O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

{yunoncha — 
h y p o th a la m u s
  — 
b o sh   m iy a   b o ‘lim i
  d e g a n   m a ’ n o n i  
b ild ir a d i)  tiz im i  v a   r e ti k u lä r   f o r m a ts i y a   ( l o t i n c h a  
reti­
culum   — to'rsim on ,  fo rm a tio   — bog 'la m
  m a ’n o s i n i   a n g -  
latad i)  ning  o 'r n i   k o ‘rsatib  o ‘tilgan.  M a ’l u m o t l a r d a   k o ‘r- 
sa tilish ic h a ,  e m o t s i o n a l   h o l a t l a r n i n g   fiz io lo g ik   m o h i y a t i  
k a t t a   y a r i m s h a r l a r   p o ‘s t ! o g ‘in i n g   va  p o ‘s t l o q o s t i   t iz im i 
m a r k a z l a r n i n g   f u n k s iy a s ig in a   e m a s ,   b a lk i  u l a r :   a)  m iy a  
m e x a n i z m l a r i   f a o liy a ti n i   f a o l l a s h t i r u v c h i   r e t i k u l ä r   f o r -  
m atsiy an in g ;  b)  m i y a n in g   k o ‘rish  d o ‘n g lik la rin in g   ( d o ‘ng- 
likosti  q is m in in g );  d )  y a r im s h a r l a r   y angi  p o ‘s t l o g ‘i  o r a -  
sidagi  lim bik  s is te m a n in g   funksiyalaridir^  E m o t s i o n a l   h o -  
latlar  u c h u n   p o ‘s tloqosti  t u g u n c h a l a r i n i n g   t a r k i b i g a   k iruv- 
chi  (m iy a   k a tta   y a r im s h a r l a r in i n g   o q   m o d d a s i j b i r l a s h u v i  
b ilan  ku lran g   m o d d a g a   a y l a n a d i )   b u   m a r k a z l a r   h a m   mu* 
h i m   a h a m iy a tg a  ega.  A ga rda  m iy a  k atta y a r im s h a r la ri  p o ‘st- 
l o g ‘i  h a r a k a tl a r i n i   b i r l a s h t i r i b ,   s e z g ila rn i  v a   s a ’y - h a r a -  
k atlarn i  n ozik  ifoda  qilib  t u rs a ,  m iy a   fo r m a ts iy a la r i   ta s h q i 
h a m d a   ich k i  m u h i t d a   s o d i r   b o l a d i g a n   o ‘z g a r i s h l a r g a  
o r g a n iz m n in g   j a v o b   reak siy alarin i  b o s h q a r a d i.
M a ’l u m o tla r g a   q a r a g a n d a ,   m iy a  k a t ta   y a r im s h a r l a r i  
p o 's t l o g 'i  s h ik astlan sa,  tash q i  o l a m d a n   h a m d a   ic h k i  o r g a n -  
la r d a n   k eladiga n  q o lz g ‘o v c h il a r n in g   n o z ik   t a h lil  q ilinishi 
zaiflashsa  h a m   e m o t s i o n a l   h o la tla r  saq la n ib  q o l a v e r a r  e k a n . 
M a s a la n ,   h a y v o n l a r   lim b ik   t iz i m g a ,   d o kn g o s t i   ( g i p o t a -  
l a m u s )   q i s m ig a ,  k o ‘rish  d o ' n g c h a l a r i g a  
y o ‘n a l t i r i l g a n  
e l e k t r   q o ‘z g ‘a tu v c h ila r g a ,  r e ti k u l ä r   f o r m a t s i y a n i n g   q o ‘z- 
g ‘alishlariga x u rsa n d lik  yoki  diqqinafaslik,  d a r g ‘a z a b lik   yoki 
q o ‘rqoq!ik,  lazz atlan ish   y o k i  a z o b la n is h ,  r o h a tl a n i s h   yoki 
ko'n gilxijillik sifatida j a v o b   reaksiyasi  hosil  b o ‘Iadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

P six o fiz io lo g   o l i m l a r n i n g   m a ’lu m o tla r ig a   k o 'r a ,  m iy a - 
n in g   m u a y y a n   j o y l a r i d a n   e le k tr o d   y o r d a m i d a   b io to k la rn i 
y o z ib   o l g a n   m a ’l u m o tl a r i d a n   k o ‘rin ib   tu ribdiki,  s u te m i-  
z u v c h ila r n i n g   g ip o ta la m u s la rid a   h a m   „ r o h a t l a n i s h “ ,  h a m  
„ a z o b la n is h “  markazlari  m avjud  ekan.  Tajribada  „ro h atla- 
n i s h “  m a r k a z i   q o ‘z g ‘a ti lg a n d a   y o q im li  hislar  u y g 'o n g a n ,  
e le k tr  to k i  bilan  „ a zo b lan ish “  m arkazi  q o 4zg‘ati!ganda  esa 
h a y v o n l a r   q a l t i r a b ,   o ‘z i n i   h a r   t o m o n g a   t a s h l a g a n l a r .  
