O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov



Download 5,45 Mb.
Pdf ko'rish
bet135/174
Sana16.03.2022
Hajmi5,45 Mb.
#497419
1   ...   131   132   133   134   135   136   137   138   ...   174
Bog'liq
Fizika 2 qism A G\'aniyev, A Avliyoqulov

Gàz ràzryadli hisoblagich.
Bunday hisoblagich, îdàtdà, gàz
to‘ldirilgàn måtàll silindr (kàtîd) và uning o‘qi bo‘ylàb tîrtilgàn
ingichkà sim (ànîd)dàn ibîràt bo‘làdi. Qàyd etilàdigàn zàrrà elåk-
trîdlàr îràsidàn o‘tgàndà gàzni iînlàshtiràdi. Bu iînlàr esà gàz,
dåvîr àtîmlàri và mîlåkulàlàr bilàn to‘qnàshib, ulàrni ikkilàmchi
iînlàshtiràdi. Umumàn îlgàndà, ikki õil gàz ràzryadli hisoblagich
màvjud. Birinchisi, 
prîpîrsiînàl hisîblàgich
dåyilib, undà gàz
ràzryadi nîmustàqil bo‘làdi. 
Gåygår–Ìyullår hisîblàgichi
dåb
ataluvchi ikkinchi xil hisoblagichda esà gàz ràzryadi mustàqil bo‘làdi.
Gåygår–Ìyullår hisîblàgichlàrining àjràtà îlish vàqti 10
-
3
–10
-
7
s
ni tàshkil qilàdi, ya’ni shundày vàqt îràlig‘idà tushgàn zàrràlàr
qàyd qilinàdi. Gàz ràzryadli hisîblàgichlàrning zàryadlàngàn
zàrràlàrni qàyd etish unumdîrligi 100 % bo‘lsà, 
g
- kvàntlàr uchun
5% ni tàshkil qilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


152
Vilsîn kàmåràsi.
Êàmårà 1911- yildà ingliz fizigi Ch.Vilsîn
tîmînidàn yaràtilgàn. U tåz uchib kålàyotgàn zàrràlàrning bug‘si-
mîn holatdàgi mîddàdàn o‘tgànidà, shu mîddà mîlåkulàlàrini
iînlàshtirishigà àsîslàngàn.
Vilsîn kàmåràsining sõåmàsi 65- ràsmdà tàsvirlàngàn. Êàmårà-
ning ishchi hàjmi (
1
) suvning yoki spirtning to‘yingàn bug‘i
bo‘lgàn hàvî yoki gàz bilàn to‘ldirilgàn. Pîrshån (
2
) pàstgà qàràb
tåz hàràkàtlàngàndà 
1
hàjmdàgi gàz àdiàbàtik ràvishdà kångàyadi
và sîviydi. Nàtijàdà gàz o‘tà to‘yingàn holatgà kålàdi. Êàmåràdàn
uchib o‘tgàn zàrrà o‘z yo‘lidà iînlàrni vujudgà kåltiràdi và hàjm
kångàygàndà kîndånsàtsiyalàngàn bug‘làrdàn tîmchilàr hîsil
bo‘làdi. Shundày qilib, zàrrà îrqàsidà ingichkà tumàn yo‘l ko‘rini-
shidàgi iz qîlàdi. Bu izni kuzàtish yoki ràsmgà tushirish mumkin.
Àlfà-zàrrà gàzni kuchli iînlàshtiràdi và shuning uchun Vilsîn
kàmåràsidà qàlin iz qîldiràdi (66- ràsm). Båtà-zàrrà – judà ingichkà
iz qîldiràdi. Gàmmà-nurlànish esà Vilsîn kàmåràsidàgi gàz mîlå-
kulàlàridàn urib chiqàrgàn fîtîelåktrînlàri yordàmidàginà qàyd
etilishi mumkin.
1927- yildà Vilsîn kàmåràsini kuchli màgnit màydîndà jîy-
làshtirgàn rus fizigi D.Skîbålsån uning imkîniyatlàrini ànchà
kuchàytirdi. Endi zàrràlàrning màgnit màydîndàgi îg‘ishlàrigà
qàràb, ulàrning zàryadi, enårgiyasi và bà’zi bîshqà õàràktåristikàlàri
hàqidà õulîsà chiqàrishgà imkîniyat tug‘ilàdi.

Download 5,45 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   131   132   133   134   135   136   137   138   ...   174




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish