O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

3. 

K ashtachilik  an ’an alariga  ijtim oiy  hayotning  ta ’siri. 

Jarni- 

yat  qa nda y  o'zgarishlarga  u c h ra m as i n ,   u n da   yoshlarni  m ehna t ga  

tayyorlash  m u a m m o s i   eng  asosiy  masala  hisoblanadi,  zeroki  u n i ng  

ravnaqi  yoshlar  bilan,  yos hl ar ni ng   mehn a tg a,   hayotga  tayyorgar­

lik  darajasi  bilan  o ' lchanadi.   Shunda y  ekan  mustaqil  respublika- 

m i z n i n g   kelajagini  yaratishda  kasbni  m u k a m m a l   o' rgani b  olgan 

yoshlar  ni hoyat da  zarurdir.  Bu  b o r ad a   biz  murabbiylar  oldida  ul- 

ka n  vazifalar  turadi.  C h u n k i   tarbiyalab  yetishtirgan  yos hla rimiz  

r es publ ikamiz  kelajagini  yaratadi.  S h un i n g  u c h u n  h ar   bir  o' qituv­

chi  o' z  kasbini  sevsa,  o' z  ustida  m u n t a z a m   ravishda  ishlasa,  h a m i -  

s ha  izlanishda  bo'lsa  oldimizdagi   maqs adga  e ri shi shi mi z  m u m k i n .

Hoz ir   r e s pu bl ik a mi zd a   o'qitilayotgan,  m er o s i m i z   bo' l gan  xalq 

a ma l iy   s a n ’atiga  e ’tibor  y a n a d a   kuchayib  ketdi.  Ag a r  biz  o t a - b o -

) 1 6

---

b o l a r i m i z d a n   mer os   b o ‘lgan  xalq  a ma l iy   s a n ’atini  t o ‘liq  egallab 

olsak,  b os hq a  r es pu bl ik al ar da n  olib  ke li na di ga n  x o m as h yo   m a -  

salasi  o ‘z - o ‘zidan  yechiladi.  0 ‘z i m i z n i   o ‘z i m i z   x o m as h yo   bilan 

t a ’m i n l a y   ol amiz.

K a s h t a   t ikuvchi   h u n a r m a n d   k a s h t a d o ‘z  yoki  ka s h t a c h i   de b 

atal adi .  K a s h t a d o ‘zlik  ayollar  h u n a r i   b o ‘lib,  ka sht a  m a s h i n a s i  

yaratilishi  m u n o s a b a t i   bi lan  m a s h i n a d a   e r k ak l ar   h a m   k a s ht a  ti- 

k a d i g a n   b o ‘ldilar.  M a s h i n a d a   y o ‘r m a   c h o k  b i la n  ka s ht a  tikiladi, 

leki n  m a s h i n a   g u l l a r n i n g   m a y d a   d e t al la r in i   aks  e tt ir a  o l ma y-  

di,  m a s h i n a   k a s h ta s i n i n g   sifati  h a m   q o ‘lda  t iki lga n  k a s h t a d a n  

a n c h a   past.  S h u n g a   q a r a m a y   m a s h i n a   bi lan  t ikish  o s o n   va 

ish  tez  bajarilishi  tufayli  keyingi  p a y tl a rd a   m a s h i n a   kashtasi 

k a s h t a d o ‘z li kda  k a tt a   o ‘rin  egalladi.  K a s h t a c h i l i k   a m a l i y   b ez ak  

s a n ’a t i n i n g   q a d i m i y   s o h a l a r i d a n   biri.  Arxeologi ya  mat er ia ll ar i 

k a s h t a n i n g   deyarli  b a r c h a   xa lq l ard a   q adi mi yl i gi ni ,   u  iqlim,  tabiiy 

sharoi t,   m u h i t   bi la n  b o g ‘liq  h ol da   h a r   b i r  x a l q n i n g   m ad a n i y a t i ,  

s a n ’ati,  k a s b - h u n a r  t url ari   bi lan  birga,  u l a r n i n g   t a ’siri  ostida  rivoj 

t o p g a n i n i   ko‘rsatadi.

0 ‘rta Osiyoda,  a yniqsa, o ‘zbek, tojik, t u r k m a n  ayollari o ‘rtasida 

ka sh ta   tikish  keng  t ar qalgan.  O i l ad a   h a r  bir ayol,  h a r  bi r qiz  k a s h ­

t a  tikishi  lozim  b o ‘lgan.  C h u n k i   k i y im l a r   oi lada  t ayyor langan,  

badii y  b u y u m l a r n i n g   asosiy  qismi  (so‘z ana,   c hoyshab,   oynaxalt a,  

choyxalt a,   tuzxalta)  h a r   bir  x o n a d o n n i n g   o ‘zida  tayyorl angan.

Ijtimoiy  hayotda  ro‘y  be rga n  o ‘zgari shlar   ka sht a  a n ’analari ga,  

m a h s u l o t l a r n i n g   turlariga  katt a  t a ’sir  k o ‘rsatgan.  Ma sal an:   hoz ir  

oyn ax al ta,   choyxalta,  paranji,  k a lt a ch a   kabi  b u y u m l a r   va  m u r -  

sak,  n i m c h a   kabi  k i yi ml ar   o ‘z  a h a m i y a t i n i   vo‘qot gan,   ul ar ni  

faqat  yoshi  ul ug‘  o n a x o n l a r   uyida,  mu ze y la rd a   ko‘rish  m u m k i n .  

H oz i r  d o ‘ppi,  s u m k a ,   n i m c h a ,   kovush,  so‘z an a ,  choyshab,  joy- 

n a m o z ,   yostiq  jildlari  z a mo na vi y  di d  bi lan  tikib  be z at il mo qd a.  