K e y in c h a lik   azoblantiruvchi  em otsiya  q o ‘zg‘atilishini  sez- 
g a n   s u te m iz u v c h ila r  q o ch ish g a  harak at  qilganlar.
Y u q o r i d a   t a ’k i d l a n g a n i d e k ,   i j o b iy   v a   s a l b i y   h i s -  
t u y g ‘u l a m i n g   s h u n g a   o ‘xsh ash   m ark a z la ri  b o s h   m iy a n in g  
b o s h q a   b o ‘lim l a r id a   h a m   jo y la s h g a n .  S h u n g a   q a r a m a y ,  
b u l a r d a n   t a s h q a r i ,   s h a r t l i   r a v i s h d a g i   r o h a t l a n i s h   va 
a z o b l a n i s h   m a rk a z la ri  h a m   m avjuddir.
E m o t s i y a l a r   b i r - b i r i g a   y a q i n   m a s o f a d a   f a o l i y a t  
k o ‘r s a t a d i l a r .   T a j r i b a d a   m a r k a z l a r i d a n   b i r i d a   e l e k t r o d  
y o r d a m i d a   q o ‘z g ‘a!ish  eh tiy o jg a  q a r a b   salbiy  yoki  ijobiy 
e m o t s i y a d a n   faqat bittasi  vujudga  keltirilgan,  xolos.  B a ’zid a 
y o n d o s h   j o y l a s h g a n   m a r k a z l a r d a   q o ‘z g ‘alish  t a r q a l g a n  
b o ' l s a ,   u   h o l d a   a m b i v a l e n t   y o k i   i k k i y o q la m a   re a k siy a  
r o ‘y o b g a   c h iq a d i.  S h artli  ra v ish d a  n o m l a n g a n   ro h a tla n is h  
v a   a z o b l a n i s h   m a r k a z l a r i   b i r - b i r i g a   y a q in   j o y la s h is h ig a  
q a r a m a s d a n ,   h a r   xil  tu z ilis h g a   eg a   ekanligi  a n iq la n g a n . 
M a ’l u m   boM ishicha,  „ a z o b l a n i s h “  m a rk a z la ri  m i y a n i n g  
turli  b o ‘lim la r ig a jo y la s h s a -d a ,  lekin  u la r y a g o n a tizim   bilan 
b o s h q a r i l a d i .   S albiy  e m o t s i y a l a r d a n   farqli  o l a r o q ,   ijobiy 
h i s - t u y g ‘u l a r   v a   „ r o h a t l a n i s h “  m a r k a z l a r i   o ' z a r o   j i p s  
a l o q a g a   e g a  e m a s .  M u l o h a z a l a r d a n   k o 'r in ib   t u rg a n id e k , 
e m o t s i y a l a r  juft  h a m d a   q a r a m a -q a rsh i  xususiyatga  ega  ekan. 
S h u n i n g   u c h u n  
q a t ’iy  is h o n c h   bilan  aytish  m u m k in k i ,  
h a r   q a y s i  e m o t s i y a   q a r a m a - q a r s h i   t u r k u m g a   h a m   ega. 
J u m l a d a n ,   sevgi  —  n afrat,  y o q im li  — y oqim siz ,  x o tirja m - 
lik —  bezovtalanish,  m a s ’uliyatlilik —  loqaydlik va boshqalar.
1.P .P a v lo v ,  C h .S h e r r i n g t o n ,   P .K .A n o x in ,  N . A .B e r n -  
s h t e y n ,   E . N . S o k o l o v ,   T . V . S i m o n o v ,   D .L in d s le y ,  R .U .  
L i p e r ,   B . I . D o d o n o v ,   U . J e m s   v a   b o s h q a l a r n i n g   t a d q i -  
q o t l a r i d a   k o 'r s a t i l i s h i c h a ,   ta h lil  q ilin g a n   m a r k a z l a r n i n g  
114
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

q o ‘z g ‘atilishi  s h a r tli  re fle k sla r  hosil  q i l i n i s h i n i   m u s t a h -  
k am lo v c h i  om il  h is o b la n a d i.  B uning  n a t ij a s id a   e l e k t r  q o kz- 
g 'o v c h i  y o r d a m i   b ila n   m iy a   katta  y a r i m s h a r l a r i n i n g   p o ‘st- 
log‘ida  bilish j a r a y o n l a r i   va  x a t t i - h a r a k a t l a r   s t e r e o ti p l a r i-  
ning  negizini  tashkil  qiluvchi  m u v a q q a t  b o g l a n i s h l a r   hosil 
q ilin a d i.  S h a rtli  r e f l e k s l a r n i n g   s o ‘n is h i,  t o r m o z l a n i s h i ,  
p o ‘s t l o q n i n g   t a n l a s h   (s e le k ti v )   t i z i m i   m i y a   s t v o l i n i n g  
u z u n a s ig a   t e p a lik o s ti  va  p o ‘stlo q o sti  n e r v   t u g u n l a r i d a g i  
„ m a r k a z l a r “ n in g   fa oliya tiga  b o g ‘liqdir.  I . P . P a v l o v   o ‘sha 
d a v r d a y o q ,  „ d i n a m i k  
s t e r e o t i p “  hosil  q i l g a n d a n   keyin 
oliy  nerv  fa oliya tida  u n i n g   buzilishi  s alb iy   h is s iy o tla r  ke- 
c h ish i  u c h u n   n eg iz  b o kladi,  d i n a m i k   s t e r e o t i p n i   o ld i n d a n  
t a y y o rla b ,  s o 'n g   u n i n g   o ‘zgarishi  ijo b iy   h i s - t u y g ‘u l a r n i  
p a y d o   qiladi,  d e b   q a t ’iy  i s h o n tir g a n   edi.
