O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

Yurakning qon bilan to'lishi.
Y urakka q o nning qay tib kelishi bir 
necha om illarga b o g 'liq . U lardan birinchisi, yurakning oldingi qisqargan 
vaqtdagi qoldiq kuchi.
Ikkinchidan, skelet m uskullarining qisqarishi va b unda tana v a q o 'l- 
o y o q lam in g vena tom irlarini qisishi.
U chinchidan, vena q on-tom irlarida k lapanlar m avjudligi. K lapanlar 
qonni faqat bir tom onga, y a ’ni yurakka y o 'n a ltirib boradi.
T o 'r tin c h id a n , k o 'k r a k q a f a s in i s o 'r i b o lis h x u s u s iy a ti b ila n
b o g 'liq . K o 'k r a k q a fa s i g e r m e tik k a m e ra b o 'l i b , n a fa s o lg a n d a
o 'p k a n in g e la s tik to rtis h is h k u c h i m a n fiy b o sim h o sil q ila d i. N a fa s 
o lg a n d a k o 'k r a k q a fa s in in g k o 'ta r ilis h i va d ia fra g m a s in in g p a s tg a
tu s h is h i, shu b o 's h liq n i k a tta la s h tira d i. K o 'k r a k q a fa si a ’zo lari va 
a s o sa n k o v a k v e n a la r c h o 'z ilu v c h a n b o 'lg a n lig i u c h u n , u y e rd a va 
b o 'lm a c h a la r d a b o sim m a n fiy b o 'lib q o la d i. S hu o m illa r h iso b ig a
q o n y u ra k k a o q ad i.
Yurak sik li b o sq ic h la ri.
Q o n n i u z lu k s iz h a r a k a tin i y u r a k n in g
t o 'x t o v s i z ritm ik q is q a ris h i v a q o n - to m ir la rd a g i b o s im la r farq i 
t a ’m in la y d i. Y urak m u s k u lla rin in g q is q a ris h i 
s is to la ,
b o 's h a s h in i 
d ia sto la
deb ataladi.
B o 'lm a c h a la r sisto la si n a tija sid a qon q o rin c h a la rg a h ay d a la d i, 
d ia s to la s id a esa qon v e n a la rd a n tu sh a d i. Q o rin c h a la rn in g h a r b ir 
sisto la sid a qon ch a p q o rin c h a la rd a n a o rta g a , o 'n g q o rin ch a d an o 'p k a
a r t e r i y a l a r i g a h a y d a b c h i q a r i l a d i . D i a s t o l a v a q t i d a e s a , 
b o 'lm a c h a la rd a n k ela y o tg a n qo n h iso b ig a to 'la d i. N o rm a l h o la td a 
sisto la va d ia sto la b ir-biriga m uvofiq so d ir b o 'la d i. Yurak m uskullarini 
b ir m a rta q isq a rish i va s o 'n g ra b o 's h a s h is h i 
y u ra k sik li
d eb atalad i. 
A g a r y u r a k b ir m in u td a 75 m a rta q is q a r i b b o 's h a s h s a , u n in g
d av o m iy lig i 0,8 sek ni tashkil qiladi. Yurak sikli q u y id a g i b o sqichlarni 
o 'z ich ig a oladi: b o 'lm a c h a la r sisto lasi, q o rin c h a la r sisto lasi, u m um iy 
p a u z a (d iasto la).
H ar bir siklning boshlanishi b o 'lm a ch alar sistolasi b o 'lib 0,1 sek 
davom etadi
S istola davri ichida b o 'lm a ch alard a bosim ortadi. O 'n g b o 'lm a ch ad a 
4-5 m m sm ust, chap b o 'lm a c h a d a 5-7 mm sim ust teng b o 'lib , qonni 
q o rin ch a larg a haydaydi. Q o rin ch a lar bu v aq td a b o 'sh a sh g a n b o 'lib , 
atrivenrikulyar k lapanlar ochiq, qon erkin holda qorinchalarga o 'tad i. 
B o 'lm a c h a la r q isq a rg a n d a , q o n v en a to m irla rig a q a y tib o 'tm a y d i. 
S istolaning b o sh lan ish id a ven a to m irlarin in g h alqasim on m uskullari 
q isqarib, uni y opib q o 'y ad i.
271

---