K a s h t a   m a h s u l o t l a r i n i n g   shakli   va  b ad ii y  b ez a k l a r i da   z a m o n a g a  

xos  ka tt a  o ‘zgarishlar  r o ‘y  berdi.  0 ‘t m i s h d a   dekorativ  k as ht al ar  

pa la k  kabi  badiiy  b u y u m l a r   o q   va  m a l l a   b o ‘zlarga  t ikilgan  b o ‘lsa, 

e nd il ik da   satin,  shoyi,  b a x ma l ,  barqut ,  p a rc ha ga   t i k i lm o qd a .

0 ‘zbekist on  k a s h t a d o ‘z la r i n i n g   kashtal ar i  n a qs h i d a   o ‘s im-  

l i ks i mo n  tasvirlar,  shox,  g u lb an d,   gu ld as t al ar   ko‘p  uchraydi. 

Asosiy b ez ak  m a t o n i n g  o ‘rtasiga  i shl anadi,  hoshiyalari  q o ‘s h i m c h a  

b e zak  hisoblanadi.   L e k i n   k a s h t a d o ‘z n i n g   m a h o r a t i   hos hi ya ni  

b ezat is hga  qarat il gan  k as ht al ar   h a m   uchraydi.  O d a t d a ,   k a sh t a-

117

---

l ar da   na qs hla rn i  c h i z m a k a s h l a r   c hizi b  beradilar,  k a s h t a d o ‘z 

badiiy  b u y u m n i   s h u n d a n   keyin  tikadi.  Ma rk a ziy  b ez ak   asosiy 

a h am i y a t g a   ega  bo' lgan  k as htal ar da  c h i z m a k a s h   m a t o n i   b o ‘yi, 

eni,  diagonali  b o' yi ch a   bukl ab,   k o m po zi ts i ya ni ng   bo s h  nuqt asi  

m ar k a z i n i ,   hoshiya  o ‘t adi gan  j oylarini ,  s i m m e t r i k   joylashtirilgan 

g ul la r  o ‘r n in i   aniqlab  oladi  (chizg‘ich,  kosa,  piyola  ka bil arda n 

foydalanib,  gul  n a q s h i n i n g   x o m ak i   sha kl la ri ni   chizi b  beradi).

K a s h t a   t u r m u s h i m i z   ko'rki,  k i y im la r   va  b u y u m l a r n i   b ez as hd a 

katta  a ha mi y at g a  ega.  Ka s ht a   tikish  qiziqarli,  ijodiy  ish  b o ‘lib, 

u  c h a r c h a b   t urg a n  v aqti ngizda  sizga  q uv onc h  keltirishi,  e r m a k  

b o i i s h i   va  sizni  nafosat  ol amiga  olib  kirishi  m u m k i n .

Q a d i m d a n   o n a  q izi ni ng   bolalik  c h o g ‘i d an   bos hl ab   kelinlik 

sepi  u c h u n  ip  yigirib  kashta  tika  boshlaydi.  O n a   va  qiz  k a s h ta n i 

faqat  rangli  iplar bilan  emas,   balki  u n g a   ikki  yoshga  yaxshi  niyat, 

baxt  tilab,  m e h r - m u h a b b a t i n i   q o ‘shib  havas  bilan  tikadilar.

«Ke li nn i  kelganda  ko'r,  sepini  yoyganda  ko ‘r»  —  degan  xalq 

maqol i  bekorga  a yti lma ga n.   Ke l in ch ak  

uyiga  ki rgan  h a r   q a n ­

day  o d a m   kashtachil ik  s a n ’atiga  havas  bilan  qaraydi.  C h u n k i ,   d e -  

vorlarga  osilgan  r a ng - ba ra n g  kashtalar,  de ra za   pardal ar i,  qator  

terilgan  b iri -b ir id an   chiroyli  tikilgan  yostiqlar,  choys habl ar   ko‘zni 

qa ma sh ti rad i .

Hozirgi  k u n d a   r e s p u b l i k a m i z n i n g   s h a h a r   va  q ishl oql ar ida  ij­

timoiy  h ay o tn i ng   o' zgarib  borishi  bi lan  ka sht a  tikish  k ama yi b 

ketgan.  Masal an,  qizlar  vildan-yilga  m a ga z in   va  b oz or la rd a n 

t ayyor   tikilgan  k as hta lar ni   olishga  o ‘r ganib  qolishgan.  T i k k a n  

t a q d i r d a   h a m ,   a sosan  vostiq  u ch u n  koshaklar,  sanoqli  be lb og 1  va 

q o i r o ' m o l c h a l a r ,   sochiq  tikishlari  m u m k i n .   K a t t a - k a t t a   b u y u m -  

lar  mas al an:   s o ‘z ana,   zardevor,  p a rd a   tikish  qolib  ketgan.

Xo t i n - q i z l a r   kashta  tikish,  gilam  t o ‘qish,  c h o p o n   tikish  bi­

lan  davlat  va  u y -r o‘zg‘or  y u m u s h l a r i d a n   bo' sh   vaqtlarida  b a n d 

b o i a d i l a r .   Boz or   iqtisodiyoti  t a ’siri  bilan,  yildan-yilga  t ikiladi- 

ga n   k as ht al ar   soni  h a m ,   turi  h a m   k o ‘payib  b o r m o q d a ,   sifati  esa 

y a x s h i l a n m o q d a .   Q i z l a r i m i z n i n g   q a n c h al i k   chevarligi,  m e h n a t -  

sevarligi,  didi  ular  t i k k a n   k as h ta l ar d an   m a i u m   b o i a d i .