O‘zbekisòÎn respublikàsi îliy và O‘RÒÀ ÌÀÕsus òÀ’LIÌ VÀzirligi o‘RÒÀ ÌÀÕsus, KÀsb-hunàR ÒÀ’LIÌI ÌÀRKÀZI



Download 6,99 Mb.
Pdf ko'rish
bet97/110
Sana17.01.2022
Hajmi6,99 Mb.
#380664
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   110
Bog'liq
2 5260467229652158536

X  B Î B
CHIZIQLI ÀLGEBRÀ
ELEÌENÒLÀRI
1-§. Ìàtritsàlàr và dåtårminàntlàr
1.  Ìàtritsàlàr.
  Hîzirgi  pàytdà  fànning  ko‘plàb  sîhàlàri
(hisîblàsh màtåmàtikàsi, fizikà, iqtisîdiyot và h. k.) dà o‘zining
kång tàtbiqlàrini tîpàyotgàn 
màtritsàlàr nàzàriyasi
 elåmåntlàri bilàn
tànishàmiz.
Ìàtritsà
  dåb,  birîr  tàrtibdà  jîylàshtirilgàn  sînlàrning  to‘g‘ri
to‘rtburchàk  ko‘rinishidàgi  jàdvàligà  àytilàdi.  Bu  sînlàr  shu
màtritsàning 
elåmåntlàri
 dåyilàdi. Îdàtdà màtritsàlàr qàvs yoki ikkità
vårtikàl chiziq ichigà îlib yozilàdi. Ìàsàlàn, 20 dàn kichik bàrchà
tub sînlàrdàn quyidàgi màtritsàni tuzish mumkin:
2
3
5
7
11 13 17 19






  yoki  
2
3
5
7
11 13 17 19
 .
Bu màtritsà 2 tà sàtr và 4 tà ustundàn ibîràt bo‘lgànligi uchun
2
×

o‘lchàmli màtritsà
 dåyilàdi.
Umumàn, 
m
  tà  sàtr  và 
n
  tà  ustunli    to‘g‘ri    to‘rtburchàkli
màtritsà 
m tà sàtr và n tà ustunli màtritsà
 yoki 
m
×
n o‘lchàmli màtritsà
dåb àtàlàdi.
n
×
n
 o‘lchàmli màtritsà 
kvàdràt màtritsà

n
 sîn esà shu kvàdràt
màtritsàning 
tàrtibi
 dåyilàdi. Ìàsàlàn, bir õînàli nàturàl sînlàrdàn
tuzilgàn 3
×
3 o‘lchàmli
1 2 3
4 5 6
7 8 9










màtritsà 
uchinchi tàrtibli kvàdràt màtritsà
, bir õînàli juft nàturàl
sînlàrdàn tuzilgàn 2
×
2 o‘lchàmli
2 4
6 8






màtritsà 
ikkinchi  tàrtibli  kvàdràt  màtritsà
, bittà sîndàn tuzilgàn
(15) màtritsà esà 
birinchi tàrtibli kvàdràt màtritsà
dir.
www.ziyouz.com kutubxonasi


334
Bà’zàn  fàqàt  bittà  sàtrgà  (ustungà)  egà  bo‘lgàn  màtritsàlàr
bilàn hàm ish ko‘rishgà to‘g‘ri kålàdi. Bundày màtritsàlàr 
sàtr-
màtritsàlàr 
(
ustun-màtritsàlàr
) dåyilàdi. Ìàsàlàn, 1
×
5 o‘lchàmli
(
3
2 7 0
2
)
màtritsà sàtr-màtritsà, 3
×
1 o‘lchàmli
 
5
7
8











màtritsà esà ustun-màtritsà bo‘làdi.
Ìàtritsàni umumiy hîldà yozish uchun uning elåmåntlàri ikkità
indåksli birîr hàrf bilàn, màsàlàn, 
a
i  j
 
bilàn bålgilànàdi; bundà
birinchi indåks  màzkur elåmånt turgàn sàtr  nîmårini, ikkinchi
indåks  esà  ustun  nîmårini  ko‘rsàtàdi.  Ìàsàlàn,  4
×
5  o‘lchàmli
màtritsà umumiy hîldà quyidàgichà yozilàdi:
11
12
13
14
15
21
22
23
24
25
31
32
33
34
35
41
42
43
44
45
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a












.
Bà’zàn màtritsà bittà hàrf îrqàli bålgilànàdi. Ìàsàlàn, elåmåntlàri
a

Download 6,99 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   110




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish