O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

3.  Sinfdan  tashqari  am aliy  m ash g‘u lotlarn i  olib  borish  turlari.

У. 

O'quvchilarni  o ‘quv  ishlab  chiqarish  brigadalari  shaklida 

0

‘qitish.  Bu n da y   sharoitlarda  m e h n a t   t a ’limi 

0

‘qituvchisi  o d a td a  

o ' q u vc h il a r n i   a lohi da  o' qu vc hi la r  b irgadalar iga  ajratadi,  bu  briga- 

d ad a g i l a r   h a r   biri  m u a yy a n   o' q u v- is hl ab   c h i qa r i sh   t opshi rig' ini

197

---

bajaradi.  Topshi ri qlar  ishlab  chiqarish  kor xonal ari da  bajarilishi 

va  bu  t op s hi r iq l ar ni ng   o ‘quv  maqs adi   h a m d a   m a z m u n i   bir-biri- 

d a n   a n c h a   farq  qi 1 ishi  m u m k i n .   Ma sa la n,   bir  brigada  m ar t e n  

p ec h ig a   xi zm at   qilishga  o ‘rgansa,  i kkinchisi  gaz  generatorlari- 

ga  x i zm at   qilishni,  uchinchi si   esa  n a z or at -o ' l ch a sh   asboblarini 

k uz a ti s hn i   va  h o ka zol ar ni   o' rgani shi   m u m k i n .   Bunda y  hollarda 

0

‘qituvchi  o ‘quv  br igadalar ini   o' r gani lad i ga n  z o n a l a r   chegarasida 

a l ma s ht ir ib   turish  grafigini  tuzishi  kerak,  toki  ha r   bir  brigada, 

ma sa l an ,   met allurgiya  b u t u n   bir  kompleksiga  xi zma t  qilishdagi 

h a m m a   ish  usull ari ni   bilib  o' rg an i b  oladigan  bo'lsin.

O 'q u v c h i l a r n i   korxona  s haroitida  o ‘r g at i shn i ng   y a n a   bir 

shakli,  u l ar n i  ishchi lar   brigadasiga  q o ‘shib  o ‘qitishdir.  Bu  s hakl-  

ni,  m a s a l a n ,   sl es ar -r emont chi ,   yig‘uvchi  s a nt exn i k,   m o n ta j c h i -  

lar,  s h u n i n g d e k ,   qurilish  ixtisoslari  kabi  i xtisoslarda  qo' llash 

m a q s a d ga   muvofiqdir.  Bu  shakl  asosida  o ‘quvchil arga  ishlab 

c hi qa ri sh  t a ’limi  berish  s h u n d a n   iboratki,  y uq or ida   aytilgan  ixti- 

soslarga  doi r  ishlab  c hiqa ris h  brigadalariga  u m u ms l e s a r l i k k a   yoki 

b o s hq a   biron  tayyorgarligi  bo' lgan  bir  yoki  bir  n e ch a   o ‘quvchi 

biriktiriladi.  Bu  holda  ishlab  c hiqa ris h  t a ’limi  o 'q it uv ch isi ni ng  

vazifasi  davriy  ravishda j or iy   vo‘r i q n o m a   o ' t k az i b   t u ri s h,   k u n d a -  

lik  t o p s h i r i q n i n g   tavsif  va  h a jmi ni   ani ql ab  turish,   be ri ladi gan 

t o p s h i r i q n i n g   mavzusi ,  tegishli  kirish  yo' ri qnoma si   va  ish  nati- 

jasiga  b a g ' i s h l a n g a n   y a k u n i y   y o ' r iq n o m a  o ' t k a z i s h d a n   iborat 

bo'ladi.  Le ki n  o ' q u v c h il a r   turli  obyektlarga  t arqalganligi  tufayli 

o'qi tuvchi   h a r   bir  o ' qu v c h ig a   t o p sh i ri q  berish  va  u n d a n   i shni  q a ­

bul  qilib  olish  i m k o n i d a n   m a h r u m   bo'ladi.  Shu  tufayli  bu  holda 

o ' q u v c hi l a r ni   o'qitish  (o'rgatish)  vazifasi  q i sma n  i shc hi la r  b r iga ­

dasi  a' zolariga  yoki  b r i g a d i r n i n g   o' ziga  t opshi ril adi .  O' qu v c h i l a r  

ishchi  brigadasi  b a ’za n  o ' qi lga n  ( o' rgani lgan)  d a s t u r i n i   tizimli 

r avishda  bajarish  t amo yi li   buziladi.  C h u n k i   ishlab  chiqar ish 

m a s h g ' u l o t l a r i   i shc hi la r  b a ja radi ga n  ish  turiga  mos   b o ' l m a s a  

h a m   (bu  ish  turi  d a s t u r n i n g   ayni  davrida  o ' r g an i l ad i g an   ish- 

ga  mos   k e l m a g a n   t a q d i r d a   h a m )   o' qituvchi  o' zg ar ti ra   olmaydi.  

Le ki n  o ' q u v c h i l a r n i n g   ish  bilan  d oi m  t a ' m i n l a n i b   turi shi,   ilg'or 

t exnologiya  va  ilg'or  m e h n a t   us ul la ri da n  f oydalanish  i mk on ig a 

ega  bo'lishi,   ishlab  c hi qa r is h   kabilar  bu  k a m c h l i k l a r n i   q i sm an  

b o ' l sa d a  qoplaydi.