O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

rezus-faktor
 d eb  atashdi.  Bu anti­
gen oq irqli odam lam ing 85%  q o n id a uchraydi. A yrim  x alq lard a, masalan: evenlar 
qonida  100% rezus-faktor uchraydi.  Q onida re z u s-fak to r m a v ju d  odam lar rezus- 
m usbat, bu faktor y o ‘q  o dam lar rezus-m anfiy deb n om langan.  Rezus-faktor 40 dan 
ortiq antigenlardan tuzilgan m urakkab tizimdir. A ntigenlik xossasi engyuqori bo‘lgan 
D -tip (85% ) antigen uchraydi. B undan tashqari, rezus an tig en n in g  quyidagi tiplari:
S,  Y e, d, s, ye m avjud, u lam in g  antigenlik x ossasi past. A vstraliyalik aborigenlar 
qonida rezus antigenning hech b ir turi uchramaydi. R ezus tizim ning ABO tizimidan 
farqi plazm ada tug‘m a antirezus aglyutininning b o ‘lm asIigidir. A gar rezus-musbat 
d o n o r  qoni  rezus  m anfiy  resipiyentga  quyilsa,  resip iy en t  q o n id a  rezus  faktorga 
qarshi antirezus aglyutinin hosil b o ‘!adi. R ezus-m usbat q o n  rezus-m anfiy odam ga 
ik k in ch i  m arta  q u y ilsa   e r itro ts itla r   a g ly u tin a tsiy a g a   u c h ra y d i,  y a ’ni  r e z u s -  
kelishmovchiligi kelib chiqadi. S huning uchun ham  rezus m anfiy qon rezus-m anfiy 
o d am g a  va  re z u s-m u sb at  q o n   re z u s  m usbat  o d a m g a   q u y ilish i  zarur.  R ezus 
kelishmovchilik hom iladorlikda ham  kelib chiqishi m um kin. A g ar ayol rezus-manfiy 
q o n g a  eg a  b o ‘Isa,  h o m ila   q o n i  rez u s-m u sb at  bo* Isa,  h o m ila   qonidan  rezu s 
aglyutinogenlar ona q on ig a o ‘tib  u nda antirezus ag ly u tin in  ish lab  chiqishini paydo 
qiladi.  Homiladan  eritro tsitla m in g   k o ‘p   m iqdorda  o n a   q o n ig a   tushishi  tug‘ruq 
paytida sodir boMadi. Shuning uchun ham birinchi h o m ilad o rlik  yaxshi tugallanishi 
m um kin.  Keyingi  hom iladorlikda esa ona  qonidagi a n tire z u s  aglyutinin yoMdosh 
to ‘sig ‘idan  o ‘tib  bola qon ig a tushishi,  uning  to 'q im a   v a  eritrotsitlarini  yem irishi 
mumkin. N atijada hom ila halok boMishi yoki chaqaloq o g ‘irgem olitik anemiya bilan 
tu g ‘ilishi mumkin.
Gematologlareritrotsitlarda quyidagi antigen tizim larm avjudliginie’tirofqiladilar: 
ABO , Rh, MNSs, P, Lyuteran (LU), Kell-Kellano (Kk), L yuis (Le), Daffi (Fy), va Kid 
(Jk). Bulardan A B O  va Rh tizim lar qon quyishda k atta ah a m iy a tg a ega.
Leykotsitlarda  ham   90  dan  orliq  antigenlar bor.  L ey k o tsitla r  transplanitsion 
immunitetda katta aham iyatga eg a b o lg a n  gistologik m os k elish antigenini saqlaydi.
Q on quyish  im m unologik m urakkab ja ra y o n  h iso b lan a d i.  S huning uchun ham 
25%  dan k o ‘p qon y o ‘q otgandagina, butun qonni  q u y ish  ta v siy a  qilinadi. Boshqa
209
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

h o lla r d a   e s a   z a r u r a t g a   q a r a b   m a s a l a n ,  a n e m iy a d a   e r i t r o t s i t a r   m a s s a , 
trom botsitopeniyada trom bo tsitar massa, har xil yuqum li kasalliklarda, septik holatda 
granulotsitlar q u y ilish i m aqsadga m uvofiq.
