O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

M o to r f a o liy a tn i o 'rg a n ish .
C h a y n a sh n i ( m a s tik a ts io g r a fiy a - 
c h a y n a s h ja r a y o n i n i y o z ib o lis h ) , y u tis h n i ( r e n tg e n o g r a f ik v a 
ballonografik usullarda) o 'rg a n ish m um kin. M e ’da va ichakning m otor 
faoliyatini zondli v a zondsiz usullarda o 'rg a n ish m um kin.
Zondli usulda rezinali balloncha va yozib oluvchi m oslam a yordam ida 
o'rganiladi. Z ondsiz usulda radiotelem etrik bosim ni sezuvchi radiopilyula 
yordam ida o 'rg a n ila d i. M e’daning m otor faoliyatini elektrogastrografik 
usulda ham o 'rg a n ish m um kin. B unda m e ’daning qisqarayotgan silliq 
m uskulidagi sekin potensiallari qorinning oldingi devoridan yozib olinadi. 
Bu usuldan ingichka va y o 'g 'o n ichaklar m otor faoliyatini o 'rg a n ish d a 
ham foydalanish m um kin.
Q iz ilo 'n g a c h , m e ’da, ic h ak , o 't p u fa g i v a o 't y o 'lla r i h ara k ati 
r e n tg e n q o n tr a s t m o d d a d a n fo y d a la n ib r e n tg e n o g ra fik o 'r g a n is h
am aliyotida keng q o'llaniladi.
H azm a ’zolari m otor faoliyatini oziqli m oddani m e ’dadan ichakka 
evakuatsiya qilish tezligini va ichakdagi harakat tezligini o 'rg a n ish orqali 
ham aniqlash m um kin.
H azm ja r a y o n i b o sh q a rilish in in g u m um iy ta rzi.
H a z m tiz im i 
ja ra y o n la ri (sh ira ajra lish i, m o to rik asi v a s o 'rilis h i) m u rak k a b nerv va 
g u m o ral m e x a n iz m la r y o rd a m id a b o sh q a rilib tu rila d i. H azm tiz im i 
boshkarilishi m ark aziy reflektor, gum oral va m ahalliy m exanizm lardan 
ib o ra t. H az m tiz im in in g y u q o ri q ism i a s o sa n m a rk a z iy re fle k to r 
m e x a n i z m l a r i y o r d a m i d a b o s h q a r i l a d i . O g 'i z b o 's h l i g 'i d a n
u z o q l a s h g a n s a r i b u m e x a n iz m n in g t a ’s ir i k a m a y ib g u m o r a l 
m e x a n iz m la r s a lm o g 'i o rtib b o ra d i. M e ’d a, m e ’d a o sti b ez i, o 't h o sil 
b o 'l i s h v a c h i q a r i l i s h f a o l i y a t l a r i g a g u m o r a l b o s h q a r i l i s h
m e x a n iz m la rin n g t a ’siri k u ch li b o 'la d i. In g ic h k a v a y o 'g o n ic h a k la r 
fa o liy a tin i b o sh q a rilish id a m a h a lliy (m e x a n ik v a k im y o v iy t a ’sirla r) 
m e x an iz m la m in g aham iyati kattadir.
O ziqli m odda turg an sohasiga va u n d an quyi q ism ig a h azm ning 
se k re to r va m o to r fa o liy a tin i k u c h a y tira d i. O ra l so h a g a (y u q o rig a
y o 'n a lish d a ) esa u torm ozlovchi ta ’sir qiladi.
341

---

H a z m y o ‘ li d e v o r id a j o y l a s h g a n m e x a n o - , x e m o - , o s m o - , 
term oreseptorlardan m iyaning intra-va ekstram ural gangliyalariga, orqa 
va bosh m iyalarga afferent im pulslar yuboriladi. Bu soha neytronlaridan 
effe re n t v e g e ta tiv to la la r o rq ali im p u slar h azm tiz im in in g e ffe k to r 
hujayralari: glandulotsitlar, m iotsitlar va enterotsitlarga boradi. Hazm 
jarayoni vegatativ nerv tizim ining sim patik, parasim patik va m etasim patik 
qismlari orqali boshqarilib turiladi. Metasimpatik qismi nerv to'plam laridan 
iborat b o'lib, hazm tizim ini boshqarishda auerbax va m eysner to'plam lari 
katta ah am iyatga ega.
Sim patik tizim ining preganglionar nerv tolalari oxiridan- atsetilxolin, 
e n k e f a lin , n e y r o te n z in ; p o s ts in a p tik to la la r id a n - n o r a d r e n a lin , 
atsetilxolin, V IP; parasim patik preganglioner n ey ronlardan-atsetilxolin 
va enkefalin; p o stganglionar nerv to lasidan-atsetilxolin, enkefalin, VIP 
lar ajraladi. M e ’da va ichak sohasida, shuningdek gastrin, som atostatin, 
R -su b stan siy a, x o le sisto k in in la r ham m e d iato r v az ifasin i o 'tay d ilar. 
O shqozon-ichak tizim i faoliyatini xolinergik n eyronlar kuchaytiradi, 
adrenergik tolalar-torm ozlaydi.
H azm faoliyatini g um oral bosh q arish d a