N
N
N
N
N
N
N
N
tàsi yutilàdi.
Àgàr fîtînning impulsi 
n
=
f
h
c
P
ekànligini e’tibîrgà îlsàk, yuti-
làyotgàn fîtînlàr jism àtîmlàri yoki mîlåkulàlàrigà
n
=
× - r
=
- r
yu
f
(1
)
(1
)
h
c
P
P
N
N
(21.4)
gà tång bo‘lgàn impuls båràdi.
Hàr bir qàytàyotgàn fîtîn jism sirtigà 
- -
=



f
f
f
(
) 2
P
P
P

tång impuls båràdi (46- ràsm).Undà qàytàyotgàn fîtînlàrning jism
sirtigà båràyotgàn impulsi
n
=
r
=
r
q
f
2
2
h
c
P
P N
N
(21.5)
ifîdà bilàn àniqlànàdi.
6 Fizika, II qism
www.ziyouz.com kutubxonasi


82
Àgàr jism îlàdigàn to‘la impuls yutilà-
yotgàn và qàytàyotgàn fîtînlàrdàn îlinàyot-
gàn impulslàr yig‘indisi 
P
t

P
yu

P
q
, yorug‘-
likning bîsimi esà birlik yuzàgà to‘g‘ri kåluvchi
impuls bilàn àniqlànishini e’tibîrgà îlsàk
(buning uchun to‘là impulsni qanotcha yuzàsi
S
gà bo‘làmiz), yorug‘lik bîsimi uchun tîpà-
miz:
n
n
n
é
ù
=
=
- r
+
r
=
ë
û
=
+ r
t
1
3
(1
)
2
(1
).
P
h
h
S
c
c
h N
cS
p
N
N
(21.6)
Bunda
n
=
e
h
S
N
E
ekànligidàn,
=
+ r
(1
)
e
E
c
p
(21.7)
ifîdàni hîsil qilàmiz.
(21.3) và (21.7) làrni sîlishtirish, yorug‘likning bîsimi
uchun hàr ikkàlà nàzàriya àsîsidà tîpilgàn ifîdàlàr bir õil ekànli-
gini ko‘rsàtàdi.

Download 5,45 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   63   64   65   66   67   68   69   70   ...   174




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish