O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

E le k tr o f iz io lo g ik u sullar.
M a r k a z i y n e r v s i s t e m a s i d a g i turli 
b o 'lim l a r n in g h ola ti va faoliyatini o 'r g a n is h d a b io e le k tr hodisalarini 
qayd qilish y o ' l i bilan a y n iq sa q im m atli natija lar olinga n. B unday 
t a d q iq o tla r h a y v o n l a r u stid a g i o ' t k i r ta jr ib a la r d a h a m , su ru n k ali 
tajribalarda ham, shuningdek odamdagi neyroxirurgiya operatsiyalarda 
va ta sh x isli m u o la ja la r d a ham o 'tk a z i l a d i . B u l a r n in g h a m m a s id a
elek tro d la r ta d b iq etiladi. U lar bosh terisiga yoki bosh m iy a orqa 
miyadagi b i r o r b o 'li m n in g ochilgan yuzasiga q o 'yila di. Ichkariroqdagi 
nerv m a r k a z la r ig a e l e k tr o d la r s te re o ta k s is a p p a r a tla ri y o r d a m i d a
yaqinlashtiri la d i.
91

---

T a d q iq o tn in g v a z ifa s ig a qarab ele k tro d la r o ‘lchovi va shakli har 
xil b o 'lis h i m um kin. E lektr potensiallarini h ujayralarining cheklangan 
bir g u r u h id a n ajratib olish kerak b o ‘lsa, q alin lig i bir nec ha m ikron 
k e l a d i g a n m e t a l l a r y o k i s h i s h a e l e k t r o d l a r q o ‘ ll a n i l a d i . M e ta ll 
ele k tr o d la r u c h id a n ta sh q ari h a m m a qism i lok q o p la n g a n in g ic h k a 
s i m d a n ib o r a t; s h i s h a e l e k t r o d l a r KS1 n in g u c h m o l y a r e r it m a s i 
to M dirilgan m ik r o p ip e tk a l a r d ir . E le k tr p o te n s ia lla r i m o n o p o ly a r ,
sh u n in g d e k b ip o ly a r y o ‘l b ila n ajratib olinadi. M o n o p o ly a r y o ‘lda 
b ir e l e k t r o d m a r k a z i y n e r v t i z i m i n i n g t e k s h i r i l a d i g a n q i s m i g a
y aqinlashtiriladi, ikkinchi - kattaroq elektrod esa birin chi elektroddan 
u z o q q a , o d a td a teri y u z a s ig a jo y la sh tirila d i. B i p o ly a r y o ‘lda ikkala 
elektrod m a rk a ziy nerv tiz im in in g tekshiriladigan q ism iga q o ‘yiladi.
M a rk a z iy nerv tiz im in in g holatini te k sh irish u c h u n u n in g b a ‘zi 
kasalliklarida hozir bem o r miyasining turli qismlariga bir talay ingichka 
oltin yoki p la tin a s im la r - ele k tro d la r kiritiladi, bu elek tr o d la rn in g
uchlari k alla y u z a s ig a ch iq a rib q o ‘yiladi. Shu y o ‘l b ila n m iy a n in g
turli qismlaridagi elektr faolligining xarakteriga qarab, patologik o ‘choq 
joyla shishi haqida fikr yuritiladi (Grey Uolter, N.P.Bextereva). Shundan 
keyin m iy a n in g za r a r la n g a n q is m ig a sim ele k tro d kiritib, o 'z g a r m a s
kuchli tok beri ladi va p a tologik o ‘ch oq shu ta riqa elektroliz y o ‘li bilan 
yemiriladi.
M a r k a z i y n e r v s i s t e m a s i e l e k t r o f i z i o l o g i k u s u l l a r b i l a n
t e k s h irilg a n d a fon y o k i sp o n ta n ele k tr faolligi q a y d qilinadi v a unin g 
turli a fferent t a ’sirlar bilan o ‘zgarishi an iqlanadi. P ereferiy ag a impuls 
o lib b orila digan, m a rk a zd a n q och u v c h i n erv la rd a yoki m a rk a z iy nerv 
s is te m a sin in g b ir b o ‘la g id an b o s h q a b o ‘la k larig a im puls o 'tk a z u v c h i 
m a r k a z ic h i d a g i o ‘t k a z u v c h i y o M la rd a e l e k t r i m p u l s a t s i y a h am
o ‘rganiladi.
T a s h q a r i d a n b i r o r t a ‘ s i r b o ‘ l m a g a n d a h a m m a r k a z i y n e r v
sistemasining ham m a b o i i m l a r i d a