V II 
Y U R A K   Q O N -T O M IR L A R   F IZ IO L O G IY A S I
Qon o ‘zining m urakkab va turli vazifalarini, faqat doim o harakatda bo‘ Igandagina 
bajara oladi. Q on h ara k atin i yurak ta ’m inlaydi.
In g liz  v ra c h i,  a n a to m i  va  fizio lo g i  V ily a m   G a rv e y   1628-yilda  o ‘z in in g  
«H ayvonlarda  y u ra k   va  qon  harakatini  anatom ik  tekshirish»  nom li  asarida  qon 
aylanishni k a tta  v a  k ic h ik  doiralari haqida, y urakning qonni harakatga keltiruvchi 
a ’zo ekanligi  v a  q o n n i yopiq sistem ada uzluksiz harakati haqida to ‘g ‘ri tasavvur 
berdi.
Q on  o r g a n iz m d a   h a ra k a tla n a r   e k a n ,  q o n   a y la n is h in in g   k a tta   v a   k ic h ik  
d o ir a s i n i  b o s i b   o ‘ t a d i .   K a tta   d o i r a s i   y u r a k n in g   c h a p   q o r i n c h a s i d a n  
b o sh la n ib , a o r ta , y ir ik  a rte riy a la r, k a p illa rla r,  v é n u la  va v en a la rn i o ‘z  ic h ig a  
o lib ,  y u r a k n in g   o ‘n g   boM m asida  tu g a lla n a d i.  0 ‘ng   b o ‘lm a d ag i  q o n   o ‘ng 
q o rin c h a g a   o 't a d i   v a   u  y e rd a n   qo n   a y la n is h n in g   k ic h ik   d o ira si  b o s h la n ib , 
o ‘p ka a r te riy a la ri  v a   u n in g  b a rc h a  ta rm o q la ri, o ‘p k a  a rte riy a la ri, k a p illa rla ri, 
v e n u la la r  v a   v e n a l a r n i   o ‘z   ic h ig a   o la d i  v a   y u r a k n in g   c h a p   b o ‘lm a c h a sig a  
q u y ila d i.  C h a p   b o ‘ lm a c h a d a n   qo n   c h a p   q o rin c h a g a   q u y ilib ,  o ‘z fa o liy a tin i 
davom   e ttir a d i.
Shunday  q ilib ,  k ic h ik   qon  aylanish  do irasi  organizm ni  tashqi  m uhit  bilan 
bogMaydi, k islo ro d g a  to ‘yinib, karbonat angdridini tashqariga chiqarib yuboradi. 
Katta qon aylanish d o ira si  esa a ’zo va hujayralar bilan  bo g ‘laydi.
Y u ra k  f a o li y a ti. Y u ra k  m uskulli a ’zo b o 'lib ,  u n in g  d evorlari uch q av a td a n  
ta sh k il  to p g a n :  e n d o k a r d ,  m io k a rd   va  e p ik a r d .  M io k a rd  k o ‘n d a la n g  ta r g ‘il 
m u s k u lla rd a n   i b o r a t   b o ‘ lib ,  sk e le t  m u s k u lla rid a n   flz io lo g ik  x o s s a la ri  b ila n  
farq q ilad i.  M o r fo lo g ik  va  funksional x o ssa la rig a  k o ‘ra, y u rak n in g  m u sk u llari 
ikki tu rg a  b o M in a d í:  1  -  b o ‘lm a c h a la r v a  q o r in c h a la rn in g  tip ik   to la la ri,  2  -  
ritm  y e ta k c h isi  v a z if a s in i  va o ‘tk a z u v c h i  tiz im n i  h o sil q iluvchi  atip ik  to la la r. 
Y u r a k n i n g   k o ' n d a l a n g   t a r g ‘ il 
m u s k u l l a r i :