O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M ahulliy kashtalcirimiz haqida.  Bi zni ng  m a h a l l i y   kashtachil igi - 

m i z d a   x ot i n - q i z l a r   hozirgi  vaqtda  quyidagi  ka sht a  t u rl a ri n i  tikib 

kelayaptilar:

P alak  —  q o ‘lda  yoki  m a s h i n a d a   kashta  tikib  t ayyo rl an ad ig an  

badiiy  b u y u m .   Uy  i chini  bezash  u c h u n   devorga  osib  qo' yiladi. 

K a s h t a c h i l i k n i n g   e ng  yirik  va  q i m m a t l i   b u y u m i   hi sobl ana di.  Pa- 

lakda  o s m o n   va  t o ‘lin  oy  aks  ettiriladi.  Uni   q a d i m d a   m al l a   b o ‘zga 

ka sh t a  t iki b  tayyorlashgan.  U  s o lz a n a d a n   g u l l a r i n i n g   yirikligi,

119

---

z a m i n i   h a m   ka sh ta da   sidirg'a  k o i i n i s h i   bilan  farq  qiladi.  Pa- 

l a kn i ng   o i t a s i g a   yirik  oy  tasviri  qizil,  qi rmi zi ,   pushti   ipak  bi lan 

tikiladi  va  atrofi  chiroyli  qilib  islimiy  n a q sh la r   bilan  bezaladi. 

Islimiy  c h i r m a s h i b   ketgan  o ‘s iml ik  naqshlaridir.  N u r o t a   palakl ari  

(so’zanasi)  10  m m   li  qali n  va  c hi da ml i  g a z l a m a d a n   tikilib,  ikki 

q at or   aylanali  gullar,  h a r   xil  shakldagi  k a tt a- ki chi k  barglar,  j i n -  

galaklar,  g ‘u n c h a l a r   bilan  c hizi b  tikiladi.

C h i z m a k a s h   bu  gu l la r  o ' r n i n i   t o ’g i i   t o ’r tb ur c ha kl a rg a   b o i i b  

olgach  kosa,  piyola  kabi  n ar sa la r  bilan  belgilab  oladi  va  c hizi b 

chiqadi.

Eng  chetidagi  ikki  q ator   y o i   ichi  esa  t akr or la nu vc hi   k ichi k 

islimiy  gul lar   bilan  t o i d i r i b   chiziladi  va  tikiladi.

So'zana  —  sidirgii  mat oga   gul  tikib  tayyorl angan,  devorga  osi- 

l adigan  b ez ak  b u y u m i   b o i i b ,   satin,  b axma l,   shoyi,  p a r c h a   kabi 

mat olarga  turli  c hok l ar   bilan  tikiladi.  Ma to   ran gi da n,   kashta  z a ­

mini   sifatida  foydalanishi  bilan,  kichikligi  bilan  p a l a k d a n   farq 

qiladi.  U n i n g   kashta  bezagi  asosan  islimiy  n a qs h l a r   b o i i b ,   bitta 

t o ’g ’ri  lo’r t b u r c h a k   ichiga  asosiy  gullar  (aylanali,  ko‘p  qirrali  yul- 

duzlar)  c hizi b  tikiladi.  Atrofi  ki chi k  o i c h a m d a g i   t ak r o rl an uv c hi  

islimiy  n a q s h l a r   bilan  t o l d i r i l a d i .   Yol lar ,  chizi qlar  suvli  c ho kl ar  

bilan  (obi)  tikiladi.

Joynamoz  ~   n a m o z   o ‘qiladigan  t o ’s h a m a   b o i i b ,   m a t o d a n  

t o ‘r t b u r c h a k   s ha klda   tayyorlanib,  bosh  t o m on i g a   m e h r o b   tasviri 

tikiladi.  Bu  j o y n a m o z l a r   q i zl ari mi z  sepida  u c ht a  b o i i b ,   bittasi 

qaynotasiga,  ya’ni  kuyo v n in g  dadasiga  sovg‘a  qilinadi,   ikkitasi 

o ‘z i n i n g   uyidagi  t a x m o n n i ,   y a’ni  sandiq  ustiga  y i g i l g a n   k o i p a -  

t o ’s h ak ni   c h a n g d a n   saqlashi  va  bezatib  turi shi   u c h u n   tikiladi. 

Uc h  m et r   g a z l a m a   ketadi.  Masalan:  och  va  iliq  r angl ar   t u k   va 

sovuq  r anglarga  q a ra g a n d a   y a qi nr oq   k o i i n a d i .

Iliq  r ang l ar   b u y u m n i   kat ta la sh ga nd ek ,   sovuq  r angl ar   kichik- 

l a shg a nd e k  k o i s a t a d i .   S h u n i n g   u ch u n  kashta  tiki shda  g ul ni   fon- 

d a n   ajralib  turishi  u c h u n   o c h i q   r an g l ar da n   foydalanish  kerak.