M a ’l u m o tl a r d a n   m i y a n in g   te palikosti  q i s m i d a   (g ip o - 
t a l a m u s d a ) g i   m a r k a z l a r   r o h a t l a n i s h   y o k i   a z o b l a n i s h  
vaziyatlari  k o ‘p  m a r t a   ta k ro r la n s a   h a m   h e c h   o ‘zg a rm aslig i, 
lekin  m iya  k a tta   y a r im s h a r la ri  p o ‘stloqosti  n e r v   t u g u n c h a -  
lari  b o 'y l a b   y o y ilg a n   m a r k a z l a r   q o ‘z g ‘a t i ! i s h i  n a ti j a s id a  
e m o t s i o n a l   r e a k s i y a l a r   k u c h s i z l a n i s h i ,   h a t t o   s o kn i s h i  
kuzatilgan.  Bu  v o q elik   sh u   b ilan  iz o h la n a d ik i,  a q li y  faoliyat 
v a   a x l o q i y   k e c h i n m a l a r   e m o t s i o n a l l i g i   v a   o ‘z i n i n g  
o kzg aruvchanligi  b ila n   ajralib  tu rad i.  B i n o b a r i n ,   o r g a n iz m -  
n in g   b irla m c h i  ehtiy o jla ri  boMgan  signal  b e r u v c h i   e m o t s i o ­
nal  r e a k s i y a l a r   t a k r o r a n   q o ‘z g ‘a t i l g a n d a n   k e y i n   h a m  
s o 'n m a y d i .   S h u n i n g d e k ,   o r g a n ik  j a r o h a t   tu fa y li  o g ‘riq  k a - 
m a y m a y d i,  m u a y y a n   re ak siy alar o ‘z g a r m a g u n c h a  j i s m o n i y  
m a s h q d a n   h u z u r l a n i s h   s h a x s n i n g   k o ‘n g l i g a   t e g m a y d i .  
B u n i n g   u c h u n   a l b a t t a ,   s a lb iy ,  ijobiy,  a r a l a s h   ( a m b i v a ­
lent)  signallar in s o n n i n g   hayoti  va  fa o liy a tid a   o kz  a h a m i y a -  
tini  y o kq o tm asligi  kerak.
T u r l i   m a r k a z l a r   q o ‘z g ‘a t i l g a n d a   y u z a g a   k e l a d i g a n  
ro h a tla n is h   yoki  a z o b la n i s h la r n in g   sifatiga,  d a r a j a s i g a   va 
barqarorligiga asoslanganda b a'zi sharoitda hissiy  ifodalangan 
s h a rtli  re fle k to r  a l o q a l a r   b i r   m a r t a d a y o q   h o s il  b o ‘lishi, 
b o s h q a  vaz iy a td a es a  u rin ish g a   q a r a m a y  a l o q a   ti k la n m a s lig i 
m u m k in .   Bu  o ‘rin d a   s h ax sn in g  b a r q a r o r  e m o t s i o n a l  y o ‘n a I- 
g a n lig i,  m a y l l a r   m u s t a h k a m l i g i ,   r u h iy a ti   v a   u n i n g   t u r -
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

m u s h   t a r z i n i ,   h a y o tiy   id e a lla r in i  t u s h u n t i r is h   m u m k in .  
M a s a l a n ,   m a y x o ‘r  y o k i  n a r k o m a n   u c h u n   r o h a t l a n i s h  
b ila n   bogMiq  x a t t i- h a r a k a t   b i r l a m c h i b o ‘Igan!igi  tufayli  turli 
i j t i m o i y   v o q e a l a r   ( o i l a v i y   a j r a l i s h l a r ,   i s h x o n a d a g i  
k o 'n g i l s i z l i k ,   ta b i i y   o fa t  v a   b o s h q a l a r )   u n i  b u   y o i d a n  
t o ‘x t a t i b   q o l o l m a y d i,   lekin  m u v a q q a t   holat  vujudga  kelishi 
m u m k i n   (a y ta y lik   b i r   n e c h a   d a q i q a   o ‘zini  tiyib  tu ris h ), 
b i r o q   t e z d a   tabiiy  eh tiy o jg a  m u t e l ik   qilib,  „tarki  o d a t — 
a m r i   m a h o l “  y o ‘s in d a   ish  tu ta v e ra d i.